Tuesday, July 31, 2018

the road to hell is paved with good intentions

David Keith: A critical look at geoengineering against climate change, TEDSalon 2007 Hot Science

Avui m'agradaria compartir amb tu una de les propostes més radicals per acabar amb l'escalfament global. Es una proposta de David Keith, professor de física aplicada a la Paulson School of Engineering and Applied Sciences i professor de polítiques públiques a la Harvard Kennedy School (Harvard University) (1). També dirigeix un fons de recerca creat per Bill Gates a la Harvard University: Fund for Innovative Climate and Energy Research (2) que, junt amb l'empresa Carbon Engineering (3), de la que ja vaig parlar en una entrada al mes de març en aquest blog (4), fan part de The Keith Group (5).

Si et mires el vídeo de la seva presentació al TED  Salon Hot Science del setembre del 2007 (6) i la seva visió de la GeoEnginyeria a les pàgines de The Keith Group (7), veuràs que la seva proposta per acabar amb l'escalfament climàtic d'una manera ràpida i econòmica estaria basada en la utilització d'una flota d'avions per dispersar diòxid de sofre (SO₂) a l'estratosfera, on es combinarien amb vapor d'aigua per formar aerosols. Dispersats pels vents, aquestes partícules estarien destinades a reflectir aproximadament un 1% de la radiació solar de retorn a l'espai.

Erin O'Donnell: Buffering the Sun, Harvard Magazine, July-August 2013

Aquesta idea es recolza en l'observació dels efectes de la dispersió de 17 megatones de SO₂ que va provocar l'erupció del volcà Pinatubo en 1991 (8) i la ràpida baixada de temperatures que va provocar. Per sostenir aquesta idea, Keith ens recorda que fins i tot aturant en sec les emissions actuals, passarien molts anys abans que els seus efectes tornessin a fer baixar les temperatures:
Alguns dels efectes dels gasos d'efecte hivernacle poden persistir durant segles, fins i tot després que hagi desaparegut l'emissió dels gasos que inicialment el van desencadenar. En concret, l'expansió de l'aigua quan s'escalfa, combinada amb la fusió del gel polar i de les glaceres, pot donar lloc a un augment significatiu del nivell del mar que durarà segles, fins i tot si totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle s'aturen per complet. Això es deu al fet que aquests gasos romandran a l'atmosfera i continuaran a atrapar la calor molt després que les seves emissions hagin sigut eliminades: un fet que de vegades s'oblida en les discussions sobre la mitigació del canvi climàtic. Si totes les emissions de diòxid de carboni s'eliminessin en 2050, Solomon i els co-autors de la seva línia de recerca van concloure que la meitat de les emissions encara estaria en l'aire 750 anys més tard, i seguirien escalfant del planeta (9).
Si penso en l'erupció del Pinatubo, he de dir que no tinc massa clar quines emissions addicionals de CO₂ provocaria l'extracció de 17 megatones de SO₂ i els vols necessaris per dispersar-les a 40 km d'altitud per fer baixar la temperatura de l'hemisferi nord entre 0,5 i 0,6°C. Però sí que he llegit a l'estudi de l'US Geological Survey que si l'alliberament de 17 megatones de SO₂ a l'estratosfera va produir aerosols suficients per compensar les tendències actuals de l'escalfament global, també és cert que va impactar greument la capa d'ozó: Com a conseqüència de la presència de les partícules d'aerosol, les concentracions d'ozó a mitja latitud van assolir els nivells més baixos registrats durant 1992-93, el "forat d'ozó" de l'hemisferi sud va augmentar el 1992 a una mida sense precedents i es va observar que la seva disminució era la més ràpida que mai s'havia enregistrat (cf. 8).

Personalment, he de dir que si Keith va quedar impressionat pels efectes de l'erupció del Pinatubo en 1991,  jo també vaig quedar impressionat per un estudi publicat a la revista Nature en 2014 sobre l'extensió de la massa vegetal a les zones semi-àrides d'Austràlia a causa de les pluges associades al fenomen conegut com La Niña, que va fer que durant el 2011 els sòls emmagatzemessin l'equivalent d'un 40% de les emissions de CO₂ lligades a les activitats humanes (combustió de carbó fòssil i canvis d'usos del sòl) (10).

Donat que a Carbon Engineering està treballant de valent i amb resultats molt prometedors en la captura industrial del CO₂ de l'aire, m'agradaria proposar a David Keith d'analitzar l'impacte de l'aturada en sec de l'extracció i combustió del carbó, la irrigació de zones desèrtiques amb plantes potabilitzadores alimentades per energia solar, almenys enllà on políticament i econòmicament fos possible (per exemple, Austràlia , l'Oest dels USA, Nord de Mèxic, ...), així com la reforestació de zones on avança la desertificació (per exemple, Espanya). Tinc el sentiment de què no seria la "solució" miracle del problema. Però que entraríem en una via molt més sostenible per resoldre'l.


  1. Wikipedia: David Keith (scientist)
  2. Fund for Innovative Climate and Energy Research: Home Page
  3. Carbon Engineering: Home Page
  4. Carbon Capture and Storage, 19.03.2018, en aquest blog
  5. The Keith Group: Home Page
  6. A critical look at geoengineering against climate change (David Keith | TEDSalon 2007 Hot Science). Recorda d'activar els subtítols en espanyol si necessari
  7. The Keith Group - Geoengineering
  8. Stephen Self et al. (1999): The Atmospheric Impact of the 1991 Mount Pinatubo Eruption, USGS, 11.06.1999. 
  9. Greenhouse Gases: Myths and Facts , 12.02.2017, comentari de Susan Salomon (MIT) publicat en aquest blog
  10. Carbon Capture and Desert Irrigation, 04.06.2014, publicat en aquest blog

No comments: