 |
Recordo el xoc que fa molts anys em va provocar el vídeo d'una conferència on, una professora de la UAB, s'excusava per no parlar bé en espanyol al·legant que no era la seva llengua. Més o menys el mateix que vaig sentir quan alguns polítics catalans demanaven un traductor per expressar correctament en espanyol les seves declaracions (1). Pel que fa a les estratègies, no crec que la primera fos la millor per posicionar-se de cara a la matriculació de futurs estudiants d'Erasmus i, pel que fa als altres, tampoc crec que tingués com a resultat un augment exponencial de la massa de simpatitzants de Súmate. En tot cas, una i altres no feien sinó confirmar-me que ens havíem criat i, segurament, seguíem vivint en galàxies diferents.
Durant més de 30 anys vaig viure a una galàxia molt llunyana coneguda amb el nom de Nou Barris. Un lloc on la vida evolucionava dins de la total indiferència d'aquells que avui diuen tenir problemes per expressar-se en espanyol. Naturalment, també en la més total indiferència i menyspreu d'aquells que només volen expressar-se en espanyol.
Als uns mai no els va importar un rave quants nascuts a Barcelona vivíem a Nou Barris. Tampoc quants immigrants catalans havien deixat els seus pobles perquè els que no ho van fer es convertissin en l'única Catalunya que interessava a la gent de la ceba.
Per uns i altres, tots els que vivíem a Nou Barris érem andalusos. I tant li feia si entre els immigrats del barri també hi havia castellans, aragonesos, valencians, gallecs, ... O si, fins i tot, també hi havia la canalla d'aquells que van tornar a la península quan es va descolonitzar l'antic Protectorado español de Marruecos (2).
Per a tots ells, tots érem andalusos, i estic lluny de pensar que ho hagin deixat de creure. Evidentment, els andalusos constituïen el gruix de la població immigrada: car, qualsevol que tingui estudis sap que era la comunitat més poblada i la més pobra de l'estat. D'aquí a oblidar d'on veníem tota la resta dels que poblàvem el barri, hi ha un pas que només els nacionalistes de tots dos pèls podien i poden fer. Els uns, com han fet sempre, ignorant-nos. I els altres, venint a buscar el vot cada cop que hi ha eleccions generals amb banderes espanyoles, andaluses i música flamenca.
Al barri de Porta, a la classe on feia la meva escola de secundària, gairebé tots érem fills de la immigració, en primera, segona o tercera generació. La majoria, originaris de la immigració de la resta de l'estat espanyol. Però també hi havia cognoms d'orígens que no eren llunyans: els Arau, Baldellou o Callau, per exemple. I entre els d'origen català: els Arrufat, Balaguer, Campmany, Creus, Cucarella, Cunillera, Escoda, Fornells, Guasch, Moix, ... No tots tenien un segon cognom català. Però també hi havia entre els xiquets que tenien el primer cognom espanyol aquells que tenien el segon cognom català. Això passava a la meva classe. I amb això vull dir que la meva classe no representava res d'altre que la meva classe. Tot i que estic convençut que a les altres escoles de Nou Barris també hi havia catalans, castellans, aragonesos, valencians, gallecs, ... En tot cas, la diversitat d'orígens dels alumnes de la meva classe no era molt diferent de la dels veïns de l'escala on jo vivia.
En ple franquisme i a Nou Barris, els xiquets parlàvem indistintament en català o en espanyol. En aquells temps, jo era capaç de parlar aquesta darrera llengua amb diversos accents, i entenia força bé el gallec i el bable. Podíem passar ràpidament d'una llengua a una altra, segons qui fos el nostre interlocutor i sense necessitar de cap traductor. No només els catalans, car aquells espanyols que feia més temps que vivien a Catalunya i coneixien el català també ho feien.
Fa uns dies estava mirant els llocs de naixement dels habitants de Barcelona al Padró d'habitants del 2019 publicat per l'Ajuntament (3) i em va sorprendre que ni la classe política, ni molts dels intel·lectuals al seu servei no les sàpiguen interpretar: en l'hipotètic cas que se les mirin, clar. Com pot ser que, amb el percentatge de gent que ha nascut a la vila o a Catalunya i amb tots els anys que portem d'escola catalana, el català sigui encara una llengua en perill i ningú es faci les bones preguntes sobre quines poden ser les causes? Deixa'm afegir que aquí sí que potser necessitaríem un traductor que expliqui als nacionalistes de tots dos pèls que la població nascuda a la resta de l'estat és, i de llarg, molt inferior a l'originària de l'estranger, i que els vells discursos, les banderes andaluses i el flamenc estan completament desfasats.
O potser millor no demanar-los res i, per seguir amb la tradició, millor els deixem seguir vivint a la seva galàxia. Car com mai res del que ha passat dins del barri els ha importat un rave i, uns i altres, tenen aquest gran hàndicap de no saber expressar-se en una de les llengües que parla la gent a qui haurien de representar, si més no, a canvi del pagament dels impostos que cobreixen les seves retribucions, no veig perquè res del que passi fora del barri tampoc ens hauria d'importar a nosaltres.
Guaita!, sense voler-ho, acabo de trobar pels tertulians de la TV una explicació plausible sobre els resultats electorals de Nou Barris!
Durant més de 30 anys vaig viure a una galàxia molt llunyana coneguda amb el nom de Nou Barris. Un lloc on la vida evolucionava dins de la total indiferència d'aquells que avui diuen tenir problemes per expressar-se en espanyol. Naturalment, també en la més total indiferència i menyspreu d'aquells que només volen expressar-se en espanyol.
Als uns mai no els va importar un rave quants nascuts a Barcelona vivíem a Nou Barris. Tampoc quants immigrants catalans havien deixat els seus pobles perquè els que no ho van fer es convertissin en l'única Catalunya que interessava a la gent de la ceba.
Per uns i altres, tots els que vivíem a Nou Barris érem andalusos. I tant li feia si entre els immigrats del barri també hi havia castellans, aragonesos, valencians, gallecs, ... O si, fins i tot, també hi havia la canalla d'aquells que van tornar a la península quan es va descolonitzar l'antic Protectorado español de Marruecos (2).
Per a tots ells, tots érem andalusos, i estic lluny de pensar que ho hagin deixat de creure. Evidentment, els andalusos constituïen el gruix de la població immigrada: car, qualsevol que tingui estudis sap que era la comunitat més poblada i la més pobra de l'estat. D'aquí a oblidar d'on veníem tota la resta dels que poblàvem el barri, hi ha un pas que només els nacionalistes de tots dos pèls podien i poden fer. Els uns, com han fet sempre, ignorant-nos. I els altres, venint a buscar el vot cada cop que hi ha eleccions generals amb banderes espanyoles, andaluses i música flamenca.
Al barri de Porta, a la classe on feia la meva escola de secundària, gairebé tots érem fills de la immigració, en primera, segona o tercera generació. La majoria, originaris de la immigració de la resta de l'estat espanyol. Però també hi havia cognoms d'orígens que no eren llunyans: els Arau, Baldellou o Callau, per exemple. I entre els d'origen català: els Arrufat, Balaguer, Campmany, Creus, Cucarella, Cunillera, Escoda, Fornells, Guasch, Moix, ... No tots tenien un segon cognom català. Però també hi havia entre els xiquets que tenien el primer cognom espanyol aquells que tenien el segon cognom català. Això passava a la meva classe. I amb això vull dir que la meva classe no representava res d'altre que la meva classe. Tot i que estic convençut que a les altres escoles de Nou Barris també hi havia catalans, castellans, aragonesos, valencians, gallecs, ... En tot cas, la diversitat d'orígens dels alumnes de la meva classe no era molt diferent de la dels veïns de l'escala on jo vivia.
En ple franquisme i a Nou Barris, els xiquets parlàvem indistintament en català o en espanyol. En aquells temps, jo era capaç de parlar aquesta darrera llengua amb diversos accents, i entenia força bé el gallec i el bable. Podíem passar ràpidament d'una llengua a una altra, segons qui fos el nostre interlocutor i sense necessitar de cap traductor. No només els catalans, car aquells espanyols que feia més temps que vivien a Catalunya i coneixien el català també ho feien.
Fa uns dies estava mirant els llocs de naixement dels habitants de Barcelona al Padró d'habitants del 2019 publicat per l'Ajuntament (3) i em va sorprendre que ni la classe política, ni molts dels intel·lectuals al seu servei no les sàpiguen interpretar: en l'hipotètic cas que se les mirin, clar. Com pot ser que, amb el percentatge de gent que ha nascut a la vila o a Catalunya i amb tots els anys que portem d'escola catalana, el català sigui encara una llengua en perill i ningú es faci les bones preguntes sobre quines poden ser les causes? Deixa'm afegir que aquí sí que potser necessitaríem un traductor que expliqui als nacionalistes de tots dos pèls que la població nascuda a la resta de l'estat és, i de llarg, molt inferior a l'originària de l'estranger, i que els vells discursos, les banderes andaluses i el flamenc estan completament desfasats.
O potser millor no demanar-los res i, per seguir amb la tradició, millor els deixem seguir vivint a la seva galàxia. Car com mai res del que ha passat dins del barri els ha importat un rave i, uns i altres, tenen aquest gran hàndicap de no saber expressar-se en una de les llengües que parla la gent a qui haurien de representar, si més no, a canvi del pagament dels impostos que cobreixen les seves retribucions, no veig perquè res del que passi fora del barri tampoc ens hauria d'importar a nosaltres.
Guaita!, sense voler-ho, acabo de trobar pels tertulians de la TV una explicació plausible sobre els resultats electorals de Nou Barris!
- Com parlem i què ens passa pel cap quan ho fem?, publicat en aquest blog el 19.03.2019|| La suisse et le plurilinguisme au travail, publicat en aquest blog el 12.04.2018
- Wikipedia: Protectorat espanyol al Marroc. (No el confonguis amb el Sàhara espanyol!)
- Dades de la ciutat > Estadístiques de població, llars i domicilis > Característiques de la població > Població segons padró d'habitants > Any 2019 > Lloc de naixement. Ajuntament de Barcelona, barcelona.cat
No comments:
Post a Comment