 |
Sabies que, aproximadament entre 1462 i 1522, durant gairebé 60 anys, va haver-hi almenys 4 revoltes populars al que avui és l'Estat espanyol? Sabies que, malgrat que es tractava de moviments populars que s'enfrontaven exclusivament contra el poder feudal, aquest va comptar amb el suport de la corona i de l'església per esclafar-los?
Just després de la revolta urbana que va enfrontar a Barcelona entre 1436 i 1458 a la Biga i la Busca (1) va esclatar a Catalunya la Revolta dels remences (2) i, gairebé de manera simultània a Galícia, la Revolta Irmandiña (3), sent més llarga la dels Remences, que es va produir en dos episodis.
Més tard també van coincidir en el temps dues altres revoltes populars: la Revolta dels Comuners de Castella (4) i la Revolta de les Germanies a València i les Balears (5).
Potser vas tenir un professor d'història que t'ho va explicar. O potser només et va parlar d'una d'elles, deixant de banda les altres. En qualsevol cas, estic gairebé segur que no has sentit parlar sovint del nom de cap d'aquells que van pagar amb les seves vides la seva participació en les revoltes.
Potser vius a una de les raríssimes viles que tenen un monument o un carrer que recorda aquells moviments populars o als seus líders. Si no és el cas, tampoc t'ho has de prendre malament.: si veus el carrer que Barcelona li va dedicar als Segadors o l'estat que fa pocs anys presentava la Capella dels Segadors (6), veuràs què és el que't vull dir.
Però estic gairebé segur que, a la vila on vius, probablement deu haver-hi almenys un monument o un carrer dedicat als individus contra qui lluitaven aquells moviments populars. Algú que segurament t'han presentat com un dels grans prohoms del país, probablement els mateixos que t'han presentat el desenllaç de la Revolta dels remences com una gran victòria d'aquests, tot silenciant que, d'aquella "victòria", sols van poder gaudir aquells que van poder pagar el seu rescat al rei: Il capo di tutti capi.
D'aquells que no tenien diners per comprar una petita part de la seva llibertat, d'aquells que van morir en enfrontaments contra les tropes de la Generalitat o del Consell de Cent (cf. 2), d'aquells que van morir executats públicament, condemnats per les autoritats d'aquella Catalunya medieval que t'han presentat com una mena d'Arcàdia, o d'aquells que anys més tard van morir a mans de bandolers sota les ordres dels senyors feudals catalans (7), gairebé ningú te'n parlarà.
En qualsevol cas, si hom diu que la unió fa la força, el desenllaç de totes aquelles revoltes populars indica què és el que passa quan l'adversari actua unit i aquells que el volen combatre no ho fan. O el gran perill de deixar la narració de la nostra història en mans de gent que no semblen tenir altre objectiu que el de fer-nos oblidar qui som i d'on venim. O qui són ells i d'on venen.
Com? Què? Ah, sí. De fet et volia proposar que, si els propers 16 al 18 d'agost t'enganxen per Galícia, potser seria una bona idea que et deixis caure pel Festival Irmandiño, a Moeche, per donar suport a la festa que es fa cada any en record d'aquella revolta.
Altament recomanat comparar les versions en català i en espanyol dels articles de Wikipedia
Potser vius a una de les raríssimes viles que tenen un monument o un carrer que recorda aquells moviments populars o als seus líders. Si no és el cas, tampoc t'ho has de prendre malament.: si veus el carrer que Barcelona li va dedicar als Segadors o l'estat que fa pocs anys presentava la Capella dels Segadors (6), veuràs què és el que't vull dir.
Però estic gairebé segur que, a la vila on vius, probablement deu haver-hi almenys un monument o un carrer dedicat als individus contra qui lluitaven aquells moviments populars. Algú que segurament t'han presentat com un dels grans prohoms del país, probablement els mateixos que t'han presentat el desenllaç de la Revolta dels remences com una gran victòria d'aquests, tot silenciant que, d'aquella "victòria", sols van poder gaudir aquells que van poder pagar el seu rescat al rei: Il capo di tutti capi.
D'aquells que no tenien diners per comprar una petita part de la seva llibertat, d'aquells que van morir en enfrontaments contra les tropes de la Generalitat o del Consell de Cent (cf. 2), d'aquells que van morir executats públicament, condemnats per les autoritats d'aquella Catalunya medieval que t'han presentat com una mena d'Arcàdia, o d'aquells que anys més tard van morir a mans de bandolers sota les ordres dels senyors feudals catalans (7), gairebé ningú te'n parlarà.
En qualsevol cas, si hom diu que la unió fa la força, el desenllaç de totes aquelles revoltes populars indica què és el que passa quan l'adversari actua unit i aquells que el volen combatre no ho fan. O el gran perill de deixar la narració de la nostra història en mans de gent que no semblen tenir altre objectiu que el de fer-nos oblidar qui som i d'on venim. O qui són ells i d'on venen.
Com? Què? Ah, sí. De fet et volia proposar que, si els propers 16 al 18 d'agost t'enganxen per Galícia, potser seria una bona idea que et deixis caure pel Festival Irmandiño, a Moeche, per donar suport a la festa que es fa cada any en record d'aquella revolta.
Altament recomanat comparar les versions en català i en espanyol dels articles de Wikipedia
- Wikipedia: La Biga i la Busca [ca] [es]
- Wikipedia: Remences [ca] [es], Guerra dels Remences [ca] [es]
- Wikipedia: Revolta Irmandiña [ca] [es]
- Wikipedia: La revolta dels Comuners de Castella [ca] [es]
- Wikipedia: Revolta de les Germanies de València i les Balears [ca] [es]
- Google Maps: Barcelona, Carrer dels Segadors || Xavi Casinos: La Capella dels Segadors, La Vanguardia, 12.11.2015
- Wikipedia: Bandolerisme als Països Catalans
No comments:
Post a Comment