| FRANCE 24 Español - Bolivia: el litio, el 'oro blanco' que se encuentra debajo del Salar de Uyuni, Youtube, 27.11.2018 |
Fa gairebé dos anys France 24 emetia un reportatge sobre la producció de liti al Salar de Uyuni, a Bolívia (1) què, junt amb el Salar del NOA a l'Argentina i Atacama a Xile, concentren el 85% de les reserves mundials d'aquest mineral, utilitzat per les bateries dels mòbils i dels vehicles elèctrics. Però l'enorme importància d'aquelles reserves a l'Amèrica del Sud no ens pot fer oblidar que també hi ha grans reserves de liti als estats de Zacatecas i San Luís Potosí, al centre de Mèxic (2).
Si crèiem que les energies alternatives i el pas als vehicles elèctrics ens allunyarien definitivament dels conflictes entre les grans potències per apoderar-se de recursos com el petroli o el gas, potser un dia ens adonarem que només hem canviat el recurs: el liti, i un escenari que ja no serà l'Orient Mig, sinó l'Amèrica Llatina.
Durant el 2018, Tianqi, la companyia xinesa que comercialitza les reserves de liti més grans de món, estava intentant materialitzar un acord amb la Sociedad Química y Minera de Chile (SQM), la minera no metàl·lica que posseeix els majors jaciments de liti de Xile. Finalment, va adquirir el 24% de SQM, assegurant-se el control del 70% de la producció mundial de liti (3). Però els xinesos no són els únics que exploten el liti a Xile, també hi ha una empresa nord-americana: Albemarle. I, a la imatge del que hauràs ja vist al vídeo amb què he obert aquesta entrada, amb la utilització dels escassos recursos hídrics de la zona ambdues estan contribuint a crear danys irreparables en el fràgil ecosistema del territori més àrid del món (4).
A Mèxic la situació sembla més complicada. Si, anys enrere, un consorci entre una empresa britànica: Bacanora Lithium i una xinesa: Ganfeng Lithium es va fer amb deu concessions mineres articulades al voltant d'un projecte que té prevista una vida útil de 250 anys i que sembla desenvolupar-se a tota velocitat, resulta que l'actual president de la República: Andrés Manuel López Obrador va afirmar a principis d'any que el seu Govern no ha atorgat cap concessió per a l'explotació d'aquest ni d'un altre mineral, pel que estan revisant el seu ús: "Porque fue excesivo lo de la entrega de concesiones, sobre todo para la minería, se llegaron a entregar 90 millones de hectáreas de concesión, el 40% del territorio nacional, un exceso" (5).
Sobre Bolívia, malgrat els grans esforços que la premsa ha fet per amagar-ho, val la pena recordar del vídeo amb el que he obert aquesta entrada que Evo Morales havia projectat que el liti tindria una explotació 100% estatal i amb el control total de l'estat sobre la industrialització de les bateries. Per tirar endavant aquest projecte va signar un acord amb una companyia alemanya: ACI Systems per la fabricació conjunta d'una planta industrial per fabricar bateries de liti, sota control de l'Estat, soci majoritari. IA més, designaria a director de l'empresa, garantint també la transferència tecnològica i l'ús de patents a favor de l'Estat bolivià. Aquest acord, que amenaçava trencar l'oligopoli controlat, fins llavors, pels Estats Units i la Xina, va engegar un moviment de l'extrema dreta boliviana que els telenotícies ens presentaven (i presenten!) com un moviment per la democràcia. Evo Morales va cometre l'error d'aturar les negociacions amb els alemanys, creient que podria calmar els ànims dels manifestants i presentar-se a una estúpida reelecció. Més tard va arribar el cop d'estat del 2019, que el va fer fora del poder i va assegurar la continuïtat del Status Quo per xinesos i americans (6).
Si vas veure Quantum of Solace (2008) (7) recordaràs que té un argument premonitori sobre la compra d'un cop d'estat a Bolívia per una empresa que porta per nom: Green Planet i, sota una tapadora d'ecologisme, té per objectiu apropiar-se dels recursos hídrics del país. Se'm fa molt rar que els conspiracionistes de tot pèl no hagin fet el lligam de la utilització dels recursos hídrics amb la producció de liti i hagin acusat els guionistes d'estar al corrent de què passaria deu anys més tard de l'estrena del film. No sé, just per donar idees, podrien fotre-li la pau per un moment a Bill Gates i passar a ocupar-se del patró de Tesla: Elon Musk (8).
La lluita de les superpotències per fer-se amb l'oligopoli de la producció del liti, el desastre ecològic i social que acompanya la seva producció i la inestabilitat política que genera, em fan veure amb molta menys simpatia una transició energètica basada en l'emmagatzemament de l'electricitat en bateries. Francament, veig comença a agradar-me molt més com a alternativa la producció de l'hidrogen verd (en parlarem un altre dia). I tinc com el sentiment que molts governs europeus comencen a pensar el mateix. No serà gens fàcil i les pressions seran enormes. Probablement les veurem ben aviat en l'orientació dels plans de reconstrucció econòmica dels països del sud d'Europa.
Si crèiem que les energies alternatives i el pas als vehicles elèctrics ens allunyarien definitivament dels conflictes entre les grans potències per apoderar-se de recursos com el petroli o el gas, potser un dia ens adonarem que només hem canviat el recurs: el liti, i un escenari que ja no serà l'Orient Mig, sinó l'Amèrica Llatina.
Durant el 2018, Tianqi, la companyia xinesa que comercialitza les reserves de liti més grans de món, estava intentant materialitzar un acord amb la Sociedad Química y Minera de Chile (SQM), la minera no metàl·lica que posseeix els majors jaciments de liti de Xile. Finalment, va adquirir el 24% de SQM, assegurant-se el control del 70% de la producció mundial de liti (3). Però els xinesos no són els únics que exploten el liti a Xile, també hi ha una empresa nord-americana: Albemarle. I, a la imatge del que hauràs ja vist al vídeo amb què he obert aquesta entrada, amb la utilització dels escassos recursos hídrics de la zona ambdues estan contribuint a crear danys irreparables en el fràgil ecosistema del territori més àrid del món (4).
A Mèxic la situació sembla més complicada. Si, anys enrere, un consorci entre una empresa britànica: Bacanora Lithium i una xinesa: Ganfeng Lithium es va fer amb deu concessions mineres articulades al voltant d'un projecte que té prevista una vida útil de 250 anys i que sembla desenvolupar-se a tota velocitat, resulta que l'actual president de la República: Andrés Manuel López Obrador va afirmar a principis d'any que el seu Govern no ha atorgat cap concessió per a l'explotació d'aquest ni d'un altre mineral, pel que estan revisant el seu ús: "Porque fue excesivo lo de la entrega de concesiones, sobre todo para la minería, se llegaron a entregar 90 millones de hectáreas de concesión, el 40% del territorio nacional, un exceso" (5).
Sobre Bolívia, malgrat els grans esforços que la premsa ha fet per amagar-ho, val la pena recordar del vídeo amb el que he obert aquesta entrada que Evo Morales havia projectat que el liti tindria una explotació 100% estatal i amb el control total de l'estat sobre la industrialització de les bateries. Per tirar endavant aquest projecte va signar un acord amb una companyia alemanya: ACI Systems per la fabricació conjunta d'una planta industrial per fabricar bateries de liti, sota control de l'Estat, soci majoritari. IA més, designaria a director de l'empresa, garantint també la transferència tecnològica i l'ús de patents a favor de l'Estat bolivià. Aquest acord, que amenaçava trencar l'oligopoli controlat, fins llavors, pels Estats Units i la Xina, va engegar un moviment de l'extrema dreta boliviana que els telenotícies ens presentaven (i presenten!) com un moviment per la democràcia. Evo Morales va cometre l'error d'aturar les negociacions amb els alemanys, creient que podria calmar els ànims dels manifestants i presentar-se a una estúpida reelecció. Més tard va arribar el cop d'estat del 2019, que el va fer fora del poder i va assegurar la continuïtat del Status Quo per xinesos i americans (6).
Si vas veure Quantum of Solace (2008) (7) recordaràs que té un argument premonitori sobre la compra d'un cop d'estat a Bolívia per una empresa que porta per nom: Green Planet i, sota una tapadora d'ecologisme, té per objectiu apropiar-se dels recursos hídrics del país. Se'm fa molt rar que els conspiracionistes de tot pèl no hagin fet el lligam de la utilització dels recursos hídrics amb la producció de liti i hagin acusat els guionistes d'estar al corrent de què passaria deu anys més tard de l'estrena del film. No sé, just per donar idees, podrien fotre-li la pau per un moment a Bill Gates i passar a ocupar-se del patró de Tesla: Elon Musk (8).
La lluita de les superpotències per fer-se amb l'oligopoli de la producció del liti, el desastre ecològic i social que acompanya la seva producció i la inestabilitat política que genera, em fan veure amb molta menys simpatia una transició energètica basada en l'emmagatzemament de l'electricitat en bateries. Francament, veig comença a agradar-me molt més com a alternativa la producció de l'hidrogen verd (en parlarem un altre dia). I tinc com el sentiment que molts governs europeus comencen a pensar el mateix. No serà gens fàcil i les pressions seran enormes. Probablement les veurem ben aviat en l'orientació dels plans de reconstrucció econòmica dels països del sud d'Europa.
- Wikipedia: Salar de Uyuni [en] [fr] [es] [ca]
- Alberto Nájar: México: hallan enorme yacimiento de litio, BBC News, 09.10.2009
- Lorena Guzmán: La disputa por ser parte del negocio del litio en Chile, dialogochino.net, 07.12.2018
- Nikolaj Houmann Mortensen: Chile: Estudio muestra los efectos negativos de la extracción de litio en el desierto de Atacama, Centro de Información sobre Empresas y Derechos Humanos (CIEDH), 29.11.2019
- Amaia Ormaetxea: La 'fiebre del litio' llega a México, Expansión, 24.02.2020
- Raúl Dellatorre: La industrialización del litio en Bolivia, ¿motivó el golpe?, Pagina 12, 17.11.2019
- Wikipedia: Quantum of Solace [en] [fr] [es] [ca]
- Juan Bordera: Elon Musk y la normalización del ecofascismo, CTXT, 04.08.2020
No comments:
Post a Comment