|
Kaudorf és un petit poble del cantó de Berna que fins el 2009 era conegut pel seu cementiri de vehicles, on s'acumulaven més de 700 vehicles dels anys 1930 a 1960. Uns vehicles que es rovellaven lentament i al bell mig d'una vegetacio que els anava digerint poc a poc en el paisatge forestal (1).
La història d’aquest cementiri va començar el 1933, quan el fuster Werner Messerli va decidir canviar de professió per dedicar-se al comerç de peces de recanvi per a cotxes d’època (2). En els seus inicis, aquest lloc era un simple dipòsit de ferralla i els vehicles es feien servir pel subministrament de recanvis. Poc a poc, aquells models es van convertir en obsolets, els clients van desaparèixer i el propietari va abandonar el lloc. La vegetació el va anar envaint lentament i el bosc va començar a empassar els cotxes.
No recordo quan va ser la primera vegada que vaig veure un reportatge sobre el cementiri de vehicles de Kaudorf. Però recordo que vaig pensar que era una preciosa al·legoria que ens invitava a reflexionar sobre els limitis temporals del que entenem per civilització i el missatge que transmetia a un ideari bíblic assumit per molts ecologistes. Un ideari on l'ésser humà ocupa el centre de l'evolució de la vida al planeta. Pensava en aquell eslògan desafortunat de "Salvem el Planeta", que en realitat no vol dir altre cosa que "Conservem el planeta tal i com nosaltres l'hem conegut, per poder seguir vivint com hem viscut". L'estricta veritat però és que el planeta no ens necessita per res per salvar-se.
Durant molts anys aquest cementiri va ser objecte d'innombrables controvèrsies que van arribar fins el Tribunal Federal. Els propietaris haurien desitjat transformar-lo en museu, però en 2008, considerant que el projecte no complia els estàndards de protecció de la natura, el Tribunal Federal va ordenar la seva neteja. Els cotxes es van vendre en una subhasta l'estiu del 2009. El cementiri ja no existeix.
Pots trobar a a Pinterest (3) imatges anàlogues a les de l'antic cementiri de Kaudorf arreu del món . També a YouTube (4).
Gràcies als apassionats de l'Urbex (5) que es dediquen a l'exploració de zones allunyades dels nuclis urbans, les zones industrials, etc. també pots descobrir cementiris de vehicles semblants al de Kaudorf en altres països. Com ara a França (5) o a Bèlgica. Pel que fa a Bèlgica, cal destacar l'ultim dels quatre cementiris de vehicles que queda (o quedava, que no ho sé) a Châtillon (7), un cementiri que sembla superar en molt al de Kaudorf .
Però qualsevol que sigui la reflexió que em puguin provocar aquestes imatges sobre els limitis temporals del que entenem per civilització, he de confessar-te que, sempre que trio les llaunes pel reciclatge, intento oblidar les imatges del vídeo amb el que tancaré l'article d'avui.
La història d’aquest cementiri va començar el 1933, quan el fuster Werner Messerli va decidir canviar de professió per dedicar-se al comerç de peces de recanvi per a cotxes d’època (2). En els seus inicis, aquest lloc era un simple dipòsit de ferralla i els vehicles es feien servir pel subministrament de recanvis. Poc a poc, aquells models es van convertir en obsolets, els clients van desaparèixer i el propietari va abandonar el lloc. La vegetació el va anar envaint lentament i el bosc va començar a empassar els cotxes.
No recordo quan va ser la primera vegada que vaig veure un reportatge sobre el cementiri de vehicles de Kaudorf. Però recordo que vaig pensar que era una preciosa al·legoria que ens invitava a reflexionar sobre els limitis temporals del que entenem per civilització i el missatge que transmetia a un ideari bíblic assumit per molts ecologistes. Un ideari on l'ésser humà ocupa el centre de l'evolució de la vida al planeta. Pensava en aquell eslògan desafortunat de "Salvem el Planeta", que en realitat no vol dir altre cosa que "Conservem el planeta tal i com nosaltres l'hem conegut, per poder seguir vivint com hem viscut". L'estricta veritat però és que el planeta no ens necessita per res per salvar-se.
Durant molts anys aquest cementiri va ser objecte d'innombrables controvèrsies que van arribar fins el Tribunal Federal. Els propietaris haurien desitjat transformar-lo en museu, però en 2008, considerant que el projecte no complia els estàndards de protecció de la natura, el Tribunal Federal va ordenar la seva neteja. Els cotxes es van vendre en una subhasta l'estiu del 2009. El cementiri ja no existeix.
| RTS - Kaufdorf (BE): la vente aux enchères des épaves du vieux cimetière de voitures a permi à certains de repartie avec de belles voitures pour pas grand chose (19.09.2009) |
Pots trobar a a Pinterest (3) imatges anàlogues a les de l'antic cementiri de Kaudorf arreu del món . També a YouTube (4).
Gràcies als apassionats de l'Urbex (5) que es dediquen a l'exploració de zones allunyades dels nuclis urbans, les zones industrials, etc. també pots descobrir cementiris de vehicles semblants al de Kaudorf en altres països. Com ara a França (5) o a Bèlgica. Pel que fa a Bèlgica, cal destacar l'ultim dels quatre cementiris de vehicles que queda (o quedava, que no ho sé) a Châtillon (7), un cementiri que sembla superar en molt al de Kaudorf .
Però qualsevol que sigui la reflexió que em puguin provocar aquestes imatges sobre els limitis temporals del que entenem per civilització, he de confessar-te que, sempre que trio les llaunes pel reciclatge, intento oblidar les imatges del vídeo amb el que tancaré l'article d'avui.
| Faits Intéressants - Un homme a trouvé ces vieilles voitures en train de pourrir à l'air libre!, YouTube, 28.09.2019 |
- Le cimetière des voitures de Kaufdorf, Georges Rosset
- Cinq cents carcasses d'autos aux enchères, SwissInfo, 31.08.2009
- Pinterest: abandoned cars
- YouTube: abandoned cars [en] [fr]
- Wikipedia: Urbex [en] [fr] [es] [ca]
- AdcaZz - Les cimetières de voitures abandonnées en France - Urbex, YouTube, 19.08.2019 || Un cimetière de voitures, YouTube
- Kaushik Patowary: Chatillon Car Graveyard in Belgium, Amusing Planet, 19.12.2012 ||Florian Colas: Le mystérieux cimetière de voitures à Châtillon, en Belgique. Generation Voyage, 16.07.2014
No comments:
Post a Comment