| Les eaux du Léman attendent un brassage complet depuis une décennie, RTS, 19h30, 19.04.2022 |
El Léman (1) és un llac d'origen glacial alimentat en un 75% per les aigües del Rhône, Situat al nord dels Alps, entre França (la riba sud) i Suïssa (la riba nord), amb els seus 73 km de llargada, 14 km d'amplada i una fondària màxima de 309,7 m, és un dels més grans llacs d'Europa.
Un telenotícies emès per la RTS l'abril del 2022 (1) ens parlava dels efectes que el canvi climàtic estava tenint a les aigües del nostre llac: en particular els problemes observats en la circulació que permet barrejar les capes d'aigua més oxigenades de la superfície del llac, amb les capes d'aigua més carregades amb nutrients que es troben a les seves capes més profundes (3).
A fi que la regeneració de les aigües del llac es realitzi és necessari que hi hagi el que el tècnic del Centre Alpin de Recherche sur les Réseaux Trophiques des Ecosystèmes Limniques (Thonon Les Bains, France) descrivia com un hivern de veritat, amb temperatures baixes durant setmanes (3).
Altrament, la directora d'aquell centre ens parlava dels efectes en cascada que podia provocar en la cadena alimentària el dèficit de nutrients a la superfície i els problemes d'oxigenació a les capes més profundes del llac. En cas de problemes d'oxigenació, advertia del desenvolupament potencial d'un fenomen conegut com les aigües anòxiques (2), que podria asfixiar els organismes que viuen en profunditat, i acumular al fons del llac un fòsfor que durant, una futura barreja amb les aigües de la superfície, afavoriria la proliferació massiva d'algues que podrien perjudicar el subministrament d'aigua potable (3).
Les baixes temperatures que teníem a principis del mes de gener d'enguany van provocar una mena d'optimisme a la RTS que pots veure a continuació en el vídeo d'un telenotícies emès el 14.02.2024 (4).
No vaig comprendre el motiu d'aquell optimisme que, per no transmetre, tampoc transmetien les científiques suïsses entrevistades al reportatge. Sí, era veritat que després d'una tardor amb pluges interminables (5) l'any havia començat amb els carrers de Lausanne enfarinats per la neu. Sí, també era veritat que havien baixat les temperatures però, francament, hem viscut hiverns molt més freds. Podria ser que les previsions indiquessin una davallada de les temperatures a finals de gener que s'allargaria durant el mes de febrer? Les previsions a les quals vaig tenir accés indicaven justament el contrari. Llavors?
Gairebé un mes més tard, com pots veure al vídeo del Tweet publicat per la RTS, el telenotícies havia passat de l'optimisme al catastrofisme. El fred de gener no havia pogut portar la barreja de les aigües més enllà dels 70 m de profunditat. A més, la Commission internationale pour la protection des eaux du Léman (CIPEL), acabava de presentar els resultats d'unes mesures de temperatura realitzades en 2022 que permetien concloure que l'anòxia ja es podia confirmar i que podíem començar a preocupar-nos per la proliferació dels cianobacteris i els seus efectes sobre la qualitat d'una aigua que consumim almenys 1 milió d'habitants.
Un telenotícies emès per la RTS l'abril del 2022 (1) ens parlava dels efectes que el canvi climàtic estava tenint a les aigües del nostre llac: en particular els problemes observats en la circulació que permet barrejar les capes d'aigua més oxigenades de la superfície del llac, amb les capes d'aigua més carregades amb nutrients que es troben a les seves capes més profundes (3).
La circulació hivernal de l'aigua és causada pel refredament de les aigües superficials. Quan l'aigua es refreda, la seva densitat augmenta i les masses d'aigua superficials s'enfonsen fins a les profunditats. El vent pot accelerar aquest procés. Aquesta barreja de les aigües permet l'oxigenació de les aigües profundes (4).Per fer ras i curt, el telenotícies ens deia que aquesta circulació regenerativa del llac feia 10 anys que no s'havia pogut realitzar totalment fins a les capes més profundes del llac. Si tenim en compte que la profunditat mitjana del llac es troba a 152,7 m, el 2012 la barreja de les aigües s'havia aturat a 130 m, i durant els darrers 10 anys no s'havien barrejat més enllà d'entre els 70 i 200 m de profunditat (3).
A fi que la regeneració de les aigües del llac es realitzi és necessari que hi hagi el que el tècnic del Centre Alpin de Recherche sur les Réseaux Trophiques des Ecosystèmes Limniques (Thonon Les Bains, France) descrivia com un hivern de veritat, amb temperatures baixes durant setmanes (3).
Altrament, la directora d'aquell centre ens parlava dels efectes en cascada que podia provocar en la cadena alimentària el dèficit de nutrients a la superfície i els problemes d'oxigenació a les capes més profundes del llac. En cas de problemes d'oxigenació, advertia del desenvolupament potencial d'un fenomen conegut com les aigües anòxiques (2), que podria asfixiar els organismes que viuen en profunditat, i acumular al fons del llac un fòsfor que durant, una futura barreja amb les aigües de la superfície, afavoriria la proliferació massiva d'algues que podrien perjudicar el subministrament d'aigua potable (3).
Les baixes temperatures que teníem a principis del mes de gener d'enguany van provocar una mena d'optimisme a la RTS que pots veure a continuació en el vídeo d'un telenotícies emès el 14.02.2024 (4).
| Les températures glaciales des derniers jours pourraient favoriser un brassage complet des eaux du Léman, une première depuis 2012, RTS, 14.01.2024 |
No vaig comprendre el motiu d'aquell optimisme que, per no transmetre, tampoc transmetien les científiques suïsses entrevistades al reportatge. Sí, era veritat que després d'una tardor amb pluges interminables (5) l'any havia començat amb els carrers de Lausanne enfarinats per la neu. Sí, també era veritat que havien baixat les temperatures però, francament, hem viscut hiverns molt més freds. Podria ser que les previsions indiquessin una davallada de les temperatures a finals de gener que s'allargaria durant el mes de febrer? Les previsions a les quals vaig tenir accés indicaven justament el contrari. Llavors?
Gairebé un mes més tard, com pots veure al vídeo del Tweet publicat per la RTS, el telenotícies havia passat de l'optimisme al catastrofisme. El fred de gener no havia pogut portar la barreja de les aigües més enllà dels 70 m de profunditat. A més, la Commission internationale pour la protection des eaux du Léman (CIPEL), acabava de presentar els resultats d'unes mesures de temperatura realitzades en 2022 que permetien concloure que l'anòxia ja es podia confirmar i que podíem començar a preocupar-nos per la proliferació dels cianobacteris i els seus efectes sobre la qualitat d'una aigua que consumim almenys 1 milió d'habitants.
Le Léman se réchauffe de manière préoccupante : c'est le constat scientifique de la Commission internationale pour la protection de ses eaux. Le dernier brassage complet a eu lieu il y a 12 ans. Le réchauffement climatique met la qualité des eaux sous forte pression. #12h45RTS pic.twitter.com/KPwOt2F4H5
— RTSinfo (@RTSinfo) February 12, 2024
- Wikipedia: Léman [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Anoxie [en] [fr] [es] [ca]
- Les eaux du Léman attendent un brassage complet depuis une décennie, RTS, 19h30, 19.04.2022
- Un Léman à trois étages, Association pour la Sauvegarde du Léman, 11.09.2019
- La météo glaciale actuelle favorise le brassage des eaux du lac Léman, RTS, 12h45, 14.01.2024
- Veure Estacions astronòmiques i estacions meteorològiques, publicat en aquest blog el 29.01.2024
No comments:
Post a Comment