| Ramones - Pet Sematary (Official Music Video), Youtube |
Dimarts passat Lluïsa va haver de portar el gat a les Urgències Veterinàries. Feia dos dies que ni menjava ni bevia. Tampoc, a diferència de la majoria dels humans confinats pel coronavirus, no semblava tenir la necessitat compulsiva de sortir de casa.
Vam tenir la sort que els veterinaris encara no haguessin estat cridats a donar mà forta als hospitals (1). També que la llegendària mala bava del meu gat no enviés a la veterinària ni a la seva auxiliar a les Urgències.
Com amb la història del coronavirus no estava autoritzada a quedar-se a la consulta, Lluïsa va tornar a casa. I com entre la veterinària i la seva auxiliar no arribaven a controlar el gat, van trucar a casa demanant permís per a sedar-lo i fer-li una anàlisi de sang i una altra d'orina.
Afortunadament no van trobar-li res i, hores després d'haver-lo deixat a la consulta, van trucar perquè anés a buscar-lo. Aparentment hiper motivat per la càrrega d'adrenalina que li va provocar el seu combat amb les veterinàries, el gat va anar disparat a menjar el seu pinso i tot va quedar en no res. En fi, ja t'ho confirmaré quan rebem la factura.
Al patiment pel temps que passava sense saber què podia arribar-li, se li va afegir el d'arribar a la conclusió que hauré de demanar hora amb la meva psi, car em sembla clar que alguna cosa no funciona al meu cap com hauria de fer-ho.
I és que, mentre estava preocupat pel gat (enguany farem deu anys de vida en comú) no deixava de ressonar al meu cap el tema de Ramones amb el que he obert aquest article: Pet Sematary.
Si no coneixes la història d'aquest tema, no és greu, car hi ha diverses versions sobre la mateixa (2).
Si encara no saps el que significa la paraula terror i vols viure feliç fins a la jubilació, només em queda recomanar-te que no llegeixis la novel·la, ni tampoc el resum del seu argument publicat a Wikipedia (3).
Just afegir per acabar que Stephen King va admetre que, de totes les novel·les que va escriure, aquesta va ser la que més el va espantar. I aquí ho deixo.
Vam tenir la sort que els veterinaris encara no haguessin estat cridats a donar mà forta als hospitals (1). També que la llegendària mala bava del meu gat no enviés a la veterinària ni a la seva auxiliar a les Urgències.
Com amb la història del coronavirus no estava autoritzada a quedar-se a la consulta, Lluïsa va tornar a casa. I com entre la veterinària i la seva auxiliar no arribaven a controlar el gat, van trucar a casa demanant permís per a sedar-lo i fer-li una anàlisi de sang i una altra d'orina.
Afortunadament no van trobar-li res i, hores després d'haver-lo deixat a la consulta, van trucar perquè anés a buscar-lo. Aparentment hiper motivat per la càrrega d'adrenalina que li va provocar el seu combat amb les veterinàries, el gat va anar disparat a menjar el seu pinso i tot va quedar en no res. En fi, ja t'ho confirmaré quan rebem la factura.
 |
I és que, mentre estava preocupat pel gat (enguany farem deu anys de vida en comú) no deixava de ressonar al meu cap el tema de Ramones amb el que he obert aquest article: Pet Sematary.
Si no coneixes la història d'aquest tema, no és greu, car hi ha diverses versions sobre la mateixa (2).
El bateria de la banda: Marky Ramone, deia a la seva autobiografia publicada en 2014: Punk Rock Blitzkrieg, My Life with the Ramones, que Stephen King havia convidat a la banda a dinar i, mentre discutia de baseball amb Johnny Ramone, li va passar una còpia de la novel·la Simetierre (3) a Dee Dee Ramone, que va trobar la inspiració per escriure el tema en menys d'una hora.
Stephen King, fan de la banda, recordava haver-los invitat a dinar, però no d'haver parlat de la seva novel·la.
A la seva biografia: Sal de aquí, l'Israel Hands evoca la possibilitat que el munt de birres que hi havia al damunt de la taula expliqui el fet que Stephen King no recordi haver-li passat la novel·la a Dee Dee Ramone. Però sense posar en dubte la capacitat de Dee Dee Ramone per escriure un tema en menys d'una hora, mostra el seu escepticisme sobre el fet que pogués llegir-se tan ràpidament el totxo de Simetierre i tenir temps de crear el tema en aquest lapse de temps.El cas és que el tema va acabar a la banda de so del film basat en la novel·la.
Si encara no saps el que significa la paraula terror i vols viure feliç fins a la jubilació, només em queda recomanar-te que no llegeixis la novel·la, ni tampoc el resum del seu argument publicat a Wikipedia (3).
Just afegir per acabar que Stephen King va admetre que, de totes les novel·les que va escriure, aquesta va ser la que més el va espantar. I aquí ho deixo.
