coronavirus: j'en ai marre!

@daveguasch

Deixa'm començar dient-te que sóc l'única persona que conec que, fa uns anys, va enganxar la grip aviària. Amb això vol dir que tota la histèria mediàtica amb què estem vivint aquests dies la del coronavirus no em deixa completament indiferent. 

Però, francament, el que vaig viure ahir a la feina m'ha superat. Així que m'agradaria que prenguessis aquest article com una declaració de rendició. Ja no puc més. Trec la bandera blanca i em rendeixo.

Tot va començar ja de bon matí, quan un company benintencionat em va passar un article on es deia que aquells que havíem passat la grip aviària, érem diabètics i ja teníem una edat, teníem també tots els números per enganxar la nova versió de la grip. Estic segur que sabràs excusar-me si no et passo l'article. No el vaig llegir i va anar directe a la paperera del mòbil.

Més tard, vaig sortir a la terrassa de la cafeteria a beure'm un cafè i fumar-me un pito amb un company que treballa alguns dies per setmana a Olten i a qui feia molts dies que no veia. Em va dir que els dies vinents ens veuríem més sovint car l'havien "confinat" a Lausanne.

Ahir al matí es va fer públic que hi havia 10 nous casos de coronavirus a Neuchâtel, una de les estacions on s'atura el semi-directe que va de Lausanne a Olten. El seu cap va dir-li que, donada la situació, el millor era evitar els desplaçaments i, per motius de seguretat, organitzar el seu equip de manera que cada setmana, i alternativament, la meitat de l'equip treballés a l'empresa i l'altra meitat de l'equip a casa.

Estàvem parlant d'això quan se'ns va afegir una noia de finances. Estava super contenta i, quan vam demanar-li pel motiu, ens va sortir amb què havia trobat una oferta a un preu increïble per passar un cap de setmana d'esquí a una de les estacions més exclusives d'Itàlia. Ah, sí. I que ens havíem de veure dilluns perquè ens expliqués com s'ho havia passat. El company i jo ens vam mirar amb incredulitat. I, francament, què pots fer d'altre? Ens vam petar de riure!

Del que va passar a la tarda alguns esteu al corrent per un WhatsApp que us vaig enviar i que ho resumia. Avui ho desenvoluparé un xic més.

Eren les 15h00 quan vaig creuar-me amb un company italià a qui també feia temps que no veia. Vaig demanar-li com li anava la vida i, quan va sortir la inevitable conversa sobre el coronavirus, veig que comença a riure i em diu: Mai no diries què m'ha passat! I tot seguit m'explica que va haver de desplaçar-se a la seu de l'empresa a Milà. De tornada, va agafar un dels nous trens de Bombardier dels ferrocarrils federals. Un tren on tot era nou de trinca!

El problema és que aquest company és al·lèrgic a l'olor dels productes que fiquen a les tapisseries dels vehicles nous (cotxes, avions, trens, ...) i va començar a esternudar. I així es va passar tot el viatge. La cosa va començar amb les mirades assassines dels altres passatgers. Va continuar amb un primer passatger que es va ficar un mocador cobrint-se el nas i la boca, i els altres que van seguir l'exemple. A mesura que el tren anava devorant quilometres, al meu company se li anaven enrogint els ulls i el nas de mocar-se: i seguia esternudant. A un moment donat, un primer passatger va decidir canviar de plaça. Quan el tren va arribar a Berna, el meu company anava sol al vagó!

Creia que ja havia acabat el dia amb el tema del coronavirus. Però, poc abans de plegar, em vaig trobar amb que algú havia decidit que no era prou amb donar la brasa amb els cartells que hi ha arreu de l'empresa: halls, sales de reunió, lavabos, cafeteria, ascensors, etc. I em vaig trobar amb una imatge amb consignes de seguretat com fons de pantalla a l'ordinador.

No et dic fins on estic del coronavirus, dels periodistes, dels inconscients i dels hipocondríacs perquè, el que em passa ara mateix pel cap, està perseguit per la llei. Però estic segur què entens el que vull dir.