El passat 15.08 vaig llegir una noticia a El Periódico (1) que va deixar-me atonit: La UB es consolida com una de les 200 millors universitats del món. Curt i ras, presentava com un èxit que: "La Universitat de Barcelona (UB) s’ha situat, per tercer any consecutiu, com la millor d’Espanya, segons l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), més conegut com a rànquing de Xangai (2), que col·loca l’entitat barcelonina entre les 200 millors del món. No hi ha cap representant espanyol entre els 100 millors centres universitaris".
I afegia que: "En la llista mundial, que encapçala novament Harvard, es troben també l’Autònoma de Madrid i la de Granada (entre els llocs 200 i 300); l’Autònoma de Barcelona (UAB), la Politècnica de Catalunya (UPC) i la Pompeu Fabra (UPF) es troben entre les posicions 301 i 400, i, per primera vegada, la Universitat Rovira i Virgili (URV) entra en la classificació, en la qual es valoren 500 universitats."
Imagino que el que intentava ficar en evidència l'autor de l'article no era el nivell internacional de la UB, sinó que havia quedat davant d'altres universitats catalanes que, a priori, tenen més prestigi al país. Per no parlar del fet de haver quedat davant d'altres universitats espanyoles, en particular l'Autònoma de Madrid.
Sé que tots anem malament de temps, però jo me permetria recomanar a l'autor d'aquest article que es mirés altre cop (?) les estadístiques. Per exemple, pel 2015 el ranking en el domini de les ciències, on veuria quina és la primera universitat espanyola que surt. I el mateix val pel que fa al domini de l'enginyeria, el domini de ciències de la vida ... I si, en el domini de la medicina, la UB surt pel davant de les altres.
Què vull dir amb això? Estrictament res. Perquè quan et mires la metodologia seguida per establir aquest ranking et trobes amb que gairebé el 75% del pes d'una universitat es mesura en la seva producció de paper.
Com ja pots imaginar-te, el de Xangai (2) no és l'únic ranking de referència. I si busques a Google, entre els més consultats et trobaràs amb el de Times Higher Education World University Rankings en primer lloc, i una altra classificació: Autonomous University of Barcelona (146), Pompeu Fabra University (164), University of Barcelona (174), Autonomous University of Madrid (301-350), Polytechnic University of Catalonia i Complutense University of Madrid (401-500).
Personalment, me trobo més a gust amb el ranking de QS World University Rankings 2015/16 (en partenariat amb l'editorial cientifica Elsevier) pel que diu, però sobretot pel que no diu. Entre les coses que diu, fica al top de ranking el millor centre d'excel·lència del planeta, on es produeix la ciència i la tecnologia que estan canviant les nostres vides: el Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb un pes de més de 95 pels estudiants que venen d'arreu del món. Just pels amics, afegir que el MIT és també el centre de recerca on investigadors com Noam Chomsky han passat més de la meitat de la seva vida.
Al QS World University Rankings 2015/16 també trobem els dos politècnics federals de Suïssa entre les 15 millors universitats del món: el de Zürich (9) i el de Lausanne (14), respectivament amb un pes de 98 i de 100 pels estudiants que venen d'arreu del món. També pots trobar en aquest ranking les universitats espanyoles (Filter by location: Spain) i comparar-lo amb el ranking de les universitats suïsses (Filter by location: Switzerland) on, m'ha sorprès agradablement veure a la cua, i molt lluny, una de les universitats més cares i més elitistes del país: la University of St.Gallen (HSG)
Què vull dir amb això? Doncs, tampoc vull dir estrictament res. Perquè, des del meu punt de vista, una universitat hauria de ser una institució al servei del progrés científic, tècnic i social. I si podem estar d'acord en què el treball en el domini del progrés social és difícil de mesurar, jo no conec cap altre millor eina per mesurar la utilitat de la recerca en ciència i en tecnologia que es fa a una universitat que l'anàlisi dels resultats de les recerques que acaben enregistrant una patent a la Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (WIPO). Una patent on has de demostrar que has tingut una idea original, i que saps detallar de manera precisa com pots tornar-la a reproduir. Una patent on, copiar les idees dels altres, et pot portar als tribunals arreu del món. Una patent on t'hauràs de confrontar a la recerca que també es fa a l'empresa privada i a l'interès que la teva recerca ha generat.
Hom pot seguir traient pit perquè la seva universitat està pel davant de les universitats de la cantonada, i omplir-se d'orgull perquè les universitats de Madrid estan lluny enrere: i ja hem vist que no sempre és el cas, ni per les unes, ni per les altres. I hom pot seguir oblidant que totes aquestes universitats estan molt lluny darrere de les millors d'Europa i molt més lluny encara de les millors del món.
Personalment, malgrat la boutade i el chauvinisme que tancava en sí l'expressió, prefereixo de lluny l'actitud d'aquells avantpassats que van traure lo del Reus, Paris, Londres! (3) i que hom comenci a fixar-se com objectiu poder comparar-se -amb humilitat, però- amb els millors centres del saber del planeta. Mesurar-se en termes de les patents enregistrades, de les start-up i dels llocs de treball que s'han creat, del volum de negoci que s'ha generat i dels impostos amb els que es retorna a la societat els mitjans que ha destinat a les activitats de recerca.
Però no és més que la meva opinió, i sé que no val gran cosa.
I afegia que: "En la llista mundial, que encapçala novament Harvard, es troben també l’Autònoma de Madrid i la de Granada (entre els llocs 200 i 300); l’Autònoma de Barcelona (UAB), la Politècnica de Catalunya (UPC) i la Pompeu Fabra (UPF) es troben entre les posicions 301 i 400, i, per primera vegada, la Universitat Rovira i Virgili (URV) entra en la classificació, en la qual es valoren 500 universitats."
Imagino que el que intentava ficar en evidència l'autor de l'article no era el nivell internacional de la UB, sinó que havia quedat davant d'altres universitats catalanes que, a priori, tenen més prestigi al país. Per no parlar del fet de haver quedat davant d'altres universitats espanyoles, en particular l'Autònoma de Madrid.
Sé que tots anem malament de temps, però jo me permetria recomanar a l'autor d'aquest article que es mirés altre cop (?) les estadístiques. Per exemple, pel 2015 el ranking en el domini de les ciències, on veuria quina és la primera universitat espanyola que surt. I el mateix val pel que fa al domini de l'enginyeria, el domini de ciències de la vida ... I si, en el domini de la medicina, la UB surt pel davant de les altres.
Què vull dir amb això? Estrictament res. Perquè quan et mires la metodologia seguida per establir aquest ranking et trobes amb que gairebé el 75% del pes d'una universitat es mesura en la seva producció de paper.
Com ja pots imaginar-te, el de Xangai (2) no és l'únic ranking de referència. I si busques a Google, entre els més consultats et trobaràs amb el de Times Higher Education World University Rankings en primer lloc, i una altra classificació: Autonomous University of Barcelona (146), Pompeu Fabra University (164), University of Barcelona (174), Autonomous University of Madrid (301-350), Polytechnic University of Catalonia i Complutense University of Madrid (401-500).
Personalment, me trobo més a gust amb el ranking de QS World University Rankings 2015/16 (en partenariat amb l'editorial cientifica Elsevier) pel que diu, però sobretot pel que no diu. Entre les coses que diu, fica al top de ranking el millor centre d'excel·lència del planeta, on es produeix la ciència i la tecnologia que estan canviant les nostres vides: el Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb un pes de més de 95 pels estudiants que venen d'arreu del món. Just pels amics, afegir que el MIT és també el centre de recerca on investigadors com Noam Chomsky han passat més de la meitat de la seva vida.
Al QS World University Rankings 2015/16 també trobem els dos politècnics federals de Suïssa entre les 15 millors universitats del món: el de Zürich (9) i el de Lausanne (14), respectivament amb un pes de 98 i de 100 pels estudiants que venen d'arreu del món. També pots trobar en aquest ranking les universitats espanyoles (Filter by location: Spain) i comparar-lo amb el ranking de les universitats suïsses (Filter by location: Switzerland) on, m'ha sorprès agradablement veure a la cua, i molt lluny, una de les universitats més cares i més elitistes del país: la University of St.Gallen (HSG)
Què vull dir amb això? Doncs, tampoc vull dir estrictament res. Perquè, des del meu punt de vista, una universitat hauria de ser una institució al servei del progrés científic, tècnic i social. I si podem estar d'acord en què el treball en el domini del progrés social és difícil de mesurar, jo no conec cap altre millor eina per mesurar la utilitat de la recerca en ciència i en tecnologia que es fa a una universitat que l'anàlisi dels resultats de les recerques que acaben enregistrant una patent a la Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (WIPO). Una patent on has de demostrar que has tingut una idea original, i que saps detallar de manera precisa com pots tornar-la a reproduir. Una patent on, copiar les idees dels altres, et pot portar als tribunals arreu del món. Una patent on t'hauràs de confrontar a la recerca que també es fa a l'empresa privada i a l'interès que la teva recerca ha generat.
Hom pot seguir traient pit perquè la seva universitat està pel davant de les universitats de la cantonada, i omplir-se d'orgull perquè les universitats de Madrid estan lluny enrere: i ja hem vist que no sempre és el cas, ni per les unes, ni per les altres. I hom pot seguir oblidant que totes aquestes universitats estan molt lluny darrere de les millors d'Europa i molt més lluny encara de les millors del món.
Personalment, malgrat la boutade i el chauvinisme que tancava en sí l'expressió, prefereixo de lluny l'actitud d'aquells avantpassats que van traure lo del Reus, Paris, Londres! (3) i que hom comenci a fixar-se com objectiu poder comparar-se -amb humilitat, però- amb els millors centres del saber del planeta. Mesurar-se en termes de les patents enregistrades, de les start-up i dels llocs de treball que s'han creat, del volum de negoci que s'ha generat i dels impostos amb els que es retorna a la societat els mitjans que ha destinat a les activitats de recerca.
Però no és més que la meva opinió, i sé que no val gran cosa.
- La UB es consolida com una de les 200 millors universitats del món, El Periódico, 15.08.2016
- Academic Ranking of World Universities 2016, ShanghaiRanking Consultancy
- Tàpia, Joan (2014): Reus, París i Londres? El Periódico, 06.04.2014
No comments:
Post a Comment