Imagino que has escoltat parlar de l'agressió que va tenir lloc a un tren de la Südostbahn (SOB) el passat 13.08 i que, en el moment d'escriure aquesta entrada, ha acabat amb la vida de l'agressor i d'una dona de 34 anys. El que ja no sé, és si t'has adonat de que una policia diferent i un estil de comunicació diferents són possibles.
Vull dir que, quan la noticia va arribar a les agències, periodistes de tot el món van col·lapsar la centraleta de la policia cantonal de St. Gallen, esperant obtenir com resposta que l'agressió tenia vincles amb el terrorisme o que no es descartava aquesta possibilitat, el que els hauria permès llençar-se sobre un munt d'especulacions. Periodistes francesos, alemanys, belgues i nord-americans van fregir a trucades al portaveu de la policia: Hanspeter Krüsi.
Davant la desesperació d'uns periodistes acostumats a les reaccions histriòniques de polítics i de responsables policials que hem vist tantes vegades en anàlogues circumstàncies, s'han trobat davant d'un estat federal on la policia cantonal és responsable d'una investigació en la que les autoritats federals no tenen a fer res d'altre que ajudar si els hi demanen. Una policia cantonal amb una política d'informació tant mesurada, que la porta a no comunicar res que no sigui "absolutament cert i comprovat", a fi d'evitar tota especulació.
Una policia que ha comunicat que ha escorcollat el domicili de l'agressor per comprendre el mòbil de la seva acció i buscar eventuals còmplices. I que, per tota informació, ens ha dit que era suís i vivia en un cantó veí, el que haurà estalviat als seus antics veïns l'arribada de legions de periodistes i tot el que va amb ells.
Una policia que, fins ara, només ha interrogat a un dels ferits i a un home que va ajudar als ferits a sortir del tren perquè ... les altres víctimes encara estan hospitalitzades!
Hom pot demanar-se legítimament què hauria passat amb la vaga d'atentats que hem viscut darrerament a Europa amb una política de comunicació anàloga o, fins i tot, més restrictiva. Però entretant estic veient el telenotícies i els periodistes que exigeixen més càmeres de seguretat als trens, més policia de transports, ... i els sindicats, que exigeixen més personal per acompanyar els passatgers i més recursos destinats a la seguretat.
Vull dir que, quan la noticia va arribar a les agències, periodistes de tot el món van col·lapsar la centraleta de la policia cantonal de St. Gallen, esperant obtenir com resposta que l'agressió tenia vincles amb el terrorisme o que no es descartava aquesta possibilitat, el que els hauria permès llençar-se sobre un munt d'especulacions. Periodistes francesos, alemanys, belgues i nord-americans van fregir a trucades al portaveu de la policia: Hanspeter Krüsi.
Davant la desesperació d'uns periodistes acostumats a les reaccions histriòniques de polítics i de responsables policials que hem vist tantes vegades en anàlogues circumstàncies, s'han trobat davant d'un estat federal on la policia cantonal és responsable d'una investigació en la que les autoritats federals no tenen a fer res d'altre que ajudar si els hi demanen. Una policia cantonal amb una política d'informació tant mesurada, que la porta a no comunicar res que no sigui "absolutament cert i comprovat", a fi d'evitar tota especulació.
Una policia que ha comunicat que ha escorcollat el domicili de l'agressor per comprendre el mòbil de la seva acció i buscar eventuals còmplices. I que, per tota informació, ens ha dit que era suís i vivia en un cantó veí, el que haurà estalviat als seus antics veïns l'arribada de legions de periodistes i tot el que va amb ells.
Una policia que, fins ara, només ha interrogat a un dels ferits i a un home que va ajudar als ferits a sortir del tren perquè ... les altres víctimes encara estan hospitalitzades!
Hom pot demanar-se legítimament què hauria passat amb la vaga d'atentats que hem viscut darrerament a Europa amb una política de comunicació anàloga o, fins i tot, més restrictiva. Però entretant estic veient el telenotícies i els periodistes que exigeixen més càmeres de seguretat als trens, més policia de transports, ... i els sindicats, que exigeixen més personal per acompanyar els passatgers i més recursos destinats a la seguretat.
No comments:
Post a Comment