 |
| Source: financial caricatures MT5 portal - Forex Community . . |
Si el passat 29.07.2016 la penya de El Triangle publicava una entrevista amb Raphael Nagel: "L’obsessió per la novetat ha fet que ens comportéssim com els nens, amb els diners", dos dies després l'entrevistaven al ARA: "A Espanya, algú com Bill Gates no podria existir mai" i el 05.08.2016 era La Vanguardia qui l'entrevistava: “El beneficio a cualquier precio no tiene futuro: el sistema se colapsará”. Aquestes entrevistes se justifiquen per la publicació del primer llibre de Nagel: Turbocapitalismo, los maestros de la quiebra, que també és el primer de Kant Ediciones.
Si aquest és el primer llibre de la editorial, crec poder afirmar que el vídeo de la promoció que van fer al Col·legi d'Economistes de Catalunya el 13.07.2016 no era el segon. Com a resum de les entrevistes, me quedo amb un parell de paràgrafs de la que li van fer a El Triangle
Canviant de tema, encara que no gaire, si encara no has vist el vídeo de Ivan Macaux que encapçala aquesta entrada: Les nouveaux Loups de Wall Street, produit per Canal+ i publicat al canal youtube dels indignats belgues, te'l recomano. Presenta sense floritures el funcionament del sistema financer i també què és el que ha provocat els daltabaixos de la borsa. I si te'l mires amb atenció, descobriràs que hi han aspectes d'un impacte brutal del Brexit dels que ningú no t'ha parlat encara: estic pensant en una vila anglesa a l'est de Londres: Basildon on, al bell mig d'una zona industrial totalment banal, un edifici amb una superfície equivalent a cinc terrenys de futbol acull la infraestructura informàtica de les borses d'Amsterdam, Brussel·les, Londres, Lisboa i Paris que porta per nom Euronext.
En fi, el concepte de turbo-capitalisme no l'ha inventat en Raphael Nagel, ni tampoc és recent, com tampoc ho són les perversions del sistema financer que provoquen l'alta volatilitat de les borses, que és quan es guanyen les grans fortunes, malgrat el que puguin dir alguns periodistes. Potser és per això que se m'hagi fet estrany que el llibre de Nagel es presenti per la seva editorial dins d'un grup de: Libros para entender el nuevo paradigma. Nou paradigma? Bé, jo no m'hi conec gaire en màrqueting, però començo a pensar que ells tampoc dominen massa el tema.
Si aquest és el primer llibre de la editorial, crec poder afirmar que el vídeo de la promoció que van fer al Col·legi d'Economistes de Catalunya el 13.07.2016 no era el segon. Com a resum de les entrevistes, me quedo amb un parell de paràgrafs de la que li van fer a El Triangle
Ho posaré en xifres: només 62 persones posseeixen més del 50% de la riquesa del món. 2.000 milions de persones pateixen desnutrició cada dia i el món està preparat per alimentar 12.000 milions de persones. Quan mirem aquests números hi ha alguna cosa que no quadra si l’1% de la societat té més que el 99% restant.Estic més que segur que'n parla al seu llibre. Però se m'ha fet molt estrany que cap entrevistador li hagi posat cap qüestió sobre Edward Luttwak que el 1999 va publicar: Turbo-Capitalism: Winners and Losers in the Global Economy. Hi han dues critiques d'aquest llibre que van semblar-me interessants: la de Robert Kuttner al New York Times: Running With the Bulls i l'entrevista que van fer-li a Libération: L'Américain Edward Luttwak, auteur de «le Turbo- capitalisme», juge durement les dernières fusions. «La tentation du monopole guette la France».
Un exemple pràctic és la banca espanyola. Avui a Espanya queden quinze entitats bancàries (1.850 a Alemanya), i d’aquestes quinze n’hi ha quatre que tenen una quota de mercat del 80%. Amb la futura privatització de Bankia en quedaran només tres i es menjaran el 90% del pastís del mercat financer del país... Això és turbocapitalisme: entrar en una fase en què ens estem eliminant. Cada vegada queda menys gent, amb més riquesa i amb més poder, a costa d’uns altres.
Canviant de tema, encara que no gaire, si encara no has vist el vídeo de Ivan Macaux que encapçala aquesta entrada: Les nouveaux Loups de Wall Street, produit per Canal+ i publicat al canal youtube dels indignats belgues, te'l recomano. Presenta sense floritures el funcionament del sistema financer i també què és el que ha provocat els daltabaixos de la borsa. I si te'l mires amb atenció, descobriràs que hi han aspectes d'un impacte brutal del Brexit dels que ningú no t'ha parlat encara: estic pensant en una vila anglesa a l'est de Londres: Basildon on, al bell mig d'una zona industrial totalment banal, un edifici amb una superfície equivalent a cinc terrenys de futbol acull la infraestructura informàtica de les borses d'Amsterdam, Brussel·les, Londres, Lisboa i Paris que porta per nom Euronext.
En fi, el concepte de turbo-capitalisme no l'ha inventat en Raphael Nagel, ni tampoc és recent, com tampoc ho són les perversions del sistema financer que provoquen l'alta volatilitat de les borses, que és quan es guanyen les grans fortunes, malgrat el que puguin dir alguns periodistes. Potser és per això que se m'hagi fet estrany que el llibre de Nagel es presenti per la seva editorial dins d'un grup de: Libros para entender el nuevo paradigma. Nou paradigma? Bé, jo no m'hi conec gaire en màrqueting, però començo a pensar que ells tampoc dominen massa el tema.
No comments:
Post a Comment