Friday, August 26, 2016

tinc un dubte metafísic

Entre els objectes sobre els que ens haurem de pronunciar a les votacions del 25.09 hi ha la Loi fédérale du 25 septembre 2015 sur le renseignement (LRens). Per fer ras i curt, es tracta de l'autorització al Service de renseignement de la Confédération de realitzar escoltes telefòniques sense que hi hagi necessàriament cap "sospita raonable de delicte". Resulta curiós veure com el PS o els partits de dretes (més a la dreta, vull dir) estan a favor de la llei, però no les joventuts d'aquests partits.

Sobre els arguments en contra, ja pots imaginar-te que ha sortit lo del Big Brother, lo de la Stasi i lo de Corea del Nord. Però el millor argument que he vist és que es tracta de "una llei inútil que obre la porta a la vigilància de masses". I, si m'ho permets, després del que he anat publicant darrerament [1] [2] [3] jo estaria per quedar-me únicament amb lo de "una llei inútil" perquè, francament, que creguin que serà gràcies a una llei que podran saber més sobre més personal del que ja poden saber avui, és no saber res sobre el tema!

Més enllà del que he anat publicant darrerament sobre el tema, et dono un exemple del que vull dir. Fa temps estava a casa mirant-me un vídeo i, de cop i volta, vaig realitzar que la connexió a Internet anava més lenta del que era habitual. El primer que'm va passar pel cap era que el meu fill s'havia comprat un nou joc per la Playstation que es menjava tota la banda. Vaig fer un cop d'ull i vaig veure que hi havia un tio que, des d'un servidor al Marroc, havia entrat a la xarxa que tinc muntada a casa. Entenem-nos, el servidor estava al Marroc però el tio (o la tia) podia estar a qualsevol lloc, fins i tot al meu edifici. El tio no era prou bo per entrar sense que el veiés, però ho era perquè no pogués impedir-li entrar. Així que vaig anar disparat cap el router i el vaig desconnectar físicament de l'ADSL i, pel que pogués ser, també del corrent elèctric. Més tard vaig canviar-li la contrasenya amb una nova clau xifrada i, si ell/ella, o algú d'altre, han tornat a entrar, jo no els he vist.

I com resulta que aquest tio no va necessitar de cap llei per fer el què va fer, me ratifico en la idea de que es tracta d'una llei inútil. I ara, l'únic que'm demano és si votar a favor o en contra també ho serà. Tanmateix, hi ha una qüestió de principis en joc.

Clar que, per una altra banda, hom també pot demanar-se perquè els serveis d'informació de la confederació no podrien tenir el mateix accés legal a totes les informacions que la penya dona de manera negligent a Facebook sobre tots els aspectes de la seva vida privada. Si creus que exagero, et proposo que't llegeixis aquest article publicat per Michael Nunez a Gizmodo el passat 19.08.2016: All of the Creepy Things Facebook Knows About You. En fi, i perquè complicar-se la vida intentant accedir a les meves informacions quan poden entrar als meus comptes amb el meu password?

Entens ara perquè tinc un dubte metafísic?