| Janna Travels - My Life in Gibraltar, Catalan Bay, Little Genoa, Youtube, 09.12.2015 |
El passat 06 de desembre vaig parlar per phone amb en Sinfu. No recordo com va sortir el tema, però vaig comentar-li que, gràcies a tot l'enrenou que havia organitzat el govern espanyol amb el tema de Gibraltar i el Brexit, a un company britànic de la feina, que gairebé no havia sentit parlar mai del penyal, li havien entrat unes ganes compulsives de visitar-lo i ja havia reservat un vol per fer-ho.
En fi, que tot va ser parlar-li de les ganes de conèixer el penyal que tenia aquest company de la feina i va en Sinfu i em demana si mai no havia visitat el penyal (1). I, tot seguit, m'explica el seu viatge al penyal i em parla d'una platja anomenada Catalan Bay (2) de la que jo no havia sentit parlar mai.
Si et mires la pàgina que la Wikipedia en català dedica a Catalan Bay (3) veuràs un contingut que sembla tenir molta cura en no voler empipar a ningú. Una descripció que trobaràs molt més completa i sense cap mena de complexos a la Wikipedia en anglès, que és la que et recomano llegir primer i comparar després amb un article de Marc Pons (4). Un article que té la virtut de precisar que els catalans que van desembarcar a Gibraltar feien part de: una companyia formada per 400 infants de marina catalans, valencians i mallorquins, dirigida pel valencià Joan Baptista Basset. Un article de rabiosa actualitat pel que fa a la manipulació de la història, en particular quan es refereix al Tractat d'Utrecht (5) on, l'autor afirma que: El Borbó va regalar Gibraltar als britànics. De bon grat i amb totes les conseqüències. A la taula de negociació d'Utrecht renunciava a Gibraltar a canvi que els britànics retiressin el suport militar als catalans (...) La qüestió és quin paper hi juguem els catalans. Perquè ja vam ser moneda de canvi en una ocasió: Utrecht, 1713. I allà uns ens van vendre -els britànics-, i els altres ens van comprar -els espanyols-. Com si d'esclaus parléssim.
Una astracanada pròpia dels temps que vivim i que sembla voler fer-nos oblidar que la Guerra de Successió no era un conflicte peninsular entre castellans i catalans, sinó un conflicte internacional. Perquè, entre altres canvis de fronteres, aquest tractat també va representar la cessió de Menorca als anglesos, la corona francesa va perdre a Europa i Amèrica un munt de territoris i, seguint amb la corona espanyola, va representar la seva desaparició de l'escena europea amb la pèrdua de Sicília i Sardenya, a més de Flandes i la resta de territoris europeus de la Corona de Castella.
Just per acabar i destinat a aquells a qui la miopia no els permeti veure que la Guerra de Successió va ser un conflicte de dimensions mundials, del que el nostre país no era sinó una peça més en el taulell de joc, dir que qualsevol que fos l'impacte que el Tractat d'Utrecht tingués sobre els ciutadans del nostre país, mai no va tenir els efectes dramàtics que van haver de patir els acadians (6), que ben poca cosa semblava que tenien a veure amb la Guerra de Successió espanyola.
En fi, que tot va ser parlar-li de les ganes de conèixer el penyal que tenia aquest company de la feina i va en Sinfu i em demana si mai no havia visitat el penyal (1). I, tot seguit, m'explica el seu viatge al penyal i em parla d'una platja anomenada Catalan Bay (2) de la que jo no havia sentit parlar mai.
Si et mires la pàgina que la Wikipedia en català dedica a Catalan Bay (3) veuràs un contingut que sembla tenir molta cura en no voler empipar a ningú. Una descripció que trobaràs molt més completa i sense cap mena de complexos a la Wikipedia en anglès, que és la que et recomano llegir primer i comparar després amb un article de Marc Pons (4). Un article que té la virtut de precisar que els catalans que van desembarcar a Gibraltar feien part de: una companyia formada per 400 infants de marina catalans, valencians i mallorquins, dirigida pel valencià Joan Baptista Basset. Un article de rabiosa actualitat pel que fa a la manipulació de la història, en particular quan es refereix al Tractat d'Utrecht (5) on, l'autor afirma que: El Borbó va regalar Gibraltar als britànics. De bon grat i amb totes les conseqüències. A la taula de negociació d'Utrecht renunciava a Gibraltar a canvi que els britànics retiressin el suport militar als catalans (...) La qüestió és quin paper hi juguem els catalans. Perquè ja vam ser moneda de canvi en una ocasió: Utrecht, 1713. I allà uns ens van vendre -els britànics-, i els altres ens van comprar -els espanyols-. Com si d'esclaus parléssim.
Una astracanada pròpia dels temps que vivim i que sembla voler fer-nos oblidar que la Guerra de Successió no era un conflicte peninsular entre castellans i catalans, sinó un conflicte internacional. Perquè, entre altres canvis de fronteres, aquest tractat també va representar la cessió de Menorca als anglesos, la corona francesa va perdre a Europa i Amèrica un munt de territoris i, seguint amb la corona espanyola, va representar la seva desaparició de l'escena europea amb la pèrdua de Sicília i Sardenya, a més de Flandes i la resta de territoris europeus de la Corona de Castella.
Just per acabar i destinat a aquells a qui la miopia no els permeti veure que la Guerra de Successió va ser un conflicte de dimensions mundials, del que el nostre país no era sinó una peça més en el taulell de joc, dir que qualsevol que fos l'impacte que el Tractat d'Utrecht tingués sobre els ciutadans del nostre país, mai no va tenir els efectes dramàtics que van haver de patir els acadians (6), que ben poca cosa semblava que tenien a veure amb la Guerra de Successió espanyola.
- Si mai no t'he parlat d'en Sinfu, deixa'm dir-te que és un vell company i que està més viatjat que el Papa, a qui estic segur que algun cop s'haurà creuat i s'haurà begut amb ell alguna birra al lloc més insospitat.
- Google Maps: Gibraltar - Catalan Bay
- Wikipedia: Catalan Bay [en] [ca]
- Marc Pons: La senyera catalana de Gibraltar, elnacional.cat, 09.04.2017
- Wikipedia: Peace of Utrecht
- Wikipedia: Acadians, Acadiens
No comments:
Post a Comment