|
Ficant un xic d'ordre a les meves notes vaig trobar un vell article publicat a Pallars Digital (Nació Digital) el 29.10.2015. Recordo haver-lo guardat perquè m'interessava saber què en pensava en Hands del seu contingut.
La cosa va de l'entrega d'un diploma de "Salinera d'honor" a la vila de Gerri de la Sal, lliurat per la Confraria Universal del Bacallà en reconeixement al fet de que la població pallaresa seria el primer lloc del món on el bacallà "peixopalo" -bacallà assecat sense salar- va conèixer la sal per la seva curació (1).
Tres anys després de la publicació de la noticia, i encara sota l'admiració provocada per la típica modèstia catalana que expressava tant el nom de la confraria com l'objecte del premi, crec que seria just felicitar-nos de que les tropes romanes no deixessin cap fenici amb vida per afirmar el contrari. O que cap víking pugui desmentir les fake news que encara circulen avui en dia per Wikipedia: Al segle X, després d'uns intents fallits d'envair la península Ibèrica per l'actual costa portuguesa, els Víkings van optar per comerciar amb els Lusitans, portant bacallà a les terres lusitanes a canvi de sal. Una llarga relació comercial que va portar fins i tot a que dues nobles portugueses acabessin sent reines de Dinamarca: Berenguela i la seva neboda Elionor de Portugal (2).
També crec que va ser molt remarcable que cap dels participants a la cerimònia d'entrega del diploma es qüestionés en quines condicions podia arribar el peix a aquest petit poble del Pirineu, tenint en compte quines eren les infraestructures i els mitjans de transport d'una època en la qual, crec haver comprès, Gerri va transformar per sempre més la gastronomia portuguesa ... Fins i tot abans que la qualitat de la seva sal guanyés l’any 1900 el primer premi de qualitat a l’Exposició Universal de París (3).
Ara no recordo si va ser al The New York Times que vaig llegir que tots els pobles de l'Atlàntic Nord, des de Portugal a Islàndia, i des de Noruega a Terranova agraeixen amb emoció que la Confraria Universal del Bacallà continuï vetllant "per la correcta menja del bacallà i la preservació de l'espècie", així com l'expressió del seu reconeixement etern a la tecnologia que Gerri va posar al servei de la humanitat. Clar que, tractant-se d'una confraria "universal", pot ser que ho he vist a Star Trek i m'estic confonent.
La cosa va de l'entrega d'un diploma de "Salinera d'honor" a la vila de Gerri de la Sal, lliurat per la Confraria Universal del Bacallà en reconeixement al fet de que la població pallaresa seria el primer lloc del món on el bacallà "peixopalo" -bacallà assecat sense salar- va conèixer la sal per la seva curació (1).
Tres anys després de la publicació de la noticia, i encara sota l'admiració provocada per la típica modèstia catalana que expressava tant el nom de la confraria com l'objecte del premi, crec que seria just felicitar-nos de que les tropes romanes no deixessin cap fenici amb vida per afirmar el contrari. O que cap víking pugui desmentir les fake news que encara circulen avui en dia per Wikipedia: Al segle X, després d'uns intents fallits d'envair la península Ibèrica per l'actual costa portuguesa, els Víkings van optar per comerciar amb els Lusitans, portant bacallà a les terres lusitanes a canvi de sal. Una llarga relació comercial que va portar fins i tot a que dues nobles portugueses acabessin sent reines de Dinamarca: Berenguela i la seva neboda Elionor de Portugal (2).
També crec que va ser molt remarcable que cap dels participants a la cerimònia d'entrega del diploma es qüestionés en quines condicions podia arribar el peix a aquest petit poble del Pirineu, tenint en compte quines eren les infraestructures i els mitjans de transport d'una època en la qual, crec haver comprès, Gerri va transformar per sempre més la gastronomia portuguesa ... Fins i tot abans que la qualitat de la seva sal guanyés l’any 1900 el primer premi de qualitat a l’Exposició Universal de París (3).
Ara no recordo si va ser al The New York Times que vaig llegir que tots els pobles de l'Atlàntic Nord, des de Portugal a Islàndia, i des de Noruega a Terranova agraeixen amb emoció que la Confraria Universal del Bacallà continuï vetllant "per la correcta menja del bacallà i la preservació de l'espècie", així com l'expressió del seu reconeixement etern a la tecnologia que Gerri va posar al servei de la humanitat. Clar que, tractant-se d'una confraria "universal", pot ser que ho he vist a Star Trek i m'estic confonent.
- Jordi Ubach: La Confraria del Bacallà nomena «Salinera d'honor» la vila de Gerri, Pallars Digital, 29.10.2015
- Wikipedia: Bacalao en salazón. Contràriament al que molta gent segueix creient, aquest article sembla confirmar la hipòtesi que els científics de la fundació Edward Bow ja havien avançat en 1985: l'objectiu de les expedicions vikingues era apoderar-se de tots els salers que hi havia a Europa, amb la finalitat de buidar el seu contingut per salar el bacallà que es pescava a l'Atlàntic Nord. La violència d'aquestes expedicions s'explicaria doncs pels efectes d'hipertensió que la sal provocava sobre els vikings. I la fi sobtada d'aquestes expedicions, pels nombrosos infarts que van provocar la mort de milers de guerrers.
- Daniel Romaní: Que torni la sal a Gerri!, Ara, 20.08.2018. L'antic crit de guerra dels habitants de Gerri per fer fora els forasters, "Sal de Gerri", ha estat reemplaçat per aquest nou crit que, contràriament al que pot deixar pensar, no reclama el retorn de la sal de la que es van apropiar els vikings durant les seves expedicions al Pallars.
13 comments:
Doncs estava jo pensant que,(ara que les salines de Gerri tornen a funcionar encara que sigui en plan turístic),tenint la jubilació a tocar no seria aquesta una bona destinació professional final.Estava pensant posar-me en contacte amb la fundació Edward Bow a veure si em podrien donar un cop de ma i buscar-me una feineta salinera allà al Pirineu.Tú què trobes?
Doncs no sé molt bé què dir-te, company. Fa anys que no em deixo caure pel Pirineu. Però també t'he de dir que la darrera vegada que ho vaig fer em sentia com a casa. Vull dir que la ressemblança d'alguns pobles amb els edificis del Polígon Canyelles, a Nou Barris, va impressionar-me. En fi, res a veure amb el Pirineu que vaig conèixer quan era jove. En cas que no et poguessis pagar un pis a cap dels pobles que pateixen la pressió turística que vaig observar a la zona, sempre podries mirar de llogar un apartament a l'Espluga de Cuberes i fer algunes reformes.
Pel que fa a les salines, tot i que ja no es porten les tècniques ancestrals de producció de sal, dir que podria ser una inversió arriscada car sembla que, a dia d'avui, ningú sap encara massa bé com funcionen.
Deixant de banda el fet que tinc com el sentiment que trobaries a faltar les sortides del sol i els espais oberts del Delta (també tota la fauna que acaba a la teva cassola), jo estaria per aconsellar-te canviar de vall i fer un salt a Llesp. Història de veure si veure trobes algun conegut que et convidi a una d'aquelles truites que ens menjàvem al carrer d'Alloza, quan retransmetien el Barça per la TV. I, ja de pas, com qui no vol la cosa, veure si et proposen una caseta amb un lloguer apte per a jubilats a la Vall de Boí. I no et preocupis per la sal, home: sempre podries comprar-ne a Casa Cunilla.
En això tens raó,hem estat un parell de vegades al Pont de Suert i les noves edificacions deixen molt que desitjar.I tots aquells que parlen de la Catalunya Vella com si es tractés de la puresa de la catalanitat,que s´ho facin mirar per què donava l´impressió que el català se´ls ha oblidat o el desconeixen (parlant,diguem-ne, així en general).Més o menys igual que a Vielha,però la Vall d´Aran és un altra història,ja saps).No sé,què trobes?potser a Bex hi hauria alguna cosa per a mí?
No sé si admirar les ganes que tens de seguir treballant quan et jubilis. Tots sabem que et podries pagar de llarg els teus vicis gràcies al que has cotitzat treballant a la tapadora i les sumes considerables acumulades en les inversions milionàries realitzades a Panamà pel pla de pensions de la fundació Geògraf Solitari. Però també sabem que estàs vivint una situació personal molt difícil des del moment en què en Sinfu va tenir la idea de signar pagarés de deutes de joc amb el teu nom.
Sé que has rebut com una amenaça els paquets etiquetats com: "Sal del Delta" i que no hem reeixit a convèncer-te de què es tracta d'una campanya publicitària. No sé, company. Personalment, Bex no em sembla el millor lloc on refugiar-te. Hi ha un munt de túnels i mai se sap on podrien estar amagats els sicaris que et persegueixen.
Jo estaria per proposar-te d'enviar una candidatura espontània a una plaça de Product Manager a aquell conegut teu de les salines d'Albània. Un cop enllà, podria ajudar-te a crear una cadena de restaurants especialitzats en Byreks que podria obrir la seva primera franquícia a Viladecans. Jo podria venir a veure't sovint per passar comptes, car hi ha una pila de vols a molt bon preu entre Ginebra i Tirana.
Crec que és una bona idea perquè, un cop informats de les teves amistats a Albània i a Viladecans, estic segur que els bookmakers et deixarien en pau i podries tornar al Delta, visitar les obres i donant els consells pertinents als obrers, criticar al govern al bar mentre jugues al dòmino amb els amics i tot el que un jubilat professional hauria de fer.
Això de les meves amistats albaneses i de Viladecans m' ha arribat al cor i,efectivament,amb aquest tipus d´amistats es pot anar tranquil pel mon;inclús pels foscos túnels de Bex.
Com a informació general,diré que el pla de pensions que tant prometia donada la integritat de la Fundació Geògraf Solitari,de´n va anar a parir panteres després de la desfeta en les inversions fetes en l´assumpte del porc halal (granges,franquícies,cadenes d´establiments...tot un fracàs).
Crec que al Sinfu li ha passat quelcom similar però amb l´afer dels bitcoins,que ara valen menys que els bitllets del monopoly ,però això ja ens ho explicarà el,quan ho cregui adient.
Així que,què més voldria jo passar la meva jublilació jugant al dòmino i criticant al govern de torn,però ja veus,crec que em tocarà treballar fins al final.
Efectivament, les inversions que vam fer a les franquícies de Porc Halal no van tenir els resultats esperats, especialment a l'establiment que vam obrir a Terrassa amb He Who Cannot Be Named com a gerent de l'establiment.
Però com a CFO de la Fundació Geògraf Solitari me llena de orgullo y satisfacción afirmar que, gràcies a la col·laboració del gabinet de consulting en inversions de tres antics estudiants de l'UAB: Berkeley, Padre Mundina and Baldrick Associates (BPMB), enguany hem tornat a realitzar uns beneficis que, modestament, no dubtaria en qualificar d'escandalosos.
En efecte, gràcies als consells de BPMB sobre a quines companyies havíem d'invertir i quan comprar i quan vendre bitcoins, i fent justament el contrari del que ens aconsellaven, hem tingut per no sé quants anys consecutius uns beneficis que expliquen la demanda d'entrevista que he rebut de la penya de Forbes.
Ara bé, deixant de banda els bookmakers dels que parlàvem, entenc perfectament que t'angoixi la idea de rebre un CV d'una antiga secretaria de Duran i Lleida amb una demanda de feina, cas d'assabentar-se que ets més ric que Amancio Ortega. I trobo raonable que prefereixis ser discret, passant la teva jubilació jugant al dòmino i criticant al govern de torn.
Això no treu que no puguis consultar el teu saldo quan ho desitgis a la sucursal que el Banco de Bogotà té a Panama City. El teu número de compte és el mateix que el del telèfon d'aquell senyor de Bucarest que, ja fa molts anys, rebia trucades des d'una cabina de BCN les matinades del diumenge. I recorda que el password és: Apriete el return siete veces siete.
A veure,que m´han arribat veus que el bo d'Amancio està preocupat per l´entrevista que tens pendent amb Forbes i que,desesperadament, està intentant contactar amb l´agència BPMB no sigui cas que laseva possició a la llista caigui esterpitosament.El que ell no sap és que el trio Berkely-Mundina-Baldrick,un cop caiguts en desgràcia,han estat contractats per Santiago Segura per a que participin a Torrente 6, en el paper d' integrants de la banda del caspós policia.Tinc informació certa sobre un paper excepcional reservat per a l´antiga secretaria d´en Duran.Recorda que tinc certs contactes amb la onnexió Viladecans-Vlöre (Albània),que em faciliten la informació que calgui.Per cert,i ja posats en el tema,sembla que se´ls hi ha afegit cert jubilat de Bucarest que van trobar remenant el telèfon d´una cabina que encara queda al carrer Felanitx de BCN.
No fotis! Han caigut en desgràcia? Dons haurem de buscar algú que els reemplaci. Si, ja sé que podria contactar amb Two Sisters Associated, amb Vito Corleone & Toloriu Brothers o amb Vampire's Coat Ltd., però amb els preus que facturen, preferiria invertir en una franquícia de l'Elvira's Cafe o del PawPaw's Catfish Kitchen i obrir un restaurant gastronòmic per a degans i rectors de la UAB.
Sobre el jubilat de Bucarest ... He treballat amb tres romanesos a la feina i sempre he tingut ganes de preguntar-lis què volia dir aquell senyor amb el que deixava anar cada cop que el trucaven. Però entre que parlava molt ràpid i el meu accent, confesso que mai no m'he atrevit a fer-ho.
Per acabar, si tens informació sobre Lady Igor, no deixis de passar-li al Sinfu. Va haver una època en què estaven molt units (amb el seu cap, vull dir) i segur que li farà il·lusió saber alguna cosa de la seva vida.
Two Sisters Associated em sembla la millor opció:pensa que aquesta penya han sabut capejar els temporals i han aconseguit mantenir-se en una ciutat com BCN,prop del poder i dels grans contactes.No com altres,que ens hem hagut de mantenir a la perifèria (si,els viatges del Doc a Xile també compten) i trafegar amb personatges de dubtosa reputació.
Ara be,sempre ens pot servir de consol que la Fundació del GS té sobrada presència a la vella Europa,al Perito Moreno,a la Garrotxa i a l´Ebre.
Sobre Lady Igor només puc prometre que encarregaré una recerca sobre les seves pases al nostre contacte amb seu a Viladecans ( al Sinfu,però, no el nomenaré per a res),si no és que l´han incorporat al rodatge de Torrente 6.
Potser jo,però,començaria per Tennessee i preguntaria al Elvira´s Cafe,que segur que en saben alguna cosa.
Disculpi vosté,però oblidava que aquest és un bloc seriós i potser hi ha comentaris que hauria d´haver deixat a un altre lloc,com ara al GS.Salut.
No sé si aquest és un bloc tan seriós com vostè l'imagina. Però sí que és veritat que, per enllaços com el que vostè ha afegit, hi ha gent a qui li han tancat el bloc. No passa res, ja està esborrat. Gràcies per seguir aquí i acabeu de passar un bon cap de setmana.
Entesos Batty,ho tindré en compte.
Post a Comment