Aprofitant que avui m'he agafat un dia de festa m'agradaria compartir dos articles amb tu.
El primer, publicat el passat divendres a El Jueves, un article de pur sarcasme on el títol ho diu tot: Se queja de los inmigrantes mientras un robot le quita el trabajo (1).
El segon, publicat ahir a La Vanguardia, no sabria si catalogar-lo també de sarcàstic, però déu n'hi do (2). Aquest article ens parla d'unes declaracions a Europa Press que va fer la setmana passada en Ray Dalio (3) -fundador de Bridgewater Associates (4), el més gran fons d'inversions del món, i filantropista durant el seu temps lliure (5)- durant la presentació del seu llibre, traduït a l'espanyol com 'Principios' (6).
Tot i que pots trobar una excel·lent presentació en anglès del llibre de Ray Dalio a les pàgines de The New York Times (7), m'agradaria compartir alguns paràgrafs que he trobat interessants a l'article de La Vanguardia (2):
No és que jo no cregui ni en conspiracions ni en conspiracionistes. Si estàs atent, n'escoltaràs moltes a la màquina del cafè de l'empresa o a la parada del bus. Sols què, quan hi penso, defendre la idea d'una conspiració a escala planetària i realitzar que no van ser capaços ni de preveure l'elecció a la presidència de Donald Trump ...
No vull donar consells ni a Ray Dalio ni a Nancy K. Maclean, ni molt menys als collaboradors de CTXT, però crec que en Julian Casablancas (11), el cantant de The Strokes (12), fa temps que va identificar el problema d'una manera molt més senzilla i precisa (13).
El primer, publicat el passat divendres a El Jueves, un article de pur sarcasme on el títol ho diu tot: Se queja de los inmigrantes mientras un robot le quita el trabajo (1).
El segon, publicat ahir a La Vanguardia, no sabria si catalogar-lo també de sarcàstic, però déu n'hi do (2). Aquest article ens parla d'unes declaracions a Europa Press que va fer la setmana passada en Ray Dalio (3) -fundador de Bridgewater Associates (4), el més gran fons d'inversions del món, i filantropista durant el seu temps lliure (5)- durant la presentació del seu llibre, traduït a l'espanyol com 'Principios' (6).
Tot i que pots trobar una excel·lent presentació en anglès del llibre de Ray Dalio a les pàgines de The New York Times (7), m'agradaria compartir alguns paràgrafs que he trobat interessants a l'article de La Vanguardia (2):
- El veritable repte de la Unió Europea consisteix a revertir el malestar social generat per la bretxa de riquesa i oportunitats que afecta la societat i que s'anirà incrementant si no es fa res per solucionar-ho.
- Cal revertir aquesta bretxa amb el treball conjunt de tots els partits, de manera que generi una 'espiral de retroalimentació positiva. Ray Dalio, ha instat els estats a "declarar una emergència nacional, a crear una plataforma conjunta de tots els partits que s'enfronti al problema des de tots els punts de vista i a establir mesures per al benestar de la població"
- Ara mateix, el capitalisme no està funcionant per a la majoria de les persones. Cal aconseguir que el capitalisme funcioni i que la gent confiï en què el sistema és just. Si no ho aconseguim, hi haurà una revolució.
- Entendre l'art del 'desacord reflexiu' i passar des del desacord al diàleg amb tècniques que uneixin a persones amb punts de vista molt diferents "en un sistema de 'meritocràcia d'idees' és l'única via possible. Les divisions ens arruïnaran.
- Pel que fa als reptes que presenta la digitalització, Dalio va assenyalar que "l'impacte de la tecnologia ha augmentat la bretxa de riquesa, i que aquells que van inventar les noves tecnologies van guanyar un munt de diners reemplaçant els treballadors. Hi ha un gran risc que els antagonismes sorgits d'aquesta polaritat arruïnin el benestar de tothom".
- Pel que fa als salaris, Ray Dalio va subratllar que "els governs han d'assegurar marcs justos al mercat laboral", i va afegir que "en l'actualitat, la indolència en les relacions és el problema més gran que tenim i els governs no són eficients en gestionar les relacions laborals".
No és que jo no cregui ni en conspiracions ni en conspiracionistes. Si estàs atent, n'escoltaràs moltes a la màquina del cafè de l'empresa o a la parada del bus. Sols què, quan hi penso, defendre la idea d'una conspiració a escala planetària i realitzar que no van ser capaços ni de preveure l'elecció a la presidència de Donald Trump ...
No vull donar consells ni a Ray Dalio ni a Nancy K. Maclean, ni molt menys als collaboradors de CTXT, però crec que en Julian Casablancas (11), el cantant de The Strokes (12), fa temps que va identificar el problema d'una manera molt més senzilla i precisa (13).
- L'avarícia és l'inventor de la injustícia, així com l'actual executor.
- La vanitat pot superar fàcilment la saviesa. Generalment supera el sentit comú.
- Les millors solucions sovint són simples, però inesperades.
- Modgi: Se queja de los inmigrantes mientras un robot le quita el trabajo, El Jueves, 14.12.2018
- El fundador del mayor fondo de inversiones advierte del riesgo de salida de capitales en la UE, La Vanguardia, 16.12.2018
- Wikipedia: Ray Dalio
- Wikipedia: Bridgewater Associates
- Wikipedia: Ray Dalio - Wealth and philanthropy
- Ray Dalio: Principles. Home Page. El pots baixar gratuïtament en anglès i en format PDF en aquest enllaç o, publicat per Deusto en espanyol, a les millors llibreries del país.
- Alexandra Stevenson and Matthew Goldstein: Bridgewater’s Ray Dalio Spreads His Gospel of ‘Radical Transparency’, The New York Times, 08.09.2917
- Héctor Muniente Sariñena / Ignasi Gozalo Salellas / Álvaro Guzmán Bastida: Nancy K. Maclean / Historiadora. “Ya no queda nada del viejo Partido Republicano; ha sido asaltado por multimillonarios”, CTXT, 12.12.2018
- Wikipedia: Charles Koch
- Wikipedia: James M. Buchanan
- Wikipedia: Julian Casablancas
- Wikipedia: The Strokes
- Brainy Quote: Julian Casablancas Quotes
No comments:
Post a Comment