| Malviure a les Cases del Governador, betevé, 21.10.2015 |
Durant molts anys vaig estar convençut de què, abans dels anys 50, no hi havia res al que acabaria sent el barri de Verdun (1): i no va ser la versió en català de Wikipedia qui em va fer canviar d'idea.
Com tants altres, estava convençut que no hi havia res al barri abans de la construcció de les Cases del Governador (2), construïdes ràpidament (en tot just un any es van aixecar 41 blocs, amb 945 habitatges) per amagar a la visió dels participants al XXXV Congrés Eucarístic Internacional (3) la misèria de la barriada de barraques que es trobava a l'avinguda Diagonal, molt a prop del lloc que s'havia escollit pels actes de clausura d'aquell esdeveniment.
Les condicions inhumanes de les Cases del Governador, de les que et pots fer una idea al vídeo que obre aquest article (4) contrastaven, i com!, amb les que el Patronat d'Habitatges del Congrés Eucarístic començaria a lliurar dos anys més tard al que avui es coneix com el barri d'El Congrés i els Indians (5).
En un extrem del passeig van aparèixer modestes construccions amb un hort annex, on es van anar instal·lant els obrers que treballaven en les empreses del veí Sant Andreu com la Hispano-Suiza, la Maquinista Terrestre i Marítima o la Fabra i Coats. Molt aviat, aquell primitiu nucli d'habitatges va estar acompanyat d'una segona barriada coneguda com el Charlot (7).
Sobre “la barriada d'en Charlot” t'he de confessar que no n'havia sentit parlar mai abans de llegir un article carregat d'emoció que Xavier Theros (8) va publicar a El País en 2014 (9).
Just per acabar, recordar que l'actual carrer Pare Rodès es deia Charlot abans de la Guerra Civil, per ser l'eix viari principal de la urbanització del mateix nom. Les autoritats franquistes van pensar que Barcelona no podia tenir un carrer amb un nom relacionat amb Charles Chaplin, un jueu que havia mostrat molt poca simpatia amb el feixisme als seus films, i van canviar el seu nom pel de l'astrònom jesuïta Lluís Rodés Campderà. El 1992, l'ajuntament dirigit per aquell alcalde que li va donar a un alcalde franquista la medalla d'or de la ciutat de Barcelona (13), no va considerar necessari restituir el nom original del carrer i va preferir associar-lo al d'una placeta del barri de Verdun. En cas que no la trobis a Google Maps, mira't les imatges de l'article de Xavi Casinos (cf. 11).
Com tants altres, estava convençut que no hi havia res al barri abans de la construcció de les Cases del Governador (2), construïdes ràpidament (en tot just un any es van aixecar 41 blocs, amb 945 habitatges) per amagar a la visió dels participants al XXXV Congrés Eucarístic Internacional (3) la misèria de la barriada de barraques que es trobava a l'avinguda Diagonal, molt a prop del lloc que s'havia escollit pels actes de clausura d'aquell esdeveniment.
Les condicions inhumanes de les Cases del Governador, de les que et pots fer una idea al vídeo que obre aquest article (4) contrastaven, i com!, amb les que el Patronat d'Habitatges del Congrés Eucarístic començaria a lliurar dos anys més tard al que avui es coneix com el barri d'El Congrés i els Indians (5).
Les Cases del Governador eren unes cases de color blanc molt petites, la gran majoria de 19,5 m2 i, sols algunes, de 50 m2 de superfície. Tenien un menjador, una cuina, dos dormitoris molt petits i els lavabos eren tan sols un vàter sense dutxa. L’interior dels edificis era un llarg passadís amb les entrades als habitatges als laterals. Una construcció que recordava una presó, i no és casual, perquè el seu arquitecte va ser el mateix que va dissenyar la presó de Burgos. Als inicis, la gent que hi anava a viure havia de disposar d’un carnet que acredités que eren els propietaris de les cases. Uns guardes vigilaven que no hi entressin persones no residents en les cases, fins i tot familiars, que no estiguessin acreditats.En realitat però, el barri ja existia abans. Els antics boscos transformats el segle XIX en terres de conreu, especialment vinyes, situades a la zona oest de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar (6) van canviar de fesomia a partir del 1904, en què es va obrir la carretera del Manicomi (actual carrer de Pi i Molist) i el passeig de Verdun, que enllaçaven Vilapicina amb Verdun (7).
En un extrem del passeig van aparèixer modestes construccions amb un hort annex, on es van anar instal·lant els obrers que treballaven en les empreses del veí Sant Andreu com la Hispano-Suiza, la Maquinista Terrestre i Marítima o la Fabra i Coats. Molt aviat, aquell primitiu nucli d'habitatges va estar acompanyat d'una segona barriada coneguda com el Charlot (7).
Sobre “la barriada d'en Charlot” t'he de confessar que no n'havia sentit parlar mai abans de llegir un article carregat d'emoció que Xavier Theros (8) va publicar a El País en 2014 (9).
Aquest nom no tenia res a veure amb el genial actor i director cinematogràfic, sinó amb un torero còmic català de la zona: Carmelo Tusquellas (10) que es guanyava la vida disfressant-se com Charles Chaplin i, acompanyat d'una troupe de nans, fent acrobàcies còmiques a les places de bous, conegudes per això com "xarlotades"Un any més tard, Xavi Casinos també li dedicava un article a La Vanguardia (11):
Tusquellas va ser un dels primers veïns il·lustres de la barriada, quan en 1924 el torero va comprar uns terrenys i va edificar una casa en aquest lloc. Va ser l'inici d'una urbanització que es coneixia com a Charlot, per ser aquest el seu promotor. El torero va ser, així mateix, un dels pioners del moviment veïnal de Nou Barris, un dels més combatius de Barcelona. El 1925, juntament amb altres propietaris de la zona va constituir l'entitat Defensa dels Interessos de la Propietat Urbana dels afores de Sant Andreu, més endavant reconvertida en Associació de Propietaris de les Roquetes, coneguda com Els Propis.Tusquellas, era un torero català que va debutar a la plaça de braus de Vic en 1915. Havia comprat uns terrenys que després va parcel·lar i vendre, construint en 1924 una casa que destacaria entre les que es construirien més tard i donarien lloc a la barriada d'en Charlot. Però un article publicat a La Vanguardia el 26 d’abril de 1924, parlava d'un registre de la policia realitzat al carrer Casals, número 3 de la barriada de Charlot, on s'havien trobat set cartutxos de dinamita, pistons i molts metres de metxa. Realitzar que aquell barri es coneixia en 1924, fins i tot a La Vanguardia, amb el nom de la barriada d'en Charlot va donar peu a un estudi molt interessant publicat a pladebarcelona.cat a finals del 2015 (12).
Just per acabar, recordar que l'actual carrer Pare Rodès es deia Charlot abans de la Guerra Civil, per ser l'eix viari principal de la urbanització del mateix nom. Les autoritats franquistes van pensar que Barcelona no podia tenir un carrer amb un nom relacionat amb Charles Chaplin, un jueu que havia mostrat molt poca simpatia amb el feixisme als seus films, i van canviar el seu nom pel de l'astrònom jesuïta Lluís Rodés Campderà. El 1992, l'ajuntament dirigit per aquell alcalde que li va donar a un alcalde franquista la medalla d'or de la ciutat de Barcelona (13), no va considerar necessari restituir el nom original del carrer i va preferir associar-lo al d'una placeta del barri de Verdun. En cas que no la trobis a Google Maps, mira't les imatges de l'article de Xavi Casinos (cf. 11).
- Wikipedia: Verdun (Nou Barris) [es] [ca]
- Wikipedia: Viviendas del Gobernador [1] [2]
- Wikipedia: XXXV Congrés Eucarístic Internacional [es] [ca]
- Malviure a les Cases del Governador, betevé, 21.10.2015 || Veure també Relligant Nou Barris: Les Cases del Governador, Youtube, 11.03.2014
- Wikipedia: El Congrés i els Indians [es] [ca]
- Wikipedia: Sant Andreu de Palomar [es] [ca]
- Història de Verdun, Nou Barris, barcelona.cat
- Wikipedia: Xavier Theros [es] [ca]. Nota: Xavier Theros ha participat en el projecte de memòria històrica "La ruta de l'Anarquisme", que va estar actiu a la ciutat de Barcelona entre 2004 i 2010.
- Xavier Theros: Recuerdos de Verdún, El País, 10.08.2014
- Wikipedia: Carmelo Tusquellas [es] [ca] || Veure també: Carmelo Tusquellas Forcen, Real Academia de la historia.
- Xavi Casinos: El Charlot de Nou Barris, La Vanguardia, 11.03.2015
- Cancowley: Charlot, pladebarcelona.cat, 28.11.2015
- Manuel Vázquez Montalbán: La limpieza étnica de los señoritos, El Pais, 14.09.1993
No comments:
Post a Comment