| Relligant Nou Barris - Cementiri de Sant Andreu, Youtube, 22.02.2013 |
Potser perquè les despulles de gran part de la família dels meus avis materns, ells
també, es troben al cementiri de Sant Andreu (1), també la de molts antics veïns del
barri. O potser simplement perquè està prop d'on vivia. El cas és que, ja fa molts anys d'això, m'agradava anar de tant en tant al cementiri, mirant de trobar un dia i una hora on sabia que no hi hauria gaire gent.
Com no sóc creient, no hi anava a resar per ningú. Tampoc anava amb cap idea de recordar res. Mai no he necessitat anar a un cementiri per fer-ho: molts carrers i bars de la ciutat em porten més records dels ocupants de les tombes de la meva família o coneguts que la vista d'aquestes. De vegades però era inevitable que, veient alguns dels noms de les làpides, em vinguessin records.
M'agradava passejar pel cementiri i descobrir en les làpides cognoms improbables, inscripcions colpidores, epitafis humorístics ... un lloc de vida al bell mig dels morts. Francament, mai no em vaig aturar a la tomba del seminarista de la que parlen al vídeo: segurament deu ser molt coneguda entre els membres d'alguna parròquia, però jo no n'havia sentit parlar mai. I suposo que actualment hi ha moltes més visites a la de Montserrat Caballé (2). O no, a qui pot importar-li ja?
El fet que el cementiri aculli l'únic panteó militar de la ciutat mereix no ser oblidat. I per tant, sembla que hi hagi un gran interès per no anar més enllà de la seva ràpida descripció. La versió en català de Wikipedia ens recorda que el cementiri de Sant Andreu acull un Panteó Militar amb un Monument al Soldat" creat a la dècada dels 1940's per tal de donar sepultura als militars del bàndol franquista que no disposaven de recursos suficients per a pagar-se una tomba: els feixistes pobres. La versió en espanyol de Wikipedia dona uns detalls suplementaris:
Mai no portava flors a ningú. Probablement per conviccions, segurament per haver vist en més d'una ocasió aquells que agafaven flors d'una tomba propera per deixar-les a la d'algun familiar o amic, com si això pogués importar ja als uns o als altres.
Com no sóc creient, no hi anava a resar per ningú. Tampoc anava amb cap idea de recordar res. Mai no he necessitat anar a un cementiri per fer-ho: molts carrers i bars de la ciutat em porten més records dels ocupants de les tombes de la meva família o coneguts que la vista d'aquestes. De vegades però era inevitable que, veient alguns dels noms de les làpides, em vinguessin records.
M'agradava passejar pel cementiri i descobrir en les làpides cognoms improbables, inscripcions colpidores, epitafis humorístics ... un lloc de vida al bell mig dels morts. Francament, mai no em vaig aturar a la tomba del seminarista de la que parlen al vídeo: segurament deu ser molt coneguda entre els membres d'alguna parròquia, però jo no n'havia sentit parlar mai. I suposo que actualment hi ha moltes més visites a la de Montserrat Caballé (2). O no, a qui pot importar-li ja?
El fet que el cementiri aculli l'únic panteó militar de la ciutat mereix no ser oblidat. I per tant, sembla que hi hagi un gran interès per no anar més enllà de la seva ràpida descripció. La versió en català de Wikipedia ens recorda que el cementiri de Sant Andreu acull un Panteó Militar amb un Monument al Soldat" creat a la dècada dels 1940's per tal de donar sepultura als militars del bàndol franquista que no disposaven de recursos suficients per a pagar-se una tomba: els feixistes pobres. La versió en espanyol de Wikipedia dona uns detalls suplementaris:
(...) el Panteón del Soldado, un monumento erigido sobre la sepultura de los soldados del ejército de Urgel, perteneciente al bando sublevado durante la Guerra Civil. Fue construido (...) a partir de una idea del capitán general Luis Orgaz. Consta de dos hileras subterráneas de nichos, sobre las que se sitúa un espacio acotado con un altar y una cruz al fondo, y una estatua de un soldado que hace guardia a la entrada. Atribuida erróneamente a Frederic Marès, la estatua es de autor anónimo, y por su significación política ha sido objeto frecuente de vandalismo. Al otro lado del soldado hay un mojón que originalmente tenía el escudo franquista, y que ya en democracia fue cambiado por uno constitucional. En 1995 se añadió una placa con la inscripción «Honor y gloria a los que dieron su vida por la patria»Cap de les dues versions de Wikipedia diu res sobre quelcom que pots trobar a un llibre que Laura De Andrés va publicar en 2010 (3):
Durant l’acte de benedicció del primer Panteon del Soldado, al cementiri de Sant Andreu de Palomar, construit amb treballadors dels Batallones de trabajadores disciplinario y de las colonias penitenciarias, el capitán general Orgaz afirmava: «Esos hombres que un dia nos combatieron -lo que ya debe borrarse de nuestra memoria- hoy dia colaboran con nosotros con su trabajo y ponen todo su entusiasmo y su sensibilidad al servicio de España».Moltes vegades m'he demanat què era el que buscava realment en aquell cementiri. La veritat és que, avui dia, encara no ho sé. Probablement estava buscant en aquell indret, i sense saber-ho, quin era el sentit de la vida i la futilitat de moltes de les meves preocupacions al bell mig d'aquells que ja havien deixat de tenir-ne des de feia molt de temps.
Mai no portava flors a ningú. Probablement per conviccions, segurament per haver vist en més d'una ocasió aquells que agafaven flors d'una tomba propera per deixar-les a la d'algun familiar o amic, com si això pogués importar ja als uns o als altres.
Però el que mai no deixava de fer abans de marxar era buscar amb la mirada al recinte hebreu (4) si hi havia una tomba que no tingués cap pedra al damunt i, quan era el cas, mai no marxava sense deixar-ne una (5).
- Wikipedia: Cementiri de Sant Andreu [es] [ca]
- Caballé será enterrada en el cementerio de Sant Andreu de Barcelona con sus padres, La Vanguardia, 07.10.2018
- Extracte de text de l'original Laura De Andrés Creus: El preu de la fam: L'estraperlo a la Catalunya de la postguerra, Octubre 2010
- Carla Herrero: El cementiri jueu més antic de Barcelona, Catalunya Religió, La Vanguardia, 18.07.2010
- Eli Levy: ¿Por qué se colocan piedras en la tumba de un ser querido?, chabad.org,
No comments:
Post a Comment