| AFP: Italie: à la découverte du riz du Piémont, premier producteur européen, Youtube, 30.05.2014 |
Sempre havia relacionat els cultius d'arròs amb la Mediterrània. Però en arribar a Suïssa vaig fer amistat amb un enginyer italià originari de Pavia. En Diego sortia amb una noia que era filla d'uns agricultors que conreaven l'arròs, i cada cop que anava a visitar-la, em portava paquets d'arròs de la cooperativa. Més tard vaig descobrir que eren unes varietats d'arròs que es consideren les millors del planeta: el "Carnaroli" i l'"Arborio", utilitzades per a cuinar el famós "risotto".
Si mai has visitat la vall del Po en hivern, comprendràs perquè se'm feia tan estrany que, en aquell clima tan diferent del de l'Albufera o del Delta de l'Ebre es pogués conrear l'arròs. És per això que, quan vaig veure per primera vegada les extensions dels camps d'arròs al Piemont (3) i a Llombardia em vaig quedar impressionat.
Vaig impressionar-me encara molt més quan vaig realitzar tot el fenomen social i cultural que orbitava al voltant del conreu de l'arròs, presentat remarcablement per un documental que Arte TV va emetre el passat 16 d'octubre i que estarà disponible durant dos anys a les pàgines de la cadena (2)
El conreu de l'arròs al cantó del Ticino va començar en 1997 a iniciativa d'un enginyer agrònom, després de la caiguda dels preus del blat de moro, els cereals i la soja. Escollint amb molta cura la varietat que millor es podia aclimatar a una regió tan septentrional i en terrenys secs (no inundats), la varietat retinguda es coneix amb el nom de "Riso Nostrano ticinese" (cf. 3).
L'any passat, i per segon any consecutiu, els enginyers agrònoms de l'estació de l'Agroscope (5) de Reckenholtz van realitzar unes proves pilot al nord dels Alps, a una zona al·luvial a prop de Grenchen (SO), en parcel·les temporalment inundades, bàsicament amb aigües de drenatge que provenien de sòls utilitzats per l'agricultura i del riu Aare, obtenint uns rendiments tan interessants que, en les seves conclusions, proposaven utilitzar per al cultiu d’arròs les terres menys amb menys valor al nord dels Alps (6).
Un diari del nord del cantó de Vaud ens informava el passat mes d'agost que Agroscope havia llençat un projecte de cinc anys a set parcel·les que es troben a diferents localitats del nord dels Alps. En el cas d'una parcel·la que es troba prop de Bavois, un agricultor que actualment cultiva el safrà, malt i tòfones, explica que malgrat l'extracció manual de les males herbes els problemes amb les gelades, la bise (7) i uns ànecs afamats, els resultats són més aviat positius (8).
A diferència de les explotacions del cantó del Ticino, que es fan en terrenys secs, el projecte d'Agroscope es realitza sobre terrenys inundats, preferentment a les zones de torberes. Si els rendiments poden ser més importants, aquesta opció comporta dominar un sistema d’anivellament de precisió del terreny que no està a l'abast de tots els agricultors ("el nivell del sòl ha de ser perfectament regular si voleu inundar un terreny i tenir 10 centímetres d'aigua a tot arreu"), un alt cost per desherbar manualment l'arrossar i esperar que la temperatura de l'aigua no baixi dels 20o C, el que pot fer baixar el rendiment de manera molt important (9).
Com pots veure al vídeo de Léandre Duggan per Keystone, sembla però que el cultiu biològic de la quinoa podria ser molt més interessant pels agricultors en comparació amb els riscs que presenta el cultiu d'arròs, en particular en superfícies inundades.
Vaig impressionar-me encara molt més quan vaig realitzar tot el fenomen social i cultural que orbitava al voltant del conreu de l'arròs, presentat remarcablement per un documental que Arte TV va emetre el passat 16 d'octubre i que estarà disponible durant dos anys a les pàgines de la cadena (2)
Al nord d’Itàlia, les zones humides de la vall del Po acullen una mina d’or a cel obert. Aquí, l’arròs es cultiva des de l’edat mitjana. El cultiu d’aquest cereal ha donat lloc a tota una forma de vida al llarg del riu Po. Al segle XIX, els obrers que treballaven en aquests arrossars es van convertir en un símbol de les lluites socials. La seva lluita per l’emancipació de la classe treballadora va marcar el Piemont italià.Convençut d'haver vist els que haurien de ser els camps d'arròs més septentrionals del continent, anys més tard vaig descobrir que també hi havia camps d'arròs al cantó del Ticino, al punt més baix de Suïssa el delta de la Maggia, a una zona al·luvial sorrenca, entre Ascona i Locarno, a 198 metres sobre el nivell del mar (3). Més tard vaig descobrir que els camps d'arròs més septentrionals del continent es troben a Szeged, al sud d'Hongria, a una zona fronterera amb Romania i Sèrbia on encara es practica el conreu de l’arròs i que es beneficia dels canals construïts per l’imperi austrohongarès per utilitzar l’aigua del Danubi i el Tisza, el riu que recorre la ciutat (4).
El conreu de l'arròs al cantó del Ticino va començar en 1997 a iniciativa d'un enginyer agrònom, després de la caiguda dels preus del blat de moro, els cereals i la soja. Escollint amb molta cura la varietat que millor es podia aclimatar a una regió tan septentrional i en terrenys secs (no inundats), la varietat retinguda es coneix amb el nom de "Riso Nostrano ticinese" (cf. 3).
L'any passat, i per segon any consecutiu, els enginyers agrònoms de l'estació de l'Agroscope (5) de Reckenholtz van realitzar unes proves pilot al nord dels Alps, a una zona al·luvial a prop de Grenchen (SO), en parcel·les temporalment inundades, bàsicament amb aigües de drenatge que provenien de sòls utilitzats per l'agricultura i del riu Aare, obtenint uns rendiments tan interessants que, en les seves conclusions, proposaven utilitzar per al cultiu d’arròs les terres menys amb menys valor al nord dels Alps (6).
Un diari del nord del cantó de Vaud ens informava el passat mes d'agost que Agroscope havia llençat un projecte de cinc anys a set parcel·les que es troben a diferents localitats del nord dels Alps. En el cas d'una parcel·la que es troba prop de Bavois, un agricultor que actualment cultiva el safrà, malt i tòfones, explica que malgrat l'extracció manual de les males herbes els problemes amb les gelades, la bise (7) i uns ànecs afamats, els resultats són més aviat positius (8).
| Une rizière naît dans la régions des Trois-Lacs, 20minutes.ch, 10.08.2019, Youtube, 30.05.2014 |
A diferència de les explotacions del cantó del Ticino, que es fan en terrenys secs, el projecte d'Agroscope es realitza sobre terrenys inundats, preferentment a les zones de torberes. Si els rendiments poden ser més importants, aquesta opció comporta dominar un sistema d’anivellament de precisió del terreny que no està a l'abast de tots els agricultors ("el nivell del sòl ha de ser perfectament regular si voleu inundar un terreny i tenir 10 centímetres d'aigua a tot arreu"), un alt cost per desherbar manualment l'arrossar i esperar que la temperatura de l'aigua no baixi dels 20o C, el que pot fer baixar el rendiment de manera molt important (9).
Com pots veure al vídeo de Léandre Duggan per Keystone, sembla però que el cultiu biològic de la quinoa podria ser molt més interessant pels agricultors en comparació amb els riscs que presenta el cultiu d'arròs, en particular en superfícies inundades.
- Italie: à la découverte du riz du Piémont, premier producteur européen, 20minutes.fr, 31.05.2014
- Invitation au voyage: Bella Ciao dans les rizières du Piémont, Arte TV, 2019
- La rizière (presque) la plus au nord du monde, SwissInfo, 01.02.2010
- Lilia Mattea: Hongrie. La carpe revient dans les rizières, Echo Magazine, 18.07.2012
- Agroscope, centre de compétences de la Confédération pour la recherche agricole, est rattaché à l'Office fédéral de l'agriculture (OFAG).
- Des tests menés pour l'implantation de rizières au nord des Alpes, RTS, 25.10.2018
- Wikipedia: Bise (vent)
- Valérie Beauverd: Bavois. Des grains de riz pour revaloriser les tourbières, La Région, 29.08.2019
- Une rizière naît dans la régions des Trois-Lacs, 20minutes.ch, 10.08.2019 ||
No comments:
Post a Comment