 |
Sembla haver-hi un cert consens en què fa temps que ens hem begut tots l'enteniment. No estic pensant solament en el que votem (que també!), sinó en l'agressivitat, la violència i la mala bava gratuïta, la manca total de respecte i d'empatia cap als altres que observem en el dia a dia.
Si fes part del club d'amics de la paranoia, potser pensaria que, en relació amb la imatge amb què he obert aquest article, la culpa és dels làsers de la NASA que escolten les nostres converses, i em ficaria un cucurutxo d'alumini. Però darrerament estic llegint coses que em fan pensar que potser no cal buscar l'explicació a cap satèl·lit.
Si el passat mes de maig et parlava d'un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Ohio (USA) i publicat a Psychological Science que demostraria que el consum de paracetamol no solament reduiria el dolor físic, sinó també les reaccions emocionals i la capacitat d'empatia cap als altres (1), avui m'agradaria invitar-te a llegir un article publicat a l'edició en espanyol de la BBC (2) que, basant-se en els estudis de Beatrice Golomb, directora d'un grup de recerca de la Universitat de Califòrnia (3), a San Diego (USA), ens parla dels efectes indesitjables que el consum d'aquest i altres medicaments han tingut en algunes persones,
Des del paracetamol fins als antihistamínics, estatines, medicaments per a l'asma i antidepressius, cada cop sembla haver-hi més indicis que aquests medicaments podrien canviar aspectes fonamentals de la nostra personalitat, descobrint en nosaltres algú en qui mai no ens reconeixeríem. Si en la majoria de les persones aquests canvis solen ser extremadament subtils, en altres poden arribar a ser dramàtics.
Si el resultat d'aquestes investigacions es confirmessin, les implicacions podrien ser molt importants. Car la llista de possibles culpables inclou alguns dels medicaments actualment més consumits al planeta, el que significa que, fins i tot si els efectes són petits en l'àmbit individual, podrien estar modelant les personalitats de milions de persones.
Abans de proposar-te rellegir l'article que vaig publicar el mes de maig de l'any passat (cf. 1) i el de la BBC (cf. 2), voldria resumir-te alguns dels paràgrafs que aquest darrer dedica a les estatines.
Durant anys, Golomb va recollir informacions molt inquietants sobre alguns efectes secundaris de les estatines que es van acabar quan els pacients van deixar de prendre aquest fàrmac.
Golomb va començar a sospitar que hi havia una connexió entre el consum d'estatines i els canvis de personalitat, després de descobrir que els primats als quals sotmetia a una dieta baixa en colesterol, es tornaven més agressius.
Personalment, només puc dir que, després que el metge de capçalera em fes la recepta, vaig observar que el meu nivell de sucre prenia l'ascensor (per aquells que no ho sabeu, sóc diabètic). Vaig deixar de prendre les estatines i vaig explicar-li aquest efecte secundari al metge de capçalera, que no em va creure i em va dir que havia de seguir prenent-lo (4). Quan vaig visitar a la meva diabetòloga, em va receptar un fàrmac de la família de les Pitavastatines que, almenys fins ara, em funciona perfectament.
La investigació per Beatrice Golomb d'aquests efectes arriba en un moment en què el món es troba al bell mig d'una crisi de sobre medicació, amb el ple suport de la indústria farmacèutica. Cal recordar que el nord-americà mitjà consumeix anualment 1.200 USD/any en medicaments (5). I que en aquest país es consumeixen anualment 49.000 tones de paracetamol. I a mesura que la població mundial envelleix, augmenta el consum de medicaments. La pregunta és: com afecten tots aquests medicaments al nostre cervell i al nostre comportament?
En aquest punt val la pena destacar que ningú està dient que la gent hauria de deixar de prendre cap mena de medicació. Malgrat els seus eventuals efectes, els antidepressius ajuden a evitar suïcidis, els medicaments que fan baixar el colesterol salven milers de persones cada any, i el paracetamol és a la llista de fàrmacs essencials de l'OMS per la seva capacitat d'alleujar el dolor.
Així i tot, és molt important que estiguem atents a qualsevol mena de canvi en el nostre comportament o en el de la gent que ens envolta en el moment de començar a prendre un fàrmac que no preníem abans. I si aquest canvi arriba, informar ràpidament al nostre metge i, si per les raons que siguin no ens sentim escoltats, buscar ràpidament un altre professional competent
Si fes part del club d'amics de la paranoia, potser pensaria que, en relació amb la imatge amb què he obert aquest article, la culpa és dels làsers de la NASA que escolten les nostres converses, i em ficaria un cucurutxo d'alumini. Però darrerament estic llegint coses que em fan pensar que potser no cal buscar l'explicació a cap satèl·lit.
Si el passat mes de maig et parlava d'un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Ohio (USA) i publicat a Psychological Science que demostraria que el consum de paracetamol no solament reduiria el dolor físic, sinó també les reaccions emocionals i la capacitat d'empatia cap als altres (1), avui m'agradaria invitar-te a llegir un article publicat a l'edició en espanyol de la BBC (2) que, basant-se en els estudis de Beatrice Golomb, directora d'un grup de recerca de la Universitat de Califòrnia (3), a San Diego (USA), ens parla dels efectes indesitjables que el consum d'aquest i altres medicaments han tingut en algunes persones,
Des del paracetamol fins als antihistamínics, estatines, medicaments per a l'asma i antidepressius, cada cop sembla haver-hi més indicis que aquests medicaments podrien canviar aspectes fonamentals de la nostra personalitat, descobrint en nosaltres algú en qui mai no ens reconeixeríem. Si en la majoria de les persones aquests canvis solen ser extremadament subtils, en altres poden arribar a ser dramàtics.
Si el resultat d'aquestes investigacions es confirmessin, les implicacions podrien ser molt importants. Car la llista de possibles culpables inclou alguns dels medicaments actualment més consumits al planeta, el que significa que, fins i tot si els efectes són petits en l'àmbit individual, podrien estar modelant les personalitats de milions de persones.
Abans de proposar-te rellegir l'article que vaig publicar el mes de maig de l'any passat (cf. 1) i el de la BBC (cf. 2), voldria resumir-te alguns dels paràgrafs que aquest darrer dedica a les estatines.
* * * * * * * * * *
Durant anys, Golomb va recollir informacions molt inquietants sobre alguns efectes secundaris de les estatines que es van acabar quan els pacients van deixar de prendre aquest fàrmac.
Golomb va començar a sospitar que hi havia una connexió entre el consum d'estatines i els canvis de personalitat, després de descobrir que els primats als quals sotmetia a una dieta baixa en colesterol, es tornaven més agressius.
Baixar el colesterol dels animals semblava tenir un impacte en els seus nivells de serotonina, un químic important en el cervell encarregat de regular l'ànim i el comportament social en els animals. I entre els animals en els quals va poder constatar aquests efectes es trobava fins i tot una mosca de la fruita.Altres estudis també van donar suport a la idea que hi ha un vincle potencial entre la irritabilitat i l'estatina. En un estudi de més de 1.000 persones liderat per Golomb, hom va descobrir que aquest fàrmac augmenta l'agressivitat en dones postmenopàusiques (però no en els homes). Golomb està convençuda que el colesterol baix i, per extensió, les estatines, poden provocar canvis en el comportament d'homes i dones, encara que la potència de l'efecte varia dràsticament de persona a persona.
Personalment, només puc dir que, després que el metge de capçalera em fes la recepta, vaig observar que el meu nivell de sucre prenia l'ascensor (per aquells que no ho sabeu, sóc diabètic). Vaig deixar de prendre les estatines i vaig explicar-li aquest efecte secundari al metge de capçalera, que no em va creure i em va dir que havia de seguir prenent-lo (4). Quan vaig visitar a la meva diabetòloga, em va receptar un fàrmac de la família de les Pitavastatines que, almenys fins ara, em funciona perfectament.
* * * * * * * * * *
La investigació per Beatrice Golomb d'aquests efectes arriba en un moment en què el món es troba al bell mig d'una crisi de sobre medicació, amb el ple suport de la indústria farmacèutica. Cal recordar que el nord-americà mitjà consumeix anualment 1.200 USD/any en medicaments (5). I que en aquest país es consumeixen anualment 49.000 tones de paracetamol. I a mesura que la població mundial envelleix, augmenta el consum de medicaments. La pregunta és: com afecten tots aquests medicaments al nostre cervell i al nostre comportament?
En aquest punt val la pena destacar que ningú està dient que la gent hauria de deixar de prendre cap mena de medicació. Malgrat els seus eventuals efectes, els antidepressius ajuden a evitar suïcidis, els medicaments que fan baixar el colesterol salven milers de persones cada any, i el paracetamol és a la llista de fàrmacs essencials de l'OMS per la seva capacitat d'alleujar el dolor.
Així i tot, és molt important que estiguem atents a qualsevol mena de canvi en el nostre comportament o en el de la gent que ens envolta en el moment de començar a prendre un fàrmac que no preníem abans. I si aquest canvi arriba, informar ràpidament al nostre metge i, si per les raons que siguin no ens sentim escoltats, buscar ràpidament un altre professional competent
- Sobre el funcionament del cervell, publicat en aquest blog el 19.05.2019
- Zaria Gorvett: El inesperado y desconocido efecto del paracetamol y otros medicamentos comunes sobre nuestra personalidad, BBC News Mundo, 25.01.2020
- UC San Diego - Golomb Research Group: Home page
- Céline Schoen: Les statines, médicament contre le cholestérol, provoqueraient du diabète, L'Express, 22.05.2014 || Statins and beta-blockers increase risk of developing diabetes, new study confirms, Duke Clinical Research Institute, 12.11.2012
- I com et vaig explicar en un article publicat el passat 21.02.2020, des de Suïssa els hi exportem una quantitat molt important: Suisse - bond spectaculaire des exportations aux USA
No comments:
Post a Comment