geoguessr - detectiu en geografia

Devinez dans quel pays je suis? - GeoGuessr, Youtube, 10.07.2016

@daveguasch

El passat 27 de maig, a Korii (1) presentaven gairebé com una novetat un joc que existeix des del 2013: GeoGuessr (2). Com acabo de descobrir que entre els meus coneguts molts no el coneixen, t'explicaré les bases d'aquest joc, recordant-te que és super addictiu.

1. El primer que has de fer és inscriure't, car el teu compte anirà guardant els punts que has anat guanyant a les teves partides i evitarà que les repeteixis.
2. El joc comença deixant-te a un lloc del món escollit a l'atzar. El teu objectiu és deduir on et trobes, desplaçant-te en mode Google Street View, i recolzant-te amb les informacions que vagis recollint: paisatge, vegetació, panells de senyalització, matrícules dels cotxes, ...
3. Un cop creus que has descobert on et trobes, punxes amb la rata un marcador a un mapa del món que pots moure, ampliar o reduir per identificar el lloc al qual creus haver arribat al principi de la partida. Un cop l'has validat, GeoGuessr dibuixarà una línia entre la teva resposta i la resposta vàlida, indicant la distància.
4. La puntuació que obtindràs varia entre 0 (si la distància entre la posició que has entrat i la resposta correcta és enorme) o un màxim de 5.000 punts si la posició que has entrat es troba a uns 200 metres o menys de la ubicació real on has aparegut.
5. Cada partida consta de 5 emplaçaments que has d'endevinar on es troben, el que fa que la puntuació màxima a la qual és possible arribar sigui de 25.000 punts.

Just uns petits consells. Mira d'aplicar un xic més de sentit comú que el de l'autor del vídeo Amb això vull dir que, si et trobes al bell mig d'un paisatge tropical i et trobes amb un panell escrit en portuguès i un cotxe de policia amb inscripcions escrites en la mateixa llengua, és altament improbable que et trobis a Veneçuela. I si en aquest panell trobes una inscripció amb la paraula Rodovia, mira de tenir oberta la versió en anglès de Wikipedia, tecleja aquest nom i sabràs almenys ràpidament a quin país et trobes ..., però recorda que Brasil és un país molt gran i, abans de punxar compulsivament, mira d'obtenir altres informacions per precisar un xic més la teva posició. Altrament, la teva puntuació pot no canviar gaire de la que l'autor del vídeo ha tingut en punxar Veneçuela.

Altrament, si et trobes amb un panell de senyalització amb el nom de Šachov, entra ràpidament aquest nom a Wikipedia, mira't el mapa i ràpidament podràs trobar amb força precisió el lloc on has començat la partida. El problema amb què et pots trobar és que, si entres el nom de Šachov a Google Maps, veuràs que hi ha diferents pobles que porten aquest nom a la República Txeca, i no estan precisament molt a prop els uns dels altres. Millor seguir buscant altres indicis abans de punxar compulsivament la posició d'un d'ells. Aquí rau tota l'addició d'aquest joc.

Ja com a geògraf, recomanar-te que, a la fi de cada partida, prenguis el temps d'anar Wikipedia per aprendre tres o quatre coses sobre els indrets que has visitat a la teva partida i fer un recorregut ja més relaxant per la zona amb Google Maps i Google Street View.

Personalment, sovint m'agrada passejar-me amb Google Street View pels carrers d'Ushuaia. Un viatge que comença gairebé sempre a l'aeroport, seguint el passeig Roque Sánchez Galdeano fins a la vila.

---

1. Benjamin Benoit: «GeoGuessr», le jeu de géographie addictif, Korii, 27.05.2020
2. GeoGuessr: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
   

rawhide - from the western movie to los carayos

Rawhide - Opening Theme, Youtube, 18.09.2011

@daveguasch

Molta gent sap que Clint Eastwood va arribar a la fama gràcies a una trilogia de westerns que va interpretar dirigit per Segio Leone durant la dècada dels 1960 i, més tard, interpretant durant els 1970 i 1980 a l'inspector Harry Callahan (1). El que no sap tothom és que, entre 1959 i 1965, Clint Eastwood va ser un conegut actor secundari d'una sèrie de western: Rawhide (2), basada en un film del 1951 dirigit per Henry Hathaway, de la que pots trobar el genèric al vídeo que obre aquesta entrada.

Si ja has sentit el tema del vídeo estic segur que recordaràs la magnífica parodia que van fer d'aquest genèric els Blues Brothers (4) a la seva visita al Bob's Country Bunker (5).

The Blues Brothers (1980) - Rawhide Scene (5/9) | Movieclips, Youtube, 27.05.2011

Del que si que estic gairebé segur és que encara no has sentit la versió que d'aquest tema va fer una banda francesa: Os Carayos (6). La banda per on va passar un jovenet Manu Chao (7), després de fer-ho pels Hot Pants i abans de crear la Mano Negra (8) (9).

El tema de Os Carayos, presenta com originalitat el fet de combinar, amb un ritme molt ràpid, els acords del tema original de la sèrie de TV amb els d'un tema contemporani, l'Apache de The Shadows (9). Una interpretació on prendré la llibertat de destacar la guitarra de Roger 'Schultz' Fritsch (aka Papa Schultz, EPD), punk i alcohòlic confés, de la banda Parabellum (10) i la mandolina de François Hadji-Lazaro, punk i comunista notori, membre de Pigalle i Les Garçons Bouchers (12).

Al vídeo també pots veure al contrabaix a Alain Wampas, que acabava de marxar d'un grup que ja hem vist abans en aquest blog: Les Wampas (13). Per cert, Les Wampas van fer un tema super divertit fotent-se de la pasta de Manu Chao que porta com a títol: Manu Chao.

Los Carayos - Rawhide, Youtube, 22.08.2011

---

1. Wikipedia: Clint Eastwood [en] [fr] [es] [ca]
2. IMDb: Rawhide TV Series (1959–1965)
3. IMDb: Rawhide (1951) - Trailer
4. IMDb: The Blues Brothers (1980)
5. Veure Este público al que tanto quiero ..., publicat en aquest blog el 23.01.2020
6. Wikipedia: Los Carayos [en] [fr] [es] [ca] || La vidéo est un extrait d'une K7 VHS PAL stéréo "Concert à la Boucherie" (1988 live) avec Hadji-Lazzaro et Manu Chao, Schultz, chanteur et guitariste de Parabellum; Alain Wampas à la contrebasse et Antoine, le frère de Manu à la caisse claire ...
7. Wikipedia: Manu Chao [en] [fr] [es] [ca] 
8. Per la petita historia, en aquest concert, Manu Chao ja havia creat la Mano Negra. amb el seu germà i el seu cosí.
9. The Shadows - Apache (1960), Youtube
10. Wikipedia: Parabellum
11. Wikipedia: Pigalle || Papa Schultz, l'inconsolable perte, ZiK et ZinC. 08.04.2015
12. Wikipedia: Les Garçons bouchers
13. Veure Les wampas, publicat en aquest blog el 02.12.2019

le sentier des toblerones

Passe-moi les jumelles: Les "Toblerones", vestiges de constructions militaires suisses, Youtube, 13.10.2017

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu un documental d'una emissió de la RTS: Passe-moi les jumelles (1) que ens presenta algunes de les construccions militars més impressionants que es van construir al nostre país entre 1939 i 1941 per dissuadir els nazis d'ocupar el territori suís.

Aquest documental s'ha centrat prioritàriament en les fortificacions de defensa que es trobaven a la Suïssa francòfona (la Suisse Romande). Aquelles que es troben avui encara camuflades als més bells paisatges del nostre país, amb unes galeries excavades que escapen a la imaginació des de l'exterior. O les línies de defensa de la plana, on destaquen les construccions antiblindats conegudes popularment per la seva forma com els Toblerones.

Pel que fa a les 22.000 construccions militars que es van construir durant dos anys, la segona meitat del documental ens presenta una passejada per La ligne de la Promenthouse (2) que, just per la petita història travessa un poble que porta el nom de Vich. Una passejada de 15 km que voreja més de 2.700 blocs de formigó en forma de dents triangulars, avui gairebé envaïts per la vegetació, que tenien l'objectiu frenar els blindats. Una línia de blocs que es recolzava en dues fortificacions dissimulades en l'arquitectura dels xalets de la regió: la Villa Rose i la Villa Verte, amb la idea de crear en l'avanç de l'enemic el sentiment que qualsevol dels xalets de la regió podia amagar un búnquer.

Algunes de les instal·lacions de les fortificacions s'han llogat o venut per un ús privat. Com ara, per la producció d'embotits, com pots veure al documental, o també per la maduració dels formatges (3) o fins i tot per la seva utilització com hotel, com en el cas del Felsenhotel La Claustra.

Felsenhotel La Claustra, Youtube, 07.01.2013

Bona part de les velles instal·lacions militars estan obertes al públic amb horaris de visita que pots trobar a Internet. També els pots trobar per algunes de les instal·lacions de Protecció Civil que no tenen res a envejar a les militars pel que fa a la seva espectacularitat. Aquest seria el cas del refugi antiatòmic Sonnenberg, un conjunt de galeries gegant concebut per servir de refugi a 20.000 habitants de la ciutat de Luzern(4).

Mobileo.ch: Zeitreise durch den Bunker mit dem Segway, Youtube, 28.10.2013

---

1. Les "Toblerones", vestiges de constructions militaires suisses, un reportage de Laurence Mermoud, Passe-moi les jumelles du 13 10 2017, une émission de la Radio Télévision Suisse.
2. Balade : La Ligne de la Promenthouse ou Sentier des Toblerones , dans la forêt de l’histoire!, By the Lake, 05.01.2020 ||  Sentier didactique des Toblerones, L'association de la ligne fortifiée de la Promenthouse || Sentier des Toblerones, Balades en famille 
3. Les vieux fromages du fort militaire, Le blog de Dave, 28.10.2011
4. Catherine Frammery: Dans les entrailles du Sonnenberg, monstrueux témoin de la Guerre froide, Le Temps, 15.08.2016

celtas cortos - retales de una vida - cada día

Celtas Cortos - Retales De Una Vida, Youtube

@daveguasch

M'agradaria tancar la setmana que he dedicat a Celtas Cortos amb dos temes que adoro. Molt en particular el primer, amb el que he obert aquesta entrada: Retales de una vida (2008). Un tema amb una lletra brutal que, passen els anys, i no em canso mai d'escoltar. Del segon: Cada Día, adoro l'extraordinari bon rotllo que transpira el vídeo.

Celtas Cortos - Cada Día, Youtube, 14.09.2018

celtas cortos - 20 de abril - la senda del tiempo

Celtas Cortos - 20 de Abril (Videoclip oficial), Youtube, 20.04.2019

@daveguasch

Junt amb els temes que et proposo que veiem demà, dos dels que més m'han enganxat de Celtas Cortos: La Senda del tiempo (1990) i 20 de Abril (1991). Dos temes amb una lletra senzillament brutal que mai m'he cansat d'escoltar.

Celtas Cortos - La senda del tiempo, Youtube

fisherman's blues

The Waterboys - Fisherman's Blues, Youtube

@daveguasch

The Waterboys era una banda que, fins al 1988 no era gaire coneguda fora de les fronteres del Regne Unit. Personalment, malgrat el panegíric ditiràmbic que li dediquen a Wikipedia (1), tampoc crec que fossin molt coneguts al Regne Unit. Aquell any, a causa d'una d'aquelles històries èpiques anestesiantes que adoren els crítics musicals i que et deixo el plaer de llegir a Wikipedia, van enregistrar un tema que seria la imatge de marca de la banda: Fisherman's Blues (2). Un tema que va arribar a ser 3er al Billboard americà i, pel que veig a Youtube, un tema que segueixen explotant encara avui als seus concerts.

En qualsevol cas, un tema que em va enganxar des del mateix moment en què un company de la feina em va passar el CD perquè l'escoltés. Avui et passo dos vídeos: un amb la versió original dels Waterboys i un altre amb la versió en espanyol que enregistrar en 2010 Celtas Cortos.

Espero que t'agradin ambdues versions ... malgrat tenir una lletra amb una lògica on es barregen conceptes marítims i ferroviaris que no sempre és fàcil de seguir.

Celtas Cortos - Blues del pescador (Fisherman´s blues), Youtube, 30.10.2010

---

1. Wikipedia: The Waterboys [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Fisherman's Blues [en] [fr] [es] [ca]

celtas cortos - no nos podrán parar

Celtas Cortos - No nos podrán parar (Directo Valladolid, 1997), Youtube, 25.11.2019

@daveguasch

Celtas Cortos. Una banda que no he deixat de seguir des de que els vaig descobrir quan vivia a BCN i amb la que donaré la brasa aquesta setmana. Avui amb un tema que van traure el 1996 del que et passo dos vídeos. Un concert que van fer a Valladolid fa 23 anys! i un clip publicat a Youtube en 2010.

Que tinguis una bona setmana!

Celtas Cortos - No Nos Podrán Parar - Videoclip, Youtube, 06.05.2010

mon alpage pour un fromage

Passe-moi les jumelles - Mon alpage pour un fromage, Youtube, 05.07.2019

the color purple - miss celie's blues (sister)

The Color Purple 1985 (Tata Vega - Miss Celie's Blues), Youtube, 12.01.2008

@daveguasch

En aquests temps d'odi racial, misogínia i fanatisme polític i religiós, m'agradaria compartir amb tu un tema brutal: Miss Celie's Blues (1) d'un film brutal: The Color Purple (2). Un film de Steven Spielberg (3) on s'exposen de manera valent un munt de tabús que, si en lloc de sortir en sala el 1985, el film ho hagués fet enguany, probablement hauria acabat amb el seu director a la foguera del fanatisme. Aquells que el van veure i van comprendre la força del seu missatge saben a què m'estic referint.

Tornant al tema amb què he obert aquesta entrada, dir que els seus creadors van ser Quincy Jones (4), Rod Temperton (5) i Lionel Richie (6),  que Margaret Avery (7) el va interpretar al film, però la veu que escoltes és la de Tata Vega (8).

Una altra obra mestra de Spielberg, un tema preciós i una tendresa encisadora a la mirada de Whoopi Goldberg (9).

---

1. Wikipedia: Miss Celie's Blues [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: The Color Purple [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Steven Spielberg [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Quincy Jones [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: Rod Temperton [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia: Lionel Richie [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: Margaret Avery [en] [fr] [es] [ca]
8. Wikipedia: Tata Vega [en] [fr] [es] [ca]
9. Wikipedia: Whoopi Goldberg [en] [fr] [es] [ca]

la destrucción de una nación ...

@daveguasch

Mientras ordenaba las notas que voy recogiendo cuando encuentro algo que me interesa, encontré un texto del que la versión en español empezó a difundirse en Twitter este año, a partir de un original en inglés que creo que empezó a difundirse a mediados de 2017.

No sé quién fue su autor, no estoy seguro de cuando empezó su difusión y tampoco encontré en ninguna parte a qué universidad sudafricana se refiere. Probablemente sea un fake.  De lo único que estoy seguro es que este texto contiene verdades sobre las que todos deberíamos reflexionar.

At the entrance gate of a university in South Africa the following message was posted for contemplation: “Destroying any nation does not require the use of atomic bombs or the use of long range missiles. It only requires lowering the quality of education and allowing cheating in the examinations by the students.”

The result is that:
Patients die at the hands of such doctors.
Buildings collapse at the hands of such engineers.
Money is lost at the hands of such economists & accountants.
Humanity dies at the hands of such religious scholars.
Justice is lost at the hands of such judges…

“The collapse of education is the collapse of the nation.”

Pero también es verdad que el cartel no nos dice que hay otras maneras de destruir una nación. Por ejemplo, orientar toda la actividad económica alrededor del ladrillo y dejar sin expectativas de empleo a toda una generación de jóvenes preparados. No dejándoles otra alternativa que la emigración o la ocupación en empleos que poco o nada tienen que ver con su formación.

anne frank

Com ja ho havia fet precedentment, la comunitat literland publicava el passat 13 de juny un tweet on podem veure Anne Frank a un vídeo el 22 de juliol de 1941, tres anys abans que la Gestapo detingués a la seva família i acabés deportada, primer a Auschwitz, i després a Bergen-Belsen, on va morir víctima d'una epidèmia de tifus dos mesos abans que el camp fos alliberat per l'exèrcit britànic, el 15 d'abril de 1945.

Amsterdan, 22 de julio de 1941. Una mujer va a celebrar su matrimonio. Una niña de 12 años no pierde detalle desde una ventana. La cámara se eleva y graba fugazmente su presencia. Se distingue su pelo negro y los rasgos reconocibles que luego serían célebres. Era Ana Frank. pic.twitter.com/CFUphyMcDG

— literland (@literlandweb1) June 13, 2020

un punk d'humor

Saturday Night Live - History of Punk, Youtube, 25.09.2013

@daveguasch

Saturday Night Live (SNL), és un programa que l'NBC va començar a emetre en 1975. A la Wikipedia en català el descriuen com un programa de sàtira política i cultural americana, que presenta petits "gags", paròdies d'anuncis televisius, curts i vídeo clips representats per actors, un convidat setmanal, que acostuma a iniciar el programa amb un monòleg preparat, i un convidat musical que tocarà una de les seves cançons a la mitja part del programa.

Pot ser que aquest tipus de programa et digui alguna cosa sobre altres que s'han presentat com a molt originals a Espanya, però com sempre em diuen que fa molt de temps que vaig marxar del país i no 'm'entero' de res, millor que ho deixi aquí.

A l'emissió del 13 d'abril del 2013, SNL va presentar un documental de ficció que vaig trobar molt divertit. Aquest documental presentava una banda punk dels anys 1970: Ian Rubbish and The Bizzaros i, per donar-li més credibilitat a la història, Steve Jones dels Sex Pistols fa un brillant cameo al documental.

Ian Rubbish and The Bizzaros es presenta al documental com una banda que, en sintonia amb les altres bandes punk d'aquella època, detestava a la policia, menyspreava a la reina ... Però davant de la sorpresa de tothom, membres de la banda i públic, Ian Rubbish, el seu vocalista, es presenta com un fervent admirador de Margaret Thatcher.

Si, al principi, tothom creu que es tracta d'una broma pesada, els membres de la banda el fan fora quan descobreixen que l'admiració de Rubbish per la Thatcher i la seva política són ben reals. Expulsat de la banda, Rubbish escriu dos temes ditiràmbics dedicats a Margaret Thatcher: "Living in the Gutter" i "Sweet Iron Lady". Thatcher acaba invitant-lo a la seva residència al 10 Downing Street per prendre un te i petar la xerrada junts davant de les càmeres de la TV.

Als comentaris del vídeo pots trobar gent a qui el personatge interpretat per l'Ian Rubbish del documental els recorda la carrera de Morrissey. Però com conec gent a qui li agraden The Smiths i d'altres als qui li agrada molt Morrissey, crec que és molt millor deixar-ho aquí per avui.

neko case - man

Neko Case - Man, Youtube, 11.06.2016

Un vídeo remarcable sobre un tema de Neko Case. Sobre la lletra, vist els comentaris que la penya ha deixat a Youtube, dir que la cosa va per barris. Personalment, només puc dir que em demano si tots hem sentit el mateix tema.

Sobre el vídeo ..., imagino que el personatge del Roller Skater, amb slip i mitjons d'oferta d'Alcampo que comença el vídeo gratant-se el darrere amb naturalitat, deu fer referència a un heroi mitològic de Marvel que et trau la guitarra que abans t'ha donat i que només recuperaràs quan pugis unes escales, sempre i quan portis la mateixa marca de mitjons que ell.

Sobre la canalla ..., sembla que, com no tots els pares estaven disposats a comprar una roba "informal" que valia una fortuna, alguns dels nens s'han vestit amb el que han trobat per casa, adoptant un look Pedralbes friendly. Hi ha qui diu que hi ha moments en què no saps si estan més cansats que avorrits. Però també és veritat que, després de veure'ls, et mires amb uns altres ulls els teus antics companys de classe.

Sobre la coreografia de Jason Myhre, dir que la veig molt en fase amb la seva remarcable carrera en films que no crec que tinguis l'oportunitat de veure ni a Telecinco en horari de matinada. Destacar també tot el meu reconeixement al realitzador: Austin Vesely que, acostumat al rodatge d'infumables, ha demostrat tenir una habilitat remarcable per canviar ràpidament de pla a cada cop que la coreografia de Myhre feia figa. 

En fi, prou crítiques. Espero que t'agradi per començar el dia no sé si amb canya ... però segur que amb molta conya!

el transport marítim - estat de la qüestió

euronews (en español): ¿Peligra el futuro del Canal de Panamá? Los retos de una vía de navegación histórica, Youtube, 02.01.2020

@daveguasch

L'economia globalitzada i el transport marítim  

L'economia globalitzada està basada en la producció de béns de consum enllà on té més baix cost produir-los, i transportar-los a baix cost enllà on aquests es consumeixen.

El transport és doncs un dels elements més importants de la globalització i per abaixar els seus costos s'utilitzen vaixells de dimensions brutals (1) (2) que poques companyies tenen els capitals necessaris per construir, el que està provocant des de fa temps la monopolització del sector. Construir aquests monstres necessita unes drassanes que tinguin la capacitat per fer-ho, el que està provocant des de fa temps la monopolització del sector. Aquests monstres i la seva càrrega necessiten assegurances que poques companyies poden lliurar, el que està provocant des de fa temps la monopolització del sector. Aquests monstres necessiten ports adaptats a les seves mides, el que està provocant des de fa temps la monopolització del sector. Finalment, el tràfic d'aquests monstres ha demanat l'adaptació a les seves mides d'infraestructures de comunicació com les del Canal de Suez o el Canal de Panamà.

El canvi climàtic

El problema d'aquest sistema és que va de la mà de l'augment de les emissions i, amb elles del canvi climàtic. Un canvi climàtic que ha arribat també a Panamà (3) i està provocant una gran preocupació pel futur d'un canal que es va ampliar recentment. Com pots veure al vídeo d'Euronews que obre aquesta entrada (4), o a l'article que BBC News va dedicar-li a principis del mes de maig (5), la caiguda d'almenys un 20% de les precipitacions en 2019 (el cinquè any més sec en les últimes set dècades) ha tingut un gran impacte en el complex mecanisme de rescloses que permet el trànsit dels vaixells entre l'oceà Atlàntic i el Pacífic (i viceversa).

Per fer front a la sequera, les autoritats del Canal han hagut de retallar la quota dels vaixells que el travessen cada dia com a mesura per estalviar aigua, alhora que també han reduït el calat dels vaixells que el poden travessar. I des del mes de febrer d'enguany, els vaixells han de pagar també per l'aigua dolça que consumeixen les rescloses: una tarifa fixa que pot pujar fins als 10.000 USD, en funció de la mida del vaixell, a més d'un altre càrrec variable que té en compte el nivell del llac que abasteix la resclosa el dia del trànsit. A aquesta estratègia cal afegir-li l'aturada de la generació hidroelèctrica de la central de Gatún (6) i la d'un millor aprofitament dels recursos hídrics, coneguda amb el nom de: Llenados cruzados que està força ben explicada a un vídeo de l'Autoridad del Canal de Panamá (ACP) (6).

Les falses solucions

Tornant al reportatge d'Euronews amb el que he obert aquest article, dir que plantejar com una solució la dessalinització de l'aigua dels oceans em deixa perplex si em miro les quantitats brutals d'aigua que necessiten les rescloses del canal per assegurar el tràfic marítim. Sobre els recursos hídrics dels embassaments de Gatún i Alajuela, que també abasteixen en aigua dolça ciutats com Panamà, dir que em vaig quedar gelat, com si diguéssim, amb una campanya sobre l'ús de l'aigua patrocinada per l'ACP (8).

Sobre els temors de l'ACP en relació a què els armadors puguin decidir-se per evitar el Canal de Panamà per fer passar els vaixells per rutes alternatives com el Canal de Suez o la nova ruta de l'Artic (9), dir que és una possibilitat que jo recomanaria agafar amb pinces, tot com el projecte de construcció, sembla ja que gelat del tot, del Canal de Nicaragua (10).

De totes maneres, en l'improbable cas que el tràfic marítim internacional canviés de rutes, el lamentable estat de les infraestructures ferroviàries dels USA i Mèxic seguiria assegurant que el gros del transport entre la costa est i oest d'ambdós països es seguis fent per una via marítima ..., que passa pel Canal de Panamà.

feliç aniversari, mel

Dijous passat en Mel va fer 10 anys.

A la imatge, de retorn d'una de les seves farres nocturnes pel barri.

tim steinfort - jacob's story

Tim Steinfort - Jacob's story, Youtube, 28.02.2018

@daveguasch

Aquesta és la tercera entrada que comparteixo amb tu de Tim Steinfort (1) (2). En elles ja hem vist junts que, entre els seus temes de n'hi ha que no associaries mai amb el personatge. Ni pel seu estil, ni per la càrrega emocional brutal de les seves lletres.

Avui m'agradaria compartir amb un tema molt especial: Jacob's Story. Potser el puguis aguantar fins el final sense acabar amb els ulls humits ...

---

1. Veure Rockin' In The Free World i Tim Steinfort - Talking to a Soldier, publicades respectivament el 13.05.2020 i el 08.06.2020
2. Tim Steinfort: Facebook || Youtube || Wikipedia:  only in french [fr] || antisistema-borrachosorugullosos.blogspot.com

seguint amb la protecció del litoral ...

Skylar Tibbits: A new way to "grow" islands and coastlines, TED2019, Vancouver

@daveguasch

El passat diumenge et presentava algunes alternatives que s'estan avaluant als USA en la lluita contra l'elevació del nivell del mar a un article titulat: Seguint amb l'elevació del nivell del mar (1). Avui m'agradaria compartir amb un tu la proposta que Skylar Tibbits (2), professor al Department of Architecture del Massachusetts Institute of Technology va presentar al TED que es va celebrar l'abril de l'any passat a Vancouver (3).

Titulada com: A new way to “grow” islands and coastlines (4), Skylar Tibbits va introduir la presentació del seu projecte amb una pregunta. Què passaria si poguéssim aprofitar el moviment de l’oceà per protegir les comunitats costaneres de l’augment del nivell del mar? Seguidament va presentar el treball del Self-Assembly Laboratory que, sota la seva direcció, està creant un sistema dinàmic i adaptable d’estructures subaquàtiques que utilitzen l'energia de les onades dels oceans per acumular sorra i restaurar les costes erosionades: utilitzant les forces de la natura per construir en lloc de destruir. Utilitzant els conceptes d'adaptació i resiliència enllà on només es veu com a solució el dragat de la sorra o la construcció de costoses infraestructures sòlides que, de totes maneres, mai no podran resistir la força dels elements.

Just per acabar, en Hands em corregirà si faig falsa ruta, però crec haver llegit fa anys que la solució proposada per Skylar Tibbits ja s'havia aplicat fa temps al Delta de l'Ebre, sense haver obtingut un resultat satisfactori. Però també he d'afegir que, com pots veure a la discussió que va seguir a la publicació de l'article dedicat a l'impacte dels ports en l’erosió de la costa (5), encara no havia trobat cap estudi sobre l'anàlisi dels corrents litorals i el transport de sediments en un moment en què seria urgent fer-ho (6). Afortunadament, la lectura d'un article publicat recentment per la ccma.cat em va fer pensar que estava equivocat. No espero sinó que aquest tipus d'estudis no estiguin limitats al delta del Llobregat (7).

---

Notes: Pots veure la presentació subtitulada en espanyol activant el menú que pots trobar a la part inferior dreta del vídeo.

---

1. Veure Seguint amb l'elevació del nivell del mar, publicat en aquest blog el 07.06.2020
2. Skylar Tibbits: Wikipedia, MIT, TED
3. Jane Wakefield: TED 2019: 10 years of 'ideas worth spreading', BBC News, 15.04.2019
4. Skylar Tibbits: A new way to "grow" islands and coastlines, TED2019, Vancouver || David L. Chandler: 3 Questions: Harnessing wave power to rebuild islands, MIT News Office, May 11, 2020
5.  Veure L'impacte dels ports en l’erosió de la costa, publicat en aquest post el 17.03.2020
6.  Esteve Giralt: La epidemia del Delta recrece, La Vanguardia, 18.05.2020
7. Un sistema de barres de sorra submergides protegeix les platges del litoral metropolità sud, ccma.cat, 08.06.2020

praderies de posidònia: ecologia versus turisme

Presentación del proyecto Bosque Marino de Posidonia oceanica de Red Eléctrica, Youtube, 14.11.2018

@daveguasch

A principis del 2019 entrava en vigor el Decret 25/2018, aprovat pel Govern Balear en juliol del 2018, conegut amb el nom de Fons Posidònia. A través d'aquest fons totes les agressions a les praderies de posidònia haurien de ser compensades amb aportacions econòmiques destinades a garantir la conservació de l'espècie (1). Tot just aplicat, estava previst que el Fons Posidònia rebés 200.000 euros per part de l'empresa pública de ports de les Illes Balears, a conseqüència de l'impacte ambiental de la millora d'un port a Ciutadella (Menorca).

Si la construcció d'un enllaç submarí entre Mallorca i la península Ibèrica havia afectat uns 100m² de posidònia a les Balears -l'equivalent del dany que pot fer un gran creuer que fondegi sobre una praderia de posidònia- Red Eléctrica Española (REE) va preferir al pagament d'una compensació que ja estava de totes maneres pressupostada, invertir més d'un milió d'euros en el llançament d'un projecte de recolonització de praderies de posidònia al litoral nord de l'illa de Mallorca (2).

Aquest projecte, que tenia per objectiu la restauració de 2 Ha de praderies de posidònia degradades a la Punta de l'Avançada, a la Badia de Pollença (3), era el resultat d'una col·laboració entre Red Eléctrica Española (REE) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). El projecte estava dirigit per Jorge Terrados (4), director de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) (5).

Sobre l'interès que aquest projecte té per REE et proposo llegir els articles que van dedicar-li a La Vanguardia i a eldiario.es (cf. 2), però també les informacions que pots trobar a les pàgines de REE (6).

Més enllà de tot el que representa una l'existència de les praderies de posidònies en l'ecosistema marí que es crea al seu voltant (7), val la pena recordar que estan considerades com un hàbitat d'interès prioritari a la Unió Europea, gràcies al valor ambiental i econòmic que aporten (cf. 2):

• La seva influència en la preservació dels ecosistemes aquàtics i els sistemes dunars. Car la presència d'una praderia de posidònia esmorteix la força de l'onatge i ajuda a estabilitzar les costes reduint la seva erosió: en certs casos, s'ha observat que pot arribar a reduir fins a un 50% l'altura de l'ona. A més, també contribueix a alimentar la platja, ja que els fragments de petits crustacis que s'incrusten a les seves fulles, s'acaben transformant en sorra.

• Les praderies de posidònia són també un fantàstic magatzem de carboni orgànic que pot segrestar entre  17 i 250 vegades el carboni segrestat pels boscos tropicals. En aquest sentit, evitar que s'alliberi el carboni de la matèria vegetal morta de les praderies degradades és un dels elements més importants per frenar la crisi climàtica. Jorge Terrados afirma que la posidònia és "l'espècie amb més capacitat per emmagatzemar carboni en sediment" que tenim al món, car té la capacitat de segrestar el carboni durant molt més temps. "Les branques que queden al bosc es descomponen més ràpidament que la matèria vegetal morta de la posidònia. No hi ha fusta morta en un bosc que tingui més de 200 o 300 anys d'antiguitat. En canvi, pot haver-hi fragments de posidònia que tinguin més de 1.000 o 2.000 anys" .

Una de les situacions més abracadabrants del projecte de recolonització de les praderies de posidònia va arribar quan, al mateix moment que REE tirava endavant el projecte en el que estava invertint més d'un milió d'euros, a l'extrem oposat de l'illa, s'estaven eliminant de les platges, car les restes de posidònia desagradaven als turistes, que acabaven per marxar buscant altres platges més "netes" (8).

⚠️⚠️⚠️ Ara mateix s'està retirant la #posidònia de #SaRàpita sense autorització de la Conselleria de Medi Ambient! I a damunt, llevant-la de dins l'aigua, cosa completament prohibida pel decret de protecció de la posidònia! 😡 pic.twitter.com/46Uny6mRUa

— GOB Per la #transicióecosocial, reaccionem! (@GOBMallorca) August 12, 2019

No he anat més enllà per saber què van fer-ne de la posidònia que van traure de la platja. Però tinc la sospita que no la van utilitzar, com tradicionalment es feia, per a preparar medicines per a desinfectar ferides o per curar les varius, ni tan sols per adobar els camps de conreu (9). Tampoc he anat més enllà per conèixer que s'està fent a Catalunya (cf. 7) o al País Valencià en la protecció i recolonització de les praderies de posidònia.

Campos: queixes posidònia a es Trenc, Youtube, 08.08.2019

---

1. Baleares aprueba proteger 650 kilómetros cuadrados de posidonia, efeverde, 27.07.2018
2. REE prevé acabar este otoño la recuperación de 2 hectáreas de pradera de Posidonia oceánica en Baleares, La Vanguardia, 21.06.2019 || Marta Montojo: Baleares empieza a repoblar praderas de posidonia, la planta que favorece las aguas cristalinas, eldiario.es, 05.07.2019
3. Badia de Pollença: Google Maps
4. IMEDEA: Jorge Terrados || Por qué la posidonia es fundamental para la buena salud de nuestro mar. Entrevistamos al director del IMEDEA, Jorge Terrados, Escala Palma, 11.07.2019
5. Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA): Home page. L'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), és un centre mixte de recerca entre el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
6. REE: El Bosque Marino de Red Eléctrica: recuperación de praderas de Posidonia oceanica ||  Guia Pràctica. El plantado de Posidonia oceanica. Técnica desarrollada en el proyecto ‘Uso de semillas y fragmentos de Posidonia oceanica en la restauración de zonas afectadas por la actividad de Red Eléctrica de España’, 02.11.2018 (PDF)
7. No et perdis aquesta pàgina: Posidònia - Flora i Fauna Marina de la Costa de Barcelona - El Maresme || Eugenio Fernández: La desconocida fauna de la posidonia, eldiario.es, 15.06.2019
8. La posidonia espanta a los bañistas de la playa de Es Trenc, Canal 4 Noticias, 08.08.2019 || T. Riera / F. Marí: Denuncian la retirada de posidonia de ses Covetes sin autorización, UH Noticias, 12.08.2019
9. Alguers de posidònia, historiesdemar.wordpress.com, 19.06.2017

shadow balls in los angeles reservoir

Veritasium en español: ¿Por qué hay 96000000 de Bolas en esta Reserva de Agua?, Youtube, 19.07.2019

@daveguasch

Derek Muller (1) és australià, nascut al Canadà i fill de pares sud-africans. Però és més conegut com a físic, inventor i pel seu treball com a divulgador científic, Molts dels seus treballs han estat mencionats a publicacions com Scientific American, Wired, Gizmodo  i i09. Altrament, la visita del seu compte a Twitter, però sobretot el de Youtube, és altament recomanada.

Si el seu canal Youtube està ple de vídeos molt interessants, el que avui m'agradaria compartir amb tu correspon a un que vaig trobar al·lucinant: Why Are 96,000,000 Black Balls on This Reservoir? Publicat a la versió en anglès del canal el 10.05.2019 i traduït a l'espanyol el 19.07.2019, aquest vídeo ens presenta una solució tecnològica a un problema lligat a la qualitat de l'aigua potable dels embassaments gestionats per Los Angeles Water and Power Department (LADWP) (2): en el cas d'aquest vídeo, el de l'embassament de Las Vírgenes (3).

La solució tecnològica de la qual et parlava consistia en buidar 96 milions de boles 10 cm de diàmetre en plàstic negre (4) a l'embassament, amb l’objectiu d’evitar la formació d'un bromat cancerigen que es crea quan el brom, que es troba de manera natural en l'aigua que alimenta l'embassament, reacciona amb el clor sota la llum solar.

La LADWP ja havia utilitzat abans aquestes boles, fabricades per AWTT (5), a altres embassaments més petits: e.g. Ivanhoe en 2008 i va observar que els guanys no es limitaven només a conservar les propietats químiques de l'aigua destinada al consum humà, sinó també a evitar la seva evaporació de manera molt significativa: entre un 85% i un 90%.  Set anys més tard també les va utilitzar a Las Vírgenes (6).

La informació del vídeo és molt interessant, també el seu contingut pedagògic ..., el problema és que el vídeo és del 2019 i Derek Muller no diu res sobre el fet que, ja en 2015, les boles d’ombra havien de ser eliminades d'altres embassaments gestionats per la LADWP: Ivanhoe, Elysian i Upper Stone Canyon. I que a l'únic que es guardarien per amortir el seu cost seria al de Las Vírgenes (7).

El motiu? Les normes federals que exigeixen que es cobreixin tots els dipòsits d'aigua potable que es trobin a l'aire lliure. També el seu cost: cobrir l'embassament de Las Vírgenes tindria un cost de 250 milions de USD per instal·lar una coberta de 175 Ha. En comparació, els milions de boles de plàstic que cobreixen la superfície de l'embassament tenen una vida útil de deu anys i no requereixen gairebé cap manteniment. En paral·lel, la LADWP també ha pogut fer baixar els costos amb la reducció de la utilització del clor, després de constatar que les boles d’ombra han reduït la quantitat d’algues que necessiten aquest tractament (7).

---

1. Derek Muller: Home page, LinkedIn, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca], IMDb, Twitter, Youtube [en] [es]
2. Los Angeles Water and Power Department (LADWP): Home Page
3. Las Vírgenes Reservoir, Las Vírgenes Municipal Water District || Las Virgenes Reservoir, Facebook
4. Wikipedia: Shade balls
5. Advanced Water Treatment Technologies (AWTT): Home Page 
6. 96m water-saving shade balls released into LA reservoir – video, The Guardian, 12.08.2015 || Filling a Reservoir With ‘Shade Balls’, The New York Times, 12.08.2015
7. Elizabeth Daigneau: L.A. Says Goodbye to ‘Shade Balls’, governing.com, December 2015

tim steinfort - talking to a soldier

Tim Steinfort - Talking To A Soldier, Youtube, 30.01.2015

@daveguasch

Ella encara no ho sap, però va ser gràcies a Frau Emma, i a un enllaç de la versió en anglès d'un tema de Kortatu que em va enviar, que vaig descobrir a Tim Steinfort (1), un redskin (2) que et vaig presentar fa uns dies (3) dient d'ell que m'identificava molt més els seus temes que amb una part del públic que va als seus concerts.

Avui m'agradaria compartir amb tu un dels vídeos que he trobat més reeixits. Un tema anti-militarista amb una lletra inusual, una música amb una canya superior i un vídeo excel·lent.

---

1. Tim Steinfort: Facebook || Youtube || Wikipedia:  only in french [fr] || antisistema-borrachosorugullosos.blogspot.com
2. Wikipedia: Redskins [en] [fr] [es] [ca] 
3. Veure Rockin' In The Free World, publicat en aquest blog el 13.05.2020

seguint amb l'elevació del nivell del mar

Source Bridget Mintz Testa: Defending Infrastructure Against Sea Level Rise, asme.org, 11.10.2019

@daveguasch

El passat 05.05.2020 em van passar per WhatsApp l'enllaç a un article publicat per la CCMA (1). Un article que parlava d'un estudi realitzat per investigadors de l'European Commission Joint Research Centre (Ispra, Itàlia), la Humboldt-University (Berlin, Germany) i la Universiteit Amsterdam (Amsterdam, The Netherlands)i publicat a Nature Communications el mateix dia.

L'article de la CCMA presentava aquell estudi amb aquest titular: Sense dics, la crescuda del mar farà perdre més de 200.000 milions a Europa, seguit d'aquest subtitular: Les inundacions al litoral per la crisi climàtica afectarien, pel cap baix, un milió i mig de persones a finals de segle. Al primer paràgraf de l'article podíem trobar que: Almenys un 83% dels danys per inundacions al litoral europeu fins a finals de segle es podrien evitar construint dics elevats en un terç de la costa.

Sobre la resta de l'article, que resumeix força bé aquell estudi m'agradaria subratllar, a cop de destral:

El novembre passat The Guardian ens deia que el nivell del mar continuarà pujant almenys fins al 2300, fins i tot si els governs assolissin avui els objectius d’emissions amb els que es van comprometre (3). Els autors de l'article estimen que el nivell del mar a la costa europea pujarà entre 34 i 76 cm fins a finals de segle si es moderen les emissions. Si no, l'augment pot estar entre 58 i 172 cm. L'augment més important es preveu al mar del Nord. Les costes de la península Ibèrica experimentarien, segons la zona, pujades menors.

Segons l'article de la CCMA, la relació cost-benefici de les inversions lligades a les infraestructures per limitar l'impacte de l'elevació del nivell del mar varia a diversos llocs, però les inversions no quedarien compensades pels danys evitats. Com hom podia imaginar, segons els autors d'aquest estudi els beneficis serien superiors als costos en àrees amb una densitat de població superior a 500 hab./km². En canvi, serien menors en llocs poc poblats o rurals.

L'article és molt interessant i recomano la seva lectura. Personalment, ara com ara no crec en la viabilitat de cap de les solucions proposades, tenint en compte el seu cost brutal, el fet que l'impacte de l'elevació del nivell del mar no afecti per igual a tots els països de la Unió Europea i també la incapacitat d'aquests per engegar una política monetària expansiva pel seu finançament.

El cas és que aquest tipus d'accions s'estan plantejant molt seriosament a altres llocs. Com ja vam veure a un post publicat en aquest blog el passat mes de febrer (4), Nova York havia destinat 4 miliards d'USD de pressupost per a la construcció d'infraestructures destinades a limitar l'impacte de l'elevació del nivell del mar, un pressupost de rebaixes en comparació amb el que s'havia estudiat en 2016, quan hom parlava d'invertir 20 miliards d'USD.

Probablement la solució que s'acabarà imposant és l'abandonament de les zones inundades pel mar. Aquesta és la hipòtesi sobre la qual estan treballant a Norfolk (USA) (5). Però el cost d'aquesta opció també podria ser brutal, car demana reubicar els milions de nord-americans que durant les darreres dècades s'han instal·lat a les zones litorals. I una gestió del retrocés que ha de tenir en compte un munt de forats legals, financers i polítics. Un veritable trencaclosques pel qual es trigarà dècades a trobar una solució i que a Norfolk estan començant a estudiar. Com diuen els experts de la Biden School of Public Policy and Administration of the University of Delaware: "La reubicació és tan difícil que cal començar a planificar-la amb molta antelació. Hem de començar a aprendre a fer això".

Qualsevol que sigui la resposta al problema de l'elevació del nivell del mar crec que valdria la pena no oblidar que la pregunta segueix sent la mateixa: Que estem disposats a fer per aturar el canvi climàtic? Car, com deia Ursula K. Le Guin (6): "There are no right answers to wrong questions". Tot i que potser seria millor citar a G.K. Chesterton (7): “It isn't that they can't see the solution. It is that they can't see the problem”.

Però també podria ser que, incapaços de prendre la més mínima decisió per canviar la nostra responsabilitat respecte al canvi climàtic i retornant a aquesta "normalitat" que hom ha trobat tant a faltar durant el període de confinament de la pandèmia, d'aquí uns anys puguem estar orgullosos de totes les emissions que hem llençat i seguim llençant a l'atmosfera per poder amortir els efectes de la reducció de l'activitat solar (8).

---

1. Xavier Duran: Sense dics, la crescuda del mar farà perdre més de 200.000 milions a Europa, CCMA, 05.05.2020
2. Vousdoukas, M.I., Mentaschi, L., Hinkel, J. et al. Economic motivation for raising coastal flood defenses in Europe. Nat Commun 11, 2119 (2020). https://doi.org/10.1038/s41467-020-15665-3 
3. Oliver Milman: Sea levels set to keep rising for centuries even if emissions targets met, The Guardian, 06.11.2019
4. Veure Temperatura rècord de 18,3°C a l'Antàrtida (1/3), publicat en aquest blog l'11.02.2020
5. Jim Morrison: Climate Change Turns the Tide on Waterfront Living, The Washington Post, 13.04.2020
6. Wikipedia: Ursula K. Le Guin [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: Gilbert.K. Chesterton [en] [fr] [es] [ca]
8. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (5/5), publicat en aquest blog el 25.03.2016

seasick steve

Seasick Steve - Dog house boogie, Youtube, 21.03.2012

@daveguasch

Fa poc més d'un any vaig compartir amb tu un post amb temes d'un músic de blues que m'agrada molt: Seasick Steve (1). No deixaré mai d'al·lucinar el que és capaç de fer aquest tio amb unes cordes i una guitarra atrotinada o qualsevol altre enginy amb unes cordes. Tampoc deixaré mai de demanar-me què feien tants pijos al concert del vídeo amb què he obert aquest post.

Avui m'agradaria seguir compartint un parell de temes que he estat escoltant de nou.

Seasick Steve - Down On The Farm, Youtube, 01.05.2013

---

1. Veure Seasick Steve, publicat en aquest blog el passat 06.03.2019

tempus fugit

@daveguasch

La darrera setmana del mes de maig vam aprofitar per pintar la casa. Quan pintes una casa normalment buides el contingut dels mobles per moure'ls i poder accedir als murs. I quan ho has fet, descobreixes dues coses: la primera, que és senzillament impossible trobar l'espai per tornar a endreçar tot el que tenies guardat; la segona, demanar-te perquè guardaves un munt de coses de les quals desconeixies fins i tot la seva existència.

Estic parlant de roba, sabates, llibres i còmics (n'hem trobat fins i tot de repetits!), vells apunts, aparells electrònics ..., però també de velles lletres de gent de qui fa molts anys que no en sé res. Tot plegat, ha anat directament als containers del reciclatge.

També hi ha les velles lletres de persones a qui dono el bon dia pel WhatsApp. També el d'aquelles persones que ja no hi són entre nosaltres. Vells testimonis d'una època en què la missatgeria instantània o l'electrònica no existien i una trucada per conferència valia una fortuna.

Pel que fa a aquelles persones que hi són, dir que obrir els sobres i llegir el seu contingut m'ha recordat molt a una mena de remake de la sèrie TV: How I Met Your Mother. Algunes lletres m'explicaven haver trobat un amor de la seva vida que, en molts casos, no va durar una vida. Altres em parlaven d'amistats que, sovint, van acabar per difuminar-se amb el temps. Altres em parlaven de projectes de vida als que, en alguns casos, la vida va deixar en l'oblit.

Són lletres que segurament ni els seus autors recorden. Però contenen sentiments -també, en alguns casos, fotografies- que no em pertanyen. I com ningú sap el temps que li queda per viure i aquestes coses poden acabar fàcilment als encants, he decidit que el millor era llegir-les per darrera vegada amb tot el carinyo del món, passar-les per una destructora de documents que em vaig comprar d'oferta i ficar-les a una bossa destinada al container de paper.

També n'he guardat algunes, clar. Les que em van enviar aquelles persones que ja no hi són: familiars, amics ... I moltes de les que em van enviar aquelles persones que mai no han deixat d'estar presents a la meva vida. Però també en aquest cas, tenint molta cura en desfer-me d'aquelles amb un contingut que ni em pertany a mi, ni hauria de caure mai en mans de cap curiós als encants.

bob's not dead! - plutôt crever que mourir

Bob's NoT Dead! - Délit de sale gueule - clip officiel - Album "j'y pense", Youtube, 23.09.2016

@daveguasch

Descriure a Bob'S Not Dead! (1) no és gens fàcil. Sobre aquest músic Biterrois (2) de 35 anys hi ha qui s'ha embolicat en la discussió de si el seu estil és el del Punk rock, Alterno-blues, Chanson réaliste o Chanson existentielle. O si les seves lletres tenen més de Brassens (3) o de Renaud (4). A fi de no fer dir als mots allò que ells mai no van dir, et passo en la seva llengua original el que han dit d'ell gent que el coneix molt més bé que no pas jo.

Bob’s NoT Dead! découvre la scène en 2006, auteur, compositeur, il chante la vie, l’amour, la révolte… Il traverse les rads, concerts et festivals de sa région avec pour seules armes, une guitare sèche et "Paulette" sa boîte à rythmes. En 2009, son travail se professionnalise. Soutenu et accompagné, ses concerts traversent la France, passent par le Québec, la Suisse, la Belgique. (5).

Armé de sa guitare, de son Vespa, de sa voix rocailleuse et de quelques amis talentueux, il vient de sortir son premier album studio ... A l’en croire, ça a l’air tout simple, mais c’est que le Chanteur de bars n’est pas du style à se la raconter ; il partage sa propre tête avec Bob l’architecte et Bob l’éponge (Schizophrene), son miroir lui dit d’arrêter la bière et quand il parle de quitter le foyer familial (Mon émancipation), sa mère applaudit ...(6)

Chanteur de bars à crête et chroniqueur de saynètes réalistes à boîte à rythme et guitare, le gaillard s’arme d’(auto) dérision pour distiller, des chansons qui collent à l’oreille, impriment un sourire ou déclenchent une grimace. Pas très «correctes» et pas vraiment fardées, ses poésies punk se dégustent sans glaçon, le bien-pensant sagement laissé à distance et l’âme prête au pogo (7).

De totes maneres, no he vist millor presentació del personatge, del seu estil i de les seves lletres que la dels articles que un tal Lissen li va dedicar en 2014 a alter1fo.com (8) o el que Grégory Gaste va publicar en 2018 a L'Hebdo de Sèvre et Maine (9).

Bob'S Not Dead! - Rock'n Roll Vespa, Youtube, 03.04.2013

---

1. Bob'S Not Dead!: Home page, Facebook, Youtube, Open Spotify,
2. Wikipedia: Biterrois
3. Veure Georges Brassens - Les copains d'abord i Georges Brassens - Mourir pour des idées, publicats en aquest blog respectivament el 27.02.2020 i el
4. Veure Renaud i Renaud - La ballade Nord-Irlandaise, publicats en aquest blog respectivament el 13.07.2018 i el 21.04.2020
5. Bob's not dead: Biographie, accfa.fr
6. Bob'S Not Dead!, Arts vivants 11
7. Bob'S Not Dead!, paloma-nimes.fr, 30.01.2015
8. Lisenn: Grand Soufflet 2014 - Bob’s Not Dead!: crête punk, humour, et mots sensibles, alter1fo.com, 17.10.2014
9. Grégory Gaste: A Cugand, Bob’s NoT Dead ! et sera bien vivant sur scène, L'Hebdo de Sèvre et Maine, 26.07.2018

helpdesk

Los Informaticos (IT Crowd) - Contestador, Youtube, 22.10.2009

@daveguasch

Va haver-hi una època en què, a l'empresa on treballava, es considerava com quelcom d'assumit que tots els programadors havíem de conèixer i donar suport als usuaris per totes les aplicacions i sistemes (programats per interns, externs o adquirits). Hom considerava llavors que només amb aquest coneixement podíem donar un suport informàtic satisfactori als usuaris.

Era una activitat a la qual dedicàvem una setmana cada tres mesos en horari d'oficina. Altres companys rebien un suplement de salari per fer-la també fora de l'horari d'oficina, nits i festius.

Va ser abans que es generalitzés a les empreses del ram la idea que era millor transferir aquesta tasca a empreses amb enginyers domiciliats a l'estranger, que no coneguessin ni les nostres aplicacions, ni els nostres sistemes ni, òbviament, tampoc tinguessin gens d'interès a llegir els nostres manuals o aprendre el nostre idioma. I si mai arribaven a fer-ho, aquells enginyers canviaven ràpidament de departament o d'empresa i eren reemplaçats per altres.

Com a norma general, els usuaris acabaven per perdre els nervis quan els trucaven. Curiosament, la baixada de trucades s'interpretava com una mesura d'eficiència que, combinada al baix cost d'aquells enginyers, esdevenia la prova que aquest canvi d'estratègia havia reeixit.

De la meva època al suport informàtic recordo un munt d'anècdotes. La més habitual era la de l'usuari que et trucava emprenyat perquè havia oblidat la seva contrasenya i transferia el seu sentiment de culpabilitat per aquest oblit al servei informàtic. També hi havia el que la recordava, la teclejava però no arribava a connectar-se perquè la senyora de la neteja, o un malparit, havia desconnectat el cable del seu teclat a l'ordinador.

La del que et trucava molt emprenyat perquè al bell mig d'una presentació se li havia fos la bombeta del projector o la seva màquina s'havia posat a fer-li una actualització de Windows. El que et deia que no funcionava res i havies d'anar a activar-li l'interruptor de la pantalla. Els canvis de teclat quan el cafè o la Coca-Cola queien al damunt. La neteja dels contactes de la bola de la rata ... Però la veritat és que també hi havia altres incidents que ho eren de veritat i amb els que gaudies trobant una solució, clar.

IT Crowd - Robot usa Microsoft, Youtube, 24.10.2010

Ara bé, t'he de confessar que mai a la vida m'he trobat davant de cap problema que arribi al nivell dels quatre bugs que vaig veure publicats a un article de Korii el passat mes de maig (1). Et tradueixo un dels que em van fer riure més.

Durant el seu primer any de carrera professional, el programador Kaushik Raghavan va rebre la trucada d'un client que estava força emprenyat: “El vostre programa deixa de funcionar tan bon punt prenc una Coca-Cola. Quan això arriba, he de tornar a obrir el navegador i tornar a introduir totes les dades. En canvi, si prenc un cafè, tot funciona correctament".

Els enginyers de l'equip de Kaushik es van quedar estorats. Fins que un d’ells va imaginar on es trobava el problema. La màquina de cafè estava al 4t pis, a pocs metres de l’oficina on treballava l'usuari. Però el distribuïdor de Coca-Cola es trobava a la planta 11 i el viatge d'anada i tornada li prenia 15 minuts. Durant aquest temps el programa intentava desar la pàgina i la informació que contenia. Però no podia fer-ho si l'usuari no havia omplert els camps obligatoris, i llavors es produïa un error que tancava la sessió del navegador, i l'usuari perdia les dades que havia entrat.

Imagino que els programadors van corregir aquest 'problema' i l'usuari va poder seguir fent les seves peregrinacions rituals. Donar uns dies suplementaris de vacances a aquell individu o instal·lar un distribuïdor de Coca-Cola al costat de la màquina de cafè també podrien haver solucionat el problema. Però tothom sap que els informàtics adoren resoldre els problemes dels seus clients i ser reconeguts per la seva feina.

The IT Crowd - Define Hit it off, Youtube, 18.04.2012

---

1. Ophélie Surcouf: Quatre des bugs les plus bizarres de l'histoire, Korii, 08.05.2020

learning to fly

Tom Petty And The Heartbreakers - Learning To Fly, Youtube, 13.12.2009

@daveguasch

Hi ha temes que no sonen igual quan els escoltes per primera vegada al ràdio K7, mentre el carro es va empassant els kilòmetres, que quan els escoltes a un altre lloc. I això és el que em va passar amb Learning to Fly.

Sonava tan sixties que se'm va fer estrany no haver-lo escoltat abans. Va passar molt de temps fins que em vaig assabentar que feia pocs mesos que acabava de sortir (1991) abans que l'escoltés per primera vegada.

I'm learning to fly. But I ain't got wings.
Coming down is the hardest thing.
I'm learning to fly. Around the clouds.
But what goes up. Must come down.
I'm learning to fly.

Vam emigrar a Suïssa a principis del 1992. Ho vas enganxant, oi? Els anys han passat i segueixo recordant aquest tema sonant al ràdio K7 mentre el carro s'anava empassant els kilòmetres. Llàstima del vídeo, la lletra donava per molt més!