Thursday, May 24, 2018

man of constant sorrow - o brother, where art thou?

Movieclips Trailer Vault: O Brother, Where Art Thou? Official Trailer HD, Youtube, 12.12.2011

Si t'agraden els films de Joel i Ethan Coen (1), i si vas adorar O Brother, Where Art Thou? (2) pots seguir llegint aquest post. Si encara segueixes per aquí, estic segur que també et deuria agradar la banda sonora del film (3), especialment un vell tema de 1913: Man of Constant Sorrow (4), segurament el més divertit del film.

D'aquest tema s'han fet un munt de versions, de les que recordaré en primer lloc la versió d'un jove Bob Dylan. I com ja saps que sóc un apassionat del bluegrass, també recordaré la immensa versió dels Union Station (5): on també val la pena recordar que Dan Tyminski és qui dona la veu a George Clooney en la interpretació del tema al film.

Què tal doncs si escoltem tranquil.lament aquestes tres versions? I, just un consell d'amic. cas que no tinguis massa temps, no et perdis el darrer vídeo: bluegrass del guapo!

Soggy Bottom Boys - I Am A Man Of Constant Sorrow, Youtube, 05.04.2008

Bob Dylan - Man of Constant Sorrow (with lyrics), Youtube, 29.08.2017

Alison Krauss and Union Station - Man of Constant Sorrow (Live), Youtube, 24.02.2017


  1. Wikipedia: Coen brothers [en]
  2. Wikipedia: O Brother, Where Art Thou? [en] 
  3. Wikipedia: O Brother, Where Art Thou? - Music [en]
  4. Wikipedia: Man of Constant Sorrow [en][fr]
  5. Wikipedia: Union Station [en]

Wednesday, May 23, 2018

allez savoir! - les manuscrits de la mer morte

Temple Scroll
Portion of the Temple Scroll, labeled 11Q19, one of the longest of the Dead Sea Scrolls.
Source: The Israel Museum's 'Dead Sea Scrolls Digital Project'

La Université de Lausanne (UNIL) (1) publica un diari que porta per nom: L'Actu (2), un mensual amb actualitats del campus que porta per nom: L'Uniscope (3) i,  tres cops per any: gener, maig i setembre, publica un magazín gratuït que porta per nom: Allez Savoir! (4). Quan visito l'hospital universitari (5) normalment em miro L'Actu al phone i m'agafo l'edició en paper dels altres dos. Es una rutina. I com tantes altres rutines no sabria dir-te perquè només la segueixo quan vaig a l'hospital i perquè no la segueixo quan no hi vaig.

Un dels redactors d'Allez Savoir! que més m'agrada seguir és Anne-Sylvie Sprenger, en particular quan presenta el resultat dels treballs i de les recerques realitzades pels investigadors d'una de les facultats de més renom de l'UNIL: la Faculté de théologie et de sciences des religions.

Per exemple, va agradar-me molt llegir un article publicat el gener del 2013 sobre Maria i l'Alcorà (6), també una enquesta sobre els miracles de Jesús publicada el setembre del 2015 (7), un altre article publicat el setembre del 2016 sobre Ananies (8), o un article publicat el maig del 2017 sobre Orígens (9), considerat com el pare de l'exegesi o el pioner de l'estudi crític dels textos bíblics.

Avui m'agradaria compartir amb tu un dels darrers articles que he llegit d'aquesta autora, segurament el més interessant: Les manuscrits de la mer Morte révèlent enfin leurs secrets (10). Setanta anys després del seu descobriment, els famosos pergamins trobats a les coves de Qumran (11) han estat finalment desxifrats pels investigadors, tancant algunes polèmiques que Anne-Sylvie Sprenger presenta en una entrevista amb el professor David Hamidovic, que va participar al seu desxiframent.
  • Aquest conjunt de prop de 1000 textos, reconstruïts a partir de dotzenes de fragments de pergamins i papirs que es van trobar entre 1947 i 1956 a unes coves properes d'un lloc conegut amb el nom de Qumran, a Cisjordània, van prometre revelacions sensacionals. Per una bona raó: si la majoria d'aquests manuscrits van ser copiats durant el segle I AC. són els testimonis coneguts més antics de l'Antic Testament (la Bíblia hebrea).
  • Hi ha altres textos sorprenents que desconeixíem, que contenen comentaris d'aquella època i que podrien tenir una influència en la redacció del text bíblic: com per exemple tota una literatura sobre la vida quotidiana de la comunitat dels jueus essenis, que va copiar aquests textos.
Més enllà del descart de les teories del complot que s'han succeït durant els anys de treball de desxiframent dels textos i de totes les polèmiques al voltant de l'enllaç entre l'antic i el nou testament que aquests deurien permetre, el meu interès s'ha focalitzat en aquests paràgrafs de l'entrevista:
  • Els manuscrits de Qumran també plantegen preguntes fonamentals per a ambdues religions. En particular, la variabilitat dels textos bíblics. "Un episodi de la Bíblia pot tenir diverses versions dins de la mateixa comunitat i al mateix temps. Per a nosaltres, això és evidentment inconcebible! Com pot ser que una comunitat de creients pugui donar autoritat a un text que es coneix en diverses versions? "
  • La resposta és que solament era el significat general que importava. "El que dura és el missatge. El missatge és el mateix, però el detall: com s'ha fet la narració, com es fica en escena, si hi ha un o més personatges, etc., no tenia la importància que se li va donar més tard" (...) "Això ens porta directament a reflexionar sobre les nostres pràctiques acadèmiques modernes, heretades del Renaixement i abans, on concedim molta importància a cada paraula, cada lletra, cada coma ... De fet, veiem que en l'antiguitat, només era el sentit del missatge el que importava"
Deixant de banda tota la gent que hagi pogut acabar a la foguera acusada d'heretgia per defensar diferents interpretacions del mateix missatge i partint de la necessària premissa de què els manuscrits no estiguessin redactats pels mateixos autors (més que res, perquè seria una broma del molt mal gust), el fet que els manuscrits continguin diferents versions sobre uns fets concrets demostra que el problema està en el fet que nosaltres -i solament nosaltres, no els contemporanis hereus de la cultura grega- hem donat tradicionalment més importància al contingut dels texts bíblics que al sentit del seu missatge. Res a veure doncs amb aquella coneguda frase de Groucho Marx): Those are my principles, and if you don't like them... well, I have others.


  1. Université de Lausanne (UNIL): Home Page
  2. L'Actu: Home Page
  3. L'Uniscope: Home Page
  4. Allez Savoir: Home Page
  5. CHUV: Centre hospitalier universitaire vaudois: Home Page
  6. Anne-Sylvie Sprenger: Marie apparaît plus souvent dans le Coran que dans la Bible, Allez Savoir, 24.01.2013
  7. Anne-Sylvie Sprenger: L’enquête sur les miracles de Jésus, Allez Savoir, 24.09.2015 
  8. Anne-Sylvie Sprenger: Ananias, ce Chrétien oublié par qui tout est arrivé, Allez Savoir, 29.09.2016  \\ Wikipedia: Ananias of Damascus  [en] [fr] [ca] [es]
  9. Anne-Sylvie Sprenger: Origène: une figure controversée aux origines du christianisme, Allez Savoir, 11.05.2017 \\ Wikipedia: Origenes Adamantius [en] [fr] [ca] [es]
  10. Anne-Sylvie Sprenger: Les manuscrits de la mer Morte révèlent enfin leurs secrets, Allez Savoir, 25.01.2018
  11. Wikipedia: Manuscrits de Qumrân [fr] [ca]

Tuesday, May 22, 2018

midnattssol / jour polaire (2016)

"Jour Polaire", la bande-annonce, Youtube, 01.02.2017

Avui m'agradaria compartir amb tu una de les sèries de TV que he vist recentment. Es tracta d'una coproducció Franco-Sueca que porta per nom: Midnattssol (suec), Jour polaire (francès) o Midnight sun (anglès). Van rodar-la el 2016 i va sortir en antena a la STV-1 en octubre del 2016 i, un mes després, a Canal+ França, Suïssa i Bèlgica. A la RTS l'han passat enguany (1).

Al trailer de la sèrie la presenten com: Un thriller insomniaque au coeur de l'été artique.

Només puc dir què és una bona descripció d'una sèrie que comença amb el violent i misteriós assassinat d'un ciutadà francès, en una zona poblada per Samis (2), a la província sueca de Lappland (3). Al bell mig d'uns paisatges d'una bellesa brutal, molt a prop de la ciutat de Kiruna (4), que acull el Esrange Space Center (5), el Swedish Institute of Space Physics (6), el Department of Space Science de la Luleå University of Technology (7) i una immensa mina de ferro d'alta qualitat que serà la causa del desplaçament de la ciutat a causa de les seves activitats (8).

Al bell mig d'aquest decorat, el ministeri de l'interior francès envia a Suècia a Kahina Zadi, capitana francesa de l'Oficina Central per a la repressió de la violència amb la finalitat de coordinar amb la policia local la investigació de la mort del ciutadà francès.

El paper dels expatriats i dels serveis de seguretat francesos en aquella zona remota del nord de Suècia. La violència de les tensions ètniques entre els immigrants Suecs i els autòctons Sami, les tradicions d'aquest poble, els seus Xamans, ... Una mina de rabiosa modernitat, amb quilòmetres de galeries i amb zones que escapen al control de la companyia minera. L'especulació urbanística al voltant del trasllat de la ciutat ... Una acció trepidant durant un dia angoixant que no s'acaba mai, perquè el sol no s'acaba d'amagar.

En fi, després de tot el que he dit, ja t'hauràs imaginat que aquesta sèrie m'ha agradat. Té punts un xic curiosos, com el del domini d'un suec perfecte que assoleixen espontàniament els ciutadans francesos i algerians només aterrir en Suècia. Però si en fas abstracció, la sèrie paga la pena. Espero que a tu també t'agradi si tens l'oportunitat de de veure-la.


  1. Wikipedia: Jour polaire (série télévisée)
  2. Wikipedia: Sami people \\ Veure també en aquest bloc Sameblod - Sami Blood - A tale from the north (2017), publicat el 18.04.2018
  3. Wikipedia: Lapland (Sweden)
  4. Wikipedia: Kiruna 
  5. Wikipedia: Esrange Space Center
  6. Wikipedia: Swedish Institute of Space Physics
  7. Wikipedia: Luleå University of Technology
  8. Francesca Perry: Kiruna: the arctic city being knocked down and relocated two miles away, The Guardian, 30.07.2015

Sunday, May 20, 2018

switzerland: rochers-de-naye

GoldenPass - MOB: Rochers-de-Naye, Youtube, 23.03.2015

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Friday, May 18, 2018

fréquence banane - la radio dels campus

frequencebanane.ch - live
Fréquence Banane. Una emissora de ràdio feta per i destinada als estudiants del campus de la Université de Lausanne (UNIL), l'École polytechnique fédérale de Lausanne (EPFL) i la Université de Genève (UNIGE), amb una difusió sense publicitat de 24//24h i 7/7 dies per Internet [home page] [player],  també per DAB + (a Lausanne i Genève, entre d'altres ciutats) i per cable (94.55 MHz - només a Lausanne). També des del phone, amb una aplicació per a dispositius Android.

Una emissora que m'agrada alternar mentre escric les entrades d'aquest bloc amb altres com Today's Hot Country, Radio Free Texas, MacSlon's Irish Pub Radio i d'altres que tinc marcades als favorits del meu perfil a TuneIn.

Thursday, May 17, 2018

open access books - a state of the art in switzerland

Swiss National Science Foundation:
Publication funding: new focus on digital publishing and open access, 16.04.2014

La Newsletter del Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique (FNS) del passat 24.04.2018 presentava el resultat d'un projecte, realitzat entre 2014 i 2017, que tenia per objectiu recollir les experiències relacionades amb l'edició de publicacions científiques en lliure accés a la xarxa  (1).

Els resultats d'aquest projecte han permès confirmar allò que molts ja sabíem, però que les barbaritats de les lleis de protecció intel.lectual que corren per tot arreu s'han capficat en ignorar.

L'accés gratuït a una monografia científica millora la seva visibilitat, el seu ús i no té cap impacte negatiu en les vendes de la publicació en format paper (2).

Així doncs, tant per a la comunitat acadèmica, les editorials i els sponsors, l'accés obert i gratuït de les publicacions científiques no té cap impacte negatiu en les vendes, sinó tot el contrari (3).

Des del 1 d'abril d'enguany el FNS ja ha tingut compte del resultat d'aquest projecte actualitzant la política d'accés a les seves publicacions. Abans, el portal professional de les ciències històriques a Suïssa: infoclio.ch ja havia publicat en accés obert i en lliure descàrrega una sèrie de monografies (4). A mi m'ha permès descobrir un llibre que no coneixia i que possiblement m'acabi llegint i, si m'interessa, comprant.


Tot i que és una pregunta retòrica, desconec si els resultats d'aquest estudi seran recollits per la premsa i si les grans editorials prendran també nota dels resultats d'aquest projecte. Si per Aaron Swartz ja és massa tard, encara no ho és per Aleksandra Elbakian i tots aquells outlaws que donen suport al seu projecte (5).


  1. Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique: OAPEN-CH – Impact de Open Access sur les monographies scientifiques en Suisse
  2. Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique: OAPEN-CH : l’Open Access rend les livres plus visibles, 23.04.2018
  3. Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique (Rapport final). OAPEN-CH – Impact de Open Access sur les monographies scientifiques en Suisse. Un projet du Fonds national suisse (FNS) (PDF, 3.5 MB)​
  4. infoclio.ch: Nouveaux livres d'histoire en libre accès (Projet OAPEN-CH)
  5. Privés de savoir? Le combat d'Alexandra Elbakyan, 26.01.2017, publicat en aquest blog.

Wednesday, May 16, 2018

switzerland - the biggest electric truck in the world

Le plus grand camion électrique du monde entre en scène, Enerzine, 24.04.2018

El passat 20 d'abril, es presentava a la pedrera de l'empresa suïssa Vigier Ciment (1) el vehicle elèctric més gran del món: l'eDumper, amb un pes en buit de 58 tones i 123 tones amb càrrega.

Aquest camió ha estat dissenyat pels enginyers de la NTB Interstate University of Applied Science Buchs (2) durant els darrers 18 mesos i, gràcies als seus rècords mundials, és un exemple de l'èxit de la recerca aplicada a Suïssa: és el vehicle elèctric més gran i més potent que mai abans s'ha fabricat i està equipat amb la bateria més gran que mai s'ha fabricat per a un vehicle elèctric.

Cal afegir que durant el descens de la pedrera amb càrrega completa, les bateries del eDumper es carreguen mitjançant la recuperació de l'energia de frenada. Segons els càlculs provisionals, l'electricitat que es produeix és, en gran mesura, suficient a refer el camí de tornada amb el camió buit. Per tant, potser estem davant d'un vehicle amb zero consum d'energia: l'estudi de l'operació diària durant els pròxims mesos proporcionarà un saldo energètic més precís.

Le plus grand camion électrique du monde entre en scène, Enerzine, 24.04.2018

L'eDumper es va construir a partir d'un camió Komatsu HD 605-7 originalment alimentat amb gasoil. Sobre aquest xassís, el Centre BFH-CSEM Stockage d'énergie (3) va dissenyar les cèl·lules de la bateria Li-ion i, junt amb el Laboratoire fédéral d'essai des matériaux et de recherche (4) un complex sistema destinat a la seva refrigeració, donat que mai abans cap vehicle terrestre havia estat equipat amb una bateria tan potent. El motor impulsor síncron, les caixes de canvi, les bateries i els onduladors, el sistema de fre, la direcció assistida, etc. s'han fet a mida a partir de productes industrials de l'última generació fabricats per PIME suïsses, muntats sobre el xassís del Komatsu HD 605-7 per una altra PIME suïssa: Kuhn Schweiz AG (5).

Un treball impressionant de col·laboració entre la petita i mitjana empresa, l'administració i els centres de recerca públics, realitzat en un temps rècord.

Nota. Aquest post és un resum d'aquest article: Le plus grand camion électrique du monde entre en scène, Enerzine, 24.04.2018


  1. Vigier Ciment: Home Page
  2. NTB Interstaatliche Hochschule für Technik Buchs: E-Dumper – weltweit grösstes Elektrofahrzeug, 05.05.2017
  3. BFH-CSEM-Zentrum Energiespeicherung: Home Page
  4. Eidgenössische Materialprüfungs- und Forschungsanstalt Empa: Home Page
  5. Kuhn-Gruppe: Home Page

Tuesday, May 15, 2018

made in dprk ?

Chocolate box illustration, to be exhibited at Made in North Korea:
Everyday Graphics from the DPRK at the House of Illustration.
Photograph: Collection of Nicholas Bonner, photograph courtesy of Phaidon.
Vanessa Thorpe: Made in North Korea – a unique glimpse of life inside a closed society, The Guardian, 28.01.2018

Un company de la feina m'explicava que havia passat uns dies de vacances a Espanya i que es va quedar al·lucinat en veure productes 'Made in DPRK' a una coneguda cadena de bricolatge, també a un dels famosos 'chinos' del barri on estava. Però el cas és que, encara que molt sovint els hi posin a l'etiqueta que han estat fabricats a altres països -sovint la Xina-, la importació de productes fabricats a Corea del Nord no és una sorpresa. Més enllà de totes les rucades que puguis sentir a la TV o que llegeixis a la premsa, són coses que fa temps que se saben. I no solament a Espanya (1).

També fa temps que se sap que el règim nord-coreà exporta treballadors a la Xina, Europa i fins i tot als USA (2). Immigrants que no semblen posar els mateixos problemes a alguns governs de l'Europa Central que el que els posen els refugiats de Síria: penso, per exemple, en el govern de Polònia. Immigrants que treballen sota condicions duríssimes, per un salari molt baix què és automàticament requisat pel règim nord-coreà per perpetuar-se i seguir finançant l'escalada nuclear que a la premsa i a la TV diuen que l'enfronta als USA.

A partir d'aquí, deixo als conspiracionistes la dura tasca d'advertir-nos dels complots destinats a seguir tenint-nos enganyats, amb l'objectiu d'afavorir el futur control del planeta pels reptilians. Jo prefereixo seguir pensant que, tot plegat, no és més que un negoci emparat per un sistema socioeconòmic (també mediàtic) que George Orwell va descriure en 1945 de manera brillant a la seva al·legoria: Animal Farm (3).

Una de les proves d'aquesta afirmació podria ser la velocitat amb què Corea del Nord hauria acceptat (tot i que, amb aquest règim mai se sap) la seva desnuclearització a canvi de la construcció pels sud-coreans d'una central de cicle combinat i de tres centrals termoelèctriques destinades a cremar carbó (4). Però no ens esverem, comparat amb les centrals termoelèctriques de carbó en construcció o a construir al Japó (5), tres noves centrals no són gran cosa.


  1. Drew Hinshaw et al.: How Workers in Europe Earned Money for North Korea—Until Now. The Wall Street Journal. 26.01.2018
    Jennie Oh: EU to send North Korean workers home by 2020, United Press International, Inc. (UPI), 27.02.2018
    Jared Ferrie: EU firms face legal risk over 'forced labour' from North Korea. Reuters, 06.02.2018
  2. Wikipedia: Animal Farm
  3. Corea del Sur construirá nuevas centrales eléctricas de gas y carbón para Corea del Norte tras la desnuclearización, El Periódico de la Energía, 08.05.2018
  4. Mientras el mundo apaga las centrales de carbón, Japón construye ocho en dos años y planea 36 más, El Periódico de la Energía, 05.05.2018

Monday, May 14, 2018

the tall man / the secret (2012)

ONE Media - Bandes Annonces VO: The Tall Man Trailer (2012), Youtube, 29.06.2012

Havia programat l'enregistrament d'un film del qual no havia sentit mai parlar pensant que, com faig amb tants altres, el veuria durant uns minuts abans d'esborrar-lo.

I vaig trobar-me amb un thriller amb una intriga brutal, un film d'aquells que no oblidaré mai: The Tall Man (1), escrit i realitzat per un especialista francès del cinema de misteri i horror: Pascal Laugier (2). Sols que, com deia un crític de cinema a Le Monde (3): El petit poble de Cold Rock -on regna una pobresa extrema després del tancament d'una mina- es converteix en l'escenari d'una metàfora gairebé tan escandalosa com la proposta de Jonathan Swift, que va suggerir menjar als nens petits d'Irlanda per salvar el país de la fam (...) Però el secret d'aquest atípic film de terror és que, en realitat, no és un film de terror.

A una crítica amb la que sintonitzo totalment, Sandrine Brugot Maillard (4) admet haver caigut de peus a la galleda gràcies a un excel·lent escenari que juga amb els codis d'un film d'angoixa, d'horror i de l'Amèrica profunda. Difícil d'afegir res més, perquè els revolts del film són el material de l'escenari (...) Al llarg dels primers quaranta minuts, l'espectador es fa la seva idea, recordant altres films del gènere que ja ha vist. A un moment donat, tot canvia de sobte i l'espectador es troba davant de quelcom que no s'esperava (...). No es troba davant d'un film d'horror, si no d'un film que treballa els codis dels films de terror, el que és molt més interessant.

Just per acabar, una altra ressenya que expressa perfectament la primera idea que em va passar pel cap quan vaig acabar de veure el film (5): De manera anàloga a The Sixth Sense, The Secret es basa en un twist sorprenent. Un twist o "retournement final" entès com una estructura narrativa en la qual un final inesperat porta a l'espectador a veure la història des d'un angle diferent i l'empeny cap a una nova interpretació del conjunt (6).

Si no has vist encara aquest film, no te'l perdis.


  1. Wikipedia: The Tall Man (2012 film) [en] [fr], aquest film també és conegut a França i al Québec amb el nom de The Secret
  2. Wikipedia: Pascal Laugier [en] [fr]
  3. Thomas Sotinel: "The Secret" : un film d'horreur très rationnel, Le Monde, 04.09.2012
  4. Sandrine Brugot Maillard: The Secret – Pascal Laugier, Mes imaginaires, 15.07.2015
  5. Christophe Menat: Qui est le Tall Man? Avis sur The Secret, senscritique.com, 17.08.2012
  6. Wikipedia: Retournement final.

Sunday, May 13, 2018

catalonia by oliver astrologo

Catalunya Experience: Catalonia by Oliver Astrologo, Youtube, 28.01.2018

Dimecres passat l'amic Enric Roca va enviar-me per WhatsApp aquest vídeo amb paisatges encisadors de la Catalunya Sud. I mentre l'anava mirant, va cridar-me l'atenció una banda sonora amb un estil amb què estic familiaritzat pels reportatges que fan realitzadors estrangers sobre el nostre país, però que un autòcton rarament utilitzaria. Ho vaig comprendre quan vaig veure als crèdits del vídeo el nom d'un realitzador que no coneixia: Oliver Astrologo.

Vaig deixar-me caure pel canal Youtube de Turismecat i vaig veure el ja conegut i premiat: La ruta de l'atzar (publicat en aquest bloc el 18.03.2018). Un vídeo del qual s'ha parlat molt, especialment de l'australià Steve Smith, que interpreta un tema de Jaume Sisa. Un vídeo del qual s'ha parlat més aviat poc del seu realitzador: Román Parrado [IMDb][youtube] [vimeo] [twitter] [mamba service] [linkedIn]

Deixant de banda el canal Youtube d'Oliver Astrologo (visita recomanada!), vaig trobar el vídeo d'aquesta entrada a un canal Youtube anomenat: Catalunya Experience. Just afegir que, per motius que desconec però que puc imaginar, tot i que els dos vídeos produïts per l'Agència Catalana de Turisme (ACT) van ser premiats al Golden City Fate Festival de Berlín, només havia llegit comentaris ditiràmbics sobre el premi de: La ruta de l'atzar. Deixem-ho córrer i tornem a Oliver Astrologo, de qui et recomanaria visitar altres adreces per veure un recorregut professional impressionant: [home page] [youtube] [vimeo] [twitter] [facebook] [instagram] [linkedIn].

I ara, just per acabar, et proposo que veiem junts el Behind the Scenes del vídeo amb el que he obert aquesta entrada, narrat en un anglès amb un remarcable accent italià pel seu realitzador. Una lliçó magistral narrada en tota simplicitat sobre la realització i l'edició de vídeos, també sobre la creació de la seva banda sonora, i que et recomano que no et perdis! (ah! no t'oblidis d'activar els subtítols del vídeo si ho necessites).

Oliver Astrologo: Catalunya - Behind the Scenes, Youtube, 30.01.2018

Friday, May 11, 2018

alain tanner

Jonah Who Will Be 25 in the Year 2000, Youtube, 19.04.2009

L'Alexis (1) era un cinema d'art i assaig que hi havia a dalt de la Rambla. Tindria 17 o 18 anys quan vaig anar-hi a veure un film del realitzador suís Alain Tanner (2) que mai no oblidaré: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 (3).

110 minuts de filosofia: de Rousseau a Marx, passant per una altra pila de filòsofs. Una filosofia aplicada a la vida quotidiana d'uns personatges de la classe treballadora que, poc després del Maig del 68, viuen en la precarietat al bell mig d'una de les ciutats més riques del món: Ginebra.

Un professor d'història i una caixera que viu a l'altre costat de la frontera; un pagès apassionat per les balenes i la seva dona, que es prostitueix amb treballadors immigrants; un treballador d'arts gràfiques a l'atur i la seva dona embarassada; el corrector d'un diari i la secretaria d'un banquer, adepte de l'amor tàntric ... Quatre parelles i un destí: la precarietat conscient, embolicada amb idees revolucionàries.

Alain Tanner que, considera el cinema de màrqueting contemporani com "inconstitucional", proposa un cinema a contra-corrent on les al·lusions a Rousseau són constants i inevitables per un realitzador suís, compromès,  i en un film rodat a Ginebra.

El film està ple d'escenes que mai no oblidaré. Però avui he seleccionat la del primer dia de classe de Marco, el professor d'història, i la seva explicació sobre el temps, de la que traduiré d'una manera molt lliure un dels passatges que vaig trobar més interessants: Els filòsofs busquen uns forats alineats en els meandres del temps que els permetin mirar cap al futur. Són els mateixos forats que utilitzaran més tard els historiadors per mirar cap al passat. Segurament perquè aquest mes celebrem el bi-centenari del naixement de Karl Marx (4), vaig recordar aquesta escena associant-la amb el Materialisme Històric (5), tot i que no sé si Tanner la va crear amb aquesta idea.

Al bell mig dels paisatges més encisadors del món, d'una societat que ha sabut conservar les més velles tradicions democràtiques, al sí d'una de les ciutats més riques del món, Tanner em va fer descobrir una classe treballadora enfonsada en la precarietat. També va fer-me descobrir en 110 minuts una manera d'explicar la filosofia que no coneixia i que vaig adorar.

Tanner em va fer obrir els ulls a un munt de coses, també a un país que vaig estimar molt abans que fos, també, el meu país.

Un grand merci, Alain !


  1. Wikipedia: Cine Alexis // Filmoteca recuerda la historia del Círculo A, primera red de arte y ensayo, El Periodic, 18.10.2017
  2. Wikipedia: Alain Tanner // Le Groupe 5, la "Nouvelle Vague Romande", RTS, 25.01.2017
  3. Wikipedia: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000
  4. Wikipedia: Karl Marx [en] [fr] [ca]
  5. Wikipedia: Historical materialism [en] [fr] [ca]

Thursday, May 10, 2018

akademik lomonosov - more seriously now

Le «Christophe de Margerie» traverse le passage du Nord-Est sans être accompagné d'un brise-glace, Youtube, 25.08.2017

En una entrada publicada abans-d'ahir dedicada a l'Akademik Lomonosov (1), una gran barcassa que acull una minicentral nuclear que serà remolcada fins a una petita ciutat on es troba el principal port de la Sibèria Oriental, intentava desmuntar el fals discurs d'alerta ecològica que s'ha organitzat al voltant d'aquest tema.

Per què ho intentava desmuntar? Dons perquè aquest discurs es fals i no fa sinó amagar interessos econòmics i militars. Naturalment també des de Rússia car, hi ha solucions molt més econòmiques que enviar a una ciutat de poc més de 5.000 habitants una central nuclear amb una capacitat per alimentar una ciutat de 200.000 habitants.

Durant els últims cinquanta anys, la regió de l'Àrtic ha conegut la més ràpida i important pujada de temperatura del planeta: entre 3°C i 4°C d'augment les temperatures mitjanes. Gràcies a aquest augment de les temperatures la desagregació del casquet de gel ha permès l'obertura de zones navegables durant bona part de l'any. En 2016, la China Shipping Ocean Company (2) havia enviat cinc vaixells en diversos viatges al llarg d'aquesta nova Ruta de la Seda de l'Àrtic. En 2017 el govern rus va fer un gran exercici de propaganda amb el Christophe de Margerie (3), presentant-lo com el primer supertanker que havia fet la Northern Sea Route (4) sense l'ajuda de trencaglaços (5).
El fet és que l'Àrtic rus s'està convertint discretament en un nou centre estratègic comercial a escala mundial. Un gran nombre de projectes energètics, miners i d'infraestructures que atrauen particularment les empreses xineses, estan creant un corredor comercial que connecta Àsia amb Europa. Els russos estan doncs traduint en oportunitats geoeconòmiques i geopolítiques els canvis geofísics d'aquesta nova era geològica emergent que coneixem amb el nom d'"antropocè".
Tanmateix, l'Àrtic segueix sent una regió amb un clima extrem i la navegació necessita unes adequades condicions d'organització i de seguretat en un entorn inhòspit. Pel que fa a la seguretat, la desagregació del casquet de gel a l'estiu dóna lloc a nombrosos icebergs que, a més de representar un perill per a la navegació, també ho són per les plataformes d'extracció de petroli i gas. Empreses com Rosneft estan invertint en sistemes de protecció i d'allunyament dels icebergs. I pel que fa a l'organització, cal assegurar l'obertura de rutes gràcies als potents trencaglaços nuclears russos, l'organització de combois de vaixells mercants a través d'aquestes rutes i l'existència d'una adequada xarxa de ports que, a més de donar seguretat als vaixells, serveixin per canalitzar l'exportació dels immensos recursos siberians en matèries primeres.
Menys de 500 vaixells han reeixit a completar la Northern Sea Route (4) des del 1906. I tot i que els russos afirmen que ben aviat no serà sinó una rutina, de moment continua sent molt cara a causa del preu de les assegurances i consideracions lligades a la seguretat. Un estudi realitzat en 2016 per la Copenhagen Business School va arribar a la conclusió que aquesta ruta no seria econòmicament viable fins a l'any 2040 (3).
Per assolir la màxima seguretat i coordinació en aquest entorn extrem, el govern rus va decidir en 2011 que fos el Ministeri de Defensa qui es fes càrrec de les mencionades operacions marítimes i de la creació de noves infraestructures terrestres i marítimes al llarg de les illes i les costes Sibèria, al mar de Barents, al mar de Kara, el mar de Laptev, el perillós mar de Chukchi i l'estret de Bering.

Unes infraestructures que també han d'assegurar els subministres en energia a les ciutats, ports i indústries situades en aquestes zones aïllades del nord: per exemple, les infraestructures de la ciutat portuària de Pevek (6)-de la que parlava a l'article d'abans-d'ahir (1)- que, gràcies a un enorme i remarcable port natural, està destinada a desenvolupar-se a mesura que el tràfic mercant d'aquesta nova Ruta de la Seda augmenti en importància. El seu reactor nuclear flotant no és en fet res d'altre que el primer d'una sèrie, projectats per ser utilitzats en les nombroses infraestructures russes i estrangeres que s'aniran desplegant a la zona de l'Àrtic rus.

Altrament dit, tota la polèmica al voltant de l'Akademik Lomonosov està lligada a uns interessos econòmics xinesos en fase amb l'estratègia econòmica i militar de Rússia per l'Àrtic. Tota la resta, no són més que ganes de confondre al personal.


Nota: Aquest article no és res d'altre que un resum traduït d'un excel·lent article de Jean-Michel Valantin (7) publicat en 2016 (i actualitzat en Octubre del 2017) a les pàgines del Think Tank The Red (Team) Analysis Society (8)

  1. Akademik Lomonosov and Portable Nuclear Power Plants, publicat en aquest bloc el 08.05.2018
  2. Wikipedia: COSCO [en] [fr]
  3. Russell Goldman: Russian Tanker Completes Arctic Passage Without Aid of Icebreakers, The New York Times, 25.08.2017
  4. Wikipedia: Northern Sea Route
  5. Si el Christophe de Margerie (3), primer supertanker d'una sèrie de quinze, no necessita de trencaglaços per navegar per l'Àrtic és perquè aquest vaixell ha estat dissenyat com un d'ells. Amb la particularitat que podrà transportar 172.000 m3 de gas licuat i navegar a -50 ° C a través d'una capa del de 2 metres de gruix. // Benjamin Quénelle: Le « Margerie ", hommage posthume à un « ami ", Les Echos, 31.03.2017
  6. Wikipedia: Pekev [en] // enllaç a Google Maps
  7. Wikipedia: Jean-Michel Valantin
  8. Jean-Michel Valantin: The Russian Arctic meets the Chinese New Silk Road, The Red Analysis Society, 31.10.2016 (updated 31.10.2017)

Wednesday, May 9, 2018

yves simon - diabolo menthe

Yves Simon - Diabolo menthe, Youtube, 03.09.2012

Yves Simon va composar Diabolo menthe en 1977 per la banda sonora d'un film que portava el mateix nom i era l'opera prima de la realitzadora Diane Kurys.

Sobre el film, et tradueixo l'argument que figura a la llegenda del trailer del vídeo que pots trobar aquí abaix. Si et dona per veure'l, espero que t'agradin ambdós: el tema d'Yves Simon i el film de  Diane Kurys.
Setembre de 1963. S'han acabat les vacances escolars. Els patis i els passadissos del Liceu Jules Ferry estan envaïts de nou per noies adolescents. Entre elles hi ha dues germanes de pares divorciats, Anne, de 13 anys, i la seva germana Frédérique, de 15 anys. A l'escola, l'avorrida monotonia dels treballs i els cursos: el personal autoritari, els professors més o menys ridículs, el folklore de la improvisació, la disciplina que hom suporta o contra la qual hom es revolta, amistats d'adolescents ... fora de l'escola secundària, Anne i Frédérique viuen com poden una vida familiar plena de desplaçaments i d'incidents domèstics.
Després de tants anys la màgia del film continua viva ... la complicitat en les mirades, la intensitat de l'amistat, la manca de destresa del primer amor ...

Un film i una banda sonora que, si més no, em fan pensar que més enllà de l'estil musical, de la manera com ens podem vestir i de la manera com ens expressem, res no ha canviat gran cosa en l'essencial. Passen els anys, i nosaltres amb ells, però tot es segueix reproduint metòdicament. 

Diabolo menthe (1977) bande annonce, Youtube, 22.03.2016

Tuesday, May 8, 2018

akademik lomonosov and portable nuclear power plants

Cleve R. Wootson Jr.: Russia says its sea-based nuclear power plant is safe. Critics call it a ‘Floating Chernobyl.’,
The Washington Post, 01.05.2018.  

L'Akademik Lomonosov (1) és una gran barcassa que acull una minicentral nuclear. El passat mes d'abril va ser transportada per uns remolcadors des de la drassana del port de Sant Petersburg fins a Murmansk on, després de carregar combustible nuclear, serà remolcada fins al seu destí final, a Pevek (2), una petita ciutat on es troba el principal port de Sibèria Oriental, el més septentrional de Rússia.

Si m'has anat seguint en aquest bloc, ja sabràs que ni el règim rus, ni l'energia resultant de la fissió nuclear, ni les centrals nuclears embarcades, no són sants de la meva devoció. Però quan la premsa es va dedicar a ficar el crit al cel quan els russos van varar (3) aquest vaixell, vaig convertir-me involuntàriament en l'advocat del diable:
  • L'Akademik Lomonosov (1) no és el primer enginy nuclear que navegarà a l'oceà Àrtic.  La navegació d'enginys nuclears a l'Àrtic va començar el 1958 amb el submarí nord-americà USS Nautilus (SSN-571) (4). No és l'únic submarí propulsat amb energia nuclear (5) i alguns van acabar al fons del mar (6). Si per la proximitat en el temps tots recordem el cas dels submarins russos, els americans farien bé en recordar (i explicar!) quines van ser les causes que van provocar l'enfonsament del USS Scorpion (SSN-589) el maig del 1968 (7). Deixant de banda els submarins, la llista de trencaglaços a propulsió nuclear que han navegat per l'Àrtic també és llarga (8), però no és la definitiva (9). 
  • Ni l'Akademik Lomonosov (1) és la primera central nuclear embarcada, ni els russos acaben d'imaginar res que no hagin fet abans els nord-americans: el vaixell militar americà MH-1A Sturgis (10) va ser remolcat a la Zona del Canal de Panamà en 1967 pel subministrament de 10 MW d'electricitat des de l'octubre del 1968 a 1975. 
  • Del que es parla molt menys és que L'Akademik Lomonosov (1) està equipat amb dos sistemes de reactors KLT-40C similar als utilitzats als trencaglaços russos (11). O que aquests reactors tenen com a objectiu reemplaçar els quatre reactors nuclears en fi de vida de l'actual central de Bilibino, actualment la central nuclear més petita del món (12). També reemplaçarà la central tèrmica de carbó a Chaunsk, el que evitarà l'emissió de les 50.000 tones de CO₂ anuals (13). O d'un altre fet interessant que només trobaràs a la versió francesa de Wikipedia (12): la central nuclear de Bilibino està construïda sobre un permafrost amenaçat pel desgel, el que fa que els seus fonaments siguin potencialment inestables, encara que aquest fet s'hagi classificat com a confidencial durant molts anys per les autoritats russes. 
  • Greenpeace (13) alerta de l'amenaça de la proliferació d'aquest tipus de minicentrals arreu del món recordant que, en 1995, els enginyers de Rosatom van proposar aquest tipus de plantes nuclears flotants per a la producció d'electricitat i la dessalinització de l'aigua del mar en altres parts del món (14). No he vist res sobre la seva alternativa pel cas que ens ocupa. Deu ser perquè les energies renovables que coneixem avui en dia no es poden desplegar encara en aquest tipus de clima? En fi, sobre la comparació que fan a Greenpeace (15) entre l'Akademik Lomonosov (1) i un "floating Chernobyl", poc més puc afegir al que va dir Rachel Becker a un article publicat el passat 02.05.2018 a The Verge (16)
Espera, que encara no he acabat!

En resum, hom acusa l'Akademik Lomonosov (1) de crear un precedent per a la proliferació de minicentrals nuclears transportables arreu del món. Però hom te cura d'amagar que els països occidentals s'està invertint de valent, i des de fa temps, en aquest tipus de tecnologia (17). Pel que fa a França, destacaria el projecte FlexBlue (18), basat en la construcció de minicentrals nuclears submarines, amb una potència de 50 a 250 MWe destinades a països en desenvolupament o països desenvolupats amb zones de dèficit energètic.

Hom ha acusat també l'Akademik Lomonosov (1) de transportar per via marítima una minicentral nuclear equivalent a les que equipen els trencaglaços que naveguen per l'Àrtic, destinant-la a una regió amb una alta sismicitat i un sòl dominat pel permafrost amenaçat pel desgel. Però no hem vist cap alternativa energètica seriosa per aquesta regió del planeta.

Ara bé, aquells que s'oposen a les minicentrals nuclears i al seu transport per via marítima tindran feina ben aviat per oposar-se també a les minicentrals nuclears que la NASA vol enviar a l'espai, a menys que ... l'objectiu de les seves campanyes sigui un altre. Estic pensant en un projecte del qual no sé si has sentit parlar: Kilopower (19) que, basant-se en la tecnologia de la fissió nuclear, té per objectiu proporcionar "una energia segura, abundant i fiable per a les missions humanes a l'espai". Un projecte de minicentral nuclear que ha reeixit el seu primer test durant el passat mes de març (20) i que més tard serà sotmès a un test a la Lluna, abans de ser desplegat a Mart (21).

Com et deia al principi, ni el règim rus, ni l'energia resultant de la fissió nuclear, ni les centrals nuclears embarcades (en vaixells o en coets), no són sants de la meva devoció. Puc entendre la seva utilització en zones inhòspites (a la Terra o lluny del nostre planeta) per les que hom no ha trobat encara una alternativa raonable. Però el que sí que no entendré mai, són les campanyes mediàtiques basades en un cúmul de mitges veritats que no se sostenen sinó en la impunitat d'aquells que s'hi amaguen al darrera i en la mala fe o la ignorància d'aquells que les duen a terme.

Los Alamos National Lab: Powering a Habitat on Mars with Kilopower, Youtube, 17.01.2018


  1. Wikipedia: Akademik Lomonosov [en]
  2. Wikipedia: Pekev [en] // enllaç a Google Maps
  3. Marcel Pujol i Hamelink: La terminologia de construcció naval i el seu origen: mediterrani / atlàntic, Drassana: revista del Museu Marítim > Núm. 14 (2006). Notes [15] Cast. botar, fr. lancer. En català varar és posar una embarcació a l’aigua, en canvi en castellà és treure-la en terra; en tots dos casos l’origen de la paraula és la mateixa: del llat. varar ‘passar a través d’un riu o obstacle’
  4. Wikipedia: USS Nautilus (SSN-571) [en] [fr] // This Day in History: 1958 - Nautilus travels under North Pole, History.com
  5. Wikipedia: Nuclear marine propulsion [en] [fr]
  6. Wikipedia: Liste des sous-marins nucléaires ayant coulé
  7. Wikipedia: USS Scorpion (SSN-589) [en] [fr]
  8. Wikipedia: Nuclear-powered icebreaker [en] [fr]
  9. Caroline Britz: Deux nouveaux brise-glaces nucléaires pour la flotte russe, Mer et Marine, 13.05.2014
  10. Wikipedia: MH-1A [en] // Megan Geuss: Russia’s floating nuclear power plant is not the first of its kind, Ars Technica, 30.04.2018
  11. Wikipedia: KLT-40  [en] [fr]
  12. Wikipedia: Bilibino [en] [fr]
  13. Russie: l’Akademik Lomonosov a pris la mer, Forum Nucléaire Suisse, 02.05.2018
  14. L’Akademik Lomonosov (1) també es pot convertir en una planta de dessalinització amb capacitat per produir 240.000 metres cúbics d'aigua dolça cada dia. (Akademik Lomonosov Floating Nuclear Co-generation Plant, Power-Technology)
  15. Jan Haverkamp and Rashid Alimov: 32 years after Chernobyl, next up, a Chernobyl on ice?, Greenpeace, 26.04.2018
  16. Rachel Becker: This nuclear power plant has been called a ‘floating Chernobyl,’ but is that just hype?, The Verge, 02.05.2018
  17. Delphine Pellegrini: Les mini-centrales nucléaires: La nouvelle course énergétique, l'enerGEEK, 22.03.2017 // Wikipedia: List of small nuclear reactor designs
  18. Wikipedia: FlexBlue [en] [fr] // Energia: noticies de que no trobaràs a la premsa, en aquest blog, 22.01.2014
  19. Space Technology Mission Directorate: Kilopower  (Fact Sheet, Image Gallery)
  20. El 18 de gener, els equips del projecte van anunciar que els primers resultats dels tests de la nova mini-central nuclear eren bons. Després de la realització de nous experiments sobre la resistència dels components en el nucli del reactor, una nova prova a gran escala durant 28 hores va tenir lloc mitjans de març, també amb resultats positius. // Xavier Demeersman: Kilopower, la centrale nucléaire de la Nasa pour les futurs colons de Mars, Futura-Sciences, 29.01.2018 // Harry Pettit: Nasa successfully tests its 'Kilopower' nuclear reactor that will be sent to space to provide power for the first humans on Mars, DailyMail, 03.05.2018
  21. Nicolas Ugalde-Lascorz: La NASA dévoile une centrale nucléaire portable pour sa Mission Mars, l'enerGEEK, 24.01.2018

Monday, May 7, 2018

dropkick murphys: paying my way

Dropkick Murphys: Paying my Way (official video), Youtube, 05.01.2017

Some days are slow, some days fly by
Some days I laugh, some days I cry
I'm paying my way ...

Sunday, May 6, 2018

artificial north sea islands

TenneT: North Sea Island TenneT, Youtube, 10.06.2016

Fa ja molts anys d'això, el ministre d'economia de Bèlgica presentava al Senat un 'Plan d'aménagement des espaces marins' on figurava un projecte per la construcció d'un atol·ló artificial (1) davant de la costa de Zeebrugge o de Wenduine. La idea subjacent era utilitzar el lagoon de l'atol·ló per bombar i emmagatzemar aigua del Mar del Nord, utilitzant l'energia excedentària de les turbines de les instal·lacions eòliques properes, i produir electricitat amb turbines convencionals en els moments en què la producció de les instal·lacions eòliques fos deficitària (2).

L'anunci del ministre em va sorprendre: mai no havia sentit parlar de res semblant. I per tant, a Dinamarca també estaven treballant en el concepte de les Green Power Islands, amb projectes en estudi arreu del món (3). En qualsevol cas, durant molts anys no vaig llegir res més sobre aquell projecte. Fins que, a finals del 2016, vaig llegir alguns articles sobre un altre projecte en estudi, finançat pel govern de Flandes, destinat a la construcció d'una illa artificial davant de la costa de Knokke-Heist, que tindria un objectiu molt menys ambiciós: protegir la costa de les tempestes i de l'elevació del nivell del mar (4).

La importància d'aquests projectes va quedar eclipsada amb l'anunci per la companyia TenneT (5) d'un projecte de construcció d'una illa artificial al Dogger Bank (6), un projecte d'illa (pots veure'l al vídeo que obre aquest post) que tenia com a objectiu crear un hub per la distribució de l'electricitat generada pels parcs eòlics offshore del Mar del Nord (7).

Així doncs, a diferència del projecte belga del 2013, destinat a emmagatzemar l'energia excedentària produïda pels parcs eòlics del Mar del Nord, el projecte de TenneT estaria destinat a utilitzar l'illa com una enorme central de transformació del corrent altern (AC) rebut des dels aerogeneradors, en corrent continu (DC) que seria enviat per cable submarí als Països Baixos i el Regne Unit en una primera etapa i, més tard, gràcies a uns cables submarins addicionals, a qualsevol altre país del Mar del Nord (8).

El principi sobre el qual es basa aquest projecte és que disposar d'un hub de distribució al bell mig del Mar del Nord permetria enviar l'energia produïda pels aerogeneradors a qualsevol lloc on fos necessària, maximitzant així el seu valor comercial, car sempre estaria disponible per a qui vulgui pagar el seu preu i minimitzaria el risc de la producció que no troba comprador. Cal afegir a més el fet que, al Mar del Nord, les zones properes a la costa on es poden construir nous parcs eòlics comencen a escassejar. Això està obligant als productors a instal·lar els nous aerogeneradors mar endins, fent pujar els costs de producció car,  els cables submarins són cars d'instal·lar i de mantenir. Amb una illa a mig camí entre la Gran Bretanya i el continent, les línies de transmissió podrien ser més curtes i, per tant, menys costoses: un estalvi que podria ser de milers de milions de dòlars ...

Si jo hagués de participar amb els meus diners en aquest projecte tindria la curiositat personal de saber quin cost tindria aquesta nova illa (construcció final i manteniment anual), quant de temps seria necessari per la seva amortització i si el cost afegit al preu de l'electricitat produïda pels aerogeneradors, penalitzaria la seva comercialització.


  1. Un "atoll énergétique" au large de Zeebrugge ou de Wenduine, rtbf.be, 17.04.2013
  2. Audrey Garric: La Belgique veut créer une île pour stocker l’énergie éolienne, Blogs Le Monde, 24.01.2013
  3. Gottlieb Paludan Architects: Green Power Island
  4. Pour se protéger de la montée des eaux, la Flandre envisage de construire... une île, lalibre.be, 01.10.2016 // Une île pour protéger la côte flamande de la montée des eaux: le projet se précise, rtbf.be, 02.10.2016
  5. Wikipedia: TenneT
  6. Dogger Bank és un gran banc de sorra en una àrea poc profunda al bell mig del Mar del Nord. Veure Wikipedia: Dogger Bank, 
  7. Ian Johnston: Artificial North Sea island: Danish, Dutch and German firms launch bid to make ‘science fiction’ plan a reality, The Independent, 10.03.2017
  8. Steve Hanley: Dutch Utility Proposes Artificial North Sea Island & Massive Offshore Wind Farm, cleantechnica.com, 30.12.2017

Friday, May 4, 2018

gary moore - whiskey in the jar

Gary Moore - Whiskey in the Jar (Tribute to Phil Lynott), Youtube, 16.12.2010

El passat mes d'abril, coincidint amb la història del frau del màster de Cristina Cifuentes (1), vaig recordar les nits que havia passat a una petita habitació que hi havia al garatge de casa dels meus pares preparant exàmens, treballs ...  Amb el meu adorat Sinclair ZX Spectrum (2), desenvolupant un programa de tractament de text i altres programes per a la representació de diferents tipus de gràfiques que utilitzava per a la presentació dels meus treballs a la Universitat. També intentant millorar una mena de full de càlcul que m'havia passat en una K7 un company amb qui havia treballat a Danone.

M'agradava treballar al garatge en el silenci de la nit i, mentre ho feia, escoltar una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom. Una emissora que em va permetre conèixer un munt de bandes. I entre aquestes bandes hi havia Thin Lizzy (3), una banda irlandesa per on havien passat músics com Gary Moore o Eric Bell. Una banda de la qual va encisar-me un vell tema del 1972, basat en una tradicional balada irlandesa recuperada als 60's per diverses bandes, entre elles The Dubliners (4): Whiskey in the Jar (5).

Molts anys després, escoltant a Youtube les diferents versions que s'han fet d'aquest tema, vaig caure sobre la ja coneguda versió de The Dubliners and The Pogues (6), la que Thin Lizzy (7) va donar a conèixer arreu del món i ... També vaig trobar una versió brutal que no coneixia. La versió amb què he obert aquesta entrada, un tema del concert One Night in Dublin: A Tribute to Phil Lynott (2005) (8). Un concert on Gary Moore i els seus amics rendien homenatge a Phil Lynott, l'antic líder de Thin Lizzy, a qui l'alcohol i les drogues es van emportar als 36 anys.

Espero que escoltar la versió d'aquest tema, especialment les guitarres de Gary Moore i Eric Bell (sense desmerèixer però ni al bateria ni al baix), t'agradi tant com a mi m'ha agradat descobrir-lo.


  1. Ignacio Escolar: Cuál es el problema del máster de Cristina Cifuentes, eldiario.es, 11.04.2018
  2. Wikipedia: ZX Spectrum, més tard el reemplaçaria per un ZX Spectrum 128
  3. Wikipedia: Thin Lizzy
  4. Wikipedia: The Dubliners
  5. Wikipedia: Whiskey in the Jar
  6. The Dubliners and The Pogues - Whiskey in the jar, Youtube, 15.01.2008
  7. Thin Lizzy - Whiskey In The Jar (official music video), Youtube, 22.03.2012
    Nota: per Youtube també corren un parell de vídeos amb una versió ja molt devaluada de la banda tocant aquest tema el 17.07.2016 al Rock Fest de Barcelona
  8. Wikipedia: One Night in Dublin: A Tribute to Phil Lynott

Thursday, May 3, 2018

mobile phone dock station

amazon: samsung EDD-S20EWEGSTD

En un fil de conversa que vam tenir fa uns dies en aquest blog amb l'amic Israel Hands (1), em parlava d'un telèfon mòbil que tenia la pantalla trencada i que jo havia reconvertit en comandament a distància. D'allò fa molt de temps i les coses han canviat.

Com no vaig trobar cap lloc on reparessin la pantalla per un preu raonable (2), finalment el vaig reemplaçar per un vell Samsung Galaxy S3 (3) del 2012 que, encara avui, funciona perfectament i està com sortit de fàbrica.

Després de connectar-lo al WiFi de casa, vaig començar a utilitzar-lo per consultar la programació de la TV i com a telecomanda amb aquesta aplicació: Peel Smart Remote TV Guide. També per escoltar la radio amb TuneIn i música amb Spotify, Deezer i Shazam. Més tard li vaig ficar una nova bateria Samsung EB-L1G6LLU. També una targeta 'SanDisk Ultra Micro SD de 64GB' - que, gràcies a la crítica desfavorable dels experts (4), vaig trobar a molt bon preu: vaig carregar una part de la meva música, part de l'àlbum de fotos i alguns vídeos i fitxers amb lectura.

Deixant de banda l'anuari -telèfon, email, etc.-, la missatgeria i el calendari sincronitzats amb el meu compte Google, també vaig convertir l'aparell en un escànner per documents gràcies a l'aplicació CamScanner, i en lector de codi de barres i de QR Code amb aquestes altres aplicacions: Barcode Scanner i QR Code Reader.

Pel que fa a la salut, també vaig carregar una aplicació que em permet veure la composició dels aliments en venda a Suïssa a partir del codi de barres del seu embalatge: NutriScan BàS. Una guia de primers auxilis de la Creu Roja: Erste Hilfe, I via els bookmarks als navegadors, un enllaç amb MedGate.

Més endavant vaig adquirir a Amazon una "mobile phone dock station" Samsung EDD-S20EWEGSTD (5). Vaig connectar-la a la TV amb un cable HDMI (6) i a un vell amplificador Kenwood (7) amb un cable DIN connectat a la sortida àudio.

Les connexions USB em permeten connectar un teclat wireless de Logitech (8), que puc utilitzar per escriure emails o just com a mouse mentre el telèfon està connectat a la dock station. Aquestes connexions també em permeten llegir des del telèfon el contingut de pen drives o d'un disc dur portable. També carregar la bateria d'un carregador portàtil pel mòbil (9)

Gràcies a la dock station, a més de poder veure la hora i les previsions de la meteo, també  tinc una estació de càrrega per la bateria i puc utilitzar un vell telèfon que estava condemnat en un Media Center força apanyat (10).

Com pots veure en aquest vell vídeo (11), també podria utilitzar la dock station per connectar el telèfon a un monitor i utilitzar-lo com un ordinador. Però, un phone tant vell no té gaire recorregut per aquest tipus d'utilització. De totes maneres, prefereixo utilitzar un vell ordinador de segona mà que em va sortir bé de preu. al que l'he doblat la memòria i afegit un disc SSD que també vaig trobar en una oferta. O també una vella tablet. Però això és una altra historia i ja en parlaré un altre dia.


  1. Avui és el meu aniversari, 27.04.2018, en aquest blog
  2. Per un preu raonable vull referir-me a un preu més baix del que em costaria comprar a Xina un model nou de característiques tècniques comparables.  
  3. Florence Legrand: Test - Samsung Galaxy S3, lesnumeriques.com, 14.06.2012
  4. Morgane Alzieu: Test - Sandisk microSDXC Mobile Ultra 64 Go UHS-I, lesnumeriques.com, 16.12.2012
  5. Samsung EDD-S20EWEGSTD. L'acabo de veure a Amazon per 75 euros i a eBay per 154 euros!  Però, si no tens pressa i busques bé, pots trobar-la per uns 20-25 euros.
  6. Com no totes les aplicacions s'adapten automàticament al format de la TV, vaig carregar aquesta aplicació: Rotation de l'écran.  
  7. Kenwood A-34 Stereo Integrated Amplifier. Malgrat el que puguis trobar en algunes fitxes tècniques aquest model és de molt més abans que 1990!
  8. Wireless Touch Keyboard K400 Plus
  9. CellularLine - FreePower Slim 3000
  10. Wikipedia: Media Center [ca] [fr] [en]
  11. Samsung Galaxy Note 2 Smart Dock -- EDD-S20E Galaxy Note 2, Youtube, 09.12.2012

Wednesday, May 2, 2018

follow the money (bedrag)

Nordic Noir and Beyond: Follow the Money (Bedrag) series trailer (English Subtitles),
Youtube, 30.03.2016

No sé si coneixes aquesta sèrie danesa de TV: Follow the Money (Bedrag a la versió original) (1). La RTS la va presentar a principis del 2017 i actualment està passant els episodis de la primera temporada. No m'atreveixo a comparar-la amb la versió danesa de The Killing (2) (millor oblidem el seu remake USA), però si et va agradar aquella gran sèrie, estic segur que aquesta també t'agradarà.

La sèrie és un thriller en relació a la cobdícia i la corrupció en el món de la banca, la borsa i la sala de juntes d'una empresa danesa líder en el terreny de la construcció de parcs eòlics. Una sala de juntes on es barregen empresaris i membres del Ministeri del Clima i l'Energia. Tot plegat, en un context en què el ministre està considerant una reducció de les subvencions al sector de la producció de turbines eòliques, que ensorraria el model de negoci de l'empresa Energreen: "Però Dinamarca ha estat líder mundial en energia eòlica des de la dècada de 1970!", es lamenta un empresari. "Si, però els panells solars també poden produir molta energia", respon el rival d'aquesta empresa. "Esteu dient que el vent no és el camí a seguir?", Exclama el primer, incrèdul. "Però la marca de Dinamarca és vent! Som el país del vent! "

A partir d'una suposada fuita de dades per un trader s'activen un munt de maniobres que barregen els interessos personals d'actors de l'economia i de la política. Unes maniobres en què la sortida en borsa de la companyia tindrà com a conseqüència la liquidació d'empreses filials, i l'atur dels seus empleats, just per millorar l'atractiu de l'empresa de cara als nous inversors, i així augmentar el seu valor en borsa i també els ingressos dels seus directius.

Unes maniobres que, a poc a poc, es veuran destapades per una investigació de la policia a causa de la descoberta del cadàver d'un treballador ucraïnès al peu d'un aerogenerador, a un parc eòlic proper de Copenhaguen. L'oficial de policia encarregat de la investigació fa el lligam entre aquesta mort i altres morts sospitoses que s'han produït al mateix lloc. A partir de la investigació sobre unes condicions de seguretat deplorables, va descobrint una trama de corrupció a la investigació de la qual s'hi afegiran altres agents de la brigada antifrau.

En cas que encara no hagis vist cap dels seus episodis, m'aturo aquí per no descobrir-te res més sobre la sèrie.


  1. Nicolas Dufour: La série TV «Follow the Money», ou quand les éoliennes ne tournent plus rond, Le Temps, 08.02.2017
    Stuart Jeffries: Follow the Money review: a Danish drama about wind energy that blows mostly cold, The Guardian, 21.03.2016
  2. The Killing (2007-2012): Wikipedia, IMDb, Visit Denmark

Tuesday, May 1, 2018

meurs, pourriture communiste !

Red is Dead, Youtube, 15.06.2014


Meurs, pourriture communiste ! La frase amb què es tanca la primera part del vídeo fa part de l'escena d'introducció d'un film delirant del 1994: La cité de la peur (1), interpretat per un trio encara més delirant: Les Nuls (2). Un film on els sketchs d'humor absurd i surrealista se succeeixen un darrera l'altre, donant lloc a algunes escenes cultes, com la que he escollit avui, 1r de Maig.

D'acord, si et mires el film, segurament no les enganxaràs totes, perquè és un humor destinat a un públic francès. Però moltes escenes -no totes!- segueixen fent-me riure encara avui.

Ah, si, el vídeo ... Doncs res, que si la primera part del vídeo presenta la introducció del film, la segona presenta un dels temes de la seva banda sonora: Red is Dead  (3) la primera de Philippe Chany .


  1. Wikipedia: La Cité de la peur (film, 1994)
  2. Wikipedia: Les Nuls
  3. Philippe Chany: Red is Dead (La cité de la peur - 1994)