U.S. food prices rising 367% faster than inflation

Un article publicat a Natural News el passat 17.06 (1) ens presentava els resultats de l'Índex de Preus al Consum (IPC) realitzat per l'Oficina d'Estadístiques Laborals dels USA (2) que, en el seu informe del mes de Maig revela que els preus de la carn, aus, peix i ous pujar un 7,7 per cent respecte a l'any passat.

Segons aquesta publicació, els preus dels aliments han pujat més d'un 350% en relació a la taxa oficial d'inflació del 2,1% establerta pel govern federal.  

Mentre el govern federal lliga la puja de preus dels aliments al canvi climàtic i els moviments ecologistes l'associen a un model agro-industrial (Natural News) que està arribant a un punt de catàstrofe sistèmica, fa tres anys que un informe de la FAO (3) avançava aquesta situació davant el desinterès general. L'informe de la FAO avançava en 2011 que: L'augment dels preus internacionals dels aliments ha provocat preocupacions sobre la creixent inflació, l'augment de la pobresa i, a un més llarg termini, la "crisi alimentària".

Entre les causes de la puja dels preus, l'informe indicava el canvi climàtic. Però l'acompanyava, entre d'altres causes, per les següents: la disminució de la productivitat, el creixement de la demanda general d'aliments als països emergents i a una major demanda de carn i biocombustibles.Però una de les causes principals que assenyalava l'informe de la FAO estava lligada a la depreciació del tipus de canvi del dòlar USA des del març del 2009.

Qualsevol que siguin les causes, el que més sorprèn és la seva ignorància pels governs, malgrat els senyals d'alarma que s'estan activant per tot arreu, recordant el lligam històric que hi ha entre la penúria d'aliments i la ruptura del contracte social que desemboca en disturbis socials. Més enllà del sentit comú (del que es diu que és el menys comú dels sentits) els governants podrien trobar proves científiques d'aquest lligam als treballs de recerca que el Dr. Yaneer Bar-Yam realitza al New England Complex Systems Institute i que han estat recollits per Scientific American (4).

---

• (1) Mike Adams: U.S. food prices rising 367% faster than inflation; chemical agriculture headed for catastrophic failure, 17.06.2014
• (2) U.S. Bureau of Labor Statistics (BLS): Consumer Price Index - May 2014, USDL-14-1135
• (3) Martin Gould et al. (2011): The second international food and fuel price shock and Forum island economies, Economic Roundup Issue 3, 2011 
• (4) Layla Eplett: Rising Up: Using Escalating Food Costs To Predict Riots, Revolutions, and Rebellions, Scientific American, 24.04.2014

clean energy partnership: berlin-schönefeld

El passat 11 de juny parlava de la transformació  de l'hidrogen en àcid fòrmic, i d'aquest de nou en hidrogen, com una de les possibilitats d'emmagatzemar aquest gas de manera menys perillosa que la gasolina. Però no és l'única solució tecnològica.

Mentre a la Unió Europea es presenten una cascada d'iniciatives en el domini de l'energia que tinc el sentiment de que no tenen altre objectiu que frenar la transició energètica de la RFA, el govern federal segueix creant situacions de facto, com ara el programa CEP (Clean Energy Partnership): un projecte pilot que compta amb la construcció de 50 estacions multi-servei (data limit 12.2015) que, amb l'objectiu d'una mobilitat amb zero emissions, basada en el hidrogen verd, ha reunit el ministeri federal de transports i una llarga llista d'empreses, entre les que podem trobar: BMW, Daimler, Ford, GM/Opel, , Linde Group, Royal Dutch Shell, Statoil, Total, Toyota, Vattenfall Europe, i Volkswagen Group.

L'estació multi-serveis de Berlin-Schönefeld, inaugurada el passat 23.05.2014, va ser la primera fita d'aquest projecte. Gestionada per la francesa Total (2), s'hagi escollit la tecnologia desenvolupada per una petita PME francesa: McPhy Energy (3).

• Com pots veure en aquest mapa: Hydrogen Filling Stations Worldwide, no es tracta de la primera estació de servei on hom pot carregar el diposit amb hidrogen. 
• El que fa especial la estació de servei de Berlin-Schönefeld és que l'hidrogen es produeix per electròlisi de l'aigua in situ, gràcies a l'electricitat produïda pel parc eòlic d'Enertrag (4), proper a l'aeroport de Berlin-Schönefeld.
• Una part d'aquest hidrogen s'emmagatzema en forma solida seguint una tecnologia impressionant desenvolupada per McPhy (5, veure un extracte de l'article a continuació ) i és utilitzat, de manera flexible, en funció de la demanda, per la producció d'electricitat i calefacció per una central de cogeneració 2G.

La solution de McPhy repose sur une méthode bien rodée : l'électrolyse. Il s'agit de convertir l'énergie électrique en énergie chimique. Deux électrodes sont plongées dans de l'eau et on y fait passer un courant électrique continu. Ce qui casse la molécule et permet de récupérer du dihydrogène, avec un rendement énergétique de 60 à 70%. Autrement dit, 60 à 70% de l'énergie qui aurait dû être perdue est ainsi récupérée. Mais la grande avancée mise en avant par cette société créée en 2008, c'est le stockage de cet hydrogène sous forme solide en le fixant à du magnésium (un produit bon marché et abondant) afin d'en faire des galettes. 

Le procédé permet un gain de place gigantesque. Ainsi, une pastille d'environ 30 centimètres de diamètre sur 1,5 centimètre d'épaisseur contient 600 litres d'hydrogène (soit 50 grammes du gaz). Autre avantage : le matériau obtenu est très stable, par rapport à la forme liquide ou gazeuse sous haute pression. Dans un deuxième temps, le processus est inversé en chauffant la galette pour libérer le gaz, avec un rendement énergétique de près de 90%.

• Una altra part d'aquest hidrogen és utilitzat per l'estació de servei per les necessitats de transport de la flota d'autobusos de Berliner Verkehrsbetriebe BVG.
• Eventualment, també es contempla la possibilitat de combinar l'hidrogen amb CO2 (Power-to-Gas) i injectar aquest a la xarxa de Gas Natural o aprofitar la xarxa de clients industrials de Linde (6).

---

(1) Globe Newswire (Nasdaq OMX Company): McPhy Energy : inauguration de la station-service de Berlin-Schoenefeld, 26.05.2014.
(2): Total: Baustart für Pilotprojekt zur Nutzung von grünem Wasserstoff am Hauptstadtflughafen BER, 05.12.2012. NdA: M'havia sorprès no trobar res a la pàgina de Total Internacional. Però cercar a la pàgina de Total Deutschland no m'ha permès res d'altre que trobar un vell article de l'any 2012. Total no volia veure's marginat d'un mercat en alça però que no està en fase amb les activitats tradicionals del grup?
(3) McPhy Energy: Nouvelle avancée dans la transition énergétique en Allemagne : inauguration officielle de la station-service hydrogène de Berlin-Schoenefeld,
(4) McPhy Energy: McPhy Energy poursuit sa croissance en reprenant l’activité générateurs d’hydrogène par électrolyse de la société allemande Enertrag. Ensemble, les deux entreprises développeront le marché de l’hydrogène éolien, 27.09.2013
(5) Le Nouvel Observateur: McPhy Energy, la PME française qui veut révolutionner le stockage de l'énergie, 03.03.2014
(6) L'empresa Linde és responsable del procés global de tractament de l'hidrogen, des de la seva producció per l'electrolisi fins la seva distribució al sortidor. Aquest procés inclou l'emmagatzematge de l'hidrogen sota pressió destinats als busos i als automòbils. Accessòriament, Linde també proporciona clients industrials per una part de la producció de l'hidrogen produït. 

un inmens oceà amagat al mantell de la Terra?

Terra: estructura del mantell

Els enginys que orbiten al voltant de la Terra ens envien des de fa anys imatges dels seus oceans i ja fa anys que a l'escola ens van explicar com funcionava el cicle de l'aigua al nostre planeta. També que l'aigua de la superfície és el resultat d'un procés de des-gasificació de les roques en fusió durant el procés de formació de la Terra.

El que ara podem afegir a allò que sabíem és que, a l'anomenada zona de transició del mantell terrestre, que es troba entre les capes del mantell superior (upper mantle) 40-400 km sota la superfície de la Terra,  i inferior (lower mantle), entre 40 i  i 660 quilòmetres sota la superfície de la Terra (1), podria haver tanta aigua capturada com la que avui podem trobar a tots els oceans del mon.

Joseph Castro: Found! Hidden Ocean Locked Up Deep in Earth's Mantle, Live Science June 12, 2014

---

(1) El mantell superior o upper mantle està a una profunditat mitjana de 6 km sota l'escorça oceànica i a una profunditat mitjana de 35,5 km sota l'escorça continental, encara que pot assolir profunditats superiors a 400 km a les zones de subducció. El mantell inferior o lower mantle s'inicia a prop dels 650 km de profunditat i s'estén fins a la discontinuïtat de Gutenberg, situada a 2.700-2.890 km de profunditat. Perquè et facis una idea de les dimensions, pensa que l'altitud de l'orbita de l'estació orbital internacional (ISS) es troba entre 361 km al perigeu i 437 km a l'apogeu.

què amaga la política energètica d'Obama?

El passat 2 de Juny, Barak Obama va anunciar la nova política energètica de la seva administració, basada en la proposició de l'anomenat Clean Power Plan. De manera resumida se'ns ha anunciat que un dels principals objectius d'aquest pla és la reducció en un 40% dels gasos d'efecte hivernacle de les centrals elèctriques existents, en particular les de carbó.

Partint de la hipòtesi que pocs serien els que es llegeixin el contingut de les 645 pàgines d'aquest document, Ben Adler va publicar a Grist un interessant article que't proposo llegir: The nine things you need to know about Obama’s new climate rules. Et passo un extracte del que m'ha semblat més interessant en l'article.

• El carbó és el combustible fòssil més utilitzat als USA, representa més del 40% de la producció elèctrica i el 74% de les emissions de CO2 del sector elèctric. Amb la política proposada només les plantes de carbó hauran de ser reciclar-se, reduir el seu ús o ser tancades.
• Si la política proposada és dolenta pel carbó, és bona pel gas natural. Si crea una gran polèmica entre els ecologistes per aquest fet, també ho fa per fomentar de manera especifica l'energia nuclear, juntament amb les energies renovables. De fet, un estat de la Unió podria complir amb els objectius d'aquesta política gràcies a l'augment de la capacitat de generació nuclear.
• El cas és que l'augment de la producció de gas natural té altres inconvenients. Si la seva combustió no genera tant CO2 i altres contaminants com la combustió de carbó, el problema son les emissions de gas metà que es produeixen sota la forma de pèrdues durant el procés de perforació i el de transport. I cal recordar en aquest sentit que el metà és un gas amb un efecte hivernacle particularment potent, el que el fa tant dolent com el carbó per a l'escalfament global. Si afegim que part d'aquest gas s'obté als USA mitjançant les tècniques de fracturació hidràulica i li afegim el risc de destrucció que pot comportar l'energia nuclear ... els efectes sobre el medi ambient de la política Obama no poden ser considerats com entusiasmants.

l'hidrogen: +barat i - perillós que la gasolina?

Amb el sponsoring d'EOS Holding, (1) un equip d'investigadors de l'EPFL dirigit pel Prof. Gabor Laurenczy (2) ha reeixit a posar en pràctica un procés que permet eliminar el perill de l'emmagatzematge de l'hidrogen, transformant-lo en un liquid menys inflamable que la gasolina: l'àcid fòrmic.

Gràcies als treballs precedents de l'equip del Prof. Gabor Laurenczy, la transformació de l'àcid fòrmic en hidrogen ja estava en un avançat procés de desenvolupament industrial. Mancava trobar com desenvolupar el camí invers: la transformació de l'hidrogen en àcid fòrmic. I han trobat com fer-ho.

• L'equip d'investigadors ha reeixit a sintetitzar l'àcid fòrmic en una sola etapa, simplement a partir d'hidrogen i del CO2 presents a l'atmosfera.
• Les dues reaccions químiques - de l'hidrogen a l'àcid fòrmic, i d'aquest a l'hidrogen - reposen en una  catàlisi el que presenta l'avantatge de que cap matèria es perd durant la transformació, permetent la construcció de dispositius durables.
• Amb aquestes dues catàlisis, els investigadors disposen de les tecnologies necessàries per la construcció d'un dispositiu complet i integrat. Gabor Laurenczy imagina, per exemple, la seva utilització com a petites unitats per l'emmagatzematge d'energia. Així  el corrent produït pels panells fotovoltaics produeix hidrogen per electròlisi, el gas és transformat i s'emmagatzema sota la forma d'àcid fòrmic i després es converteix de nou a hidrogen per  produir electricitat quan el sol s'amaga. "La simplicitat d'aquest mètode permetria de fer aquest procés a escala domèstica."

---

(1) EOS Holding és el principal accionista de l'empresa suïssa Alpiq. A l'article d'Emmanuel Barraud, publicat a 24 Heures el 04.11.2009: La riposte d'EOS et de l’EPFL à la crise énergétique, pots trobar la historia de la col·laboració empresa universitat i com EOS Holding ha invertit 1 Mio de CHF per any durant 5 anys en aquest projecte.

(2) Group of Catalysis for Energy and Environment, Institute of chemical sciences and engineering, ISIC,  EPFL.

referències:

• EPFL News: L'hydrogène devient un carburant liquide, grâce au CO2 atmosphérique, 03.06.2014
• ElectroSuisse: Acide formique et hydrogène. L’équation verte de l’énergie du futur, Bulletin 07/2011
• Forum Futura Sciences: Moteur à acide formique (HCOOH ou CH2O2), plus de nucléaire + voiture électrique, (un debat molt interessant entre partisans i detractors d'aquesta tecnologia)

el model topogràfic del paisatge de swisstopo

Et proposo de donar un cop d'ull a l'edició del mes de juny de geodata-news, on swisstopo presenta l'estat d'avançament dels treballs del model topogràfic del paisatge (swissTLM3D) que va posar en producció el 2008. 

Per cert, si mai estàs a la recerca d'un vídeo pedagògic que presenti les aplicacions pràctiques de la cartografia digital (en particular la modelització vectorial en 3D del paisatge), et proposo que li donis un cop d'ull a aquest vídeo de swisstopo: Geodata for everyone (versions en alemany, francès i italià).

Foreign-born scientists: mobility patterns for 16 countries

La revista Horizons, del Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique, publica en el seu numero del mes de Juny un conjunt de gràfics de lectura molt fàcil (pdf, issuu, pp 20-23) sobre un estudi publicat el desembre del 2012 per la revista Nature sobre la mobilitat dels investigadors de 16 països del mon.

Chiara Franzoni, Giuseppe Scellato & Paula Stephan: Foreign-born scientists: mobility patterns for 16 countries. 

Es tracta  de l'estudi comparatiu més important realitzat fins ara sobre la mobilitat dels investigadors en disciplines com la Quimica, la Biologia la Ciència dels materials i les Ciències Ambientals. 

En la selecció dels països es va tenir compte de prendre aquells que produeixen aproximadament el 70 % de tots els articles publicats. Es van enviar 47'304 emails i es van rebre 17'182 respostes que van permetre establir les següents conclusions:

• Suïssa era el país on la recerca es mostrava més internacionalitzada. Més de la meitat dels científics i estudiants d'aquest país van declarar que vivien a un altre país quan tenien 18 anys: eren doncs estrangers. Altrament, si les investigadors nascuts a Suïssa eren els que van demostrar tenir més experiència internacional, també eren els que més difícilment tornaven al país, sovint a causa dels salaris més alts, el millor ambient de treball i les millors condicions de vida que trobaven als seus destins: USA i RFA pel 65% d'entre ells.
• A més distància es trobaven països com Canada (46,9%), Australia (44,5%), USA (38,4%) i Suècia (37,6%). I entre els països amb un percentatge més baix de científics estrangers estudiant o treballant es trobaven Espanya (7,3%), Brasil (7,1%), Japó (5,0%) i la Índia (3,0%),

swiss population is growing faster than expected

La població suïssa està creixent pel damunt de les ultimes  previsions demogràfiques, realitzades el 2010.

Segons les últimes estimacions de l'Office fédéral de la statistique (OFS) el limit dels 8,5 milions d'habitants s'haurà assolit ja el 2019, quatre anys abans del que es preveia a les projeccions realitzades el 2010.

Segons aquestes estimacions el creixement de la població a nivell nacional serà del 6,7% entre 2014 i 2023 i estarà estretament lligat al creixement de la immigració. Els cantons de Vaud i Ticino tindran el creixement més alt, amb el 10,1% i 9,5 % respectivament, seguits de molt prop pels cantons de Friburg, Valais i Thurgau amb un 9 % o més. Altres cantons com ara Appenzell Ausserrhoden, Glarus i el Jura tindran un creixement d'entre el 2,5 i el 3,1% i Uri, el més lent amb un 0,4%.

Pots donar un cop d'ull a l'estudi punxant l'enllaç: Le défi démographique: perspectives pour la Suisse. Rapport de l'Etat- major de prospective de l'administration fédérale. Donat que la demografia no és una ciència exacta, val la pena passar-se per la galeria de mapes interactius de l'OFS per anar donant un cop d'ull. Si prefereixes veure les dades pots fer-ho a STAT-TAB la base de dades interactives de l'OFS (+informació).

artificial intelligence and smart grid

punxa l'imatge per veure el vídeo

Alpiq Intec ha comercialitzat un producte molt interessant: GridSense, (vídeo) que integra la racionalització i la planificació del consum d'electricitat, tenint compte de factors ecològics i, alhora, econòmics, a partir d'un sistema d'intel·ligència artificial descentralitzat als edificis.

Aquest producte optimitza la utilització dels equips d'ús intensiu d'energia (calderes, bombes de calor, bateries o estacions de càrrega per a vehicles elèctrics) tenint compte dels paràmetres rellevants que son propis a cada dispositiu. Gràcies als seus algoritmes d'intel·ligència artificial, també aprèn del comportament de les xarxes d'energia i, més important encara, aprèn dels hàbits de vida dels usuaris, creuant aquestes informacions amb d'altres com ara les previsions meteorològiques: optimitzant en continu i de manera autònoma el consum elèctric.

GridSense pot decidir doncs, a cada moment, i de manera autònoma, quina és l'acció adequada per reduir els costos de l'electricitat tot reduint els pics de càrrega i optimitzant la utilització de la infraestructura. Tot plegat de manera autònoma, sense necessitat de rebre les ordres externes d'un regulador, permet que grans quantitats d'energies renovables entrin a la xarxa en el moment adequat i puguin emmagatzemar-se de manera autònoma a cada edifici per la seva utilització optima segons els hàbits de vida dels consumidors.

power-to-gas and the proton exchange membrane

Amb l'objectiu de produir hidrogen a partir de l'aigua, el passat 23 de Maig es va anunciar a França la creació d'una empresa: Areva H2-Gen que vol ser la referència mundial de la tecnologia PEM (Proton Exchange Membrane). De manera més precisa, l'objectiu és liderar el mercat mundial de l'emmagatzematge de l'electricitat produïda per les energies renovables per alimentar en hidrogen les estacions de servei pels vehicles a pila de combustible o alimentar les xarxes de Gas Natural segons el principi del Power-to-Gas que pots trobar en l'imatge d'aquest post.

L'interès estratègic d'aquesta empresa es posa de manifest en el fet del seu accionariat. Areva i Smart Energies (via la seva filial CETH2) tindran el 50% del capital i ADEME, participada per la república francesa, l'altre 50%.

L'interès de la noticia rau més en que la república francesa vegi en el Power-to-Gas un interès estratègic que no en la novetat d'unes tecnologies que estan en fase operativa des de fa temps a la RFA en particular i a l'Europa del Nord en general.

carbon capture and desert irrigation

Imaginar plantes de producció elèctrica fotovoltaica que alimentessin centrals de potabilització de l'aigua del mar. 

Utilitzar l'aigua per la irrigació de zones àrides o desèrtiques i, en retorn, capturar CO2 amb el creixement de la vegetació. 


Una utopia? Probablement ho sigui. Però, a fi de descartar definitivament aquesta idea, crec que seria interessant comparar el seu cost/benefici en relació a les inversions que s'estan realitzant en Carbon capture and storage (CCS), quins han estat els resultats obtinguts fins ara amb aquestes tècniques i quins son els resultats de l'anàlisi del seu eventual impacte ambiental.

I en relació al potencial de captura de CO2 per la vegetació seria interessant donar un cop d'ull al treball de Poulter et al. (2014): The contribution of semi-arid ecosystems to interannual global carbon cycle variability, publicat per Nature.

Jo no tinc accés a l'article de Nature, però la penya d'enerzine.com publicava el següent:

Durant el 2011 els sòls van emmagatzemar gairebé un 40% de les emissions de CO2 lligades a les activitats humanes (combustió de carbó fòssil i canvis d'usos del sòl). Un record!

L'estudi de la revista Nature demostra que aquest increment de l'emmagatzematge va estar lligat a l'extensió de la massa vegetal a les zones semi-àrides d'Austràlia, causat per les pluges associades al fenòmen conegut com La Niña, que es caracteritza pel reforçament dels vents alisis al Pacific equatorial amb un gran aport de humiditat sobre aquestes zones usualment àrides.

enerzine.com subratlla així els punts forts de l'article de Poulter et al. (2014):

• Capture de carbone par les écosystèmes terrestres : 3,7 à 4,1 Gigatonnes  de carbone en 2011, soit environ 40 % des 10,4 Gigatonnes dues aux émissions de CO2 associées à la combustion du carbone fossile et aux changements d'utilisation des sols. Cette valeur de 40 % en 2011 est la plus grande depuis le début des observations en 1959.

• La modélisation inverse du CO2 atmosphérique, la modélisation de la dynamique de la végétation et les données satellitaires de la couleur de la végétation ont permis d'identifier les zones semi-arides de l'hémisphère Sud, en particulier en Australie, comme responsables à hauteur de 60 % de cette anomalie de capture de carbone en 2011.

• Cette année-là, une phase spécialement forte de La Niña a été responsable d'un accroissement des précipitations et d'une augmentation de la production de végétation.

• Cet extrême se superpose à une tendance à plus long terme au verdissement des zones semi-arides en Australie. Ce rôle des zones semi-arides et leur cycle court vis-à-vis du stockage du carbone est la cause d'une augmentation d'un facteur 4 de la sensibilité aux changements de précipitations du stockage du carbone.

Personalment, crec que un estudi d'aquest tipus permetria de donar una resposta interessant en el moment adequat: el de l'anunci del canvi de regles sobre les emissions de CO2 que anunciarà enguany l'administració Obama.

---

Poulter, B, D Frank, P Ciais, R Myneni, N Andela, J Bi, G Broquet, JG Canadell, F Chevallier, YY Liu, SW Running, S Sitch and GR van der Werf. 2014. The contribution of semi-arid ecosystems to interannual global carbon cycle variability. Nature. DOI:10.1038/nature13376

enerzine.com: Australie : Les zones semi-arides ont capturé une quantité record de CO2, 27.05.2014

Ben Adler: Here’s what to expect from Obama’s big new climate rules. Grist. 21.05.2014

energia nuclear: costs reals i ajudes il·legals

Les ajudes il·legals del govern britànic a la francesa EDF per la central nuclear de Hinkley Point (17 bilions de lliures) han estat combatudes pel (ex)vice-president de la Comissió Joaquín Almunia. Un estudi realitzat per Prognos AG, sota mandat de Agora Energiewende, ha demostrat que els costos de producció de les renovables no arriben al 50% dels de l'energia nuclear.

L'estudi de Prognos AG, Comparing the Cost of Low-Carbon-Technologies: What is the Cheapest Option? està basat en una comparació dels subsidis europeus destinats a les fonts d'energia amb baixes emissions en carboni, i demostra que les darreres generacions d'eòliques i de plaques fotovoltaiques poden generar electricitat amb un cost global de fins a un 50% per sota del de les noves centrals nuclears. Què justificaria doncs, en aquests moments, subvencionar aquestes fonts d'energia velles, cares, contaminadores i perilloses?  Esperem que els governs anglès i francès tinguin una resposta més adequada que dir-li a la Comissió Europea que no es fiqui enllà on no l'han cridat.

energies fòssils: crònica d'una mort anunciada?

quan de temps encara?

Abengoa és una empresa espanyola que, més enllà de la construcció d'instal·lacions fotovoltaiques, va canviar el paradigma de les CSP (Concentrated Solar Power) amb l'emmagatzemament de la calor a través de la fusió de la sal, fent que les centrals solars puguin produir electricitat durant el dia i la nit (punxa aquí per més informació): ha exportat aquest know how arreu del món.

Abengoa ha anunciat que, gràcies a la baixada dels costos del capital i a l'increment de l'eficiència de les instal·lacions CSP, la construcció a gran escala d'aquestes podrà competir amb les centrals de gas de cicle combinat, en preus i eficiència, abans del 2020 ... amb la gran diferència que les seves instal·lacions no emetran CO2. En attendant, Abengoa fa dues setmanes que va començar a construir a Cerro Dominador (desert d'Atacama, Xili) una planta de 110MW, que combina la tecnologia CSP de la torre solar amb 18 hores d'emmagatzematge d'energia tèrmica a base de sals foses.

Me permets fer volar la imaginació per un moment? Que passaria si Abengoa, o d'altres empreses, construïssin una xarxa de CSP al desert d'Atacama, si l'electricitat produïda s'utilitzés per la dessalinització de l'aigua del mar de la costa xilena, l'aigua pel regadiu de conreus i la sal per l'emmagatzematge d'energia de les CSP?

No conec quins son els preus sobre els que es basa Abengoa, però estic segur que seguiran amb molta atenció la Sunshot Initiative del departament de l'energia dels USA, que te com objectiu fer baixar els costos de l'energia solar a US$ 6cts/kWh (en euros 4.5cts/kWh). Tot sembla indicar que ja han assolit l'objectiu i ara estan treballant en fer baixar els costos indirectes: la integració a la xarxa, l'emmagatzematge, l'accés al capital, la fabricació local i la formació d'una força de treball ben entrenada.

Pel que fa a l'estudi de l'emmagatzematge és possible que estigui relacionat amb la inversió de 5 bilions de US$ de Tesla per la construcció d'una fàbrica de bateries que puguin ser utilitzades per habitatges i vehicles indistintament (veure Honda Is Designing Houses). I també és possible que aquest estudi expliqui que els xinesos de Wanxiang Group s'hagin decidit competir amb Tesla als Estats Units amb la construcció d'una altra planta gegant.

He deixat per la fi la noticia més important de la sèrie. Suntech Power, el més important productor de plaques solars del món, prediu que el cost de la construcció de plantes d'energia solar fotovoltaica a gran escala podria igualar el cost de la generació per carbó a la Xina l'any 2016 (o com a molt tard el 2017): un canvi que transformaria radicalment el mercat de l'energia a la segona economia més important del món, amb un impacte impressionant pel que fa a la reducció de les emissions de CO2.

l'exèrcit americà i les energies renovables

A fi de trencar amb molts dels típics tòpics creats al voltant de les energies renovables et proposo visitar la pàgina de la US Army Energy Initiatives Task Force (EITF).

Sobre la base de la col·laboració i el finançament de la iniciativa privada, aquest grup de treball, creat el 2011 per l'administració Obama, centralitza el disseny i la implementació de projectes energètics a gran escala destinats a l'exèrcit americà, de manera a assegurar la seva rendibilitat. Bàsicament, aquest grup de treball es concentra en projectes de producció d'energia renovables i alternatives de 10 MW o més, en instal·lacions de l'exèrcit localitzades als Estats Units. L'objectiu final d'aquest grup de treball és que, a l'horitzó 2025, el 25% de tota l'energia consumida per les instal·lacions de l'exèrcit USA sigui d'origen renovable.

Cal no oblidar però que, com es tracta de l'exèrcit, l'objectiu final d'aquest grup de treball és clarament militar:

Renewable energy is critical to making our bases more energy secure. Together with emerging microgrid and storage technologies, local sources of renewable power will increase the energy security of our nation’s military installations

Assistant Secretary of the Army (Installations, Energy & Environment)
White House and DOD Announcement on Installation Energy Security

Però, seguint la mateixa lògica argumental, tampoc hem d'oblidar que si l'exèrcit USA aposta per les energies renovables sota criteris de màxima seguretat (i baix cost!), molts dels arguments utilitzats pels grans grups elèctrics sobre la fiabilitat de les renovables podrien no valer el paper en que estan escrits. Afegir que hom podria també reflexionar sobre la honestedat dels "experts" que els donen suport i demanar-se per quins son els interessos que defensen.

Canviant de tema, però no gaire, si la pàgina de la US Army Energy Initiatives Task Force (EITF) t'ha sorprès per inesperada, et proposo visitar una altra pàgina insòlita de l'exèrcit americà: The U.S. Army Environmental Command (AEC) que està basat a ... Texas!

Des de la seva creació el 1972, la missió de l'AEC sembla haver estat orientada principalment a la restauració dels sols utilitzats per l'exèrcit, bàsicament a l'eliminació de residus tòxics i municions. Com hom pot imaginar, estan força interessats per l'estudi dels fenòmens de resiliència dels sols després de l'abandó de les instal·lacions militars.

Però l'AEC també te com a missió oferir serveis geoespacials per diverses organitzacions de l'exèrcit USA. Entre els serveis que ofereix es troben els de anàlisis geoespacial i el suport de cartografia personalitzada . Aquests serveis son utilitzats pel EITF per la realització dels seus objectius (punxa aquest enllaç per més informació).

---

Nota: Pots llegir les publicacions del EITF o subscriure't a les news del grup de treball punxant aquest enllaç.

Infos complementàries:

• Lisa Cohn: Military advances energy independence with microgrids (GreenBiz)
• NATO Armed Forces Embrace Renewable Energy (Environment News Service)
• David Roberts: U.S. military gets serious about microgrids … which is more exciting than it sounds (Grist.org)
• Armée de Terre, France: Développement durable : les énergies renouvelables
• US Department of Defense: Pentagon Looks to Smart Grids for Battlefield Energy

spanish wind is different?

El passat 21 de Maig, la publicació australiana reneweconomy informava d'un estudi de la Universitat de Queensland que demostra que l'energia eòlica ha ajudat a baixar els preus a l'engròs de l'electricitat a cinc estats entre el 25 i el 39% de mitjana anual (punxa aquí per accedir a l'article).

Si li dones un cop d'ull al gràfic, veuràs que els preus de sortida de l'anàlisi ja eren força baixos: en dòlars australians, entre poc més de 5 cts/kWh i poc menys de 7 cts/kWh (en euros, entre poc més de 3 cts/kWh a 5 cts/kWh). A Espanya, un diari afí al govern, publicava el passat 07.03.2014:

La eólica española está de enhorabuena: la Asociación Europea de Energía Eólica (EWEA, según sus siglas en inglés) ha decidido concederle a España el European Wind Energy Award (el premio de la eólica europea) por ser el primer país del mundo en que la eólica llega a ser la primera fuente de electricidad en un año completo.

Mientras, el sector está viviendo una grave crisis por los sucesivos cambios normativos llevados a cabo por los últimos gobiernos, especialmente el de Mariano Rajoy, como una moratoria para nuevas instalaciones, el brutal recorte de las primas y la implantación de nuevos impuestos. Estas reformas, algunas con carácter retroactivo, ha recortado los ingresos de las empresas del sector en varios miles de millones de euros durante los últimos años, lo que está provocando el cierre de plantas.

Menos mal que nos queda Portugal i que a EDP sí que han realitzat que l'energia eòlica és la que presenta el costos de generació més baixos. En fi, vist des de fora, que el govern espanyol pugui aplicar reformes amb caràcter retroactiu i que aquestes penalitzin les empreses no es pot veure com una sorpresa: aquest país ocupa la 40a plaça al rànking mundial de la corrupció, just pel davant de Cap Vert. Vist des de dins, podria sorprendre la condescendència dels empresaris amb un govern que actua d'aquesta manera. Però millor que ens quedem amb les dades factuals, apaguem la TV cada cop que surti un "expert" en energia i pensem que, també pel que fa al vent: Spain is different!

---

Referència:
Phillip Wild; William Paul Bell; John Foster: Impact of Operational Wind Generation in the Australian National Electricity Market (NEM) over 2007-2012, April 2014.

professió: immaterialitzador

Ahir vaig agafar-me un dia de festa. Feia un dia execrable, com si diguéssim, i vaig aprofitar per "canibalitzar"un parell de vells ordinadors que corrien per casa. Si, amb els anys, els ventiladors havien acabat per fer un munt de soroll, al que surt a l'imatge se li va  morir la font d'alimentació i vaig decidir que els havia arribat l'hora de descansar per sempre.

Els vaig desmuntar per recuperar els discs durs, la memòria i tots els cargols que vaig trobar (quan els necessites, valen una pasta!). I, en el cas del de l'imatge, també una parell de targetes que li havia afegit en el seu temps i que podrien ser-me útils en un moment donat (mai se sap!).

Espero no ficar-me massa tou dissabte, quan els porti al reciclatge. Ja sé que son màquines, però hem passat un munt de temps junts i son moments que no oblidaré.

renovables: record històric a la RFA

producció i consum d'energia
el passat 25.05.2014 a la RFA

El passat diumenge 25 de Maig la producció d'energia renovable (solar, eòlica, hidràulica i biomassa) a la RFA va cobrir, entre les 12h00 i les 13h00 el 74% del consum. 

Cal situar aquesta informació en el seu context i recordar que estem parlant d'un dia festiu amb unes condicions climàtiques excel·lents. Però tampoc podem oblidar que estem parlant del país més poblat de l'UE i de la primera potència industrial del continent.

Analitzem primer la demanda. Si vas a la pàgina d'Energiewende, i selecciones les dates adequades, veuràs que entre les 12h00 i les 13h00 del passat 25.05 la demanda oscil.lava entre els 52.8 i els 54.6 GW. Comparativament, agafant un dia entre setmana, per exemple el passat dijous 22.05, la demanda oscil.lava entre els 70.26 i els 69.84 GW.

I analitzem ara la producció, on cal destacar que si la producció de les altres fonts d'energia roman estable durant el dia, aquella que fa tota la diferència, l'energia solar, es concentra lògicament a les hores de màxima insolació.

Abans de traure conclusions ràpides sobre aquest fet crec que val la pena llegir-se aquest article publicat per reneweconomy el passat 20.05: German residential battery storage scheme signs up 4,000 homes. Aquest article ens diu que, gràcies a la política de subsidis aprovada pel govern federal, l'any passat es van instal·lar 4'000 sistemes de bateries de lithium-ion que permeten emmagatzemar l'excés d'energia produïda durant les hores de màxima insolació. Segons l'Associació Federal de la Indústria Solar de la RFA (BSW-Solar) les previsions apunten a que la demanda d'enguany serà encara més important, car la raó principal d'aquesta gran demanda és que "la gent vol esdevenir independent dels combustibles fòssils i invertir a casa seva, en línia amb la política de la transició energètica de la RFA ".

Aquesta inversió a títol privat també és interessant pels reguladors. La possibilitat d'emmagatzematge, permet deslligar la producció de la xarxa. I d'aquesta manera alliberar els reguladors de rebre de manera no prevista grans quantitats d'energia -pel sol fet que el vent s'ha decidit a bufar o el sol a brillar- que han de mirar de trobar on col·locar després de haver negociat el seu preu amb els consumidors potencials.

Last but not Least, l'Agència de l'Energia de Dinamarca ha publicat un estudi: Energy Scenarios for 2020, 2035 and 2050  on s'afirma que seria tècnicament possible construir un sistema nacional d'energia segura i fiable basat al 100% en energies renovables d'aquí a l'any 2050.

geografia urbana: megalòpolis i bananes

Utilitzar les xifres de població per definir una megalòpolis és un exercici arriscat, car abans hauriem de saber si estem utilitzant criteris asiàtics o de l'Amèrica de l'Est per fer-ho. Podem acceptar de definir-les com un sistema composat d'àrees metropolitanes adjacents?  O més precisament, com una xarxa extensa de centres metropolitans i les seves perifèries adjacents, que inclourien enllaços en els sistemes d'infraestructures i socio-econòmics? En el cas d'Europa, seria simplement allò que veus quan agafes un tren des de Basel fins Amsterdam?

Tant se val. Comencem pels corredors urbans que s'associen a les megalòpolis europees, i fem-ho amb el que es coneix amb el nom de Blue Banana, recordant que aquest concepte va ser desenvolupat durant els treballs de redaccio de la Géographie universelle, realitzada pel grup RECLUS sota la direcció del geògraf francès Roger Brunet.

Sobre el perquè del color blau, et deixo llegir l'anecdotari a Wikipedia. No té cap més importància que la de haver fet escollir altres colors a les seves rèpliques: la Golden Banana (també coneguda amb el nom de Banana Dorada i European Sunbelt) o la Green Banana que, com la precedent, sols es coneguda per alguns rars iniciats.

Ara bé, a poc que ens coneguem, ja hauràs deduït que la meva intenció no és comentar el concepte de les bananes, sinó proposar-te la lectura d'un article vell de dotze anys, però de rabiosa actualitat de Roger Brunet: Lignes de force de l'Espace Européen. Una anàlisi geogràfica que'ns presenta així l'Europa real en el seu abstract: Una Europa estructurada a través de diverses figures geogràfiques: una asimetria doble, un poderosa dorsal transversal, un anell de ciutats rodejades de perifèries en transformació, un enreixat de grans eixos de comunicació: existents i potencials. Però una Europa que resta encara dividida per les fronteres i les centralitats que els hi estan associades  ...

L'article de Roger Brunet no ens parla d'un retorn a fronteres medievals, tampoc les del tractat de Westfalia o les de la divisió europea a la fi de la II Guerra Mundial. Tampoc de fronteres lingüístiques en una Europa que utilitza l'anglès com lingua franca. Ens parla de l'espai europeu tal i com és viscut quotidianament als bescanvis de mercaderies i serveis, l'espai de la seva megalòpolis central, on conviuen i transiten milions dels seus habitants.

Es una veritable llàstima que, en aquestes darreres eleccions al Parlament Europeu, els ciutadans de la Unió hagin perdut l'oportunitat de discutir sobre com fer avançar l'espai europeu i hagin perdut el temps en baralles internes de safareig o en escoltar els cants de sirena cap a antigues concepcions territorials que poc tenen a veure amb la realitat socio-econòmica del continent. Però per damunt de tot, és una veritable llàstima que els funcionaris de la Unió s'hagin allunyat tant dels pobles als que haurien de representar, que no s'hagin ocupat dels seus problemes reals i no que hagin sabut il·lusionar-los amb un projecte europeu en que es puguin reconèixer.

Espero que l'article de Roger Brunet no passi a l'oblit dels llibres de historia (potser és ja el cas?) i que Einstein i la seva cita més famosa no s'apliquin a l'Europa actual: two things are infinite: the universe and human stupidity; and I'm not sure about the universe.

how much will it cost to solve climate change?

es tanquen nuclears i centrals de gas
mentre les de carbó segueixen produint
a  nivells molt elevats

Un article publicat pel MIT Technology Review el passat 12.05.2014:  How Much Will It Cost to Solve Climate Change? ens presentava uns resultats publicats el mes passat pel Intergovernmental Panel on Climate Change (ONU) sobre el cost econòmic per la correcció dels desastres provocats pel canvi  climàtic. Aquest informe estableix que els esforços per estabilitzar els nivells d'emissions de gasos d'efecte hivernacle requeririen inversions de prop de 13 bilions de US$ fins al 2030.

Crec que s'hauria d'aclarir quina és la part dels USA en els 13 bilions de US$ que l'ONU presenta en el seu informe. Més si tenim compte dels 21 bilions de US$ que l'administració Obama va presentar pel pressupost que es va discutir a l'estiu 2013 (veure Climate Change Expenditures).

L'informe també planteja que la reducció d'emissions provocaria la reducció la taxa de creixement econòmic (com a conseqüència de factors com l'augment del preu de l'energia): encara que de mitjana representaria menys d'una dècima de punt percentual per any, d'aquí a 2100. Personalment, podria estar d'acord amb aquesta apreciació si tingués compte del creixement que la transició energètica podria provocar tant en la instal·lació de les noves tecnologies, com en del desmantellament de les antigues (centrals nuclears, centrals i mines de carbó a cel obert, etc.). 

L'article del MIT també planteja que el retard pot fer augmentar els costos, que pujaran encara més si tots els països no fan tota la feina junts. I lliga l'augment dels costs a factors diversos, com ara que hi hagin tecnologies puguin no funcionar com s'esperava: en particular l'article menciona la tecnologia de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni. 

Però la realitat és tossuda i ens diu que la producció d'electricitat basada en la combustió de carbó no deixa d'augmentar: i amb ella, les emissions! Malgrat tot el que hem hagut d'escoltar dir sobre les energies renovables a la RFA aquest gràfic del mix energètic ens diu el contrari. El mateix que aquests comptadors en temps reals al Regne Unit. O que aquestes dades interactives del National Geographic. 

La meva pregunta és: I si ens deixéssim de parlar de bilions de US$, de les nuclears o de les renovables, i parléssim de l'energia elèctrica produïda amb carbó? I si parléssim de la possibilitat de reemplaçar la producció elèctrica basada en el carbó amb instal·lacions menys contaminants que actualment estan tancades amb l'excusa de la producció de les energies renovables?  Això es pot fer ara i avui? Necessitem bilions de US$ de inversió?

edutopies: laurène castor

Avui m'agradaria presentar-te un blog que segueixo des de fa temps, que trobo molt interessant i que't recomano. El seu nom és  edutopies i està realitzat per Laurène Castor (LinkedIn), responsable d'Innovacions Pedagògiques  a la France Business School .

Vaig caure pel seu blog per atzar. Buscant informació sobre Ecole 42 vaig trobar el relat de la seva experiència personal: Ecole 42 : "Chroniques d'une noyée", les 10 moments les plus marquants, i després el seu blog edutopies.

Si la qualitat gràfica del seu blog és remarcable, el que més m'impressiona és l'esforç, la motivació i la simpatia (vols prendre un cafè virtual?) amb que es dedica a divulgar les seves reflexions sobre l'educació i també la difusió de les eines que va descobrint, junt una valoració personal sobre el seu ús.

Al seu blog trobaràs dues seccions que trobo força reeixides: Bonnes pratiques en matière de créativité et de pédagogie i els Tutoriels Indispensables. Ara bé, no deixis de visitar la que és potser la secció més interessant del blog: Des ressources pour se nourrir des idées les plus inspirantes.

Pots trobar Laurène també a EducaVox, on es descriu a sí mateixa d'aquesta manera: Je suis blogueuse et je m’intéresse à l’éducation, à la créativité, au design, au numérique et au durable. Je me renseigne régulièrement sur les TICE et publier ce que j’apprends m’aide à réfléchir sur les moyens de voir l’éducation autrement. 

---

Al edutopies Laurène també ens informa d'altres novetats que cauen a les seves mans. Per exemple, a la seva darrera Newsletter presentava dues revistes que jo no coneixia i a les que t'invito a donar un cop d'ull: Socialter i Usbek & Rica. En aquest darrer pots trobar un reportatge molt interessant realitzat durant el mes d'Octubre del 2013: L'Espagne, sans peur et sans futur (versió PDF). El tipus de lectures de les que no sembla tenir compte el govern espanyol quan afirma que tota Europa admira el creixement espanyol.

I que tal si, ja per acabar, li dones un cop d'ull a aquest interviu: Laurène Castor décrypte et analyse les sélections de l'école 42