jo també vull parlar de venezuela ...

ODbot - Yo como entrepreneur, ohdios.org

Si segueixes aquest bloc, potser recordis que el passat 26 d'abril de l'any passat vaig publicar un article on parlava de les reserves de petroli i on responia a una qüestió que uns mesos més tard s'ha convertit de rabiosa actualitat: Què ha fet que les reserves més grans de petroli, que fa anys se situaven al Mig Orient, ara es trobin a l'Orinoco? (1). Si m'ho permets, m'agradaria demanar-te que li donessis un cop d'ull abans de llegir-te un article que Lidia Falcón va publicar el passat 28.01.2019 a un bloc de Público: Cómo se fabrica un golpe de Estado (2) o el video d'aquest tweet al compte de Podemos: No puede llamarse demócrata quien apoye un golpe militar o una guerra civil en Venezuela (3).

A partir d'aquí, que cadascú pensi el que vulgui. Car jo només voldria parlar d'una de les pàgines d'humor de la qual vaig ser un fidel seguidor durant molt de temps: Oh... Dios! 3.0 (la pots trobar també a Instagram).

Si no estic mal informat, Oh... Dios! es va crear el 2009 i va deixar Twitter el 2013, pocs mesos després de la mort d'Hugo Chávez, convertint-se en una pàgina Web que, segons Whois, té el seu servidor a l'estat de Miranda, a Veneçuela.

Tot i que la pàgina es presenta com: Comunidad latinoamericana de humor, vaig adorar des del primer moment que la seva crítica del règim mai queia en la barroeria típica de l'humor de la dreta espanyola. Utilitzant un espanyol refrescant que sovint descobria, se'n fotien per igual dels membres dels círculos bolivarianos que dels pijos de Caracas; del plan de la patria dels bolivarians com de l'església catòlica (amb un ateisme racional, ferotge i sense concessions).

Un humor amb un llenguatge políticament incorrecte. També masclista, però atacant ferotgement els machos i el gremi dels jackass. També, i com!, fent conya de les relacions de parella, en qualsevol dels seus formats. Sense oblidar el que em va semblar un dels grans tòpics de l'humor veneçolà: els homos de Valencia i el nom de l'estat del qual aquesta ciutat és la capital.

Un humor sarcàstic sobre la violència, les penúries econòmiques, el racionament i la dignitat en la pobresa en què ha caigut un dels països més rics del continent americà. Un humor àcid que no fugia de la ridiculització de Chávez i Maduro, sense caure ni en l'obsessió pels personatges, ni en una absurda equidistància que acabés buidant la pàgina de personalitat, com està passant actualment amb la fins ara remarcable: Así va España, assetjada pels trolls del trio de la benzina.

Si parlo de la pàgina en temps passat és perquè fa mesos que no publica gairebé res. Probablement perquè la situació a Veneçuela ja no permeti ni riure. Espero però que aviat arribi el dia en què tornin a publicar i que ho segueixin fent amb el mateix tarannà amb què ho han fet fins ara. Mentrestant, jo la seguiré revisitant de tant en tant car, hi ha clàssics que mai passen de moda.

---

1. What about the oil reserves?, publicat en aquest bloc el 26.04.2018
2. Lidia Falcón: Cómo se fabrica un golpe de Estado, Público, 28.01.2019 
3. Podemos: No puede llamarse demócrata quien apoye un golpe militar o una guerra civil en Venezuela, Twitter, 28.01.2019
   

bob dylan - don't think twice it's all right

Vintage.TV - Don't Think Twice It's All Right - Bob Dylan (1963), Youtube, 27.06.2014

Quan Bob Dylan va publicar aquest tema feia un any que, amb els meus pares, havíem emigrat a Londres. M'ha fet gràcia penjar un vídeo amb un tema que adoro i les imatges vintage d'una vila de la que, als meus tres anys, només tinc el record de les fotografies que corrien per casa.

Com m'ha semblat veure al vídeo un Renault Dauphine, les seves imatges no poden ser anteriors a la seva fabricació i comercialització: cap el 1957. M'ho confirma més endavant l'anunci al London Pavilion (Piccadilly Circus) d'un film que va sortir el 1960: The Fugitive Kind i un comentari que he trobat a una foto penjada a Flickr. Així doncs, el Londres on vam viure, no seria gaire diferent del que mostra el vídeo i encaixa força bé amb les fotos que corrien per casa. Un cop identificada la data del vídeo, dir que se m'ha fet molt estrany no veure gairebé res més que les velles versions del que seria el Trabant del Regne Unit: el Ford Anglia 105E que pots veure als films de Harry Potter. Al vídeo només crec haver-ne vist quatre!

Quan tenia al voltant de 13 anys vam tornar per visitar un oncle que encara vivia al mateix flat que havíem compartit deu anys abans. El flat es trobava al districte de Swiss Cottage (una premonició!), a mig camí de les estacions de metro de Swiss Cottage i St. John's Wood, prop dels estudis d'Abbey Road.

Em vaig passejar fa uns dies per aquells carrers amb Google Street View i, com no podia ser d'una altra manera, no vaig trobar als meus records res de tot el que estava veient a les imatges. Tot i saber pel meu oncle que havien derruït l'edifici on hi havia el flat on vam viure per construir nous apartaments, ja no era el barri obrer de cases de maons que vaig conèixer. Francament, el barri actual em recorda a una zona de Ginebra que no m'agrada gens ni mica, però com treballo amb un company britànic que l'adora, diré que la meva és una opinió molt personal i subjectiva.

En qualsevol cas, estic content de no haver vist ni si el restaurant on havia treballat el meu pare s'havia convertit en un fast food, ni si el forner jueu que feia un pa que adorava havia traspassat el seu local a una agència d'assegurances. El més probable però és que un i altre acabessin derruïts i reemplaçats per un bloc d'apartaments impersonals. 

federalisme: de què estem parlant?

Sur les traces de Guillaume Tell: Uri, myswitzerland.com

Fa uns dies que una amiga em va parlar del seu interès per visitar Suïssa amb la seva família. Per un motiu que desconec, va dir-me que havia estat mirant preus d'hotels a Bern i que els va trobar molt cars. Em va sorprendre que em parlés de Bern. Més que res, perquè l'obsessió dels espanyols es visitar Interlaken, Gruyères, Ginebra, ... però, en general, no tenen gaire interès en visitar Bern.

Bern és una ciutat on m'agrada molt anar-hi, en especial per visitar el seu casc antic. Però Bern, com Washington als USA,  no és res d'altre que la capital federal: la seu del govern i del parlament federal. El tribunal federal es troba a Lausanne, el museu nacional suís es troba al Château de Prangins.  Bern te un aeroport amb un tràfic que està molt lluny de les xifres de passatgers dels aeroports de Zürich, Genève o l'euro-aeroport de Basel. Si la banca nacional suïssa té dues seus: una a Bern i l'altra a Zürich., els grans bancs suïssos tenen les seves seus principalment a Zürich, Basel o a Ginebra. Tampoc Berna és la vila més poblada del país, car ocupa la 5a plaça en el rànquing, darrera Zürich, Genève, Basel i Lausanne.

Tot el que t'acabo de dir fa part d'una descentralització que es troba a les arrels d'un estat federal: un estat federal real, no els succedanis que pots trobar a altres llocs amb aquest nom.

Un estat federal que, a més de Suïssa també el pots trobar als USA. On molt poca gent sap que Washington, District of Columbia (DC), la capital federal, no forma part de cap dels cinquanta estats de la Unió i depèn directament del govern federal. A canvi d'acollir les institucions federals més importants de la Unió i les empreses privades que necessiten de la proximitat del poder, els seus residents no tenen cap representació al Congrés dels USA. Altrament, si tothom coneix New York poca gent sap que la capital de l'estat de New York es troba a la ciutat d'Albany. Anàlogament, tothom coneix Texas, però poca gent sap que la capital de l'estat no és ni Houston, ni Dallas ni San Antonio, sinó Austin. I què dir de Chicago, on poca gent sap que la capital de l'estat d'Illinois és Springfield. Seguim amb Miami, on poca gent sap que la ciutat més gran de l'estat de Florida és Jacksonville i la seva capital Tallahassee. Finalment, tothom coneix Los Angeles o San Francisco, però poca gent sap que la capital de l'estat de Califòrnia és Sacramento.

Ràpidament, la primera conclusió que pots extreure davant de la superficialitat d'aquestes infos és que, a un estat federal de veritat (i no a un succedani), la capital de l'estat no és la ciutat més important del país ni pel que fa al nombre d'habitants ni pel que fa al seu pes a l'economia. També que les institucions i els impostos recaptats per l'estat federal es distribueixen per tot el territori, i que la capital no té més, ni menys!, privilegis pel sol fet de ser-ho.

Estic segur que tot això t'està fent pensar en Espanya i en Madrid. Però crec que hauries d'estendre aquest raonament a França i a París o al Regne Unit i a Londres. També a Catalunya i a Barcelona.

Canviant de tema, tot i que no gaire, a principis de gener, Salvador Enguix publicava a un blog de La Vanguardia (1) un article on expressava la seva preocupació pel desinterès de les forces polítiques i les institucions valencianes per conservar el llegat de Vicente Blasco Ibáñez (2), i alertava del perill que el Ministeri de Cultura se'n faci càrrec i acabi a Madrid. Cal buscar en un dels comentaris dels lectors la part que he trobat més interessant de l'article:

València sí que es mereix a Vicente Blasco Ibañez. I si la fundació i l'ajuntament no es posen d'acord en conservar-lo, segur que per dificultats econòmiques, és magnífic que el Ministeri de Cultura d'Espanya, que segons sembla no pateix les dificultats econòmiques de València i altres i autonomies, es pugui fer càrrec d'ell. Però, per què el Ministeri de Cultura d'Espanya, que no ho és només de Madrid, com així sembla, no es compromet a dipositar aquest llegat a València i se l'emporta a Madrid? Com per cert també ha passat amb tant patrimoni català, citaré l'últim cas, el del gran arquitecte Coderch (3). O és que catalans i valencians no contribueixen amb els seus impostos al pressupost general de l'estat?

Malauradament no és un problema exclusivament espanyol. Qualsevol ciutadà que hagi viatjat una mica i hagi visitat el patrimoni cultural de les grans capitals europees haurà vist el mateix: amb l'afegit de l'espoli del patrimoni de les antigues colònies per les antigues potències colonials.

Però no és un problema exclusiu de les capitals dels estats. Si has pogut llegir l'article de Salvador Enguix, veuràs que l'autor deixa entreveure una certa desil·lusió pel fet que el museu de Max Aub (4) es trobi a Sogorb i no a València. I, sense entrar en detalls, hom podria començar a discutir si bona part del patrimoni dels museus d'una ciutat com Barcelona, no hauria de trobar-se al lloc al qual pertanyen les obres.

En realitat molt poca gent ni sap de què parla realment quan es refereix al federalisme ni de com funciona realment un estat federal. Ni entre aquells que s'hi oposen, ni entre aquells que suposadament el defenen.

Sincerament, crec que en aquest segle XXI no ens faria cap mal recuperar les lectures dels defensors del federalisme espanyol del segle XIX i veure com actualitzar-les en el context actual, amb l'objectiu de trobar solucions enllà on només hi ha problemes lligats a sistemes que han fracassat arreu del món. I un cop trobada una solució a l'organització territorial, passar immediatament a buscar-ne una altra per un sistema econòmic que fa molt de temps que, des del seu inici, ha mostrat els seus límits d'eficàcia i de convivència.

---

1. Wikipedia: Salvador Enguix Oliver
2. Salvador Enguix: València no se merece a Blasco Ibáñez, Diario de Valencia, La Vanguardia, 10.01.2019
3. Teresa Sésé: La familia Coderch legó el archivo a Madrid por la demora de la Generalitat, La Vanguardia, 20.12.2018
   
4. Wikipedia: Max Aub

carolyn wonderland - judgement day blues

Carolyn Wonderland - Judgement Day Blues, Youtube, 25.09.2011

suisse - cryothérapie et plongée en eau froide

Cryothérapie et plongée en eau froide, RTS, 36,9°, 23.01.2019

El passat dimecres, l'emissió 36,9° de la RTS presentava un dossier sobre la crioteràpia que pots trobar al vídeo que obre aquest post.

Com ja et pots imaginar, aquesta teràpia no té res a veure amb aquesta coneguda imatge de Jack Nicholson a The Shining (1980), però no descarto que, quan hagis acabat de veure el vídeo d'aquesta emissió, et quedis amb aquesta sensació.

No puc negar-te que m'ha impressionat veure amb quin estat de forma ha deixat aquesta teràpia a una senyora de 70 anys amb greus problemes d'artrosi. I veure-la jugar amb una pilota, en hivern i a l'exterior, en roba interior i amb el seu coach en màniga curta, és tot un argument positiu que em tranquil·litza. Em tranquil·litza molt més que no la penya que surt al principi de l'emissió, banyant-se al llac a Ginebra i, després de repetir-nos com és de saludable fer-ho, veure'ls esmorzar amb la bufanda i l'anorac posats. Per no parlar de la parella que es banya a l'aigua gelada del Llac de Joux, en banyador però amb un barret de llana i guants. 

El cas és que aquesta teràpia sembla funcionar i que, veient a l'emissió aquells que la segueixen, m'ha passat el fred de cop.

the rembrandts

The Rembrandts - I'll Be There For You (1995), Youtube, 25.01.2015

The Rembrandts - Rollin Down the Hill (1992), Youtube, 05.12.2016

solar power in wintertime

Removable photovoltaic panels. © 2019 EPFL/CRYOS

El passat 7 de gener de 2019, una publicació electrònica de l'École polytechnique fédérale de Lausanne (EPFL), presentava un article molt interessant sobre un estudi realitzat conjuntament pel WSL Institute for Snow and Avalanche Research (SLF) i l'EPFL (1) que es publicava el mateix dia a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) (2).

L'electricitat d'origen solar està lligada a fortes variacions estacionals. A l'estiu, l'energia fotovoltaica generalment proporciona més electricitat que la demanda del mercat. A l'hivern, però, hi ha un dèficit de producció perquè la radiació solar és més baixa: els dies són més curts, el sol és més baix i, a baixa altitud, dominen la boira i els núvols.

El grup de recerca del SLF i de l'EPFL es va fixar com a objectiu investigar la rendibilitat de la producció d'energia fotovoltaica a l'hivern en instal·lacions d'alta muntanya. Recolzant-se sobre les dades de satèl·lits per avaluar la radiació solar a tot el territori suís i analitzant com les superfícies cobertes de neu i la inclinació dels panells solars podrien influir en la producció d'energia, van avaluar el potencial de producció d'electricitat fotovoltaica en zones d'alta muntanya.

A una instal·lació de proves al Totalp, a Davos (Graubünden), l'equip de SLF i de l'EPFL, juntament amb els serveis d'electricitat de la vila de Zürich (EKZ) i la Zurich University of Applied Sciences (ZHAW) van analitzar la producció d'energia elèctrica dels panells i els problemes tècnics que podrien manifestar-se amb la construcció d'instal·lacions fotovoltaiques a una zona d'alta muntanya.

Ara per ara, les conclusions de l'equip semblen demostrar que, quan les plaques solars estan instal·lades en un angle pronunciat, gràcies a la radiació solar reflectida per la neu el rendiment és màxim, el que fa permetria augmentar la producció d'electricitat a l'hivern.

Annelen Kahl afirmava en l'article de la revista de l'EPFL (cf.2) que: "El nostre treball demostra que el dèficit en la producció d'electricitat que es derivarà de la producció nuclear pot compensar-se millor amb la construcció d'instal·lacions fotovoltaiques a les muntanyes que no pas amb mòduls a les taulades dels edificis de la plana, ja que cada metre quadrat produeix no només més electricitat, però també en un moment en què la producció fotovoltaica és molt més baixa".

Personalment puc compartir aquest optimisme des del punt de vista tècnic, però tocant de peus a terra, recordo l'enrenou que s'ha organitzat cada cop que una empresa ha muntat un generador eòlic a les muntanyes suïsses (3) i, francament, em temo que els amants de la natura i els esquiadors s'oposaran amb ferocitat a la construcció d'instal·lacions fotovoltaiques a una zona d'alta muntanya i preferiran seguir amb la construcció de centrals nuclears ... sempre que no les construeixin prop d'on viuen i els residus s'emmagatzemin lluny de casa. 

---

1. Produire plus d'énergie solaire en hiver grâce à la neige, Mediacom, EPFL, 07.01.2019
2. Annelen Kahl, Jérôme Dujardin, and Michael Lehning: The bright side of PV production in snow-covered mountains, roceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 07.01.2019 
3. For and against Wind Power, publicat en aquest bloc el 19.04.2018
   

un món malalt i alguns dels seus terapeutes ... (2)

Terry Miles: They try to ban the music ... see what happens next, Youtube, 13.10.2018

El passat 27 de desembre publicava un article anomenat: Un món malalt i alguns dels seus terapeutes ... (1), on et presentava al Dr. Terry Miles.

Avui m'agradaria tornar a presentar-te una altra operació d'aquest terapeuta, aquest cop a Birmingham City Centre (2). Altre cop molt ben acompanyat: per l'Anthony Miles amb la seva harmònica i una noia fent-se uns pogos amb una motivació remarcable.

El problema és que, a partir del minut 2:45 també se'ls afegeix un individu que sembla sortit del càsting de l'equip de seguretat de l'aeroport del film Die Hard 2. Vull dir que, al pobre home -i em temo que al seu superior jeràrquic, probablement una mena de Carmine Lorenzo revisitat (3)- se'ls deuria fer dur comprendre perquè el Dr. Terry Miles tocava un piano que Yamaha havia deixat en lliure ús amb finalitats publicitàries.

---

1. Un món malalt i alguns dels seus terapeutes ..., publicat en aquest bloc el 27.12.2018
2. Wikipedia: Birmingham City Centre
3. Dennis Franz (Die Hard 2), Youtube, 06.07.2014
   

stranger things - an organism that covers 70 hectares

Setas de un hongo de la especie ‘Armillaria gallica’ (Marxm. & Romagn), La Vanguardia, 20.12.2018

El passat 8 de gener et parlava d'una subscripció a NetFlix. També que, per allò de començar amb alguna cosa que no haguéssim vist abans, vam fer-ho amb la sèrie Stranger Things (1). Als préstecs d'elements de terror que el film pren de films com Alien, Ghostbusters o la sèrie tv Lost s'ha d'afegir una xarxa subterrània orgànica massiva amb espores flotants, que alguns geeks afirmen que és un clin d'œil a les estructures enormes que els fongs són capaços de construir (2).

Avui m'agradaria reprendre i desenvolupar un article que vaig publicar sobre aquestes estructures enormes en aquest bloc en Maig del 2016 (3). I voldria fer-ho començant per un article que Science Mag (5) publicava en octubre del 2018, on ens parlava de la descoberta a finals de la dècada de 1980 d'un fong a Michigan que, inicialment, es creia que cobria 15 hectàrees, pesava 9.500 kg i tenia 1.500 anys: Humongous fungus (Armillaria gallica) (cf. 5). Un article publicat a La Vanguardia en desembre del 2018 (6) ens parlava d'un nou estudi (7) que, mitjançant proves més modernes i rigoroses, confirma que en realitat és més gran i més vell del que hom pensava: l'enorme fong pesaria 400.000 kg, tindria almenys més de 2.500 anys i mesuraria més de 70 hectàrees.

El més impressionant és que, fins i tot després de la recent estimació de la seva grandària, l'Armillaria gallica de Michigan és més petit que un altre fong que es va descobrir a Oregon el 1998: l'Armillaria ostoyae (8), que podria tenir més de 8.000 anys i cobrir més de 770 hectàrees (cf. 4).

A un dels comentaris d'un vídeo publicat sobre aquest fong a Youtube en 2016 (9), un usuari anomenat Fernando Martim afegeix que els micelis (10) d'aquest fong són bioluminescents (11), el que pot fer que la fusta dels arbres sembli il·luminar-se en tons de colors diferents.

L'article de Wikipedia (cf. 5) on es presenta el procès de descoberta del fong de Michigan, i el vídeo de Youtube (cf. 9) del que et parlava fa un moment presenten els Armillaria com a fongs que maten els arbres que es troben a la zona on s'estenen. Tenint en compte l'edat d'aquests fongs i el fet que encara hi hagin arbres -vius o morts- sembla molt més plausible pensar que aquests fongs exerceixen una funció de selecció natural que elimina els arbres més febles i no deixa viure sinó els exemplars més sans i forts de l'espècie. Per pura deducció lògica, crec que si  no fos així, no hi hauria cap rastre de cap arbre des de fa milers d'anys.

De totes maneres, històricament no és just presentar les colònies de fongs sota un aspecte negatiu: 

Fa 400 milions d'anys, els nivells de diòxid de carboni eren molt més alts que avui. Per a les plantes modernes, els nivells elevats de diòxid de carboni poden significar una major productivitat, però per a plantes primerenques sense arrels, que creixen en sòls rocosos pobres, l'adquisició de minerals, especialment fòsfor, hauria limitat la seva productivitat. La simbiosi amb els fongs hauria ajudat les plantes a obtenir el fòsfor, que els va permetre utilitzar més diòxid de carboni per construir més matèria orgànica que, més endavant seria enterrada, donant lloc a una baixada dels nivells mundials de diòxid de carboni. Els micelis també van augmentar la degradació dels minerals de silicat a les roques, determinant en el cicle del carboni de l'atmosfera als sediments oceànics. Totes aquestes i altres accions van reduir el nivell de diòxid de carboni a l'atmosfera i van augmentar el seu nivell d'oxigen (cf. 2)

I com et presentava a un article publicat en aquest bloc en 2016, tampoc és just oblidar el rol que poden jugar els fongs al nostre futur (cf.3).

Just per acabar, recordar que els fongs no són els únics éssers vius que es poden estendre sobre grans superfícies de terreny. Sota l'aparença d'un bosc a la Fishlake National Forest (Utah, USA), un sol pollancre (12), conegut amb el nom de Pando (13), ha creat una colònia d'uns 47.000 clons a través d'un sistema d'arrels que s'estén des de fa 80.000 anys sobre una superfície de 43 hectàrees.

Els nous "arbres" creixen al costat dels antics. Però tot i semblar individus diferents, en realitat pertanyen a l'extens sistema d'arrels de Pando, per la qual cosa els diferents arbres presenten aspectes gairebé idèntics, car bàsicament no són sinó clons d'un arbre ja existent.

El resultat és un dels organismes vius més grans i més antics de la terra que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, ha pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties ... però que tot sembla indicar que potser no sobreviurà a l'home (14) (15) car un estudi publicat a l'octubre de 2018 (16) afirma que Pando no ha crescut durant els últims 30-40 anys i que la principal causa ha estat la interferència antròpica: principalment a causa de l'extensió de les poblacions de bestiar boví i de cérvols.

---

1. The Clash - Should I Stay or Should I Go, publicat en aquest bloc el 08.01.2018
2. Susannah Lydon: Strangest things: fossils reveal how fungus shaped life on Earth, The Guardian, 16.01.2018
3. Les champignons pourront-ils sauver le monde? publicat en aquest bloc el 04.05.2016
4. Elizabeth Pennisi: ‘Humongous fungus’ is almost as big as the Mall of America, Science Mag, 10.10.2018
5. Wikipedia: Armillaria_gallica: Humongous fungus
6. El hongo que mide 70 hectáreas: uno de los mayores seres vivos del planeta, La Vanguardia, 20.12.2018
7. James B. Anderson et al.: Clonal evolution and genome stability in a 2500-year-old fungal individual, Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 19.12.2018, https://doi.org/10.1098/rspb.2018.2233
8. Wikipedia: Armillaria ostoyae
9. Tech Insider: Humongous fungus, Youtube, 08.01.2016. Nota que les dades estan molt lluny de les publicades a les altres fonts.
10. Wikipedia: Micelio
11. Wikipedia: Bioluminiscencia
12. Wikipedia: Populus tremuloides
13. Wikipedia: Pando (tree)
14. Brett Molina: Pando, the world's largest organism is dying, study suggests, USA Today, 18.10.2018
15. Yessenia Funes: The Biggest Organism on Earth Is Dying, and It's Our Fault, Earther, 17.20.2018
16. Paul C. Rogers; Darren J. McAvoy: Mule deer impede Pando’s recovery: Implications for aspen resilience from a single-genotype forest, Plos|One, 17.10.2018, https://doi.org/10.1371/journal.pone.0203619

xavi sarrià i el cor de la fera - alliberar-nos (2019)

Xavi Sarrià i el Cor de la Fera - Alliberar-nos, Youtube, 11.01.2019

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Un vídeo rodat a Badalona (wouah! quina de records que m'ha portat!), dirigit i realitzat per Terral Studio amb els actors Ibra Ceersey i Fede Castro.

---

Xavi Sarrià ens anima a "Alliberar-nos" amb la seua nova cançó i videoclip, tresdeu.com, 11.01.2019

switzerland - avalanches january 2019

LeHuffPost - Une impressionnante avalanche déferle sur Vinadi en Suisse, Youtube, HuffPost, 16.01.2019

Parlar de les allaus en aquest bloc comença a ser una tradició (1). I després de les nevades que han caigut a Suïssa aquests darrers dies, en particular a la Suïssa central i oriental, un tema gairebé obligat.

Avui m'agradaria començar per compartir amb tu un reportatge de SwissInfo que ens presenta tot el que s'ha fet en el camp de la protecció civil després de les grans allaus de l'hivern de 1999, quan als Alps hi havia gruixos de més de 5 m de neu i es van enregistrar 1.200 allaus amb conseqüències devastadores, entre les quals cal no oblidar la mort de 17 de persones. L'article ve acompanyat d'un vídeo molt interessant que et proposo veure (2).

Hom pot doncs trobar a Suïssa les mesures de protecció contra les allaus més avançades del món. Entre elles, potser la més espectacular sigui la de provocar allaus provocades des d'helicòpters amb l'ajuda d'explosius. Pots trobar un bon exemple a un reportatge amb imatges impressionants que la televisió pública de l'estat de Valais va emetre el passat 15.01.2019 (3).

Hom no pot controlar però totes les allaus que es produeixen arreu del país. Per exemple la que el passat 10 de Gener va caure al damunt d'un hotel (4) a Schwägalp (5), al cantó d'Appenzell Ausserrhoden (6), o la de Vinadi (7), a la comuna de Tschlin (8), al cantó dels Grisons (9).

I fins i tot en el cas d'explosions controlades es pot donar el cas que el volum de neu sigui molt més important que l'esperat i l'allau provocada pugui anar més avall del que s'havia estimat en els càlculs. Aquest va ser el cas d'una allau provocada el passat dimarts 15.01.2019 a Davos (10), al cantó dels Grisons (cf. 9), que et proposo veure a la secció de vídeos de 20minutes.ch (11).

---

1. Avalanches, diversos articles sobre allaus publicats en aquest bloc
2. 20 years of fighting the white death, SwissInfo, 16.01.2018
3. Danger d’avalanche de degré 4 sur 5: le hors-piste est dangereux, parfois mortel! C’est à nouveau le cas ce mardi en Valais, Canal/Kanal 9, 15.01.2019
4. Appenzell: l’avalanche qui a partiellement enseveli une station de ski n’aurait pas fait de victime, Le Temps, 11.01.2019
   
5. Wikipedia: Säntis
6. Wikipedia: Canton d'Appenzell Rhodes-Extérieures
7. Une impressionnante avalanche déferle sur Vinadi en Suisse, HuffPost, 16.01.2019
   
8. Wikipedia: Tschlin
9. Wikipedia: Canton des Grisons
10. Wikipedia: Davos
11. Avalanche à Davos, 20minutes.ch, 15.01.2019
    

larkin poe

Larkin Poe - Preachin' Blues, Youtube,21.09.2017

Una descoberta recent que m'agradaria compartir amb tu: Larkin Poe. Dues germanes: Rebecca i Megan Lovell a qui algú va tenir l'ocurrència d'anomenar les germanes petites dels Allman Brothers.

Si t'agraden la meitat del que a mi m'agraden ... benvingut al club!

Larkin Poe - Bleach Blonde Bottle Blues (Official Video), Youtube, 03.10.2018

Larkin Poe - Hard Time Killing Floor Blues (Official Video), Youtube, 20.11.2018

la llibertat d'empresa i l'anticrist

20+ Times People Had One Job and Failed Miserably: 17. Unwanted visitors can get some fresh air..., Brightside.me

Un cop més, la penya de Brightside.me  ens presenta un article (1) amb imatges que demostren que la realitat pot superar la més delirants ficcions de Francisco Ibáñez i els seus llegendaris Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio.

Estic segur que els més fidels partisans de la llibertat d'empresa estarien d'acord en tenir, com a mínim, en llibertat vigilada als autors dels treballs que ens presenta l'article de Brightside.me.

Tot i que, analitzant les imatges en detall, jo tampoc trobaria molts arguments en contra si algú em digués que, tot plegat, no és sinó la prova de l'existència de l'anticrist!

---

1. 20+ Times People Had One Job and Failed Miserably: 17. Unwanted visitors can get some fresh air..., Brightside.me

namika - je ne parle pas français

Namika - Je ne parle pas français [Beatgees Remix] feat. Black M (Official Video), Youtube, 13.04.2018

Quan sento dir rucades sobre la immigració i la integració dels immigrats m'agrada recordar aquests vídeos i un excel·lent article que Andy Robinson va publicar a La Vanguardia el passat 15.12.2018: Pochos, pijos y falsos nacionalistas.

Per aquells que no tinguin oïda per les llengües, Namika, filla d'immigrants d'origen marroquí, canta en alemany.

Namika - Lieblingsmensch (Official Video), Youtube, 09.07.2015

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

100 solutions to reverse global warming

Chad Frischmann: 100 solutions to reverse global warming, TED Talks, 25.09.2018 Click on "..." for the choice of the language of subtitles

Note: This talk was presented at “We the Future,” a special event in partnership with the Skoll Foundation and the United Nations Foundation. Tuesday, September 25, 2018 at TED Theater, New York, NY

Avui m'agradaria compartir amb tu una conferència que he trobat d'allò més interessant. Si trobes un moment, val la pena de veure-la.  

Què passaria si capturéssim més gasos d'efecte hivernacle que els que emetem a l'atmosfera? Chad Frischmann presentava en aquest TED Talk aquest escenari hipotètic, conegut com "drawdown" (Drawdown Project) i presenta d'una manera força interessant el problema en tota la seva complexitat.

Junt amb solucions conegudes al canvi climàtic com ara l'ús d'energies renovables i una millor gestió del sòl, ens presenta altres solucions menys conegudes i que poden tenir un impacte molt més gran, com les solucions basades en la producció d'aliments i en el seu consum, però també en la planificació familiar i en l'educació de les noies.

Oh... Dios! - ¿Y quienes somos?

Dominos Pizza de los Pueblos Reggae, Youtube, 07.04.2017

Una prestigiosa publicació: The Conversation, publicava el passat mes de desembre un article que parlava dels decebedors resultats financers d'Apple que, durant els darrers mesos, havia perdut 1/4 del seu valor a la borsa (1) pel fet que els inversors considerarien que aquesta companyia hauria abandonat la innovació com el motor del seu creixement (2).

No sé si amb la intenció d'humiliar als feligresos d'Apple, però l'article segueix amb una dolorosa comparació entre els resultats d'aquesta companyia i els d'una empresa com Domino’s Pizza:

• Apple tenia un marge de benefici net en 2017 del 22,4%. En comparació, el 10,6% de Domino's Pizza sembla molt més baix. Té sentit, ja que la pizza és un producte ubicat en un mercat molt competitiu, mentre que Apple ven tecnologia i gaudeix d'un domini relatiu sobre els seus productes.
• Els mercats mostren les oportunitats futures de les empreses d'una manera precisa. Un cas extrem continua sent Amazon, que té una relació de preus / guanys (C/B) ... al voltant de 90! El mercat, per tant, creu que el gegant de la venda en línia obtindrà uns resultats excepcionals en el futur i que, tot i que actualment té un benefici relativament baix, el millor està per venir. Però els mercats també ens diuen que, comparant Apple i Domino's Pizza, és el segon qui té més oportunitats de creixement, ja que el seu ràting C/B és de 30 (contra menys de 15 per a Apple).

Arturo Bris: Why Apple is no longer a byword for innovation – just ask the markets, The Conversation, 07.12.2018

Jo no sé si els mercats tenen o no raó. Però abans de vendre les accions d'Apple per comprar accions de Domino's Pizza crec que valdria la pena que es mirin el vídeo que encapçala aquest article (3), el vaig veure fa uns dies a una pàgina d'humor veneçolana: Oh Dios.

Just un petit consell. Abans de riure't de les treballadores de Domino's Pizza, dones-li un cop d'ull a aquest divertit vídeo de Improv Everywhere destinat a retratar a la feligresia d'Apple: Waiting in Line for the New iPhone at a FAKE Apple Store (4). Clar que, també pots riure recordant com després d'anunciar una baixada de les expectatives de les seves vendes, Apple va augmentar els ingressos del seu patró en un 22% (5).

Improv Everywhere - Waiting in Line for the New iPhone at a FAKE Apple Store, Youtube, 01.11.2017

Val, ara ja pots riure si vols de les treballadores Domino's Pizza i sortir disparat a fer cua per comprar el proper gadget d'Apple. O no.

---

1. Arturo Bris: Why Apple is no longer a byword for innovation – just ask the markets, The Conversation, 07.12.2018
2. Paula Pons: Esto es lo que nos está preparando Apple para el 2019, La Vanguardia, 04.01.2019
3. Dominos Pizza de los Pueblos Reggae, Youtube, 07.04.2017
4. Improv Everywhere: Waiting in Line for the New iPhone at a FAKE Apple Store, Youtube, 01.11.2017
5. Apple: forte augmentation pour Tim Cook, 20minutes.ch, 09.01.2019

sugarland - down in mississippi

Sugarland - Down In Mississippi (Up To No Good), Youtube, 06.10.2009

Friday, payday, Lordy got to get away
Had it with the wife thing, living on a shoe string
What's a poor girl got to do just to have some fun?
All these years without any help
Guess what, honey, clothes just don't wash themselves!
Neither do dishes, neither does the bathroom floor
...

sobre la llibertat d'expressió a la unió europea

Jaime Altozano: Puede que cierren mi canal por el Artículo 13 de la nueva ley Europea (vídeo serio), Youtube, 21.11.2018

Mentre sobrevivim com podem a les amenaces del trio de la benzina (PP, C's i Vox) i altres ens tenen anestesiats amb la idea d'una Europa oposada a la fòbia contra les llibertats d'aquell trio, sembla que se'ns hagi escapat que la Unió Europea està a punt de donar un cop de maça a les nostres llibertats individuals, fer-nos retrocedir en el temps i deixant la via del coneixement reservada a unes minories privilegiades.

No hi havia prou amb entrebancar la divulgació de la ciència i tallar en sec el seu accés a aquells que han subvencionat el progrés científic amb els seus impostos. Calia fer la vida impossible i provocar el suïcidi d'Aaron Swartz (1) o provocar l'exili de Aleksandra Elbakian (2).

Però com tot això no era prou, calia que la Unió Europea seguís el diktat dels grans grups de comunicació i aprovés una nova directiva sobre drets d'autor que, en el seu article 13, redefineix el funcionament de les xarxes socials, aïllant els ciutadans de la Unió de bona part de la producció cultural que se seguirà fent a la resta del món i criminalitzant aquells que, en defensa de la seva llibertat d'expressió, s'oposin als interessos dels grans grups mediàtics europeus.

El vídeo que avui et proposo veure explica molt bé el perill que representa per a les nostres llibertats aquesta directiva de la Unió Europea i el seu article 13. Tot i que sobrevola un article que pot ser encara molt més perillós: l'article 11, també conegut com a "Link Tax", que obligaria a pagar a les webs (està pensat per a diaris) quan comparteixis un article seu posant alguna cosa més que l'enllaç (per exemple, el títol i les dues primeres línies d'un article) perquè es consideraria infracció de copyright.

Un article que podria acabar amb aquest bloc, car ja no podria compartir amb tu ni lectures ni música. Francament, em sabria greu perdre aquest contacte, però no seria tan dramàtic com el fet que aquest article obligués a Wikipedia o a Youtube a fer el necessari perquè el seu contingut no sigui difós en el territori de la Unió Europea. I el mateix podria passar amb el resultat de les recerques de buscadors com Google. Però encara seria molt més greu que els articles de divulgació científica estiguessin obligats a pagar per mencionar qualsevol enllaç que s'utilitzés en la producció dels seus articles.

Que la Unió Europea esculli afavorir els interessos dels grans grups mediàtics enfront de la promoció d'aquesta eina brutal de divulgació científica i cultural que és Internet és un atac a les nostres llibertats i al progrés de la nostra societat. I estic convençut que val la pena estar molt atents al que cada partit polític ha votat i pensa votar al parlament europeu per no caure en l'error de donar un sol vot a aquells que ens volen enterrar en el passat (3).

---

1. The Foundation Strikes Again, publicat en aquest bloc el 28.01.2017
2. Privés de savoir? Le combat d'Alexandra Elbakyan, publicat en aquest bloc el 26.01.2017
3. Arnau Lleonart: Enric Pineda (Partit Pirata): ‘Perilla la difusió d’informació i el món de la recerca’, Vilaweb, 11.09.2018 || Manuel Ángel Méndez: Golpe a internet en Europa: aprobada la ley de 'copyright' que lo cambia todo, El Confidencial, 12.09.2018
   

the art of punk - gee vaucher

Gee Vaucher: Liberty, Pictures On Walls (01.06.2005)

Sé que les meves associacions d'idees delirants acabaran per portar-me un dia a visitar un psicòleg. No em preocupa gaire, perquè conec a una terapeuta que fa la primera visita gratis i estic segur que arribaríem a un acord perquè em faci un preu per les següents.

En fi, que estava preparant l'entrada que vaig publicar ahir (1) quan vaig sentir que a la TV seguien amb la brasa de Trump i el shutdown de l'administració USA (2). I no sé com, vaig recordar la imatge que va utilitzar a la seva portada el Daily Mirror (3) l'endemà de la victòria electoral de Donald Trump el novembre de 2016.

Es tracta de la mateixa imatge que he utilitzat per obrir aquest article i que va crear l'artista punk Gee Vaucher (4) el 1989. L'he descarregat d'una pàgina molt interessant que es va crear amb les millors intencions: Pictures On Walls (5), per acabar amb l'acusació de Gee Vaucher als seus editors de ser uns porcs burgesos que van acabar per fotre-les en l'aire.

Vaig recordar que Gee Vaucher va ser l'ànima del grup anarco-punk Crass (6). D'ella diuen a Wikipedia que les seves obres, collages i pintures, s'adaptaven perfectament a la idea de protesta artística del grup, propagant amb humor, cinisme i surrealisme les seves idees anarquistes feministes i pacifistes.

Dels Crass vaig recordar les lletres d'alguns dels seus temes. Com les primeres estrofes de Bloody Revolutions (7):

Will you talk of freedom when the blood begins to run?
Well, freedom has no value if violence is the price.
Don't want your revolution, I want anarchy and peace.
You talk of overthrowing power with violence as your tool.
You speak of liberation and when the people rule.
Well ain't it people rule right now, what difference would there be?

O aquestes del premonitori Punk Is Dead (8):

Yes that's right, punk is dead.
It's just another cheap product for the consumers head.
Bubblegum rock on plastic transistors.
Schoolboy sedition backed by big time promoters.

CBS promote the Clash.
Ain't for revolution, it's just for cash.
Punk became a fashion just like hippy used to be.
Ain't got a thing to do with your or me.

Movements are systems and systems kill.
Movements are expressions of the public will.
Punk became a movement cos we all felt lost.
Leaders sold out and now we all pay the cost.
Punk narcissism was a social napalm.
Steve Jones started doing real harm.
Preaching revolution, anarchy and change.
Sucked from the system that had given him his name.

I recordant Gee Vaucher, els Crass i la lletra de Punk Is Dead vaig recordar una sèrie del MOCA (9) de la que he vist un parell d'episodis a Youtube: The Art of Punk (10): un d'ells dedicat a Gee Vaucher i a Crass (11).

Rumiant en tot plegat, vaig pensar que molt poca gent ha sentit mai parlar de Gee Vaucher ni de les seves influències sobre l'obra de Banksy, encara menys dels Crass o de les seves lletres, i gairebé ningú ha sentit res del moviment punk més enllà d'alguna cosa sobre els Sex Pistols (12).

Malgrat el que et pugui deixar imaginar el pseudo de Roy Batty (13) que utilitzo per signar aquestes entrades al meu bloc, no he vist mai atacar naus en flames més enllà d'Orió, ni raigs-C brillar en la foscor prop de la porta de Tannhäuser, però el que sí que he vist és aquest documental: There Is No Authority But Yourself (14).

Així que, si un dia pots deixar de banda NetFlix i passar-te'l, no estaria del tot malament que aquests records no es perdessin en el temps com llàgrimes a la pluja. Però, sincerament, tampoc passa res si no trobes el temps per veure'l.

Crass - There is No Authority but Yourself (Subtitulos en Español), Youtube, 22.06.2012

---

1. The Clash - Should I Stay or Should I Go, publicat en aquest blog el 08.01.2019
2. Trump’s shutdown has paralyzed immigration courts. Oh, the irony. The Washington Post, 01.01.2019
3. Gavin Allen: Gee Vaucher's artwork 'Oh America' and the story behind the Daily Mirror's historic US election front page, Daily Mirror, 10.11.2016
4. Wikipedia: Gee Vaucher [en] [fr] [es]
5. Pictures On Walls: Home Page
6. Wikipedia: Crass [en] [fr] [es] [ca]
7. Crass - Bloody Revolutions, Youtube, 02.02.2010
8. Crass- Punk Is Dead, Youtube, 18.12.2009
9. The Museum of Contemporary Art, Los Angeles (MOCA): Youtube
10. MOCA - The Art of Punk - Black Flag - Art + Music, Youtube, 11.06.2013
11. MOCA - The Art Of Punk - Crass - The Art of Dave King and Gee Vaucher - Art + Music, Youtube, 18.06.2013
12. Wikipedia: Sex Pistols [es]
13. Wikipedia: List of Blade Runner characters: Roy Batty
14. There Is No Authority But Yourself: Wikipedia, Youtube (Subtitulos en Español)

the clash - should I stay or should I go

The Clash - Should I Stay or Should I Go (Official Video), Youtube, 13.08.2012

Lluïsa ens va oferir com a regal per aquest nadal un abonament a NetFlix.

Per allò de començar amb alguna cosa que no haguéssim vist abans, vam fer-ho amb la sèrie Stranger Things: si ja has vist Close Encounters of the Third Kind, The Goonies, ET, Alien, Ghostbusters i la sèrie tv Lost té un aire de déjà vu, però es deixa veure i enganxa força. Hi ha però un detall molt interessant relacionat amb la botànica del que parlaré en un futur post.

Després de la sèrie vam veure un film que també es deixa veure i té un argument força ben trobat: True Memoirs of an International Assassin.

Curiosament, la sèrie i el film tenien a la seva banda de so aquest tema de The Clash: Should I Stay or Should I Go. Que et sembla si el recordem?

leslie nielsen - wrongfully accused

¡Vaya un fugitivo! - Sospechosos habituales, Youtube, 26.05.2007

sobre la tv i la meva infància

Get Smart - Wikipedia, Youtube

Vaig criar-me amb sèries de TV com Get Smart (o, si ho prefereixes, el Superagente 86), que em feia morir de riure gràcies a la touche d'humour de Mel Brooks i els seus diàlegs absurds i políticament incorrectes. No diré que el remake del 2008 estigui malament, en particular si escoltes a la penya de Kaos en alemany o et mires altres escenes en italià, però no vaig trobar en el remarcable Steve Carell la màgia de Don Adams.

Lost in Space també em feia morir de riure ... però de com podien ser de dolents els seus diàlegs, el seu argument ... tot, vaja. Res a veure amb el remake de Netflix del 2018, que és pretén molt més transcendental i amb préstecs d'altres films, com ara les imatges del bosc tropical de la lluna de Pandora d'Avatar o el Millennium Falcon de Star Wars amb el sistema de portes de Airplane 2 (tot i que molt menys original) i un robot molt més previsible que l'original Class M-3, Model B9, General Utility Non-Theorizing Environmental Robot (G.U.N.T.E.R.).

Lost in Space - Wikipedia, Youtube

beth hart

Beth Hart - Bang Bang Boom Boom (2012), Youtube, 17.09.2012

Beth Hart - Caught Out In The Rain (Live At The Royal Albert Hall) 2018, Youtube, 16.11.2018

la sororitat - ¿qué hay de nuevo, viejo?

Una de les coses més curioses de fer-se vell és la descoberta de noves paraules que s'utilitzen per a definir vells conceptes. De vegades, el nou llenguatge per a iniciats s'acaba convertint en una olla de cols.

Un dels exemples del 2018 és el de la Sororitat (1) que, tot i no ser una nova paraula, sí que ho és el seu ús, i com ens informava La República el passat mes de desembre, va ser escollit com el neologisme de l’any 2018 (2).

Raquel Marcos ens presentava un article a eldiario.es el dia de nadal que imagino que volia donar força a aquesta nova paraula amb un exemple: Mi ex tiene nueva esposa y mi hijo adora a su nueva familia: de cómo pasé de la traición a la sororidad (3). Qualsevol que fos la idea de l'autora, a fe de déu que  l'enrenou que el seu article va generar entre els lectors no te cap 'desperdici'.

Si tens un moment, et proposo que primer et llegeixis l'article (fas una pausa) i després et llegeixes els comentaris. Com a mínim és força entretingut.

---

1. Wikipedia: Sororidad
2. Sororitat, escollit neologisme de l’any 2018, La República, 18.12.2018
3. Raquel Marcos: Mi ex tiene nueva esposa y mi hijo adora a su nueva familia: de cómo pasé de la traición a la sororidad, eldiario.es, 25.12.2018