 |
En Doc es va deixar caure per La Ràpita a finals de maig per anar a collir unes herbes que no li agrada que faltin a casa. Mentre estava collint-les, va sentir els crits d'un senyor que es va identificar com el saliner en cap del Delta i volia fer-lo fora del Parc Natural, amenaçant-lo amb una francisca de la que mai no se separa. En Doc va fer ús dels seus superpoders anestesiants i va dir-li que estava recollint herbes perquè era Doctor i preparava remeis amb elles.
El saliner va interpretar que en Doc era metge i el va ajudar a collir les herbes. Al cap de pocs minuts, en Doc ... ja el coneixeu, va dir-li al senyor de les salines que tenia la gola seca i va demanar-li si no tindria unes birres a la nevera. Com pots veure per la cara que fan a la imatge, van acabar buidant la nevera, el moble bar, l'Agua del Carmen de la farmaciola i cantant un clàssic del 1992, acompanyats al banjo per la senyora del saliner, coneguda al poble com la tia Emma.
El cas és que no paro de mirar la cara del saliner i crec que em recorda a algú. Ara mateix no sé si el tinc vist tocant a mitjans dels anys 80's a una banda, ara no sé si de Cornellà o de Zürich; o durant el meu exili a la Vall de Lavansa; o a un programa de TV3: Espai Terra - 04.07.2011, 09:44-11:56; o a un blog clandestí conegut per les seves fake news; o a un meeting de punkies feministes al cantó d'Appenzell o si potser el vaig conèixer durant els meus anys de retir espiritual al Nepal .
El saliner va interpretar que en Doc era metge i el va ajudar a collir les herbes. Al cap de pocs minuts, en Doc ... ja el coneixeu, va dir-li al senyor de les salines que tenia la gola seca i va demanar-li si no tindria unes birres a la nevera. Com pots veure per la cara que fan a la imatge, van acabar buidant la nevera, el moble bar, l'Agua del Carmen de la farmaciola i cantant un clàssic del 1992, acompanyats al banjo per la senyora del saliner, coneguda al poble com la tia Emma.
El cas és que no paro de mirar la cara del saliner i crec que em recorda a algú. Ara mateix no sé si el tinc vist tocant a mitjans dels anys 80's a una banda, ara no sé si de Cornellà o de Zürich; o durant el meu exili a la Vall de Lavansa; o a un programa de TV3: Espai Terra - 04.07.2011, 09:44-11:56; o a un blog clandestí conegut per les seves fake news; o a un meeting de punkies feministes al cantó d'Appenzell o si potser el vaig conèixer durant els meus anys de retir espiritual al Nepal .
7 comments:
D'acord,reconec que faig cara d'haver buidat la nevera de birres,tot i podria donar-se el cas hipotètic de què el color de cara podria ser a causa del sol i de treballar a l'aire lliure.El Doc,malgrat tenir més el color típic de qui passa les hores tancat a una aula o un despatx,despren un somriure de felicitat fruit d'haver buidat la nevera de birres.Clar que aquest somriure també podria ser d'alegria d'havernos retrobat i,de passada,lliurar-lo per una estona de tota aquella colla d'alumnes que,tot sigui dit ,no només feien cara d'haver buidat la nevera de birres,sinó que també feien cara de no haver dormit en tota la nit com,efectivament,em va confirmar el Doc.
Vam passar una bona estona que,segurament,hagués estat el summum si en haguessiu pogut acompanyar.
I per acabar,un cop mes m'has fet riure bandarra,
Doncs res, companys!
Si us he fet riure, no puc demanar més.
Bé, sí. Hands, mira de deixar unes birres a la nevera per quan jo vingui.
Altrament, pel que a mi respecta, no cal que reposis l'Agua del Carmen.
Si no et fa res,tindré també a dispossició l'Agua del Carmen per al Doc i potser per al Sinfú si es vol fer algún cubata.
Per cert,el títol del post fa rodolí amb aquella gran pel.lícula què tú ja saps i què tant ens va fer riure pensant en aquell transportiste de Viladecans.Suposo que no estaves pensant en "La Vaca y el Prisionero" quan vas decidir el títol.
La història de La vaca y el prisionero donaria per un post que jo no dubtaria en basar sobre una de les crítiques més delirants que mai he llegit sobre aquest film: La espiritualidad es también un viaje hacia nuestro propio interior.
Ara m'has fet recordar la pel·lícula i la veritat és que llegida la crítica encara m'agrada més el film. De fet, cada vegada m'interessen més les històries que no pas la història a pal sec. El Doctor y el Salinero... haurem d'escriure el guió!
Home Sinfu,tú ets l'escriptor oficial del GS.Només li has de dedicar una mica de temps...entre birra i birra,clar.
Si m'ho permeteu, crec que, a fi de no reinventar la roda, en Sinfu podria basar-se en una sèrie d'èxit internacional per l'script dels primers capítols.
Post a Comment