smart highways: glow in the dark roads

Jo no dic que no hi hagin altres llocs on es pugui parlar de Smart Cities: tot i que és sorprenent que a l'entrada en anglès de Wikipedia no estigui repertoriada com a tal, a dia d'avui, una vila que pretén ser una referència mundial (1). 

De totes maneres, la meva opinió personal és que, més enllà de les declaracions d'intencions, els Països Baixos son una referència en aquest tema, com en tants altres. El passat mes d'Agost del 2013 vaig explicar-te les meves impressions sobre Almere i els Països Baixos en general. I el passat 24 d'Abril vaig parlar de Canal House: el primer edifici que serà construït per una impressora 3D.

Avui m'agradaria parlar-te d'un dels projectes de Daan Roosegaarde (2): Smart Highway. Wired parlava del projecte el mes d'Octubre del 2012 (3),  La CNN va emetre una entrevista el passat 13 d'Agost del 2013 (4): més de vuit mesos abans que la "cadena europea" Euronews (5) en parli.

Com diu en Daan, no hi ha res de revolucionari en les tecnologies que utilitza: la pintura fluorescent té un llarg passat darrera seu i els molins de vent ja fa temps que giren als Països Baixos.  El que es revolucionari és la utilitat que en Daan dona a aquestes tecnologies, el design i la prospectiva que els hi dona. El resultat és senzillament no és solament impressionant, sinó també il·lusionant !

---

1. De totes maneres, veient la llista de ciutats que es mencionen a l'article de la versió en anglès de Wikipedia sobre les Smart Cities, no crec que cap ciutat que es pretengui com a tal, i que no sigui mencionada, hagi de preocupar-se. Qui si hauria de preocupar-se (i molt!) és l'autor de l'article. I també aquells que li han donat el vist-i-plau a la seva publicació. Naturalment, no és més que una opinió personal.
2. Wikipedia: veure Daan Roosegaarde i Studio_Roosegaarde. Veure també altres projectes de Daan a la pàgina de Studio_Roosegaarde.
3. veure Autopia: Netherlands Highways Will Glow in the Dark Starting Mid-2013.
4. CNN: Smart highways inspire innovation, 08.13.2014. Innovator Daan Roosegaarde describes how "intelligent roads" could revolutionize the future of transportation.
5. Euronews: Glow in the dark roads. Just afegir que fins i tot en Dominique Ristori, amb qui estic en contacte a través de Google+, també va tocar el tema més d'una setmana abans que Euronews.

car power booster

El passat 22 d'Abril,  The Washington Post i Reuters publicaven aquesta informació sobre V-Tech, un producte d'una societat polonesa que permetria augmentar d'un 20% la potència del vostre vehicle, reduir el consum d'un 12%, amb una instal·lació super senzilla, tot controlat des d'un smartphone i per un preu de 450 euros. La veritat és que, quan el veus, el Managing Director de V-Tech et recorda al patró d'un taller mecànic d'un barri perifèric de Varsovia. Ara bé, com la premsa més seriosa en parla  ... doncs igual si que funciona! 

regina spektor - blue lips

Regina Spektor, russa d'origen hebreu... de lo millor de l'anti-folk! Altres temes que m'agraden d'ella: The Prayer of François Villon, Better, All the Rowboats, Samson, Eet, Us, Laughing With,

societat civil i energies renovables

Saps que aquests darrers anys hi han centenars de mini-centrals hidràuliques i parcs eòlics que s'han creat a Alemanya  per col·lectius de ciutadans?  Saps que a França, però encara més al Regne Unit l'onada  de l'energia comunitària també s'està desenvolupant  ... amb el suport del govern i dels actors de la innovació social britànica. 

Et passo uns quants exemples -no exhaustius- per si vols fer un tomb i veure que s'està fent de bo per aquests mons de déu: Community Wind Energy (món), Enercoop (Llenguadoc, Montpeller), Energie Citoyenne (Catalunya, Perpinyà), Energie Partagée (Nord França), Neighbor to Neighbor Energy Challenge (USA), Osney Lock Hydro (UK), REScoop (EU), Som Energia (Catalunya), ...

costa de Louisiana: el malson dels cartògrafs

El passat 4 de Març la secció cartogràfica del blog Atlantic Cities publicava un article molt interessant: Louisiana's Coastline Is Disappearing Too Quickly for Mappers to Keep Up. L'article ens presenta una costa que, sotmesa als efectes del canvi climàtic, perd un mitja anual de més de 4'000 Hes de superfície.

Un procés tant ràpid que sols els satèl·lits l'arriben a seguir de manera fiable. Un procés que transforma la cartografia de la zona en poc menys que obsoleta poc temps després de la seva producció: el malson dels cartògrafs!

---

Stephanie Garlock: Louisiana's Coastline Is Disappearing Too Quickly for Mappers to Keep Up, The Atlantic Cities, March 4th, 2014

el futur és avui: la impressió de cases en 3D

punxa aquí per veure el vídeo

L'estiu del 2012, pocs mesos abans de la cele- bració  del Smart City BCN Congress, es va presentar a la ciutat un edifici molt original: Endesa Pavillion, Solar House 2.0.

Solar House 2.0

L'originalitat del projecte del disseny realitzat per Rodrigo Rubio, cap de projectes al IAAC (1), era brutal. En particular els plànols Open Source (2) d'una construcció orientada a una eficiència energètica total, que poden adaptar-se en funció de la ubicació geogràfica on es construeixi un nou edifici basat sobre els mateixos plànols. Ara bé, l'afirmació de que per la construcció dels elements de l'edifici es va utilitzar una impressora 3D no és correcta, car les tecnologies CNC (Computer Numerical Control) i CAM (Computer-Aided Manufacturing)  no s'haurien de confondre amb les utilitzades per les impressores 3D (3).

Un any i mig després d'aquella realització tenim davant nostre almenys dos projectes molt interessants.

Canal House

Actualment en curs de realització trobem el projecte  3D Print Canal House. Dissenyat pels neerlandesos de DUS Architects, consisteix en una construcció anàloga a les tradicionals que voregen els canals d'Amsterdam a realitzar amb una impressora 3D (la Kamermaker, basada en un model d'estudi de Ultimaker), que imprimirà els components de construcció in situ. Els components seran fabricats a partir de polipropilè reciclat de fins a 2,2 x 2,2 x 3,5 metres de mida. En el futur la Kamermaker serà capaç d'imprimir objectes de plàstic reciclat. Segons el planning, la casa hauria d'estar acabada abans de la fi de l'any (4).

Shanghai Winsun DDE

El segon projecte, conduit per Shanghai Winsun Decoration Design Engineering Co. es diferencia del 3D Print Canal House en que ja està acabat. I del de Endesa Pavillion, Solar House 2.0, perquè si la construcció d'aquest va durar dues setmanes (més tres de preparació), el projecte xinès ha estat capaç d'assolir la construcció de 10 cases en 24 hores. Per la construcció d'aquestes cases s'ha utilitzat una impressora 3D de 32 m de llarg, 10 m d'ample i 6,6 m d'alçada i com a materials el formigó reciclat, el ciment i la fibra de vidre. Tot plegat ha permès que 10 cases de 200 m2, amb un design decididament minimalista, s'hagin pogut construir per un cost aprox. de 4'800 euros cadascuna.

Evolució o revolució?

Sobre l'eficiència energètica m'agradaria dir que treballo en un edifici on al migdia entra el sol en hivern, però no a l'estiu. Adaptat a les temperatures que eren normals en el moment de la seva concepció, es regula tèrmicament gràcies al disseny i als materials utilitzats: però el canvi climàtic demanaria la revisió d'algunes de les premisses de l'època. Aquesta revisió s'està aplicant ja en la construcció del projecte Lancy-Pont Rouge, a Ginebra.

Sobre la durada del temps de construcció, recordo de quan era petit haver vist com el barri de la Guineueta (Nou Barris) es va construir en un tres i no res, gràcies a l'assemblatge de peces prefabricades: una tècnica molt a l'us en aquells temps a l'Unió Soviètica per la construcció ràpida i a bon preu de habitatges. Més recentment, recordo haver llegit alguna cosa sobre dues iniciatives per recuperar aquesta idea: d'una banda, els Smart livings de l'Equip Claramunt i Engisa, i d'altra banda la de Compact Habit i Constructora d'Aro (premi europeu GreenBuilding). Pel que fa a les cases unifamiliars ... l'idea de les cases prefabricades fa temps que corre a Construmat . D'altra banda, l'empresa francesa MBK fa temps que afirma poder construir una casa en 12h (veure vídeo).

Conclusions

La gran diferència podria estar en el cost de producció, clar. Però, no estant segur que les cases de Shanghai Winsun DDE estiguin equipades amb una instal·lació elèctrica, tèrmica o sanitària que respongui a cap estàndard occidental (5), prefereixo esperar a veure quin és el cost de la Canal House i veure quin és el resultat del primer projecte Contour Crafting (6) abans de pronunciar-me sobre aquest particular: francament no m'espero cap gran diferència de costs respecte els actuals.

Tot i que crec que les impressores 3D constituiran una nova etapa en la revolució industrial (7) crec que els exemples presentats en aquesta entrada representen una gran evolució però, en cap cas, res que pugui catalogar-se com una revolució.  

---

1. Institute for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC), veure també el canal youtube.
2. Veure el vídeo per més detalls. De totes maneres, tot i que he vist per tot arreu que els plànols de la Solar House 2.0. son Open Source i estic segur que es poden descarregar gratuïtament en algun lloc, jo no he pogut trobar encara on.
3. Per la creació d'una peça per fresatge amb un aparell CNC veure exemples en aquest article: 3D Toolpath Milling with the Taig CNC Milling Machine. Per la talla de fusta amb CAM, veure un bon exemple en aquest vídeo de la fàbrica de guitarres de Taylor: Taylor Factory Tour - Neck Construction.
4. Veure The Guardian: Work begins on the world's first 3D-printed house i 6-meter tall KamerMaker to 3D print Amsterdam house by year's end
5. Cal recordar que l'idea de base del projecte de Shanghai Winsun DDE és construir cases per ciutadans amb baix poder adquisitiu. Altra cosa és saber quin és el preu del sol en un país amb una altíssima pressió demogràfica i si la construcció de habitatge unifamiliar és una estratègia raonable.
6. CBS Los Angeles: USC Professor Unveils 3D Printer Capable Of Building A House In A Day (pots trobar els vídeos de presentació del projecte a TED i a youtube)
7. veure: impressores 3D: la nova revolució industrial (28.02.2014)

bbc - the beauty of maps

El 2010 la BBC va produir una sèrie de 4 episodis anomenada: The Beauty of Maps.

En Sinfu va passar-me l'enllaç fa temps, pero no és fins aquesta setmana que he trobat el temps per donar-li un cop d'ull.

• El primer episodi: Medieval Maps – Mapping the Medieval Mind, està basat en l'anàlisi del Hereford Mappa Mundi. 
• Al segon episodi: City Maps - Order out of Chaos, després de presentar-nos la British Library i els seus 4,5 milions de mapes, ens presenta tres visions de Londres, des del Mapa de Morgan del 1682, a un mapa del 1746, fins una visió contemporània de la vila. 
• Al tercer episodi: Atlas Maps – Thinking Big, el reportatge ens presenta l'edat d'or de la cartografia neerlandesa (veure Amsterdam 2013 - notes personals: la burgerzaal)
• El darrer episodi: Cartoon Maps – Politics and Satire, ens presenta uns mapes que ja no s'utilitzen com eines geogràfiques, sinó com a dispositius utilitzats per l'humor i per la sàtira política.

aerogeneradors: impacte climàtic i polític-econòmic

M'agradaria compartir amb tu tres articles que he llegit darrerament i que estan relacionats amb l'energia eòlica. Si les hipòtesis que utilitzen (en negreta i vermell) poden estar basades en situacions excepcionals, els resultats als que arriben m'han semblat força interessants. 

aerogeneradors i atracció dels llamps

El Lightning Research Group de la Universitat Politècnica de Catalunya està especialitzat, des de la seva creació el 2001, en l'estudi dels llamps. Joan Montanyà, que el dirigeix, va publicar el passat mes de febrer un article al Journal of Geophysical Research: Lightning discharges produced by wind turbines (1). Ras i curt, en Joan Montanyà i el seu equip han constatat que, sota certes condicions climàtiques, un aerogenerador pot generar un llamp cada cop que una de les pales es troba al seu punt més alt, amb intervals de ~3s, durant períodes de temps que poden anar d'uns minuts a hores. Els llamps es poden propagar a varis quilòmetres d'alçada, i els retorns dels llamps a varis quilòmetres de l'aerogenerador. Deixant de banda els eventuals danys que sobre altres instal·lacions poguessin provocar cal afegir que, a diferència dels avions, protegits pel fuselatge d'alumini, les pales dels aerogeneradors estan construïdes amb carboni revestit de plàstic, i concebudes per suportar descàrregues elèctriques ocasionals, però no per suportar les descàrregues elèctriques a les que poden estar sotmeses freqüentment (2).

aerogeneradors i atenuació dels efectes dels huracans

En una clau més positiva que la de l'estudi de l'UPC,  Mark Z. Jacobson, professor de Civil and Environmental Engineering a la Stanford University de Califòrnia, ha revelat en un estudi publicat el passat mes de febrer a Nature Climate Change: Taming hurricanes with arrays of offshore wind turbines que uns parcs eòlics offshore amb milers d'aerogeneradors podrien haver atenuat els efectes dels huracans, disminuint la força dels vents i economitzant així milers de dòlars a causa de les catàstrofes que provoquen.

A partir d'un model desenvolupat pel seu equip i simulat en dos huracans: Katrina, que va devastar New Orleans en 2005 i Sandy, que van colpejar durament New York en 2012, va arribar a aquestes conclusions:

• En el cas de Katrina, el model va revelar que una xarxa de 78'000 aerogeneradors hauria pogut fer baixar la força del vent de 147 km/h. 
• En el cas de Sandy, el  model projectava una reducció del vent de 140 km/h . 

En ambdós casos, la reducció de la velocitat del vent hauria pogut fer disminuir l'alçada de les ones (una de les principals causes de les inundacions) fins un 34% en el cas de Sandy i fins un 79% en el cas de Katrina. 

aerogeneradors i política econòmica del Congrés USA

Què pot explicar que, al tercer trimestre del 2012, els USA arribessin al record d'instal·lar 8.4 GW de potència en energia eòlica, que el primer trimestre del 2013 aquesta xifra caigués d'un  99,98 i que durant el segon trimestre del 2013 no s'instal·lés un sol aerogenerador?

Stephen Abbott i Dan Seif ens expliquen en un interessant article: Fickle Winds. Why U.S. New Installed Wind Capacity Fell 99.98% ... And What To Do About It? que la causa es troba en que, des del 1992, les instal·lacions per la producció d'energia renovable rebien uns incentius per cada MWh d'energia produïda que estaven associats a la Renewable Electricity Production Tax Credit (PTC). Quan aquesta disposició legal va arribar al seu termini, a finals del 2013, els inversors van paralitzar les seves activitats esperant que el Congrés dels USA penés una decisió.  Es una situació coneguda que ja va passar precedentment quan aquesta disposició va arribar al seu termini d'aplicació els anys 2000, 2002 i 2004. L'impacte en la industria i en els llocs de treball és brutal. Però també pel futur d'una energia renovable que no sembla comptar amb les mateixes simpaties que té el president Obama pel gas natural i el petroli, que poden beneficiar-se de l'exoneració dels impostos gràcies a la Master Limited Partnerships (MLPs).

En contrast amb aquesta situació, cal rebre amb un cert optimisme la noticia de que Ikea, seguint amb la seva estratègia d'emissions de CO2 neutres a l'horitzó 2020, hagi anunciat la construcció d'un parc eòlic de 98 MW a Illinois, amb una produccio que doblarà el seu consum als USA i permetrà vendre localment l'excés de producció. Aquesta instal·lació completarà així la més important instal·lació de panells solars al sud de Florida, que també és propietat d'aquesta marca.

---

1. Més informació a arsTechnica:Lightning bolts love wind turbines a little too much. Filming strikes helps researchers work out why i a newScientist: Spinning wind turbines spark clockwork lightning
2. El 2009, durant una forta tempesta i sota els efectes dels llamps, un aerogenerador situat a Brandeburg (RFA) va acabar destrossat. I una de les seves pales, de 40 m de llarg, projectada a 150 m de la seva posició.
3. Més informació a Stanford News: Offshore wind farms could tame hurricanes before they reach land, Stanford-led study says, Enerzine: Des parcs éoliens géants en mer pour protéger les côtes des ouragans (veure també el vídeo a youtube)

quan la seguretat retroba l'humor: air new zealand

A la companyia aèria Air New Zealand es van adonar que gairebé ningú s'escolta les consignes de seguretat donades per unes hostesses cansades de fer uns quants cops per dia la mateixa avorrida coreografia. Enlloc de completar-les amb un missatge en llauna van decidir fer quelcom de més original. I a fe de déu que ho han fet! Es tracta d'uns vídeos molt divertits que passen a les pantalles amb unes consignes de seguretat totalment originals. El vídeo que't passo (An Unexpected Briefing) és el que més m'agradat. Però he de reconèixer que el que han filmat a les Illes Cook (Safety in Paradise) té una coreografia força interessant. Si a tu també t'han agradat i en vols veure'n d'altres passat pel seu canal youtube.

vaixells drons: el present

Drones que navegan en el océano
(punxa aquí)

El passat 17.04 parlava d'un futur hipotètic en el que el transport marítim podria estar basat en drons (veure: vaixells drons: el futur del transport marítim?). Avui et proposo donar un cop d'ull a aquest reportatge de la secció High-Tech d'Euronews: From sky to sea: drones hit the ocean, que pots trobar traduït a l'espanyol: Drones que navegan en el océano.

El reportatge ens parla d'una empresa californiana: Liquid Robotics que ha ha dissenyat uns drons, capaços de navegar en durant mesos gràcies a l'energia del sol i de les onades. Els drons poden així recollir i transmetre dades meteorològiques, informacions científiques ... o ocupar-se de tasques de vigilància actualment reservades a la Coast Guard. No sé perquè però, tot d'un cop, m'he recordat dels Sentinels de The Matrix. 

getty images obre el seu arxiu fotogràfic a la xarxa

El passat 6 de març, Getty Images, líder mundial en la distribució de fotografies i vídeos va decidir obrir als internautes part dels seus arxius perquè utilitzin gratuïtament les seves instantànies en pàgines web, blogs i xarxes socials, sempre que sigui sense finalitats comercials o ànim de lucre. 

Aquest servei funciona mitjançant codis d'inserció ('embed'), associats a les fotografies que es poden copiar i compartir en xarxes socials o enganxar al codi font d'una web o un blog.

El Periódico mencionava 'The Wall Street Journal', quan afirmava que, darrere d'aquesta decisió estratègica de Getty Images, hi ha el fet que els seus gestors trobaven molt contingut de la seva propietat que s'estava utilitzant sense permís a internet i que s'havia convertit en material de domini públic, fàcilment localitzable en buscadors.

vaixells drons: el futur del transport marítim?

El passat 15.02.2014 us presentava el vídeo de  Rose George: Inside the secret shipping industry, enregistrat el mes d'Octubre de 2013 durant el TED@BCG de Singapur  i publicat a  les pàgines de TED el passat mes de Desembre del 2013. Deu dies després bloomberg publicava un article informant dels treballs de recerca en curs a Rolls-Royce’s Blue Ocean. 

Aquests treballs, realitzats als locals de la firma a Alesund (Noruega) estan relacionats amb el disseny d'un prototip de realitat virtual que simula vistes de 360 graus des del pont d'un vaixell. Amb el temps, el fabricant de motors i turbines, amb seu a Londres, afirma que els capitans de vaixell treballaran en terra ferma i utilitzaran els centres de control similars als que ara estan en desenvolupament per tripular centenars de vaixells, trencant a la baixa el preu del transport marítim amb una baixa del 20-50% dels costos operatius.

Et proposo llegir aquest article i donar un cop d'ull a la gran polèmica que ha engegat.

nats: visualization of air traffic over europe

Europe 24 from NATS on Vimeo.

NATS Holdings (anteriorment National Air Traffic Services) és el més important proveïdor de serveis de navegació aèria al Regne Unit. Si el tema de l'aviació comercial t'interessa, tenen un blog molt interessant al que et pots subscriure. Es en aquest blog que el passat 11 de Març en Paul Beauchamp va publicar l'entrada: Europe 24 – an air traffic data visualisation. 

A fi de valoritzar la feina dels controladors aeris, pilots i personal de terra, van crear les imatges d'aquest vídeo a partir de dues fonts de dades: les dades del radar del Regne Unit a partir del 21.06.2013 i les informacions del pla de vol europeu del 28.07.2013. 

Si la teva connexió amb Internet t'ho permet, et proposo de veure el vídeo en HD i en plena pantalla: és senzillament impressionant!  

troll stories: wikipedia

La setmana passada, els amics que compartim un altre blog on col·laboro ens vam veure assaltats per un munt de missatges enviats pel que, a l'argot d'internet, hom coneix com un troll.  En primer lloc, deixam dir que els missatges eren bon enfant car, abans de bombardejar-nos amb tones de publicitat, començaven dient-nos que li agradaven les nostres entrades per tal o qual motiu.

La tècnica utilitzada era interessant, car utilitzava les adreces de missatgeria dels membres del bloc per enviar-nos el que semblaven ser comentaris que mai no s'havien publicat en aquest. Desactivar l'atac no va ser complicat, però ens va obligar a fer que tots aquells que vulguin deixar un comentari ara hagin de identificar-se abans.

S'han dit moltes coses sobre els trolls, en particular sobre el perfil psicològic de la gent que s'amaga darrera de l'anonimat per amargar-li la vida als altres. Però el que jo no els puc perdonar és l'amenaça que representen per aquest espai de llibertat que és Internet i les excuses que donen a tots aquells que no tenen per objectiu sinó acabar amb ell.

Com ja pots imaginar-te, Wikipedia és un dels principals objectius dels trolls en la seva lluita contra la llibertat d'informació i la difusió del coneixement. Com pots veure en aquest article: How Wikipedia’s robots and cyborgs snuff out vandalism, cada dia comença un combat sense pietat: els robots eliminen tots aquells comentaris o articles no pertinents de l'enciclopèdia, pocs minuts (o segons) després de que'ls vàndals els hagin introduït. Un sol programa, Cluebot, va poder aturar més de 10'000 accions de vandalisme mensuals. Com ja et podràs imaginar, el gran problema son els falsos positius: aquells articles que no tenen res a veure amb actes vandàlics, però que els robots els han interpretat com a tals i els han refusat.

No afegiré res més sinó recomanar-te la lectura d'aquest excel·lent article. Potser també que, si consideres que l'enciclopèdia s'ho val, no deixis de fer un do per sostenir-la.

---

I perquè Wikipedia no és només l'enciclopèdia que tothom consulta assíduament et passo altres adreces que potser puguin interessar-te:

• Viquipèdia (portada); Portal viquipedista; La Taverna de la Viquipèdia
• Wikimedia Commons (mediateca: imatges, sons, vídeos, ciència, natura, ...); Wikiversity;  Wikinews; Wikisource i Wikibooks; Wiktionary, the free dictionary; Wikiquote; Wikivoyage;
• Wikipedia Review (blog)

time is money, time is power

La setmana passada van passar a la TV el film In Time (2011). Si la realització deixa en alguns moments que desitjar, l'argument del film és endiabladament interessant. 

El film ens presenta una distòpia on, s'ha aconseguit per enginyeria genètica que els homes no envelleixen més enllà dels 25 anys. A canvi, el temps ha reemplaçat els diners. 

Però a partir dels 25 anys cal "guanyar" temps per seguir amb vida. Mentre els rics son joves, ben plantats i acumulen un capital temps que els permet viure durant segles, els pobres es veuen reduïts a viure en guetos on han de lliurar-se als usurers, la mendicitat o el robatori per guanyar les hores necessàries que els permetin escapar a la mort.

El més paradoxal és que el dia abans, a la rts, van passar un reportatge sobre el problema dels suïcidis a Corea del Sud: país que compte amb la més alta taxa de suïcidis del món. La gran competitivitat de la societat coreana i el pànic al fracàs (escolar o laboral) han disparat fins a un tal punt el nombre de suïcidis que autoritats i fons privats s'han dedicat a buscar les solucions més improbables ... En fi, algunes d'elles semblen portar resultats, com la que podem veure al reportatge: A mort le suicide!, on se'ns presenten uns empleats d'una companyia d'assegurances que simulen la seva mort (seguint el programa acaben tancats a un taüt) i surten d'aquesta experiència amb unes ganes de viure fenomenals: passar per la mort et dona ganes de viure! 50'000 coreans ja han passat per aquesta experiència promoguda per les empreses perquè els treballadors no s'enfonsin sota la pressió i el stress .

france 2: manuel valls, un portrait dans l'action

Ahir a 13h15, France 2 va passar la redifusió del reportatge: Manuel Valls, un portrait dans l'action que pots trobar punxant l'imatge o aquest enllaç.
Sis mesos de la vida d'en Manuel Valls que el reportatge ens presenta com una historia d'ambició, de voluntat i de mètode.

També la cursa amb els obstacles que'n Manuel ha hagut de salvar per arribar on ara es troba. A priori, res en comparació amb el que l'espera. François Hollande, no és exactament el més petit dels seus enemics potencials.

Un reportatge molt interessant que m'ha fet recordar unes cites d'Oscar Wilde a Phrases and Philosophies for the Use of the Young (1894), que pots trobar en la seva versió en espanyol en aquest enllaç.

• l'ambició és el darrer refugi del fracàs.
• sigues tu mateix, les altres places ja estan ocupades.
• l'únic amor conseqüent, fidel, comprensiu, que tot ho perdona, que mai ens defrauda i que ens acompanya fins a la mort és l'amor propi. 
• i potser la millor de totes: esperar l'inesperat és la senyal d'un esperit profundament modern.

Res de nou, divagacions de les meves.

pink floyd - another brick in the wall (the wall - 1982)

josé a. lopez vergara: ultra-realistic eye drawings

El dibuix superant els limitis de l'imaginable de la ma de José Antonio López Vergara. Aquest jove mexicà de 19 nou anys, que va néixer a Ciutat de Mèxic, es va criar a Madrid i actualment viu al sud de Texas, va patir un greu accident quan tenia vuit anys, que gairebé li va fer perdre la seva ma dreta. Veient com dibuixa, hom no pot sinó donar gràcies a que no perdés ni la ma ni la seva passió per l'art. Pots veure uns articles que li han dedicat recentment al Daily Mail (21.03.2014), a Mashable (24.03.2014) o al Huffington Post (25.03.2014). A ell i al seu treball, els ports trobar amb el seu pseudònim de Redoskin a Facebook i a Instagram.

disruptive technology: kite wind power

Arte TV no deixa de sorprendre'm amb les emissions del seu espai futuremag i els reportatges sobre el que es coneix com Disruptive Technology: una innovació tecnològica que ofereix un producte o un servei que pot acabar substituint una tecnologia dominant en el mercat.

L'emissió d'avui tractava sobre la producció elèctrica per mitja dels estels volants o marins: Des cerf-volants pour produire de l'électricité,

El reportatge, que pots trobar a youtube, se'ns presenta com la continuació de la conferència que, fa tres anys, va fer al TEDx de Flandes un jove enginyer flamenc: Reinhart Paelinck. A grans trets, ens presenta l'estat actual dels prototipus realitzats per tres empreses, que s'ataquen a diverses implementacions de la solució tecnològica per la producció d'electricitat a partir dels estels:

• Enerkite, basada a Berlín, ens presenta un prototipus muntat sobre un camió: l'EK30, Aquest prototipus pot capturar el vent per produir electricitat d'una manera més eficient que els aerogeneradors actuals, gràcies a uns estels volants produïts amb carboni i unes cordes de polietilens d'alta densitat molecular, set vegades més solides que l'acer. Els 300 m als que pot volar l'estel fa que, pel fet de poder capturar els vents constats en altura, sigui molt més eficient que el més alt dels aerogeneradors actuals. Però fins i tot quan els aerogeneradors arribin als 300 m d'alçada (els dissenys ja estan al damunt de la taula), el cost de producció i la mobilitat del EK30 podria acabar fent la diferència.
• Kite Gen Research, una empresa italiana basada a Chieri, prop de Torino, ens presenta una implementació més ambiciosa d'una tecnologia anàloga a l'emprada per Enerkite. Si l'objectiu principal de l'empresa alemanya és la producció mòbil d'energia, la dels italians és la producció de massa, basada en un 'carrousel' de 4 km diàmetre, amb 270 d'estels volants, produint una energia equivalent a la de 5 centrals nuclears! El primer prototipus de la companyia, el KiteGen STEM es va posar en producció el 2010 a Sommariva Perno. 
• Minesto, una empresa sueca que, entre els seus principals accionistes compta amb Saab, ens presenta el seu projecte Deep Green Technology, implementant el desplegament dels estels sota el mar, basant-se en el principi següent: com l'aigua del mar és almenys 800 vegades més densa que l'aire, l'eficiència dels estels estarà en fase amb aquest principi, i multiplicarà per aquest factor l'eficiència dels estels submarins en relació als aeris, que ja estan demostrant ser més eficients que els aerogeneradors. Un prototipus de Deep Green Technology està actualment en fase de proves a Strangford Lough, Irlanda del Nord.

Potser no t'hagiss quedat massa convençut amb aquestes iniciatives europees. Millor que travessem junts l'Atlàntic i donem un cop d'ull a la compra de Makani Wind Power per Google i, a partir d'aquesta adquisició, la creació del viver d'iniciatives tecnològiques que és Google X. Aprofitem també per donar un cop d'ull a les imatges d'aquest vídeo (publicat a Vimeo!). Podem donar també un cop d'ull a Kite Power Coop i a la seva idea de la producció d'energia amb estels volants gegants.  O a les ponències de la darrera AWE 2013 a Berlín.

Mentre els enginyers continuen posant a punt els seus prototipus i anem assimilant aquestes  tecnologies, hi han altres que segueixo amb força atenció:

• Les turbines eòliques, en particular per la reducció dels costos de producció que presenten en relació a les convencionals.
• El que els francesos anomenen les hydroliennes (per oposició a les éoliennes), basades en les turbines hidràuliques (submarines o flotants) que utilitzen l'energia cinètica dels corrents marins o fluvials, com les éoliennes utilitzen la energia cinètica del vent. Crec que aquest reportatge d'EDF sobre el projecte de Paimpol-Bréhat (o aquests altres vídeos sobre el mateix particular) et permetran comprendre el perquè del meu interès.

video art: tunnel de la Croix-Rousse (Lyon)

Espectacle de llum i imatges al llarg dels 1'700 m del tunnel de la Croix-Rousse (Lyon). Aquest túnel que, en el moment de la seva construcció, el 1952, havia de servir per descarregar un sector on convergien 12 carreteres nacionals, ha estat reemplaçat per un altre més modern i en regla amb les actuals normes de seguretat. El vell túnel, després de la seva rehabilitació el 2013, es dedica ara a l'ecomobilitat, també coneguda a França amb el nom de 'modes doux'. La foscor i l'angoixa potencials, que podrien haver estat un handicap en la seva utilització, s'han convertit en un itinerari de passeig lúdic, molt apreciat pels ciutadans de la vila, gràcies al joc de llums i de vídeo art. Aviam si ara que, uns i altres, tenim la vila més aprop gràcies al TGV, quedem un dia per fer un tomb per la vila.

energinet (dk): green gas

The gas and its crucial role in future green energy system.
By Energinet, Denmark.

christopher moore: lamb (2002)

Anar a veure els amics rapitenks és, a més del plaer de veure'ls, tornar a casa carregat de lectures. En aquest cas, d'un autor que m'era desconegut.

La setmana de Pasqua està al caure i, a menys que hagis programat res pel Séder, segur que te'n recordes del que els cristians commemoren durant aquestes dates. Doncs bé, el que't proposo en aquesta entrada és recordar el significat de la pasqua hebrea i la cristiana amb un dels millors llibres que he llegit darrerament.

Chistopher Moore, l'autor, es va documentar de valent per presentar aquest llibre insòlit: Lamb.  The Gospel According to Biff, Christ's Childhood Pal. (traduit a l'espanyol com Cordero, el evangelio según el mejor amigo de la infancia de Jesucristo).

energinet (dk): future vision of smart grids

More of two years ago, this video from Energinet showed us a future vision of the smart grids that is still relevant!

melissa etheridge - i want to come over

smart grid and smart meter - dangers to your freedom

Smart Grid and Smart Meter: Dangers to your Freedom.
An interesting point of view by libertarians

hypervelocity asteroid intercept vehicle (HAIV)

Corria l'any 1983 quan la Strategic Defense Initiative anava endavant de la ma d'un motivat Ronald Reagan i un pressupost descomunal al que l'antiga Unió Soviètica es va veure incapaç de respondre i que va acabar arruïnant-la. Era l'època del desplegament dels míssils Cruise per tota Europa, de les bombes de neutrons, de la Guerra de les Galàxies, l'hivern nuclear ... Malauradament també era l'època de Culture Club, Spandau Ballet o Irene Cara!  De totes maneres, alguns diuen que la veritable arma de destrucció massiva que tenien guardada al Pentàgon era passar durant 24h sense interrupció aquest vídeo.

mike rowe: dirty jobs

Entre 2005 i 2012, Discovery Channel va produir una sèrie que jo vaig veure per primera vegada a RMC Découverte la setmana passada: Dirty Jobs.  

El presentador de la sèrie, Mike Rowe, presentava cada episodi amb aquest discurs: El meu nom és Mike Rowe, i aquesta és la meva feina.

Exploro el país a la recerca de persones que no tenen por a embrutar-se. Homes i dones treballadores que es guanyen la vida honradament fent els tipus de feines que fan possible que tots nosaltres puguem dur una vida civilitzada.

don't let the rock die!

70% of teenagers have turned to Hip Hop and Rap.
If you are part of the 30% that still listen to real music ... DON'T LET THE ROCK DIE!

sleepers (1996)

Dimecres passat vam poder veure a RTL9 un film que se'ns havia escapat en el seu moment i que és senzillament extraordinari: Sleepers, basat en un best seller de Lorenzo Carcaterra (encara es discuteix si es tracta d'una ficció o de la seva biografia) i que, en espanyol, es va traduir com Los hijos de la calle. Abans que llegeixis l'argument en aquest enllaç de wikipedia deixa'm afegir que al càsting es troben actors del calibre de Robert De Niro, Vittorio Gassman, Dustin Hoffman, Brad Pitt o Kevin Bacon. Tots soberbis en els seus rols, en un film amb un argument duríssim realitzat per Barry Levinson.

Fins que no el treguin, pots veure la versió smartphone del film a youtube en anglès subtitulat. 

melissa etheridge - nervous

Un tema de molt alt voltatge de na Melissa ... the first lady of rock-and-roll !!!  Quina canya que té encara!  I si el tema t'ha agradat, et proposo donar un cop d'ull a aquesta versió rodada en estudi.

broadchurch (2013)

No sé si ja has vist Broadchurch, la sèrie britànica que ITV va emetre fa un any i que Antena 3 deia que anava a emetre el passat mes de setembre (no sé si ja ho hauran fet).

Nosaltres vam veure a France 2 el passat dilluns els dos darrers episodis de la primera temporada. T'he de confessar que feia temps que no veia una sèrie tant ben feta.

L'argument de la sèrie està basat en la descoberta del cos d'un nen de 11 anys al peu dels penya-segats d'un poble costaner del comtat de Dorset (1). Es tracta d'una petita col·lectivitat sense historia que, de cop i volta, es converteix en noticia als mitjans d'informació. Dos investigadors -sobiranament interpretats per David Tennant i Olivia Colman- s'ocupen de resoldre el cas, intentant mantenir lluny a la premsa i també preservar la principal activitat del poble: el turisme. Però les pistes son confuses i els habitants del poble comencen a espiar-se mútuament i comencen a sortir draps bruts per tot arreu. L'ambient esdevé poc a poc irrespirable ... fins el moment del desenllaç, que sorprèn a tothom.

De fet, a fi d'evitar filtracions, el realitzador James Strong va guardar en secret quin seria el desenllaç i no el va comunicar ni als actors de la sèrie. Sols l'actor que representava el culpable de la tragèdia el va conèixer unes setmanes abans de la fi de la primera temporada.

---

(1) De fet, alguns exteriors van ser rodats també al nord de Cornualles: a Somerset, al canal de Bristol.

españoles en el mundo (2/2)

Mentre la premsa espanyola treu pit amb les darreres estadístiques sobre l'atur, diumenge passat ens vam quedar glaçats amb aquesta emissió de la RTS: L'heure du marchand de sommeil, enquête à Genève et Bulle. Et proposo de veure-la encara que no entenguis el francès perquè, malauradament, gairebé tots els personatges son de parla espanyola.

españoles en el mundo (1/2)

conquerint el món altre cop ...

Ahir vaig caure per atzar sobre una pàgina que no coneixia: paraemigrantes.com. Animada per un advocat de Granada, especialitzat en dret d'estrangeria i immigració, tot el que he vist fins ara m'ha semblat força assenyat: les news legals sobre cada país, els consells, ofertes de treball, etc. També val la pena deixar-se caure pels fòrums i llegir les experiències de la penya que viu a cada país: res a veure amb ni amb  españoles en el mundo ni amb afers exteriors.

avions amb bateries?

El passat estiu van sortir a la llum algunes informacions sobre els progressos realitzats per les companyies aeroespacials per la producció d'avions que funcionarien amb sistemes híbrids a fi de reduir els costos en carburant. Retindré l'article de la MIT Technology Review: Once a Joke, Battery-Powered Airplanes Are Nearing Reality. Aerospace companies are working on hybrid electric airplanes, and the earliest versions will likely arrive before the end of the decade.

transició energètica: renovables i economia

Una bona prova de que el món de l'energia està canviant la tenim en Walmart, la cadena lider en el sector de la distribució als Estats Units. Doncs bé, aviat farà un any que el seu president va anunciar que la companyia havia decidit llençar un pla d'acció, que duraria fins el 2020, i que tenia per objectiu la reducció del 20% del seu consum energètic (leds, sistemes de refrigeració eficients, aïllament tèrmic, etc) i no adquirir cap altre tipus d'energia que la renovable de producció pròpia o externa (Walmart és el primer productor en energia solar dels Estats Units). Afegir que aquesta decisió no estava motivada per causes ideològiques, sinó purament econòmiques: amb aquesta mesura la cadena preveia fer un estalvi de 1 miliard de dòlars anuals.

Ara imagina't què passaria si tots els clients comercials i industrials de les companyies elèctriques del teu país seguissin el mateix camí. Es a dir si, per començar, establissin un pla per reduir el seu consum energètic d'un 20%. I si tots decidissin reduir el cost del consum energètic generant la major part del 80% restant pel seu compte, amb energies pròpies, i que la resta que del que no produïssin exigissin als seus subministradors que fos d'origen 100% renovable.

ucraïna: què està en joc?

què se'n ha fet de l'esperit olímpic?

Recordar que tens compatriotes que viuen en minoria més enllà de les teves fronteres, crear un conflicte amb les altres comunitats amb qui conviuen i arribar amb el teu exèrcit per alliberar-los de la tirania, és un vell truc que Hitler va aplicar per primera vegada amb la minoria alemanya que vivia a la regió de Sudetenland. Aquesta minoria, que havia demanat la seva annexió a Alemanya el 1919 i va ser adherida a la República Txeca, va veure el seu objectiu realitzat amb l'ocupació alemanya del'1 d'octubre del 1938, segellada pels acords de Munic del mateix any.

Més tard, hem tingut l'oportunitat de veure un munt d'altres exemples: entre ells, la invasió de Xipre per l'exèrcit turc el 1974 i la creació de la República Turca del Nord de Xipre; la invasió de les antigues repúbliques iugoslaves per les tropes sèrbies el 1992, en aplicació de les idees de la Gran Sèrbia i sota el comandament de Slobodan Milošević; el truc d'enfrontar les poblacions russòfones a les de les noves repúbliques bàltiques als anys 90's no els va sortír bé, però el govern rus va aprendre la lliçó i el truc va sortir millor a Moldàvia, amb la creació de la República Moldava de Transnístria i, més tard, després de la invasió de Geòrgia, amb la creació de la República d'Ossètia del Sud.

Amb la lliçó apresa, ara és el torn de Ucraïna?  Perdoneu-me, però no estic massa segur que ningú sàpiga massa bé a què està jugant en aquest país.

Si que estic segur que Putin està fent abstracció de com van acabar Hitler i Milosevic. I que, a la llum del resultat de les seves darreres jugades al Caucas, es considera a sí mateix un estratega de primera. Però molts russos l'estan advertint que la seva obsessió per la política europea l'està fent oblidar el fort moviment migratori dels russos orientals, que s'estan desplaçant a la part europea de la federació buscant un millor nivell de vida, mentre que Sibèria s'està poblant de xinesos que, potser un dia, li surtin amb el vell truc. Mentre tant, Xina està mostrant una actitud molt comprensiva amb la política de Rússia a Ucraïna.

Ara mateix però, m'inquieta molt més saber a què estan jugant la UE i els USA, donant suport als moviments nazis que s'han infiltrat, i com!, entre els manifestants que han fet caure el govern ucraïnès: algú està interessat en que ens tornem a trobar amb una situació similar o més perillosa que la hongaresa? I ja de pas, seria interessant que la baronessa Ashton (Alt representant de la la política estrangera de la UE) expliqués perquè es dedica a passar-li públicament el raspall a una dels polítiques més corruptes que ha tingut Ucraïna (Yulia Tymoshenko), discutint amb ella la creació d'un grup de treball sobre la represa dels programes d'ajuda financera de la UE. Parafrasejant a Shakespeare podríem dir que Something is rotten in Ukraine.

ikea: biogeografia i business

El Forest Stewardship Council (FSC) va suspendre la setmana passada la seva certificació a Ikea, després de haver constatat que les activitats forestals de la seva filial als boscos russos de la Karelia del Nord no estaven en fase amb les bases de la certificació.

La noticia va ser publicada pel Sunday Times el passat 23.02.2014, però si et deixes caure per la pàgina del FSC veuràs que els problemes amb les filials d'Ikea a Rússia no venen d'ara. Tot i que, tot s'ha de dir, sembla com si el FSC tingui problemes per actuar sinó ho fa sota pressió: la prova en aquest reportatge de l'emissió suïssa kassensturz que es va emetre a una cadena alemanya l'any 2011 (no te'l perdis!).

Seguint amb la tradició, trobo que hi ha una exquisita discreció sobre el tema, tant a les pàgines del FSC com a les d'Ikea. També una gran educació de la part de la penya que ha de controlar els boscos del món per satèl·lit: Global Forest Watch (veure l'entrada biogeografia: the global forest watch). Imagino que una cosa és la tala d'arbres de més de 600 anys i la massacre d'un ecosistema i una altra el business. O el que és el mateix: It's the economy, stupid!

andrés boix: el model suís aplicat al país valencià?

Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Uni de València, co-autor amb Guillermo López del bloc satíric La Paella Rusa a La página definitiva, col·laborador de eldiario.es o de el país, és un tio que he descobert fa pocs anys i amb qui comparteixo moltes de les seves opinions.  Per exemple, quan diu que el model autonòmic espanyol ha acabat generant 17 copies d'Espanya i 17 copies de Madrid que han acabat traslladant el model centralitzador de l'estat a les comunitats autònomes (1).

El que avui m'agradaria compartir amb tu és un article que es va publicar el passat 29 de Gener a La Paella Rusa, Helvetize it! -una nova planta per als valencians ... del que els catalans de més al nord faríem bé de treure unes quantes lliçons.

sheryl crow: if it makes you happy

Sheryl Crow performing If It Makes You Happy (HD Version), Youtube, 13.08.2016

You get down, real low down You listen to Coltrane, derail your own train Well who hasn't been there before? I come round, around the hard way Bring you comics in bed, scrape the mold off the bread And serve you french toast again

...

Well, o.k. I still get stoned I'm not the kind of girl you'd take home If it makes you happy It can't be that bad If it makes you happy Then why the hell are you so sad

---

Ja que hi som, deixa'm proposar-te d'escoltar també la versió que va fer d'aquest tema de Guns N' Roses: Sweet Child O' Mine. O aquest altre vídeo, amb Eric Clapton, John Mayer, Doyle Bramhall II, Robert Rundolph. I com la cosa va de monstres, et proposo veure aquests altres vídeos amb Willie Nelson, Emmylou Harris, Sarah McLachlan, altre cop amb Eric Clapton (son amics des de fa temps i han tocat un munt de cops junts!). I ja per acabar, un cover del Rock & Roll de Led Zeppelin al C'mon America l'any 2003.

biogeografia: trencant mites

Dos articles que van cridar-me l'atenció i que m'agradaria compartir amb tu.

El primer, relacionat amb un nou llibre de Jacques Tassin, ecòleg al Centre de coopération internationale en recherche agronomique pour le développement (CIRAD), à Montpeller: La grande invasion. A partir de la seva experiència com a científic, l'autor es proposa desactivar algunes de les connotacions emocionals lligades a les invasions d'espècies no indígenes. D'una banda, intentant demostrar que els canvis ambientals observats en ecosistemes tancats, llacs o illes, no són generalitzables a entorns més oberts. I d'una altra banda, intentant demostrar que les espècies invasores no s'han de considerar necessàriament com enemigues de les espècies indígenes amb les que hauran de cohabitar. En qualsevol cas, no et perdis l'entrevista: Qui a peur des espèces invasives? que li van fer a Le Monde el passat 16 de Febrer.

El segon article és un paper publicat a la revista Nature el passat 15.01.2014: Rate of tree carbon accumulation increases continuously with tree size. El podríem resumir dient que, contràriament al que se'ns ha estat dient durant tant d'anys, els vells arbres son molt més eficients en la captura del diòxid de carboni que no pas els arbres més joves. Si no disposes d'una subscripció a la revista Nature et proposo llegir un abstract del paper a un article publicat per la penya de Grist: Older trees best at fighting climate change.