| Bird & Fortune subtitulado - Admiral Sir George Parr, YouTube, 25.01.2010 |
Subtítulos en español
Friday, May 14, 2021
bird and fortune - admiral sir george parr
Subtítulos en español
Thursday, May 13, 2021
suisse: réduction des émissions de CO₂
|
El 13 de juny els ciutadans suïssos ens haurem de pronunciar sobre dues iniciatives populars (1) i tres referèndums facultatius (2). Entre els objectes sobre els quals ens haurem de pronunciar (3) es troba el referèndum facultatiu de la llei federal del 25.09.2020 sobre la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (Llei sobre el CO₂) (4).
L'Office fédéral de l'environnement (OFEV) presenta un resum de la llei (5) amb aquesta introducció:
En relació amb l'augment de les temperatures, l'OFEV afegeix que: El canvi climàtic afecta especialment Suïssa. Des del 1864, la temperatura mitjana ha augmentat uns 2 °C, el doble que a escala mundial (cf. 6).
A les conclusions d'un article bàsicament orientat a preparar-nos a la pressió fiscal de les mesures que acompanyaran a la llei, l'OFEV ens diu que: sense aquestes mesures fiscals (entre les quals destaca una nova taxa sobre els bitllets d’avió), els mitjans addicionals disponibles per a inversions respectuoses amb el clima en edificis, estacions de recàrrega i autobusos elèctrics, així com en les noves tecnologies, seran més baixos. I per tant, Suïssa es quedarà enrere pel que fa a la protecció del clima.
Aquesta afirmació semblava confirmar-se a un article que publicava recentment SwissInfo (7):
La pàgina 13 d'aquest informe del WEF ens mostra una taula del The Energy Transition Index (ETI) amb tres columnes:
Altrament, no puc deixar de pensar que algú ha de donar un coup de pied dans la fourmilière per accelerar les mesures necessàries a una retallada radical de les emissions de CO₂. Segurament som uns dels primers interessats a fer-ho i tenim interès en què els nostres veïns segueixin ràpidament el nostre exemple.
Ara bé, una cosa és que evitem caure en el xovinisme dels polítics francesos o en l'arrogància dels polítics alemanys i escandinaus, i una altra de ben diferent caure en el masoquisme d'acceptar que els altres sempre fan millor que nosaltres. Amb això vull dir que potser els periodistes de SwissInfo farien bé en tornar a llegir l'informe del WEF i que a l'OFEV també farien bé en recordar que les causes dels efectes del canvi climàtic que estem vivint a Suïssa no estan lligades a les emissions de CO₂ que han produït els habitants del nostre país.
L'Office fédéral de l'environnement (OFEV) presenta un resum de la llei (5) amb aquesta introducció:
El canvi climàtic colpeja durament Suïssa, un país alpí. Per això, el Consell Federal i el Parlament volen continuar reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle de Suïssa amb la Revisió de la llei del CO₂ (revisió total). Amb aquesta revisió es pretén reduir d'un 50% el 2030 les emissions respecte a les mesurades el 1990. Donat que les mesures actuals no són suficients per assolir aquest objectiu, el poble votarà el 13 de juny de 2021 a un referèndum facultatiu per aprovar la revisió total de la llei del CO₂.Aquesta introducció està seguida per una sèrie de dades sobre l'evolució de les temperatures i el seu impacte en la natura: destacant la fusió del gel a les glaceres del país (6). També la multiplicació de les onades de calor i les sequeres, l'augment de les precipitacions i l'augment de les inundacions i les esllavissades lligades principalment a la fusió del permafrost, l'impacte d'aquests fenòmens sobre la diversitat vegetal i faunística...
En relació amb l'augment de les temperatures, l'OFEV afegeix que: El canvi climàtic afecta especialment Suïssa. Des del 1864, la temperatura mitjana ha augmentat uns 2 °C, el doble que a escala mundial (cf. 6).
|
A les conclusions d'un article bàsicament orientat a preparar-nos a la pressió fiscal de les mesures que acompanyaran a la llei, l'OFEV ens diu que: sense aquestes mesures fiscals (entre les quals destaca una nova taxa sobre els bitllets d’avió), els mitjans addicionals disponibles per a inversions respectuoses amb el clima en edificis, estacions de recàrrega i autobusos elèctrics, així com en les noves tecnologies, seran més baixos. I per tant, Suïssa es quedarà enrere pel que fa a la protecció del clima.
Aquesta afirmació semblava confirmar-se a un article que publicava recentment SwissInfo (7):
L'últim índex sobre la transició energètica del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), situa a Suïssa retrocedint dues posicions respecte a la publicació de l'índex precedent. Suïssa ara és només el quart país en aquest rànquing que inclou més d’un centenar de països. (...) Després de diversos anys, Suècia continua encapçalant aquest índex, que cobreix 115 estats. Noruega, que va ser menys ben valorat l'any passat, ha pujat al segon lloc, Dinamarca ocupa el tercer i Àustria el cinquè, per darrere de Suïssa.Com amb els anys he après a desconfiar de les interpretacions que els periodistes fan de les dades que els arriben, vaig anar a llegir què diu exactament el PDF de l'informe del WEF (8).
La pàgina 13 d'aquest informe del WEF ens mostra una taula del The Energy Transition Index (ETI) amb tres columnes:
- ETI score 2020-2021: A la pàgina 12 de l'informe podem trobar al text que descriu els valors d'aquesta columna: A causa de les revisions realitzades aquest any, els resultats de l’índex d’aquest any no són directament comparables a l'ETI del 2020.
- System Performance (SP): Aquest valor proporciona una avaluació del rendiment del sistema energètic d’un país: la capacitat de donar suport al desenvolupament i al creixement econòmic; l’accés universal a un subministrament d’energia segur i fiable i la sostenibilitat ambiental a tota la cadena de valor energètica. L’objectiu de la transició energètica en un país hauria de ser el resultat de l'articulació d'aquestes tres prioritats.
- Transition readines (TR): Pel WEF la transició energètica no es limita als canvis lineals en el mix d'energies ni en la substitució de les tecnologies de producció. Més aviat es basa en els sistemes socials, econòmics i tecnològics que han d'evolucionar de manera coordinada per crear un entorn propici i robust que doni forma a la transició. Això inclou el compromís polític, una estructura reguladora flexible, un entorn empresarial estable, els incentius a la inversió i a la innovació, la consciència dels consumidors i l’adopció de noves tecnologies. El valor que el WEF assigna a aquests paràmetres es presenta en aquesta columna.
- ETI score 2020-2021: Si, com es diu a l'informe, els resultats de l’índex del 2021 no són directament comparables als del 2020, els valors d'aquesta columna no s'haurien de prendre en consideració. De retruc, les afirmacions de l'article de SwissInfo, no semblen valer gran cosa.
- System Performance (SP): Als valors d'aquesta columna veig que Suïssa estaria per davant de Dinamarca i ocuparia la tercera posició darrera de Suècia i Noruega. Com segueixo sense saber quines són les dades que han utilitzat els experts en estadística del WEF ni com les han ponderat, potser val la pena recordar que les emissions en tones de CO₂ per habitant i any eren més baixes a Suïssa el 2017 que als tres països escandinaus, destacant el fet que aquest valor, a Noruega, duplica de llarg el de Suïssa (9).
- Transition readines (TR): Probablement Noruega inverteix part de les sumes colossals obtingudes en la venda d'hidrocarburs en la transició energètica. Probablement Suècia adopti les lleis més avançades en aquest terreny, tenint en compte les necessitats de la seva indústria forestal, minera i siderúrgica. Però del que estic segur és de què el sistema federal i la democràcia directa suïssos no deixaran passar mai una sola inversió ni una sola llei que no compti amb un consens social (democràcia directa, referèndums) sense el qual la seva aplicació seria impossible. Pel que fa a les inversions als centres de recerca suïssos (en particular als politècnics de Zürich i Lausanne) i la velocitat de la seva aplicació industrial, estic segur que els membres del WEF, que té la seva seu a Cologny (Genève), han llegit un parell o tres de coses sobre el tema.
Altrament, no puc deixar de pensar que algú ha de donar un coup de pied dans la fourmilière per accelerar les mesures necessàries a una retallada radical de les emissions de CO₂. Segurament som uns dels primers interessats a fer-ho i tenim interès en què els nostres veïns segueixin ràpidament el nostre exemple.
Ara bé, una cosa és que evitem caure en el xovinisme dels polítics francesos o en l'arrogància dels polítics alemanys i escandinaus, i una altra de ben diferent caure en el masoquisme d'acceptar que els altres sempre fan millor que nosaltres. Amb això vull dir que potser els periodistes de SwissInfo farien bé en tornar a llegir l'informe del WEF i que a l'OFEV també farien bé en recordar que les causes dels efectes del canvi climàtic que estem vivint a Suïssa no estan lligades a les emissions de CO₂ que han produït els habitants del nostre país.
- Wikipedia: Initiative populaire en Suisse
- Wikipedia: Référendum obligatoire en Suisse, Référendum facultatif || Démocratie: Le système politique suisse. Le référendum obligatoire et le référendum facultatif en Suisse, ch.ch
- Confédération Suisse - Conseil fédéral: Votation populaire du 13 juin 2021 || Wikipedia: Votations fédérales de 2021 en Suisse
- Confédération Suisse - Conseil fédéral: Loi sur le CO₂ || Wikipedia: Loi fédérale sur la réduction des émissions de CO₂
- Confédération Suisse - Office fédéral de l'environnement: Loi sur le CO₂ et protection du climat
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
- La Suisse recule au baromètre de la transition énergétique du WEF, SwissInfo, 21.04.2021
- World Economic Forum: Fostering Effective Energy Transition 2021 edition, published on 20.04.2021 [PDF]
- Wikipedia: List of countries by carbon dioxide emissions
Wednesday, May 12, 2021
bacterias electrogénicas
Bioelectricidad: así cargo mi teléfono en la pecera https://t.co/3oVAJVgiCD a través de @Conversation_E
— Manuel Peinado Lorca (@mpeinadolorca) April 21, 2021
Cada mañana, cuando llego a mi despacho en el Jardín Botánico, conecto el cargador del móvil a mi pecera. Un rato después está tan cargado como si lo hubiera conectado a un enchufe doméstico. El secreto está en el trabajo de las bacterias electrogénicas que transforman la pecera en una celda de combustible microbiana (CCM), cuyo fundamento es el mismo de las pilas o baterías convencionales ...
- Manuel Peinado Lorca: Bioelectricidad: así cargo mi teléfono en la pecera, The Conversation, 20.04.2021
Tuesday, May 11, 2021
Monday, May 10, 2021
retorn a la normalitat
 |
Després d'un cap de setmana primaveral, i tenint pel davant una setmana amb el pont de l'ascensió, al cantó de Vaud encarem amb optimisme uns dies carregats amb les noves oportunitats que ens ofereix el retorn a la normalitat.
Sunday, May 9, 2021
Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6)
La fonte des glaciers s'accélère, le constat des chercheurs est alarmant. En Suisse aussi, le recul est massif: dans 70 ans, nos glaciers auront pratiquement tous disparu. Le grand format de @Katiabitsch #LaMatinaleRTS #RTScqfdhttps://t.co/5Npyo2uS4J pic.twitter.com/FD5YXj3Gmk
— RTSinfo (@RTSinfo) May 1, 2021
La fusió de les glaceres
El primer de maig del 2021, la RTS publicava un tweet amb un enllaç a una pàgina on pots trobar imatges, vídeos i infografies d'una qualitat remarcable (1). També les conclusions d'un estudi publicat recentment a Nature (2) i dirigit per Romain Hugonnet, investigador de l’Escola Federal Politècnica de Zürich (ETH Zürich):
Nota: Veure també aquest enllaç:
El període preindustrial
Aquestes dades ens permeten comparar la situació actual de les glaceres amb la d'un període del qual has sentit parlar moltes vegades: el període preindustrial: segons l'IPCC (4) un període comprés entre 1850 i 1900.
Com la industrialització no es va produir ni al mateix temps ni amb la mateixa intensitat al Regne Unit i a altres països d'Europa o del món, aquest període no és fàcil de delimitar, i la seva definició no és gens clara per molts autors del Regne Unit (6) o dels USA (7).
No creguis que t'estic donant la brasa amb un problema semàntic. El període preindustrial és el període de referència que es va presentar als responsables polítics dels 196 països que participaven a la COP 21: The Paris Agreement (8) per donar-los una imatge precisa del resultat de l'acció humana en l’escalfament global i fixar l'adopció de les mesures necessàries per aturar-lo. Els acords signats el 12.12.2015, tenien com a objectiu principal:
Little Ice Age
Una de les confusions afegides per comprendre de què estan parlant i què volen comparar exactament aquells que defensen el concepte del període preindustrial és que hom coneix des de fa molt de temps aquest període amb un altre nom: la petita edat de gel.
La petita edat de gel (9) és el nom amb què hom coneix un període que va posar punt final a un període molt càlid, conegut com l'òptim climàtic medieval (10). La petita edat de gel va ser un període molt més fred i molt més llarg que el de la Late Antique Little Ice Age dels anys 535-536 (11). Alguns investigadors situen el seu inici durant el s. XIV i altres al segle XVI. Tots però semblen estar d'acord en estendre aquest període fins al s. XIX.
L'Observatori de la Terra de la NASA (12) identifica tres intervals especialment freds: el primer va començar cap al 1650, el segon cap al 1770 i l'últim el 1850. Aquests intervals estaven separats per altres de molt lleuger escalfament.
Citant a Emmanuel Le Roy Ladurie (13) que, a la versió en anglès de Wikipedia descriuen com la rock star of the medievalists, i de qui a la versió en espanyol recorden una frase lapidària a la qual dono tot el meu suport: la història que no és quantificable no pot dir-se científica, Serge Voné (14) ens presenta un extracte molt interessant d'un llibre de Le Roy: Abrégé d'histoire du climat: Du Moyen Âge à nos jours (2007), del qual et resumeixo aquests punts:
Pel que fa a les glaceres de la península Ibèrica, a les versions en català i en espanyol de Wikipedia pots trobar que:
Laura Hennemann publicava en 2018 un article on explicava els resultats obtinguts en l'anàlisi de contaminants atmosfèrics arxivats al gel de les glaceres dels Alps des de 1740 (17). Te'l resumeixo a cop de destral:
Altres informacions que cal retenir
Cal dir també que les infografies s'han d'utilitzar amb molta prudència, car les glaceres poden estar fonent al mateix temps que sembla que avancen a causa d'un fenomen que en francès coneixem amb el nom de crue glaciaire. Un fenomen lligat a una forta variació de la dinàmica entre períodes de baixa activitat i períodes de crisi durant els quals una glacera pot avançar a gran velocitat. Les causes no són encara gaire clares car, a la mateixa regió climàtica, poden haver-hi glaceres que produeixen crues glaciaires catastròfiques i altres que resten estables (18):
Finalment, cal tenir en compte que la fusió de les glaceres que va seguir a la fi de la petita edat de gel: va ser un procés on es van succeir fases d'acceleració i de retrocés, on es van intercalar fases d'avançament de les glaceres:
El clima està canviant i el que queda de les glaceres estan fonent ràpidament. Segurament les emissions que genera l'acció antròpica estan accelerant la velocitat i la intensitat d'aquests canvis. No és fàcil negar-ho. Però tampoc té gaire sentit negar-se a veure que el clima del nostre planeta ha canviat molt abans de l'arribada de la industrialització.
La major part de les glaceres que avui estan fonent o que ja han desaparegut es van crear o es van desenvolupar durant la petita edat de gel. Moltes d'aquestes glaceres ja no existien a la fi de l'òptim climàtic medieval. La majoria van tornar a fondre ràpidament ja a mitjans del s. XIX (23), moltes van desaparèixer al llarg del s. XX. Moltes de les que encara queden fondran durant aquest segle, i gairebé totes tornaran a desenvolupar-se quan un nou canvi climàtic vingui acompanyat d'una nova baixada de les temperatures.
L'òptim climàtic medieval i la petita edat de gel no van ser el resultat de l'acció de l'home. I tampoc sembla provat que la industrialització provoqués el col·lapse de les glaceres observat durant la segona meitat del s. XIX.
Puc entendre que alguns climatòlegs prefereixin utilitzar les mesures de temperatura del s. XIX, que superen en abundància, en precisió i en qualitat a les dels segles precedents. Però personalment, crec que seguir comparant el clima actual amb el de la fi de la petita edat de gel no ha estat mai una bona idea. Probablement seria molt més judiciós utilitzar com període de referència l'òptim climàtic medieval.
Però qui s'ho explicaria ara als responsables polítics dels 196 països que van participar a la COP 21, als ecologistes i als periodistes que ens han terroritzat durant anys amb discursos apocalíptics, amenaçant-nos amb gràfiques que mai no han acabat de comprendre?
El primer de maig del 2021, la RTS publicava un tweet amb un enllaç a una pàgina on pots trobar imatges, vídeos i infografies d'una qualitat remarcable (1). També les conclusions d'un estudi publicat recentment a Nature (2) i dirigit per Romain Hugonnet, investigador de l’Escola Federal Politècnica de Zürich (ETH Zürich):
Entre el 2000 i el 2004, les glaceres van perdre una mitjana de 227 gigatones de gel cada any. Entre el 2015 i el 2019 van perdre 298 gigatones de gel. El grau de precisió de l’estudi també permet confirmar l’abast del paper que juguen les glaceres en l’augment del nivell del mar: 15 centímetres durant el segle XX, segons experts climàtics de l'ONU.Aquests resultats es confirmen visualment almenys a dues infografies: la que et mostra l'evolució de les glaceres des de 1844 fins al 2018, i la de l'evolució de la glacera de l'Aletsch, la més gran dels Alps, des de 1870 fins al 2019. Una evolució que es confirma per la majoria de les glaceres suïsses (3).
Nota: Veure també aquest enllaç:
- Denis Balibouse/Reuters: Glaciers in retreat: tracking the decline of the Earth’s ‘rivers of ice’, Images record how the climate crisis is affecting glaciers across the globe, The Guardian, 02.05.2021
El període preindustrial
Aquestes dades ens permeten comparar la situació actual de les glaceres amb la d'un període del qual has sentit parlar moltes vegades: el període preindustrial: segons l'IPCC (4) un període comprés entre 1850 i 1900.
Com la industrialització no es va produir ni al mateix temps ni amb la mateixa intensitat al Regne Unit i a altres països d'Europa o del món, aquest període no és fàcil de delimitar, i la seva definició no és gens clara per molts autors del Regne Unit (6) o dels USA (7).
No creguis que t'estic donant la brasa amb un problema semàntic. El període preindustrial és el període de referència que es va presentar als responsables polítics dels 196 països que participaven a la COP 21: The Paris Agreement (8) per donar-los una imatge precisa del resultat de l'acció humana en l’escalfament global i fixar l'adopció de les mesures necessàries per aturar-lo. Els acords signats el 12.12.2015, tenien com a objectiu principal:
Mantenir les temperatures mitjanes mundials molt per sota dels 2 °C per sobre dels nivells preindustrials i perseguir els esforços per limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials.
 |
Little Ice Age
Una de les confusions afegides per comprendre de què estan parlant i què volen comparar exactament aquells que defensen el concepte del període preindustrial és que hom coneix des de fa molt de temps aquest període amb un altre nom: la petita edat de gel.
La petita edat de gel (9) és el nom amb què hom coneix un període que va posar punt final a un període molt càlid, conegut com l'òptim climàtic medieval (10). La petita edat de gel va ser un període molt més fred i molt més llarg que el de la Late Antique Little Ice Age dels anys 535-536 (11). Alguns investigadors situen el seu inici durant el s. XIV i altres al segle XVI. Tots però semblen estar d'acord en estendre aquest període fins al s. XIX.
L'Observatori de la Terra de la NASA (12) identifica tres intervals especialment freds: el primer va començar cap al 1650, el segon cap al 1770 i l'últim el 1850. Aquests intervals estaven separats per altres de molt lleuger escalfament.
Citant a Emmanuel Le Roy Ladurie (13) que, a la versió en anglès de Wikipedia descriuen com la rock star of the medievalists, i de qui a la versió en espanyol recorden una frase lapidària a la qual dono tot el meu suport: la història que no és quantificable no pot dir-se científica, Serge Voné (14) ens presenta un extracte molt interessant d'un llibre de Le Roy: Abrégé d'histoire du climat: Du Moyen Âge à nos jours (2007), del qual et resumeixo aquests punts:
- Del 1303 al 1380, primer màxim glacial d'aquest període: important progressió de les glaceres entre 1340 i 1370.
- Després de 1380, es va produir una lleugera retirada glacial.
- Del 1540 fins al 1570 s'observa una moderada retirada glacial que acaba el 1570.
- Del 1570 fins al 1590, les glaceres tornen a avançar.
- Del 1590 al 1610: Les glaceres segueixen avançant. Un pic remarcable s'observa entre 1595 i 1640/1650. A Suïssa, l'Aletsch va progressar una mitjana de 28 metres/any entre el 1581 i el 1600, i de 13 metres/any entre el 1600 el 1678.
- Durant el segle XVIII, cap al 1720, nou avanç de les glaceres, que continuarà després del 1740 i altre cop després del 1770
- Durant el segle XIX es produirà una de les fases de creixement més remarcables, molt en particular entre 1812 i 1817.
- 1860 és la data límit que determina el final de la petita edat de gel i comença la debacle alpina.
Pel que fa a les glaceres de la península Ibèrica, a les versions en català i en espanyol de Wikipedia pots trobar que:
- Els romanents de la glacera de Sierra Nevada, que finalment va sucumbir al final del segle XX, no eren les restes de l'última veritable Edat de Gel, sinó que es van originar durant la petita edat de gel. Les últimes glaceres de l'última veritable Edat de Gel de Sierra Nevada i dels Picos de Europa van fondre a finals del segle XIX.
- Hom creu que les temperatures en Europa durant l'anomenat òptim climàtic medieval, entre els segles IX al XIII eren entre 1 i 1,5 °C superiors a la temperatura actual, suficient perquè aquestes glaceres, i fins i tot les dels Pirineus, s'hagueren fos ja en aquella època.
- També les glaceres dels Pirineus es van formar principalment durant la petita edat de gel i han estat fonent lentament des de llavors: El proceso es especialmente intenso en los Pirineos, donde el problema ya no es tanto el retroceso de los hielos, sino su extinción. Treinta y tres de los 52 glaciares que había en 1850 han desaparecido, la mayoría de ellos después de 1980 (16).
Laura Hennemann publicava en 2018 un article on explicava els resultats obtinguts en l'anàlisi de contaminants atmosfèrics arxivats al gel de les glaceres dels Alps des de 1740 (17). Te'l resumeixo a cop de destral:
- En els càlculs dels models de canvi climàtic, la tendència a l'augment de la quantitat de sutge industrial (en espanyol "hollín") a l'atmosfera ha estat una de les moltes variables considerades. Els investigadors del Paul Scherrer Institute van analitzar els contaminants atmosfèrics arxivats en el gel de les glaceres dels Alps, i van crear la primera base de dades amb sèries temporals que quantifiquen l'evolució del sutge industrial a l'atmosfera per a l'Europa Central i el període que va des de la dècada de 1740 fins avui.
- Entre els resultats d'aquell treball, l'equip va identificar que, fins al 1875, la quantitat de sutge industrial a Europa Central no va superar els nivells de carboni presents naturalment a l'atmosfera.
- La fusió de les glaceres alpines va arribar al seu màxim entre 1850 i 1875. El 1875, ja havia desaparegut gairebé un 80% de la progressió de les glaceres alpines que havíem observat durant la petita edat de gel.
Altres informacions que cal retenir
Cal dir també que les infografies s'han d'utilitzar amb molta prudència, car les glaceres poden estar fonent al mateix temps que sembla que avancen a causa d'un fenomen que en francès coneixem amb el nom de crue glaciaire. Un fenomen lligat a una forta variació de la dinàmica entre períodes de baixa activitat i períodes de crisi durant els quals una glacera pot avançar a gran velocitat. Les causes no són encara gaire clares car, a la mateixa regió climàtica, poden haver-hi glaceres que produeixen crues glaciaires catastròfiques i altres que resten estables (18):
És probable que la fase d'inundació comenci quan la fusió augmenti la pressió en una xarxa hidràulica bloquejada per l'hivern i afavoreixi l'esllavissada de la glacera. La crue glaciaire acaba amb l'alliberament d'enormes masses d'aigua i inundacions al final del procés.Pots trobar exemples d'aquestes crues glaciaires a un document publicat el 1913 per la Commission Internationale des Glaciers (19), publicat a les pàgines del World Glacier Monitoring Service (WGMS) (20).
Finalment, cal tenir en compte que la fusió de les glaceres que va seguir a la fi de la petita edat de gel: va ser un procés on es van succeir fases d'acceleració i de retrocés, on es van intercalar fases d'avançament de les glaceres:
- La majoria de les glaceres dels Alps Occidentals han experimentat almenys tres avanços des de la fi de la petita edat de gel, generalment cap al 1890, durant els anys vint i des de mitjans dels anys seixanta fins als dels vuitanta del s. XX. (21)
- En el cas de la Mer de Glace, per exemple, la glacera es va retirar un total de 2 130 m entre 1852 i 2001. Però cal recordar que havia avançat 30 m, 100 m, 180 m, 50 m, 250 m i 143 m, durant els períodes 1863- 1866, 1879-1881, 1885-1896, 1914-1916, 1920-1930 i 1969-1995 (22).
El clima està canviant i el que queda de les glaceres estan fonent ràpidament. Segurament les emissions que genera l'acció antròpica estan accelerant la velocitat i la intensitat d'aquests canvis. No és fàcil negar-ho. Però tampoc té gaire sentit negar-se a veure que el clima del nostre planeta ha canviat molt abans de l'arribada de la industrialització.
La major part de les glaceres que avui estan fonent o que ja han desaparegut es van crear o es van desenvolupar durant la petita edat de gel. Moltes d'aquestes glaceres ja no existien a la fi de l'òptim climàtic medieval. La majoria van tornar a fondre ràpidament ja a mitjans del s. XIX (23), moltes van desaparèixer al llarg del s. XX. Moltes de les que encara queden fondran durant aquest segle, i gairebé totes tornaran a desenvolupar-se quan un nou canvi climàtic vingui acompanyat d'una nova baixada de les temperatures.
L'òptim climàtic medieval i la petita edat de gel no van ser el resultat de l'acció de l'home. I tampoc sembla provat que la industrialització provoqués el col·lapse de les glaceres observat durant la segona meitat del s. XIX.
Puc entendre que alguns climatòlegs prefereixin utilitzar les mesures de temperatura del s. XIX, que superen en abundància, en precisió i en qualitat a les dels segles precedents. Però personalment, crec que seguir comparant el clima actual amb el de la fi de la petita edat de gel no ha estat mai una bona idea. Probablement seria molt més judiciós utilitzar com període de referència l'òptim climàtic medieval.
Però qui s'ho explicaria ara als responsables polítics dels 196 països que van participar a la COP 21, als ecologistes i als periodistes que ens han terroritzat durant anys amb discursos apocalíptics, amenaçant-nos amb gràfiques que mai no han acabat de comprendre?
- Glaciers: chronique d'une mort annoncée, RTS
- Hugonnet, R., McNabb, R., Berthier, E. et al. Accelerated global glacier mass loss in the early twenty-first century. Nature 592, 726–731 (2021)
- Veure L'inventari de les glaceres suïsses, publicat en aquest blog el 29.09.2020
- The Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) és l’òrgan de les Nacions Unides per avaluar la ciència relacionada amb el canvi climàtic.
- This IPCC Special Report on Global Warming of 1.5°C uses the reference period 1850–1900 to represent pre-industrial temperature. in Frequently Asked Questions, IPCC, 10.12.2018
- Jonathan Amos: Defining a true 'pre-industrial' climate period, BBC News, 25.01.2017
- Ed Hawkins, Pablo Ortega, Emma Suckling et al.: Estimating Changes in Global Temperature since the Preindustrial Period, Bulletin of the American Meteorological Society, Volume 98: Issue 9, Page(s) 1841–1856, 01.09.2017, https://doi.org/10.1175/BAMS-D-16-0007.1
- The Paris Agreement, United Nations Climate Change || MétéoSuisse: Période de référence préindustrielle. Pour la Suisse, la période 1871-1900 est utilisée comme période de référence préindustrielle, car les données mesurées couvrant bien la Suisse ne sont disponibles qu'à partir de 1864. La différence par rapport à la période mondiale 1850-1900 est très faible par rapport à la température moyenne et n'a aucune influence sur le réchauffement mesuré.
- Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Medieval Warm Period [en] [fr] [es] [ca]
- Veure L'alta edat mitjana vista des de sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021 || Wikipedia: Late Antique Little Ice Age [en] || The extreme weather events of 535–536 [en] [fr] [es] [ca]
- NASA Earth Observatory: Home page
- Wikipedia: Emmanuel Le Roy Ladurie [en] [fr] [es] [ca]
- Serge Voné: Le Petit âge glaciaire, glaciers-climat.fr
- Vincent Deparis: Les Alpes sous la glace, dans Histoire de la découverte des glaciations au XIXe siècle, Planet Terre, Université de Lyon, 15.06.2011
- Nuño Domínguez y Luis Almodóvar: Muerte del último glaciar de España, El País, 19.10.2018
- Laura Hennemann (2018) Why the Little Ice Age ended in the middle of the 19th century? The magazine of the Paul Scherrer Institute, n. 5232, 01/2021
- Les crues glaciaires, Géomorphologie de la montagne froide, Universités de Lausanne et Fribourg
- Sonderalidrucis aus ,Zeitschriît îùr Gletschei'kulide', Ed. VIII. 1913. Les Variations périodiques des Glaciers. XVIIIème Rapport, 1912, [PDF] in World Glacier Monitoring Service (WGMS)
- World Glacier Monitoring Service (WGMS): Home page
- Philip Deline et Melanie Le Roy: Fluctuations des glaciers des Alpes occidentales depuis 5000 ans : un état des connaissances, Collection EDYTEM. Cahiers de géographie, Année 2008, 6 pp. 13-28
- Nussbaumer, S.U., Zumbühl, H.J. The Little Ice Age history of the Glacier des Bossons (Mont Blanc massif, France): a new high-resolution glacier length curve based on historical documents. Climatic Change 111, 301–334 (2012). https://doi.org/10.1007/s10584-011-0130-9
- Wikipedia: Retreat of glaciers since 1850 [en] [fr] [es] [ca]
Friday, May 7, 2021
csi - lausanne
| France 2. Télé Matin - Une autre école - École des Sciences Criminelles à Lausanne, YouTube, 12.03.2018 |
L’Ecole des Sciences Criminelles (ESC) de Lausanne (1) va ser la primera escola forense del món. Va ser fundada el 1909 i, almenys fins fa poc, l'única a Europa en lliurar un diploma de formació completa en Ciències Forenses. Altrament, gràcies als seus treballs d'investigació, desenvolupaments metodològics i formació, ocupa un lloc reconegut en l’escena local i internacional (2).
En l'àmbit internacional, els experts de l'ESC sovint són sol·licitats per actualitzar altres departaments amb les tècniques més modernes o per participar amb els seus informes en la solució de casos complexes. A França, per exemple, la Gendarmerie Nationale (França) envia cada any un sotsoficial per tal d'actualitzar els coneixements sobre les ciències forenses a la institució que representa. A més, els experts de Lausana van ser reclamats, entre altres casos, per la realització d'informes sobre l’explosió de la fàbrica AZF a Toulouse, o l’incendi del túnel del Mont-Blanc. En altres països, els tècnics de l'ESC han participat en diverses investigacions tècniques i científiques: com certs atacs de l'IRA a Irlanda del Nord o l'assassinat del primer ministre libanès Rafic Hariri (2).
Com pots veure als vídeos amb què he obert i tancat aquest article, els estudis en ciències forenses de l'ESC de Lausanne estan basats en una formació científica complexa i interdisciplinària, que comprèn a més la ciència forense mateixa, assignatures de ciències experimentals com ara física, biologia i especialment química, però també un component important de les ciències humanes (dret penal, criminologia), disciplines de la medicina (medicina forense) i enginyeria (informàtica, balística, imatge...). La proporció de treballs de laboratori és molt elevada en comparació amb el temps dedicat als cursos i als seminaris (3).
Gràcies a la popularitat de sèries americanes de TV com CSI i NCIS i les seves diferents franquícies, les instal·lacions de l'ESC, previstes per uns 140 estudiants el 1990, van haver d'adaptar-se ràpidament per acollir els 500 a 600 estudiants que es matriculaven entre 2015 i 2017, dels quals solament 200 a un primer curs molt dur, on solament passen els estudiants que tenen les notes més altes (4).
Et proposo tancar aquest article amb una ràpida presentació i visita de l'ESC i un enllaç a una pàgina de la RTS amb diferents vídeos i enregistrament d'emissions de ràdio sobre aquest tema: Les sciences criminelles.
Punxa aquest enllaç per veure aquest vídeo interessant ...
En l'àmbit internacional, els experts de l'ESC sovint són sol·licitats per actualitzar altres departaments amb les tècniques més modernes o per participar amb els seus informes en la solució de casos complexes. A França, per exemple, la Gendarmerie Nationale (França) envia cada any un sotsoficial per tal d'actualitzar els coneixements sobre les ciències forenses a la institució que representa. A més, els experts de Lausana van ser reclamats, entre altres casos, per la realització d'informes sobre l’explosió de la fàbrica AZF a Toulouse, o l’incendi del túnel del Mont-Blanc. En altres països, els tècnics de l'ESC han participat en diverses investigacions tècniques i científiques: com certs atacs de l'IRA a Irlanda del Nord o l'assassinat del primer ministre libanès Rafic Hariri (2).
Com pots veure als vídeos amb què he obert i tancat aquest article, els estudis en ciències forenses de l'ESC de Lausanne estan basats en una formació científica complexa i interdisciplinària, que comprèn a més la ciència forense mateixa, assignatures de ciències experimentals com ara física, biologia i especialment química, però també un component important de les ciències humanes (dret penal, criminologia), disciplines de la medicina (medicina forense) i enginyeria (informàtica, balística, imatge...). La proporció de treballs de laboratori és molt elevada en comparació amb el temps dedicat als cursos i als seminaris (3).
Gràcies a la popularitat de sèries americanes de TV com CSI i NCIS i les seves diferents franquícies, les instal·lacions de l'ESC, previstes per uns 140 estudiants el 1990, van haver d'adaptar-se ràpidament per acollir els 500 a 600 estudiants que es matriculaven entre 2015 i 2017, dels quals solament 200 a un primer curs molt dur, on solament passen els estudiants que tenen les notes més altes (4).
Et proposo tancar aquest article amb una ràpida presentació i visita de l'ESC i un enllaç a una pàgina de la RTS amb diferents vídeos i enregistrament d'emissions de ràdio sobre aquest tema: Les sciences criminelles.
Punxa aquest enllaç per veure aquest vídeo interessant ...
| Présentation et visite de l'Ecole des sciences criminelles, Coursera |
- Ecole des sciences criminelles: Home page
- Police Scientifique (France): L’Ecole des Sciences Criminelles de Lausanne
- Orientation.ch: Science Forensique
- Emmanuel Borloz: L’Ecole des sciences criminelles manque d’air, Tribune de Genève, 17.02.2017
Wednesday, May 5, 2021
cómicos judíos en los campos nazis
La historiadora Antonella Ottai pone el foco en los comediantes judíos en 'La risa nos hará libres. Cómicos en los campos nazis', un libro que nos habla de cómo siguieron produciendo espectáculos y actuando para sus verdugos en el corazón del abismo.https://t.co/y1TPrQFSUu
— david guasch (@daveguasch) April 20, 2021
En aquella suerte de resiliencia judía hecha de comedia y risa, triunfó como no podía ser de otra manera el teatro del absurdo y las situaciones kafkianas. Como aquella función representada en el campo de Theresienstadt en la que se abría el telón y se podía ver a tres tipos sentados alrededor de una mesa mirándose en silencio. El tiempo pasa; en vano, el público espera el primer movimiento, cualquier palabra; los tres continúan mirándose fijamente entre sí, inmóviles. Finalmente, el telón se cierra sobre un cuadro desolador, y en la sala el público se ríe.
Sirva esta escena y el beneplácito subsecuente del público para entender hasta qué punto lo cotidiano había superado lo real para ahondar en la nada, en lo inconcebible. Cuando el absurdo es la propia vida de uno, la representación, como la risa, no necesita de razones para estallar. Una risotada inicial que da paso, como un resorte, a una mueca sombría previa a lo imprevisible. El show no necesita ya de intérpretes, porque no necesita de interpretación. El último teatro posible se había consumado en esa tierra de nadie camino de Auschwitz.
Tuesday, May 4, 2021
manuel d'écologie urbaine (1)
| Marie Wild - La nature en ville: Ça donne quoi? YouTube, 18.09.2020 |
A finals de l'any passat, vaig llegir un estudi de la Diputació de Barcelona que porta per nom Renaturalització de la ciutat (1). Segurament pel fet d'estar lligat a una sèrie que porta per nom: Urbanisme i Habitatge, al text de l'estudi vaig veure molta més Antropització que no pas Renaturalització. Res a veure amb el que pots veure al vídeo amb què he obert aquest post, basat en el llibre Manuel d'écologie urbaine, presentat a l'inici per Audrey Muratet.
Es tracta d'un vídeo curt sobre els erms no edificats del port de Strasbourg. Val la pena veure'l per tenir una altra visió sobre l'ecologia urbana.
Sense allunyar-me molt del tema, fa gairebé sis anys vaig publicar un article sobre aplicacions que et permeten identificar el nom de les plantes a partir de la fotografia de les seves fulles, flors, fruits... (3). El resultat no em va acabar de convèncer i ho vaig deixar córrer.
Fa uns dies vaig tornar a carregar una d'aquelles aplicacions a Google Play: PlantNet Plant Identification (4). La versió que he provat està ja traduïda a un munt de llengües, entre elles el francès, l'espanyol o el català. Vaig estar fent algunes proves pel jardí de casa, més tard a un bosc del barri. I la veritat és que em va agradar el resultat. Era molt fiable pel que fa a les 28'000 espècies inventariades a la seva base de dades i molt interactiu per identificar aquelles espècies que encara no estan inventariades i que vaig poder afegir a la base de dades. Pel que fa a les espècies ja inventariades, després de fotografiar una xicoia (dent de lleó) del jardí de casa, pots veure les informacions a les que vaig tenir accés a la llegenda de la fotografia.
Pl@ntNet es presenta a la seva pàgina web (5) com un projecte de ciència participativa accessible sota la forma d'una aplicació que ens ajuda a identificar les plantes a partir de les nostres fotos.
Aquest projecte forma part de la iniciativa Floris'Tic (6), que té per objectiu salvar la divisió entre la societat i les ciències de les plantes, d’una banda, promovent la innovació educativa mitjançant noves eines per a professionals de la gestió del territori, l’educació i la cultura científica i tècnica i industrial (CSTI), i, per altra banda, mitjançant la restauració del gust i el desig de les ciències de les plantes al gran públic i en particular als joves, mitjançant eines de camp nòmades, divertides i educatives.
Es tracta d'un vídeo curt sobre els erms no edificats del port de Strasbourg. Val la pena veure'l per tenir una altra visió sobre l'ecologia urbana.
Sense allunyar-me molt del tema, fa gairebé sis anys vaig publicar un article sobre aplicacions que et permeten identificar el nom de les plantes a partir de la fotografia de les seves fulles, flors, fruits... (3). El resultat no em va acabar de convèncer i ho vaig deixar córrer.
Fa uns dies vaig tornar a carregar una d'aquelles aplicacions a Google Play: PlantNet Plant Identification (4). La versió que he provat està ja traduïda a un munt de llengües, entre elles el francès, l'espanyol o el català. Vaig estar fent algunes proves pel jardí de casa, més tard a un bosc del barri. I la veritat és que em va agradar el resultat. Era molt fiable pel que fa a les 28'000 espècies inventariades a la seva base de dades i molt interactiu per identificar aquelles espècies que encara no estan inventariades i que vaig poder afegir a la base de dades. Pel que fa a les espècies ja inventariades, després de fotografiar una xicoia (dent de lleó) del jardí de casa, pots veure les informacions a les que vaig tenir accés a la llegenda de la fotografia.
|
Pl@ntNet es presenta a la seva pàgina web (5) com un projecte de ciència participativa accessible sota la forma d'una aplicació que ens ajuda a identificar les plantes a partir de les nostres fotos.
Aquest projecte forma part de la iniciativa Floris'Tic (6), que té per objectiu salvar la divisió entre la societat i les ciències de les plantes, d’una banda, promovent la innovació educativa mitjançant noves eines per a professionals de la gestió del territori, l’educació i la cultura científica i tècnica i industrial (CSTI), i, per altra banda, mitjançant la restauració del gust i el desig de les ciències de les plantes al gran públic i en particular als joves, mitjançant eines de camp nòmades, divertides i educatives.
- Eloi Juvillà Ballester (dir): Renaturalització de la ciutat, Col·lecció Estudis, Sèrie Urbanisme i Habitatge. Diputació de Barcelona, 2019, ISBN: 978-84-9803-880-4
- Audrey Muratet; François Chiron; Myr Muratet: Manuel d'écologie urbaine, Les presses du réel, 2019, ISBN : 978-2-37896-087-2
- Veure Fieldwork: identify plants from images, publicat en aquest bloc el 10.06.2015
- Google Play: PlantNet Plant Identification
- Pl@ntNet: Home page
- Floris’Tic: Home page
Monday, May 3, 2021
when cartography is an art
The art of globe making hasn't quite died yet pic.twitter.com/mV2lyT8l6h
— Mashable (@mashable) April 20, 2021
Sunday, May 2, 2021
le cimetière de voitures de kaufdorf (ch)
|
Kaudorf és un petit poble del cantó de Berna que fins el 2009 era conegut pel seu cementiri de vehicles, on s'acumulaven més de 700 vehicles dels anys 1930 a 1960. Uns vehicles que es rovellaven lentament i al bell mig d'una vegetacio que els anava digerint poc a poc en el paisatge forestal (1).
La història d’aquest cementiri va començar el 1933, quan el fuster Werner Messerli va decidir canviar de professió per dedicar-se al comerç de peces de recanvi per a cotxes d’època (2). En els seus inicis, aquest lloc era un simple dipòsit de ferralla i els vehicles es feien servir pel subministrament de recanvis. Poc a poc, aquells models es van convertir en obsolets, els clients van desaparèixer i el propietari va abandonar el lloc. La vegetació el va anar envaint lentament i el bosc va començar a empassar els cotxes.
No recordo quan va ser la primera vegada que vaig veure un reportatge sobre el cementiri de vehicles de Kaudorf. Però recordo que vaig pensar que era una preciosa al·legoria que ens invitava a reflexionar sobre els limitis temporals del que entenem per civilització i el missatge que transmetia a un ideari bíblic assumit per molts ecologistes. Un ideari on l'ésser humà ocupa el centre de l'evolució de la vida al planeta. Pensava en aquell eslògan desafortunat de "Salvem el Planeta", que en realitat no vol dir altre cosa que "Conservem el planeta tal i com nosaltres l'hem conegut, per poder seguir vivint com hem viscut". L'estricta veritat però és que el planeta no ens necessita per res per salvar-se.
Durant molts anys aquest cementiri va ser objecte d'innombrables controvèrsies que van arribar fins el Tribunal Federal. Els propietaris haurien desitjat transformar-lo en museu, però en 2008, considerant que el projecte no complia els estàndards de protecció de la natura, el Tribunal Federal va ordenar la seva neteja. Els cotxes es van vendre en una subhasta l'estiu del 2009. El cementiri ja no existeix.
Pots trobar a a Pinterest (3) imatges anàlogues a les de l'antic cementiri de Kaudorf arreu del món . També a YouTube (4).
Gràcies als apassionats de l'Urbex (5) que es dediquen a l'exploració de zones allunyades dels nuclis urbans, les zones industrials, etc. també pots descobrir cementiris de vehicles semblants al de Kaudorf en altres països. Com ara a França (5) o a Bèlgica. Pel que fa a Bèlgica, cal destacar l'ultim dels quatre cementiris de vehicles que queda (o quedava, que no ho sé) a Châtillon (7), un cementiri que sembla superar en molt al de Kaudorf .
Però qualsevol que sigui la reflexió que em puguin provocar aquestes imatges sobre els limitis temporals del que entenem per civilització, he de confessar-te que, sempre que trio les llaunes pel reciclatge, intento oblidar les imatges del vídeo amb el que tancaré l'article d'avui.
La història d’aquest cementiri va començar el 1933, quan el fuster Werner Messerli va decidir canviar de professió per dedicar-se al comerç de peces de recanvi per a cotxes d’època (2). En els seus inicis, aquest lloc era un simple dipòsit de ferralla i els vehicles es feien servir pel subministrament de recanvis. Poc a poc, aquells models es van convertir en obsolets, els clients van desaparèixer i el propietari va abandonar el lloc. La vegetació el va anar envaint lentament i el bosc va començar a empassar els cotxes.
No recordo quan va ser la primera vegada que vaig veure un reportatge sobre el cementiri de vehicles de Kaudorf. Però recordo que vaig pensar que era una preciosa al·legoria que ens invitava a reflexionar sobre els limitis temporals del que entenem per civilització i el missatge que transmetia a un ideari bíblic assumit per molts ecologistes. Un ideari on l'ésser humà ocupa el centre de l'evolució de la vida al planeta. Pensava en aquell eslògan desafortunat de "Salvem el Planeta", que en realitat no vol dir altre cosa que "Conservem el planeta tal i com nosaltres l'hem conegut, per poder seguir vivint com hem viscut". L'estricta veritat però és que el planeta no ens necessita per res per salvar-se.
Durant molts anys aquest cementiri va ser objecte d'innombrables controvèrsies que van arribar fins el Tribunal Federal. Els propietaris haurien desitjat transformar-lo en museu, però en 2008, considerant que el projecte no complia els estàndards de protecció de la natura, el Tribunal Federal va ordenar la seva neteja. Els cotxes es van vendre en una subhasta l'estiu del 2009. El cementiri ja no existeix.
| RTS - Kaufdorf (BE): la vente aux enchères des épaves du vieux cimetière de voitures a permi à certains de repartie avec de belles voitures pour pas grand chose (19.09.2009) |
Pots trobar a a Pinterest (3) imatges anàlogues a les de l'antic cementiri de Kaudorf arreu del món . També a YouTube (4).
Gràcies als apassionats de l'Urbex (5) que es dediquen a l'exploració de zones allunyades dels nuclis urbans, les zones industrials, etc. també pots descobrir cementiris de vehicles semblants al de Kaudorf en altres països. Com ara a França (5) o a Bèlgica. Pel que fa a Bèlgica, cal destacar l'ultim dels quatre cementiris de vehicles que queda (o quedava, que no ho sé) a Châtillon (7), un cementiri que sembla superar en molt al de Kaudorf .
Però qualsevol que sigui la reflexió que em puguin provocar aquestes imatges sobre els limitis temporals del que entenem per civilització, he de confessar-te que, sempre que trio les llaunes pel reciclatge, intento oblidar les imatges del vídeo amb el que tancaré l'article d'avui.
| Faits Intéressants - Un homme a trouvé ces vieilles voitures en train de pourrir à l'air libre!, YouTube, 28.09.2019 |
- Le cimetière des voitures de Kaufdorf, Georges Rosset
- Cinq cents carcasses d'autos aux enchères, SwissInfo, 31.08.2009
- Pinterest: abandoned cars
- YouTube: abandoned cars [en] [fr]
- Wikipedia: Urbex [en] [fr] [es] [ca]
- AdcaZz - Les cimetières de voitures abandonnées en France - Urbex, YouTube, 19.08.2019 || Un cimetière de voitures, YouTube
- Kaushik Patowary: Chatillon Car Graveyard in Belgium, Amusing Planet, 19.12.2012 ||Florian Colas: Le mystérieux cimetière de voitures à Châtillon, en Belgique. Generation Voyage, 16.07.2014
Friday, April 30, 2021
la valse des continents (2/2)
| France 3 Corse - Savez-vous que la Méditerranée s'est déjà....asséchée?, YouTube, 16.03.2019 |
Fa uns dies et recomanava veure una sèrie d'Arte TV: La valse des continents (1) i t'explicava el meu interès per la deriva continental i la tectònica de plaques (2). Si fa temps que em segueixes en aquest blog segur que ja has vist alguns articles que he anat publicant sobre aquest tema. Si no és el cas, et proposo donar un cop d'ull als següents:
El dessecament del mar Mediterrani
Però avui m'agradaria compartir amb tu un episodi geològic que va provocar el dessecament d'extenses zones del mar Mediterrani.
Tornem a la sèrie de vídeos que dona nom a aquests articles. Al minut 12:00 de l'episodi: L'Europe d'aujourd'hui de la sèrie La valse des continents (4) aprenem la descoberta en 1968 d'una capa de sal d'1 km de gruix al fons de la Mediterrània.
Una capa de sal que, a causa de la tectònica de plaques, podem trobar a la superfície en alguns indrets, com ara a Realmonte (Sicília, Itàlia).
Aquesta capa de sal es va crear durant l'episodi geològic que correspon al dessecament d'extenses zones del mar Mediterrani: el Messinià (a finals del Miocè). Un episodi també conegut com la Crisi de salinitat del Messinià (5).
Contràriament al que pot fer pensar el vídeo amb què he obert aquest article, el dessecament no es va produir perquè la pressió de la placa africana sobre la placa europea tanqués l'Estret de Gibraltar. I això per una raó molt senzilla. Malgrat la confusió que hom pot trobar a la majoria d'articles i vídeos de divulgació científica, l'Estret de Gibraltar no existia abans de l'episodi: però es va crear a la fi d'aquest. Si llegeixes Wikipedia, et recomano donar un cop d'ull a la versió en espanyol i a les il·lustracions i el vídeo que l'acompanyen.
Així doncs, la Crisi de salinitat del Messinià que va provocar l’assecament d'extenses zones del mar Mediterrani, no es va produir pel tancament d'un Estret de Gibraltar que encara no existia tal com el coneixem, sinó pel tancament temporal dels passatges que connectaven la Mediterrània amb l’oceà Atlàntic: el sistema Bètic (a la península Ibèrica) i el Rif (al nord de l'Àfrica), a causa del desplaçament cap al nord de la placa africana fa 6 milions d’anys.
Pel que fa a l'impacte que sobre la salinitat de l'Atlàntic tingués la sedimentació de la sal que es va concentrar al Mediterrani, t'he de confessar que no he llegit encara res. Pel que fa a les hipòtesis que expliquen la Crisi de salinitat del Messinià, et proposo veure el vídeo de PBS que et passo a continuació (no dubtis en activar els subtítols si se't fa difícil seguir l'anglès).
A les hipòtesis tectòniques, el vídeo de PBS afegeix unes hipòtesis climàtiques més que interessants. I sobre l'impacte que va tenir aquesta crisi sobre la fauna europea, dir que el vídeo comença parlant-nos d'una investigació sobre un gros rosegador descobert a Menorca que servirà de pal de paller per l'explicació pedagògica.
Sincerament, et recomano veure aquest vídeo perquè paga la pena!
- 05.03.2021 - Sobre la tectònica de plaques
- 03.03.2019 - Països i fronteres d'aquí 100 milions d'anys
- 13.02.2018 - Le risque sismique en Suisse
- 11.09.2016 - Pangaea ultima: only one continent again?
- 05.03.2015 - The Continental Drift (2/2)
- 04.03.2015 - The Continental Drift (1/2)
- 13.11.2014 - About 530 million years ago: the Cambrian explosion
- 03.07.2014 - New theory of Ice Age
El dessecament del mar Mediterrani
Però avui m'agradaria compartir amb tu un episodi geològic que va provocar el dessecament d'extenses zones del mar Mediterrani.
Tornem a la sèrie de vídeos que dona nom a aquests articles. Al minut 12:00 de l'episodi: L'Europe d'aujourd'hui de la sèrie La valse des continents (4) aprenem la descoberta en 1968 d'una capa de sal d'1 km de gruix al fons de la Mediterrània.
| ARTE Découverte - L'Europe d'aujourd'hui | La valse des continents | ARTE, YouTube, 02.02.201 |
Una capa de sal que, a causa de la tectònica de plaques, podem trobar a la superfície en alguns indrets, com ara a Realmonte (Sicília, Itàlia).
| Onda TV Sicilia: Una cattedrale di sale dentro una miniera, YouTube, 04.05.2017 |
Aquesta capa de sal es va crear durant l'episodi geològic que correspon al dessecament d'extenses zones del mar Mediterrani: el Messinià (a finals del Miocè). Un episodi també conegut com la Crisi de salinitat del Messinià (5).
Contràriament al que pot fer pensar el vídeo amb què he obert aquest article, el dessecament no es va produir perquè la pressió de la placa africana sobre la placa europea tanqués l'Estret de Gibraltar. I això per una raó molt senzilla. Malgrat la confusió que hom pot trobar a la majoria d'articles i vídeos de divulgació científica, l'Estret de Gibraltar no existia abans de l'episodi: però es va crear a la fi d'aquest. Si llegeixes Wikipedia, et recomano donar un cop d'ull a la versió en espanyol i a les il·lustracions i el vídeo que l'acompanyen.
| Daniel Garcia-Castellanos - Messinian salinity crisis animation, YouTube, 10.04.2015 |
Així doncs, la Crisi de salinitat del Messinià que va provocar l’assecament d'extenses zones del mar Mediterrani, no es va produir pel tancament d'un Estret de Gibraltar que encara no existia tal com el coneixem, sinó pel tancament temporal dels passatges que connectaven la Mediterrània amb l’oceà Atlàntic: el sistema Bètic (a la península Ibèrica) i el Rif (al nord de l'Àfrica), a causa del desplaçament cap al nord de la placa africana fa 6 milions d’anys.
Pel que fa a l'impacte que sobre la salinitat de l'Atlàntic tingués la sedimentació de la sal que es va concentrar al Mediterrani, t'he de confessar que no he llegit encara res. Pel que fa a les hipòtesis que expliquen la Crisi de salinitat del Messinià, et proposo veure el vídeo de PBS que et passo a continuació (no dubtis en activar els subtítols si se't fa difícil seguir l'anglès).
A les hipòtesis tectòniques, el vídeo de PBS afegeix unes hipòtesis climàtiques més que interessants. I sobre l'impacte que va tenir aquesta crisi sobre la fauna europea, dir que el vídeo comença parlant-nos d'una investigació sobre un gros rosegador descobert a Menorca que servirà de pal de paller per l'explicació pedagògica.
Sincerament, et recomano veure aquest vídeo perquè paga la pena!
| PBS Eons - That Time the Mediterranean Sea Disappearead, YouTube, 09.01.2020 |
- La valse des continents, Arte Découverte, 10 vídeos, YouTube 18.02.2021
- Veure La valse des continents (1/2), publicat en aquest blog el 27.04.2021
- Howard Lee: El origen de la tectonica de placas. Se establece el momento preciso en que la corteza de la Tierra se resquebrajó y puso en movimiento, Investigación y Ciencia, 12.04.2021
- Arte Découverte - La valse des continents: L'Europe d'aujourd'hui, YouTube, 02.02.2021 / t12:00
- Wikipedia: Messinian salinity crisis [en] [fr] [es] [ca]
Thursday, April 29, 2021
the alps are growing taller
|
Un article publicat per Live Science (1) a finals de 2020, ens recordava que, segons estudis precedents, l’elevació vertical observada als Alps era deguda principalment a una compensació isostàtica (2) (3) lligada als processos de la seva erosió. Però després d'analitzar diferents isòtops en els grans de quars de més de 350 rius que travessen els Alps (4), un equip internacional d'investigadors havia descobert que la tectònica de plaques també seguia explicant aquest fenomen.
La combinació de les forces de la tectònica de plaques (5) i de la compensació isostàtica (cf. 2) no tindria però com a resultat una elevació uniforme dels Alps, car l'erosió observada no és la mateixa a tota la serralada. Així, en alguns llocs com el Valais, l'alçada dels Alps s'estaria reduint com a resultat d'una erosió de prop de 7,5 m /1000 anys. Mentre a l’est de Suïssa, prop del riu Thur, l'erosió seria de prop d'1,4 cm /1000 anys.
Tot i ser unes xifres molt baixes d'erosió, sobretot tenint en compte l'alçada dels Alps i la seva exposició a un clima molt dur, els Alps Centrals seguirien elevant-se aproximadament de 80 centímetres cada mil·lenni, un cop descomptats els efectes de la seva erosió. Sorprenentment, mentre els Alps Centrals seguirien elevant-se, l’erosió i l’elevació estarien en equilibri als Alps occidentals, però l’erosió seria més ràpida que l’elevació als Alps Orientals.
Amb aquests resultats en mà, la pregunta que es van fer els investigadors va ser: per què l’erosió és més important en determinades parts dels Alps que no en d’altres?
Si la pluja i la neu no tenen un efecte fàcilment mesurable sobre l’erosió, sí que el tenen el pendent i la topografia d’una muntanya. Malgrat això els investigadors van realitzar que "els vessants més escarpats" no presentaven una major erosió: "Aquesta va ser una altra sorpresa car pensàvem que un terreny molt escarpat s'erosionaria més ràpidament. Encara no sabem del tot per què no és així i, per tant, caldrà seguir investigant".
Tot i ser unes xifres molt baixes d'erosió, sobretot tenint en compte l'alçada dels Alps i la seva exposició a un clima molt dur, els Alps Centrals seguirien elevant-se aproximadament de 80 centímetres cada mil·lenni, un cop descomptats els efectes de la seva erosió. Sorprenentment, mentre els Alps Centrals seguirien elevant-se, l’erosió i l’elevació estarien en equilibri als Alps occidentals, però l’erosió seria més ràpida que l’elevació als Alps Orientals.
Amb aquests resultats en mà, la pregunta que es van fer els investigadors va ser: per què l’erosió és més important en determinades parts dels Alps que no en d’altres?
Si la pluja i la neu no tenen un efecte fàcilment mesurable sobre l’erosió, sí que el tenen el pendent i la topografia d’una muntanya. Malgrat això els investigadors van realitzar que "els vessants més escarpats" no presentaven una major erosió: "Aquesta va ser una altra sorpresa car pensàvem que un terreny molt escarpat s'erosionaria més ràpidament. Encara no sabem del tot per què no és així i, per tant, caldrà seguir investigant".
- Laura Geggel: The Alps are growing taller, Live Science, 03.12.2020
- Wikipedia: Isostasy [en] [fr] [es] [ca]
- Jean-Daniel Champagnac et al.: Erosion-driven uplift of the modern Central Alps, Tectonophysics, Volume 474, Issues 1–2, 2009, Pages 236-249, ISSN 0040-1951, https://doi.org/10.1016/j.tecto.2009.02.024.
- Romain Delunel et al.: Late-Pleistocene catchment-wide denudation patterns across the European Alps, Earth-Science Reviews, Volume 211, 2020, 103407, ISSN 0012-8252, https://doi.org/10.1016/j.earscirev.2020.103407.
- Wikipedia: Continental Drift [en] [fr] [es] [ca] || Plate Tectonics [en] [fr] [es] [ca]
Tuesday, April 27, 2021
la valse des continents (1/2)
| ARTE Découverte - Aux origines de l'Europe | La valse des continents | ARTE, YouTube, 01.02.201 |
Si ets jove, segurament no has sentit parlar mai del COU (1). Si no ho ets, segurament ja l'has oblidat. Quan vaig inscriure'm al COU vaig escollir l'assignatura de Geologia com optativa, i vaig tenir la sort de tenir una professora que em va descobrir quelcom que havia vist de passada a les classes del batxillerat: la deriva continental i la tectònica de plaques (2).
Mai més vaig veure el paisatge com l'havia vist abans. A partir d'aquell moment tenia una eina que em permetia comprendre millor les descripcions geomorfològiques que acompanyaven els vells mapes de l'Editorial Alpina (3) i podia projectar-me en un passat molt llunyà i a les causes que s'amagaven darrere la morfologia del paisatge actual.
Però també vaig realitzar que vivia a un fotograma d'un llarg film del qual mai no veuria ni l'inici ni la fi. Una sèrie de TV de Carl Sagan que sempre recomano veure a tothom: Cosmos (1980) (4) i un vídeo que jo hauria de veure més sovint: Pale Blue Dot (5), em van acabar de convèncer de la futilitat absoluta de la història de les civilitzacions, de les religions, dels països i de les seves adorades històries i fronteres... Unes escenes més del llarg film que és la història de la Terra.
Vaig retrobar aquella passió per la deriva continental i la tectònica de plaques a la universitat, de la mà d'un professor, més tard també amic: en Manuel Miró (6). Al segon curs que vaig fer amb ell, l'assignatura de Geomorfologia comprenia un treball de camp a una zona que havíem d'escollir i on hauríem d'aplicar tot allò que havíem après a les seves classes i amb les lectures que ens havia passat.
Un altre cop de sort va ser poder integrar-me a un equip de companys, i futurs amics, que estudiaven arqueologia i que, al llarg del treball de camp i la recollida de mostres, em van aprendre la gran diferència que hi ha entre mirar i veure (7).
També vaig tenir la sort que acollissin amb entusiasme la meva proposta de fer el treball de camp a la zona delimitada pel Mapa Geológico de España. E.1:50.000 - Hoja 252 - TREMP (8). Una zona on podíem trobar roques i materials de les quatre antigues subdivisions del temps geològics: des del primari fins al quaternari. Durant el nostre treball de camp, i gràcies a les mostres que vam recollir, vam poder identificar i explicar les zones de contacte i els seus processos geomorfològics. També identificar aquelles antigues subdivisions del temps geològics en els materials utilitzats per la construcció dels masos i cabanes d'aquella zona.
Amb tota aquesta brasa preliminar he intentat explicar-te tots els sentiments que em passen pel cap quan veig els 10 episodis d'una sèrie d'Arte TV que vull engrescar-te a veure a YouTube: La valse des continents (9).
Si has punxat el vídeo amb què he obert el post d'avui i si, tal com l'he configurat, aquest s'ha obert al minut 37:43, hauràs vist a Michel Marthaler, professor de la Université de Lausanne (10) que, des del mirador del Gornergrat (3089 m) (11) ens diu que, als seus peus, el sòl és el d'una plataforma oceànica que es va formar a 3000 m de fondària al secundari. Que, al seu davant, el Monte Rosa (4634 m) està format per roques continentals, granit i gneis, que tenen 400 milions d'anys més que el sol oceànic del Gornergrat. I que, a l'oest, el Matterhorn (4478 m), està format per materials de la plataforma oceànica africana.
En realitat, tot el que diu Michel Marthaler en aquesta escena del vídeo resumeix força bé la tempesta d'emocions que vaig experimentar el primer cop que vaig pujar al Gornergrat (3089 m). L'emoció d'estar veient aquell paisatge amb els peus al que va ser un sol oceànic que es trobava a més de 6 km de fondària quan es va crear. La sensació d'estar veient un paisatge que, senzillament, no existia abans del plegament alpí. L'emoció d'estar al cor dels Alps veient un Matterhorn (4478 m) que havia emergit des de la plataforma oceànica de la placa africana i que havia estat modelat per les glaceres...
Probablement no estava vivint la síndrome de Stendhal (12), però no estava gaire lluny de fer-ho.
Altres lectures recomanades:
Mai més vaig veure el paisatge com l'havia vist abans. A partir d'aquell moment tenia una eina que em permetia comprendre millor les descripcions geomorfològiques que acompanyaven els vells mapes de l'Editorial Alpina (3) i podia projectar-me en un passat molt llunyà i a les causes que s'amagaven darrere la morfologia del paisatge actual.
Però també vaig realitzar que vivia a un fotograma d'un llarg film del qual mai no veuria ni l'inici ni la fi. Una sèrie de TV de Carl Sagan que sempre recomano veure a tothom: Cosmos (1980) (4) i un vídeo que jo hauria de veure més sovint: Pale Blue Dot (5), em van acabar de convèncer de la futilitat absoluta de la història de les civilitzacions, de les religions, dels països i de les seves adorades històries i fronteres... Unes escenes més del llarg film que és la història de la Terra.
Vaig retrobar aquella passió per la deriva continental i la tectònica de plaques a la universitat, de la mà d'un professor, més tard també amic: en Manuel Miró (6). Al segon curs que vaig fer amb ell, l'assignatura de Geomorfologia comprenia un treball de camp a una zona que havíem d'escollir i on hauríem d'aplicar tot allò que havíem après a les seves classes i amb les lectures que ens havia passat.
|
Un altre cop de sort va ser poder integrar-me a un equip de companys, i futurs amics, que estudiaven arqueologia i que, al llarg del treball de camp i la recollida de mostres, em van aprendre la gran diferència que hi ha entre mirar i veure (7).
També vaig tenir la sort que acollissin amb entusiasme la meva proposta de fer el treball de camp a la zona delimitada pel Mapa Geológico de España. E.1:50.000 - Hoja 252 - TREMP (8). Una zona on podíem trobar roques i materials de les quatre antigues subdivisions del temps geològics: des del primari fins al quaternari. Durant el nostre treball de camp, i gràcies a les mostres que vam recollir, vam poder identificar i explicar les zones de contacte i els seus processos geomorfològics. També identificar aquelles antigues subdivisions del temps geològics en els materials utilitzats per la construcció dels masos i cabanes d'aquella zona.
Amb tota aquesta brasa preliminar he intentat explicar-te tots els sentiments que em passen pel cap quan veig els 10 episodis d'una sèrie d'Arte TV que vull engrescar-te a veure a YouTube: La valse des continents (9).
 |
| La valse des continents, Arte Découverte, 10 vídeos, YouTube 18.02.2021 |
Si has punxat el vídeo amb què he obert el post d'avui i si, tal com l'he configurat, aquest s'ha obert al minut 37:43, hauràs vist a Michel Marthaler, professor de la Université de Lausanne (10) que, des del mirador del Gornergrat (3089 m) (11) ens diu que, als seus peus, el sòl és el d'una plataforma oceànica que es va formar a 3000 m de fondària al secundari. Que, al seu davant, el Monte Rosa (4634 m) està format per roques continentals, granit i gneis, que tenen 400 milions d'anys més que el sol oceànic del Gornergrat. I que, a l'oest, el Matterhorn (4478 m), està format per materials de la plataforma oceànica africana.
En realitat, tot el que diu Michel Marthaler en aquesta escena del vídeo resumeix força bé la tempesta d'emocions que vaig experimentar el primer cop que vaig pujar al Gornergrat (3089 m). L'emoció d'estar veient aquell paisatge amb els peus al que va ser un sol oceànic que es trobava a més de 6 km de fondària quan es va crear. La sensació d'estar veient un paisatge que, senzillament, no existia abans del plegament alpí. L'emoció d'estar al cor dels Alps veient un Matterhorn (4478 m) que havia emergit des de la plataforma oceànica de la placa africana i que havia estat modelat per les glaceres...
Probablement no estava vivint la síndrome de Stendhal (12), però no estava gaire lluny de fer-ho.
Altres lectures recomanades:
- Samuel Martínez: ¿Qué son las zonas de subducción y dónde está la más importante del planeta?, InfoLibre, 08.06.2021
- Wikipedia: Curso de Orientación Universitaria
- Wikipedia: Continental Drift [en] [fr] [es] [ca] || Plate Tectonics [en] [fr] [es] [ca]
- Editorial Alpina: Home page
- Wikipedia: Cosmos: A Personal Voyage [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 12.12.2018 || Wikipedia: Pale Blue Dot [en] [fr] [es] [ca]
- Manuel Miró: Dialnet
- Veure Passats tèrbols (7) a El Geògraf Solitari, 12.12.2008
- Mapa Geológico de España. E.1:50.000 - Hoja 252 - TREMP, datos.gob.es
- La valse des continents, Arte Découverte, 10 vídeos, YouTube 18.02.2021
- Animaux géologiques, Michel Marthaler, RTS, 02.01.2020
- Veure Matterhorn (4478 m) publicat en aquest blog el passat 14.03.2021
- Wikipedia: Syndrome de Stendhal [en] [fr] [es] [ca]
Sunday, April 25, 2021
can we cool the planet?
| Arte Découverte - Pouvons-nous refroidir la planète?, YouTube, 16.04.2021 Nova - Can We Cool The Planet?, YouTube, 20.11.2020 |
Cada any, l’activitat humana genera 37.000 miliards de tones de CO₂ que s'afegeixen als 1.000 miliards de tones alliberades a l’atmosfera des de
l’inici de la revolució industrial. Un cop emès, el diòxid de carboni pot trigar al voltant d'un mil·lenni a desaparèixer, d’aquí la urgència de trobar solucions si volem deixar un planeta habitable per les generacions futures..
Avui m'agradaria compartir amb tu aquest documental que NOVA va publicar el 11.11.2020 i que Arte TV va difondre fa uns dies (pots trobar els enllaços de les versions en anglès i en francès a la llegenda del vídeo). Ben Kalina i Jen Schneider ens presenten en aquest documental un munt d'iniciatives on investigadors de tot el món participen en la recerca de solucions, no solament per acabar amb les emissions que estem produint actualment, sinó també en la recuperació del CO₂ alliberat a l’atmosfera des de l’inici de la revolució industrial. I entre aquestes iniciatives, vàries que han sortit del politècnic de Zürich.
Un documental molt i molt recomanat, ple de bones notícies. Hi ha solucions per resoldre el problema. Cal doncs agafar el toro per les banyes i aplicar-les amb seny!
Avui m'agradaria compartir amb tu aquest documental que NOVA va publicar el 11.11.2020 i que Arte TV va difondre fa uns dies (pots trobar els enllaços de les versions en anglès i en francès a la llegenda del vídeo). Ben Kalina i Jen Schneider ens presenten en aquest documental un munt d'iniciatives on investigadors de tot el món participen en la recerca de solucions, no solament per acabar amb les emissions que estem produint actualment, sinó també en la recuperació del CO₂ alliberat a l’atmosfera des de l’inici de la revolució industrial. I entre aquestes iniciatives, vàries que han sortit del politècnic de Zürich.
Un documental molt i molt recomanat, ple de bones notícies. Hi ha solucions per resoldre el problema. Cal doncs agafar el toro per les banyes i aplicar-les amb seny!
- Benjamin Storrow: X-Prize Winners Use CO₂ Emissions to Make Concrete, Scientific American, 19.04.2021
- Christine Casatelli: Next Generation Of Climate Pioneers Featured In Latest NOVA Film, 'Can We Cool The Planet?', WGBH, 20.10.2020
Thursday, April 22, 2021
difference between weather and climate
Winter storms don't prove that global warming isn't happening. https://t.co/LDqfq4JH9n pic.twitter.com/ndmLD637Cb
— NOAA Climate.gov (@NOAAClimate) January 29, 2019
Si en anglès és relativament fàcil diferenciar de què estem parlant quan ho fem del temps (weather) del clima (climate) o del temps cronològic (time), no és tan fàcil fer-ho en llengües d'origen llatí com ara el català, l'espanyol o el francès. Com a prova et proposo traduir en aquestes llengües el text que pots trobar a continuació utilitzant el traductor de Google:
Just per fer justícia amb aquest carallot, un investigador de la Universitat de Califòrnia va demostrar en 2019 que el moviment dels climatoescèptics gaudia d'una difusió molt més important a les revistes científiques i els diaris de més tirada. Un moviment que comptava amb "centenars de destacats climatòlegs, acadèmics, empresaris i polítics que posen en dubte l'escalfament global o atribueixen l'augment de les temperatures a causes "naturals" (2).
En febrer del 2005 la NASA havia publicat un article de divulgació científica explicant què diferenciava el clima del temps. Per evitar eventuals confusions en qualsevol llengua llatina, utilitzaré un resum que he fet a cop de destral del text original (3)
Si les causes de la disminució de la superfície del gel a la banquisa àrtica encara estan obertes al debat, el fet és que les observacions d'un fenomen conegut com l'amplificació àrtica demostren que l'augment de temperatures a l'Àrtic s'està produint a un ritme molt més ràpid que a la resta d'oceans del món (7).
Un estudi mencionat per Rebecca Lindsey (cf. 5) ens parla de la relació entre la disminució de la superfície de gel a l'oceà Àrtic i els hiverns freds i nevats que hem viscut en països que es troben en latituds mitjanes (8).
The difference between weather and climate is a measure of time.Que sigui més fàcil diferenciar aquests conceptes en la llengua anglesa, no vol dir que tots els anglòfons entenguin la seva diferència. Estic pensant, per exemple, en Donald Trump, per qui l'onada de fred que va colpejar els USA en febrer del 2019 desmuntava la teoria del canvi climàtic (1).
Just per fer justícia amb aquest carallot, un investigador de la Universitat de Califòrnia va demostrar en 2019 que el moviment dels climatoescèptics gaudia d'una difusió molt més important a les revistes científiques i els diaris de més tirada. Un moviment que comptava amb "centenars de destacats climatòlegs, acadèmics, empresaris i polítics que posen en dubte l'escalfament global o atribueixen l'augment de les temperatures a causes "naturals" (2).
En febrer del 2005 la NASA havia publicat un article de divulgació científica explicant què diferenciava el clima del temps. Per evitar eventuals confusions en qualsevol llengua llatina, utilitzaré un resum que he fet a cop de destral del text original (3)
The difference between weather and climate is a measure of time. Weather is what conditions of the atmosphere are over a short period of time, and climate is how the atmosphere "behaves" over relatively long periods of time (...) When we talk about climate change, we talk about changes in long-term averages of daily weather (...) If summers seem hotter lately, then the recent climate may have changed. In various parts of the world, some people have even noticed that springtime comes earlier now than it did 30 years ago. An earlier springtime is indicative of a possible change in the climate.L'article de la NASA afegia que: a més del canvi climàtic a llarg termini, hi ha variacions climàtiques a més curt termini que poden presentar canvis periòdics o intermitents, com ara aquells relacionats amb El Niño, La Niña, les erupcions volcàniques o altres canvis en el sistema terrestre.
Com l'article no el menciona, et proposo tornar a donar un cop d'ull a un article que vaig publicar en 2015 sobre els efectes de la desacceleració de la Circulació de Retorn de l'Atlàntic Meridional (AMOC, sigles en anglès) (4).Sobre les onades de fred, que alguns interpretaven com la negació del canvi climàtic, s'han fet diverses interpretacions. Una d'elles ens explica una de les causes dels grans freds hivernals que estem vivint aquests darrers anys. Es tracta una infografia remarcable de la NOAA que pots veure amb més detall punxant l'enllaç de la llegenda o a la bibliografia (5).
 |
| The science behind the polar vortex: You might want to put on a sweater, NOAA, 08.03.2021 |
- A la imatge de l'esquerra de la infografia pots veure el vòrtex polar com un cinturó d’aire fred i de baixa pressió que es forma cada hivern a l’estratosfera per sobre dels pols nord i sud: tal com l'hem conegut, aquest vòrtex ha mantingut l’aire més fred a prop dels pols.
- A la imatge de la dreta pots veure què passa quan, a causa de l'escalfament global, el vòrtex polar perd força i no pot retenir l'aire fred de l'àrtic, que acaba desbordant en direcció de latituds més baixes de les que ho fa quan el vòrtex és més potent.
Si les causes de la disminució de la superfície del gel a la banquisa àrtica encara estan obertes al debat, el fet és que les observacions d'un fenomen conegut com l'amplificació àrtica demostren que l'augment de temperatures a l'Àrtic s'està produint a un ritme molt més ràpid que a la resta d'oceans del món (7).
Un estudi mencionat per Rebecca Lindsey (cf. 5) ens parla de la relació entre la disminució de la superfície de gel a l'oceà Àrtic i els hiverns freds i nevats que hem viscut en països que es troben en latituds mitjanes (8).
- L'estudi presenta les mesures del vapor d’aigua atmosfèric provinents de la Finlàndia àrtica durant l'episodi conegut amb el nom de: Beast from the East (9), un brot anticiclònic sever que va provocar fortes nevades i glaçades a tot Europa el febrer del 2018.
- Aquest episodi va coincidir amb un mar de Barentsz anormalment càlid, amb un 60% de la seva superfície lliure de gel. Segons els seus càlculs, aquesta situació va permetre l'evaporació d'aproximadament 140 Giga tones d’aigua, de les quals el 88% es va transformar en la neu que va caure al nord d’Europa.
- Rafael Cereceda: La histórica ola de frío en EEUU, consecuencia del calentamiento global, Euronews, 01.02.2019
- Los "climatoescépticos", más presentes en los medios que los científicos, Radio France Internationale, 14.08.2019
- What's the Difference Between Weather and Climate? NASA, 01.02.2005
- Fresh Water in the Arctic and Climate Change, publicat en aquest blog el 19.08.2015
- The science behind the polar vortex: You might want to put on a sweater, NOAA, 08.03.2021 || Rebecca Lindsey: Understanding the Arctic polar vortex, Climate.gov, 05.03.2021
- NOAA CSL Staff: Dr. Amy Butler
- Dai, A., Luo, D., Song, M. et al.: Arctic amplification is caused by sea-ice loss under increasing CO₂. Nat Commun 10, 121 (2019). https://doi.org/10.1038/s41467-018-07954-9
- Bailey, H., Hubbard, A., Klein, E.S. et al.: Arctic sea-ice loss fuels extreme European snowfall. Nat. Geosci. (2021). https://doi.org/10.1038/s41561-021-00719-y
- Beast from the East, MetOffice.gov.uk || Joaquim Elcacho: La 'Bestia del Este', frío primaveral en Europa, se alimenta del deshielo ártico, La Vanguardia, 14.04.2021 || David Ruiz Marull: La ‘Bestia del Este’ y el ciclo solar, La Vanguardia, 21.03.2018 || La "Bestia del Este" causa 24 muertes y colapsa el transporte de media Europa, La Vanguardia, 02.03.2018
Subscribe to:
Posts (Atom)