Friday, June 18, 2021

suisse: cours d'eau et emissions de CO₂

Loisirs CH - Découverte des Gorges du Taubenloch, YouTube, 16.08.2018


En desembre del 2017, una petita start-up de l'EPFL Innovation Park (1): Quantis, va treballar sota el mandat de l'estat de Vaud en la realització d'un Inventaire cantonal des émissions de gaz à effet de serre. El document final ens presentava un estudi de les emissions de les activitats humanes al nostre cantó. En fase amb aquest objectiu, l'estudi d'aquestes emissions es limitava a analitzar en el terreny de la hidrologia aquelles lligades al consum de la navegació fluvial i lacustre (2).

Uns mesos abans, el mes de juny del 2017, un estudi del Stream Biofilm and Ecosystem Research Laboratory (SBER) (3) publicava els resultats d'un estudi molt interessant (4) (5):
Des de fa uns 10 anys sabem que llacs i rius, contribueixen significativament a l’emissió de CO₂ a l’atmosfera, un fenomen que fins ara consideràvem natural. Una comparació de les dades de dos hiverns seguits, un descrit com a normal, entre el 2012 i el 2013, i l’altre excepcionalment càlid, entre el 2013 i el 2014, ens va permetre observar que, després d’un hivern càlid i amb poques nevades, els cursos fluvials alliberen molt més CO₂ del que absorbeixen un cop torna la primavera.

En contrast amb les observacions fetes durant un hivern càlid, després d'un hivern normal, i durant una finestra d'uns 70 dies, els corrents fluvials capturen més CO₂ del que produeixen naturalment.
Dos anys més tard, els investigadors de l'SBER publicaven els resultats d'un altre estudi molt interessant sobre els cursos fluvials dels Alps (6) (7):
Als ecosistemes aquàtics, com ara els oceans, els rius i els llacs, molts organismes, que van des de bacteris fins a peixos, respiren oxigen i exhalen CO₂. Aquests gasos circulen contínuament de l'atmosfera a l'aigua i viceversa. Com els corrents fluvials de les muntanyes sovint flueixen per vessants escarpats i terrenys difícils, hi ha molta turbulència i bombolles d’aire atrapades a l’aigua. Fins ara, els científics havien ignorat el cas singular dels cursos fluvials de muntanya i havien utilitzat el mateix enfocament per calcular els bescanvis dels gasos dels cursos fluvials de muntanya que el que havien utilitzat per als rius de les terres baixes.

Gràcies a la instal·lació de 130 sensors als torrents de muntanya dels estats de Vaud i del Valais per l'estudi dels fenòmens físics i dels fluxos biogeoquímics que els estan associats, els investigadors de l'SBER van poder comprovar que el bescanvi de gasos a les rieres de muntanya és en mitjana 100 vegades molt més ràpid que el calculat per equacions construïdes de manera similar a partir de gasos traçadors als rius de la plana. Si tenim en compte que més del 25% de la superfície emergida del nostre planeta està coberta de muntanyes, les conseqüències d’aquest estudi són molt interessants.
Extrapolant les dades de l'anterior estudi a més d’1,8 milions de cursos fluvials d'arreu del món, i amb dades de torrents de les principals muntanyes del món, els investigadors de l'SBER van publicar un nou estudi el mes d'octubre del mateix any (8) (9):
Les muntanyes cobreixen el 25% de la superfície terrestre i els seus cursos fluvials aporten més d’un terç de l’escorrentia global dels rius del món. En mitjana, i per m², aquests rius tenen una taxa d’emissions de CO₂ més alta que altres rieres i cursos fluvials situats a les terres baixes. La turbulència de les seves aigües, lligada al pendent de les muntanyes, és una de les causes. Així, tot i que només representen el 5% de la superfície de tots els rius del planeta, aquests torrents podrien ser responsables entre el 10 i el 30% de les emissions mundials anuals de CO₂ de totes les xarxes fluvials.

Des de fa uns anys, sabem que l’aigua dolça emet CO₂ en el mateix ordre de magnitud que l'absorbeixen els oceans, però mai no havíem valorat amb precisió quina era la part que estava lligada als cursos fluvials de muntanya (...) Les nostres anàlisis suggereixen que l’origen del CO₂ emès per les rieres de muntanya podria ser geològic, sobretot per la quantitat de roques calcàries presents a moltes de les conques hidrogràfiques que drenen aquestes rieres.
Finalment, a un estudi publicat el passat mes d'abril, un equip d'investigadors de l'SBER, entre els quals es troba Lluís Gómez-Gener, aportava noves descobertes als treballs de recerca (10) (11). Si fins ara només s’havien tingut en compte les mesures diürnes per a l'estimació del CO₂ emès pels torrents i rius de muntanya, els investigadors de l'SBER havien descobert que les emissions de CO₂ són un 27% més elevades durant la nit. Una descoberta que els permetia corregir alguns errors potencialment significatius en el càlcul de les contribucions d'aquests cursos fluvials al cicle global del carboni.
El 90% de la recollida de dades s'havia fet entre les 8 del matí i les 4 de la tarda. Quan van comparar-les amb les dels sensors automàtics amb enregistrament continu de dades, van realitzar que només un 10% d’aquelles observacions recollien les emissions màximes de CO₂ que recollien els sensors automàtics. Això va fer que els investigadors de l'SBER complementessin les mesures manuals que prenien durant el dia amb les que prenien durant la nit els sensors automàtics. I això en un panell de 66 rius repartits arreu del món i en regions poc representades en els estudis precedents, com el Congo, l’Amazònia i diverses serralades. Gràcies a les noves dades recollides, van poder arribar a la conclusió que les emissions de CO₂ eren fins a un 27% més altes durant la nit que no pas durant el dia.
Bé, doncs. Gràcies als investigadors de l'SBER, ja sé quatre coses més que abans desconeixia. Si també és el teu cas, espero que t'hagi agradat llegir aquest article. Que tinguis un bon dia!


  1. EPFL Innovation Park: Home page
  2. Denis Bochatay et Jérôme Laffely: Inventaire cantonal des émissions de gaz à effet de serre, Quantis, 14.12.2017
  3. Stream Biofilm and Ecosystem Research Laboratory (SBER): Home page
  4. Après un hiver chaud, les ruisseaux alpins produisent plus de CO₂, EPFL Actualités, 09.06.2017
  5. Ulseth, A.J., Bertuzzo, E., Singer, G.A. et al.: Climate-Induced Changes in Spring Snowmelt Impact Ecosystem Metabolism and Carbon Fluxes in an Alpine Stream Network. Ecosystems 21, 373–390 (2018). https://doi.org/10.1007/s10021-017-0155-7
  6. L'EPFL fait une découverte sur le fonctionnement des ruisseaux alpins, EPFL Actualités, 18.03.2019
  7. Ulseth, A.J., Hall, R.O., Boix Canadell, M. et al.: Distinct air–water gas exchange regimes in low- and high-energy streams. Nature Geoscience, 12, 259–263 (2019). https://doi.org/10.1038/s41561-019-0324-8
  8. Les ruisseaux de montagnes émettent une quantité de CO₂ inattendue, EPFL Actualités, 18.03.2019
  9. Horgby, Å., Segatto, P.L., Bertuzzo, E. et al.: Unexpected large evasion fluxes of carbon dioxide from turbulent streams draining the world’s mountains. Nature Communications 10, 4888 (2019). https://doi.org/10.1038/s41467-019-12905-z
  10. Les cours d'eau émettent bien plus de CO₂ de nuit que de jour, EPFL Actualités, 16.04.2021
  11. Gómez-Gener, L., Rocher-Ros, G., Battin, T. et al.: Global carbon dioxide efflux from rivers enhanced by high nocturnal emissions. Nature. Geoscience. 14, 289–294 (2021). https://doi.org/10.1038/s41561-021-00722-3

Thursday, June 17, 2021

the big bang theory i el doctor fisión

@doctorfision

Teoría de cuerdas con una mandarina 🍊 Inspirado en World Science Festival ##aprendecontiktok ##profesentiktok ##aprendeentiktok ##ciencia

♬ Levitating - Dua Lipa

Probablement coneixes aquesta sèrie de TV: The Big Bang Theory (1). Si és el cas, segur que també recordaràs l'admiració que el Dr. Sheldon Cooper li ha professat tota la seva vida a un divulgador de ciència per la canalla: el Professor Proton, personatge brillantment interpretat per Bob Newhart.

Doncs resulta que, fa cosa d'un mes, vaig descobrir a Twitter un divulgador científic que em va recordar moltíssim al personatge del Professor Proton i que s'ha donat com a nom: Doctor Fisión.

El pots trobar a Twitter (@doctorfision), YouTube (Doctor Fisión), TikTok (@doctorfision), Instagram (doctorfision) i Facebook (doctorfision).

Algun amargat professional podria dir que el Doctor Fisión no és Carl Sagan o Neil deGrasse Tyson. I sobre el vídeo amb què he obert el post d'avui, que la Teoria de cordes és quelcom molt més complex de com ell ens ho presenta.

Clar que sí! Però el fet és que, en aquest, com en altres vídeos, el Doctor Fisión pot despertar (o no) la curiositat per saber més sobre el contingut d'un vídeo que t'ha cridat l'atenció. I per saber més sobre aquest tema, ja saps que començar amb Google i Wikipedia és el bon camí per obrir la finestra a un horitzó de coneixements que poden esdevenir apassionants.



L'equivalent al Professor Proton de la meva infància va ser Luis Miravitlles (2), un divulgador científic de la TVE dels anys del franquisme. Emesa entre 1966 i 1970 des dels estudis de TVE a Miramar (Barcelona) (3): Misterios al descubierto era una emissió amb un leitmotiv a la seva presentació que em va enganxar: saber es útil, soñar es necesario, imaginar es imprescindible. Per poc que pogués, mai no em perdia un episodi.

Veient aquelles emissions, avui ens pot semblar una mena de classes magistrals en directe si les comparem amb els documentals científics actuals de la BBC, per donar un exemple. De vegades es ficaven en evidència els problemes del directe amb la necessària consulta de les notes a un moment on encara no s'havia generalitzat l'ús del teleprompter (4). La manca de suport audiovisual adequat no sempre permetia explicar de manera visual i senzilla conceptes que no estaven a l'abast de tothom.

Però aquests problemes eren superats amb elegància per Miravitlles, utilitzant els mitjans modestos dels quals disposava: un bon exemple del que et dic seria el del dia que en Miravitlles va descriure a una pissarra la Teoria de la relativitat d'Einstein (5).

Miravitlles no era Carl Sagan o James Burke, per parlar de dos divulgadors de la ciència i la tecnologia que vaig conèixer molt més tard. Malgrat tot, també sabia despertar la curiositat per la ciència. Malauradament, van passar molts anys abans que no trepitgés per primera vegada la Biblioteca de Catalunya, al carrer del Carme de BCN. Encara més anys, abans que no tingués el meu primer ordinador, i uns quants anys més abans de descobrir Google i Wikipedia. Però això ja és part d'una altra història.

Crec que el vídeo que et passo a continuació resumeix força bé tot el que acabo de dir.



  1. Wikipedia: The Big Bang Theory [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Luis Miravitlles [en] [fr] [es] [ca] || Alejandro Macías: Luis Miravitlles, el primer divulgador científico de TVE, Carte de Ajuste, 03.08.2015 || Luis Miravitlles, divulgador científico, El País, 27.04.1995
  3. Wikipedia: TVE Catalunya [en] [fr] [es] [ca] || Víctor-M. Amela: 60 años de TVE desde Barcelona, La Vanguardia, 21.04.2019 || Memoria, El Periódico, 05.10.2016
  4. Wikipedia: Teleprompter [en] [fr] [es] [ca]
  5. Fernando Samaniego: La "fascinación" por la ciencia en España, El País, 03.12.1998

Wednesday, June 16, 2021

les alternatives al gas natural


El passat 20 de maig, durant una passejada pel barri, vaig veure aparcada al carrer una furgoneta d'una empresa d'Avenches (1) de la que havia sentit parlar: Agtan (2).

Com Agtan és una empresa especialitzada en les perforacions per la instal·lació de sondes geotèrmiques, vaig pensar que anaven a realitzar un nou forat al sòl pel nou écoquartier des Plaines-du-Loup que s'està construint al meu barri.

Le futur écoquartier des Plaines-du-Loup à Lausanne se dessine. Il démarre avec des travaux de géothermie, TéléJournal RTS, 25.09.2020

L'endemà vaig veure la perforadora en acció. A una parcel·la on s'estaven construint tres noves cases unifamiliars amb teulades a dues aigües. Mentre uns treballadors estaven instal·lant plaques solars, els treballadors d'Agtan estaven perforant el sòl per la instal·lació d'una bomba de calor. (3).
A fi de fer ras i curt, no entraré en detalls tècnics sobre les bombes de calor. Sobre aquest tema, pots trobar una molt bona informació a les versions en anglès i francès de Wikipedia. Les versions en català i en espanyol em semblen força orientades a les tecnologies aire-aire d'uns aparells de climatització que em costa molt associar a res que tingui a veure amb les energies renovables.
Mentre passava davant de l'obra recordava que no fa gaire temps, els governs federal i cantonals subvencionaven la construcció de gasoductes faraònics des de l'Azerbaidjan.

Mentrestant, a Suïssa, alguns cantons subvencionaven els propietaris dels vells edificis perquè abandonessin les instal·lacions de calefacció alimentades amb gasoil i utilitzessin el Gas Natural. D'aquest es deia que les emissions en CO₂ eren al voltant d'un 25% inferiors, sense tenir en compte que l'efecte hivernacle del Gas Natural és molt superior al del CO₂ emès per la combustió del gasoil.

La passió pel gas era tal que, en algunes viles, molts dels autobusos que havien funcionat fins aquell moment amb electricitat, eren reemplaçats per autobusos que funcionaven amb Gas Natural.

Una emissió del programa TTC de la RTS del passat 31 de maig ficava en evidència la contradicció entre el discurs oficial, que parla de reduir el consum de combustibles fòssils, mentre el gas continua sent popular i, en alguns cantons com Neuchâtel, altament subvencionat, car sovint s'ha considerat que costa molt menys que altres solucions alternatives.

Play RTS. Le gaz à tous les étages, TTC, 31.05.2021

Mentrestant, una Revisió de la llei del CO₂ es posava a votació el passat 13 de juny (4). Entre moltes altres mesures, hi havia la de fer pujar al doble els preus dels hidrocarburs i penalitzar amb impostos duríssims les calefaccions alimentades per gasoil o gas: a un país on escalfar-se en hivern no és un luxe. Traducció (1): pujada generalitzada del cost de la vida, pujada de lloguers, pals als pensionistes i un llarg etcètera. Traducció (2): votant contra aquesta llei, la conclusió de molts periodistes estrangers va ser que el poble havia dit no a l'ecologia. Afortunadament, la classe política suïssa va entendre molt millor el missatge: la transició energètica serà social o no serà.


  1. Avenches: Home page, Commune d'Avenches, My Switzerland
  2. Agtan: Home page
  3. Wikipedia: Heat pump [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure Suisse: réduction des émissions de CO₂ publicat en aquest blog el 13.05.2021

Tuesday, June 15, 2021

bolivia - sayaris i walipinis



Enguany fa 28 anys, un cooperant suís, Peter Iseli, va obtenir el finançament necessari per desplaçar-se a l'Altiplano bolivià amb l'objectiu d'explorar com fer més habitable aquesta zona andina. Iseli es va instal·lar a una granja a El Alto, prop de La Paz, i va desenvolupar una tecnologia de cultiu que no s'havia posat en pràctica abans a la regió: els Walipinis (1). Malauradament, Iseli va morir a causa d'un infart de cor sense que tingués temps de deixar gairebé cap escrit: la mort va posar fi al seu projecte d'enginyeria (2).

Durant anys, dels Walipinis de Peter Iseli tot just van quedar unes estranyes estructures mig derruïdes que ningú sabia massa bé per a què servien. Un dia, l'empresari Michael Gemio va tenir una avaria amb el cotxe prop d'El Alto. Buscant algú que el pogués ajudar, va arribar a una granja semiabandonada on hi havia un cartell que anunciava que estava en venda. Quan va veure el que amagaven aquelles parets mig derruïdes, va comprendre quin era l'objectiu del projecte d'Iseli.

Sense cap experiència en el món de l'agricultura, Michael Gemio es va entusiasmar tant amb el que va veure que va comprar la granja. I va reconstruir amb molta cura aquells estranys forats i parets semienterrades amb l'ajuda dels mateixos vilatans que, anys enrere, havien treballat amb el suizo, nom amb què recordaven a Iseli.

Gràcies a la direcció d'Héctor Vélez, un enginyer agrònom que està al davant del projecte des dels seus inicis, la granja ecològica Ventilla avui té més de 18 Walipinis en ple rendiment que produeixen bledes, espinacs, enciams i tota mena de plantes aromàtiques, independentment de la duresa del clima de l'Altiplano.

Pots trobar molta més informació a les lectures recomanades que trobaràs al final d'aquest article. Després d'aquest vídeo que et recomano molt i molt veure. Tot com el vídeo amb el què he obert aquest article.

Samuel Pérez Arquellada - Granja ecológica Ventilla, El Alto, La Paz (Bolivia), Youtube, 29.04.2010


  1. Wikipedia: Walipini [en] [fr] [es] [ca]
  2. Imma Gil Rosendo: Walipinis, las huertas subterráneas made in Bolivia que resisten el clima extremo del Altiplano, Opinión, 31.01.2021

Lectures recomanades:

Monday, June 14, 2021

eines de traducció

Noubarrix's bookmarks home page at Pearltrees


Gràcies a alguns comentaris que m'heu anat fent arribar, sé que alguns de vosaltres utilitzeu de tant en tant els enllaços a diccionaris i eines de traducció que tinc endreçats a Pearltrees i a Evernote.
Nota: Com ja podeu imaginar, estic lluny de consultar freqüentment tots els enllaços que he anat recollint, així que és possible que n'hi hagin alguns que s'haurien d'actualitzar. Si és el cas i els trobeu, no deixeu de dir-m'ho perquè els actualitzi tan ràpidament com em sigui possible.
De tant en tant, m'agrada controlar quina ha estat l'evolució d'aquestes eines amb l'objectiu de veure si seria una bona idea reemplaçar aquelles que utilitzo més freqüentment. Així que, el que avui m'agradaria proposar-te és que fem junts un test d'algunes eines de traducció automàtica.

Per a la realització d'aquest test, et proposo utilitzar un text en francès que pots trobar a continuació. I, en el procés de la seva traducció al Català i a l'Espanyol, controlar quina és la velocitat i la qualitat de la traducció d'una llista d'eines que pots trobar més avall. També et proposo que punxis la icona de l'altaveu que transforma en àudio els texts original i traduït i comprovis la seva qualitat.
No totes les eines disposen de l'opció de la traducció al Català. Però abans de començar a imaginar coses, pots controlar quantes d'aquestes eines disposen de l'opció de la traducció de/al Schwytzertütsch (suís alemany).
Aquest és el text que et proposo copiar i enganxar per fer un test de traducció: naturalment pots escollir qualsevol altre que prefereixis:
DeepL est un système de traduction automatique novateur disponible gratuitement qui utilise des techniques d'intelligence artificielle basées sur l'apprentissage en profondeur, une branche de l'intelligence artificielle tentant de s'inspirer de la méthode d'apprentissage que les personnes utilisent pour acquérir des connaissances. DeepL propose des traductions dans 42 paires de langues parmi l'espagnol, l'anglais, l'allemand, le français, l'italien, le polonais et le néerlandais. De plus, il est intégré avec Linguee, un dictionnaire en ligne composé de plus d'un milliard de traductions. Ainsi, avec un simple clic, nous pouvons obtenir la définition de n'importe quel mot.
I aquestes són les eines que et proposo provar, les mateixes que pots trobar als enllaços que tinc endreçats a Pearltrees i a Evernote:
google   |    systraNet
microsoft bing   |   free translations
deepL   |   apertium
collins translator   |   softcatalà
reverso   |   
Com sobre les eines de traducció i els colors cadascú té els seus gustos, et deixo avaluar quina és l'eina que t'ha agradat més. Si vols veure'n d'altres, pots passar per la pàgina que la Generalitat de Catalunya li dedica a les eines de Traducció automàtica

Sunday, June 13, 2021

Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (10)

By Alexikoua, CC BY-SA 3.0 in Wikipedia: Late Bronze Age collapse


Fa 3.200 anys (entre 1250 i 1100 aC.), la Mediterrània oriental estava ocupada per grans imperis. Al nord hi havia el poderós imperi Hitita; al sud, l'imperi d'Egipte. Xipre era l'imperi del coure. A Grècia dominava la cultura micènica. A la terra de Canaan, ciutats-estat com Hazor i Megido s'havien desenvolupat sota l'hegemonia egípcia. Tots aquests imperis mantenien unes estretes relacions comercials. Misteriosament, en 150 anys, el món de la fi de l’edat del bronze de la Mediterrània oriental s'havia esfondrat .

Durant molt de temps, molts historiadors es van dedicar a especular amb les causes de la crisi que va conduir al col·lapse d'aquestes civilitzacions a la Mediterrània oriental a la fi de l’edat del Bronze. Entre aquestes causes s'havien evocat les guerres, les epidèmies de pesta, terratrèmols...,
Els baixos relleus i jeroglífics egipcis, també les taules d'argila cuneïformes, descrivien com una de les causes d'aquest col·lapse les invasions dels "pobles del mar" al delta del Nil, a la costa turca, i cap al cor de Síria i Palestina. Aquests llocs haurien estat el teatre de grans batalles abans del seu l'abandonament per la fam i el despoblament dels camps (3).
Tot i que el canvi climàtic s’havia considerat durant molt de temps com una de les causes més probables, el seu estudi no el va confirmar fins 2013. Tanmateix, analitzar el canvi climàtic era essencial per saber si les invasions dels "pobles del mar" haurien pogut ser l'efecte i no la causa d'aquell col·lapse .

A long and severe drought
En 2013, un equip liderat per David Kaniewski i integrat per experts del Geological Survey of Belgium i de la Université Paul Sabatier (Toulouse 3) va analitzar mostres de pol·len fossilitzat recollides a les zones costaneres de Xipre i de Síria i van procedir a la seva datació per radiocarboni (3).

Els resultats obtinguts van permetre identificar que entre el 1250 i el 1100 aC. va haver-hi un llarg període de sequera que va durar entre 150 i 300 anys. Un canvi climàtic que va provocar l'esfondrament de les collites, l'escassetat del cereal i una fam que va precipitar o accelerar les migracions humanes regionals al Mediterrani oriental i al sud-oest d’Àsia.

La sensibilitat al clima del sistema de producció agrària de les antigues societats mediterrànies permetia desmitificar la crisi de la transició de la fi de l’edat del bronze a l'edat del ferro i associar les migracions i les guerres als seus efectes i no a les seves causes.

A severe drought caused by severe cold spells
Dafna Langgut i Israel Finkelstein, de l'Institute of Archaeology de la Tel Aviv University, i Thomas Litt de l'Institute of Geology, Mineralogy and Paleontology de la University of Bonn, van seguir les mateixes tècniques que l'equip de David Kaniewski, i les van aplicar a les mostres obtingudes al cor del mar de Galilea i a la riba occidental del mar Mort (cf. 1) (cf. 2) (4). Amb una particularitat (5):
Les mostres de pol·len se solien prendre amb una resolució de diversos centenars d'anys. Això és lògic quan hom s'interessa per qüestions prehistòriques, cicles glacials i interglacials. Com a nosaltres ens interessaven els períodes històrics, vam haver de fer mostres amb una resolució més densa: una mostra aproximadament cada 40 anys.
Tallant amb destral els resultats d'aquest estudi, les conclusions no fan sinó confirmar, de manera més detallada, els resultats de l'equip de David Kaniewski, Ara bé, hi ha quelcom en les precisions d'aquest estudi que em va cridar molt l'atenció (cf. 5):
(...) Els forts períodes de fred van destruir les collites a la zona nord de l'antic Pròxim Orient. La disminució de les precipitacions va danyar la producció agrícola a les parts estepàries de la regió. Això va provocar les sequeres i la fam tan ben descrites en els texts antics i va motivar un important fenomen de migració amb grans grups de població emigrant al sud a la recerca d'aliments. (...) Aquests grups, inclosos els "pobles del mar", van desplaçar-se per terra i per mar, van assaltar les ciutats i van interrompre les rutes comercials.
La gran sequera podria no haver estat sinó la causa d'un període de fred?

Late Bronze Age and Climate Change
Hi ha diverses teories al respecte i no hi ha un gran consens sobre les causes. Però qualsevol que fossin les causes, els resultats de les anàlisis de diferents isòtops demostren que les temperatures de les aigües superficials de la Mediterrània es van refredar ràpidament durant fi de l’edat del bronze, limitant l'evaporació i reduint així les precipitacions (6).

No solament les causes encara no estan clares, sinó que es tracta d'un període que no és fàcil d'identificar cronològicament:
  • Si et mires les cronologies del període Subboreal a Wikipedia en qualsevol de les quatre llengües que pots trobar en la nota de peu de pàgina (7) veuràs ràpidament de què estic parlant.
  • Seguint amb Wikipedia, tampoc crec que t'ajudi gaire la lectura de les cronologies de la Middle Bronze Age Cold Epoch (8) o de la Iron Age Cold Epoch (9).
En 2015, Peter Poschlod va crear una taula que permet veure la caracterització dels paleoclimes i la seva classificació cronològica per zones i èpoques arqueològiques i històriques (10). Si li dones un cop d'ull, recorda que el període que trobaràs descrit arreu com Late Bronze Age, aquí el trobaràs amb el nom d'Urnfield period (11), però tampoc estic molt segur que sigui de gran ajuda per desembussar l'enrenou cronològic.

El fet que, segons alguns autors, el canvi climàtic no es presentés de la mateixa manera arreu tampoc facilita una definició precisa d'aquest:
  • Matthew Murray ens diu que quan va començar la fi de l’edat del Bronze les condicions eren humides, però cap al 1150 aC el es va produir un canvi climàtic relativament ràpid (12):
    • A l'Europa occidental van augmentar les precipitacions, la humitat i les inundacions de les terres baixes.
    • A la Mediterrània el clima va tornar-se càlid i sec
    • A l'Europa Oriental, es va instal·lar un clima continental molt variable.
  • Pel que fa a la zona alpina, et proposo començar per la lectura d'un article de Francesco Rubat Borel publicat a un llibre del 2009 (13) del que et tallo amb la destral un paràgraf que he trobat interessant: (...) l’abandonament de les ribes lacustres observades al nord dels Alps durant el deteriorament de les condicions climàtiques entre el 1550 i el 1150 aC. A més, aquesta fase més fresca i humida coincideix amb un desenvolupament màxim d’habitatges de palafits al nord d’Itàlia.
  • Pel que fa a la zona pirinenca, dir que a la zona del Pallars, les restes de pol·len i carbons de fa milers d'anys, han estat estudiats des de fa temps pels investigadors del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre aquests investigadors, l'amic Joan Manuel Soriano (14), amb qui vaig estar petant la xerrada a mitjans del mes de maig sobre el tema i em va confirmar que aquest període no l'han estudiat encara en detall.
Conclusions
Personalment, crec que tothom té la seva part de raó. Sembla demostrat que va haver una baixada de les temperatures i que aquesta va provocar un canvi climàtic, però aquest es va manifestar de manera diferent arreu d'Europa, el nord de l'Àfrica i al Mig Orient. Un canvi climàtic que va colpejar amb molta més força aquelles zones on la civilització urbanitzada i l'estat (funcionaris, religiosos, artistes, militars, etc.) estaven molt més desenvolupats i eren molt més vulnerables a un període de sequera que tenia efectes desastrosos sobre els rendiments agraris que asseguraven la seva alimentació.

Fa uns dies vam veure com un canvi en l'eix de rotació de la Terra va provocar un període de pujada de les temperatures que va reforçar el Monsó de l'oest d'Àfrica i va acabar cobrint de llacs, rius i vegetació el que avui coneixem com el desert del Sàhara (15). Uns dies més tard vam veure com, milers d'anys abans, un altre canvi en l'eix de rotació de la Terra havia propiciat un clima més càlid i humit que el que coneixem en l'actualitat, i com els boscos van cobrir espais que, encara avui, només són aptes per la tundra. També vam veure com, a la fi d'aquell període interglacial, l'arribada d'un període més fred i amb menys precipitacions, va fer desaparèixer la vegetació i va cobrir el centre d'Europa amb una espessa capa de pols (16).

Avui hem vist que el mateix canvi climàtic no va tenir els mateixos efectes arreu d'Europa. Tampoc en zones geogràficament tan properes com el nord i el sud dels Alps. També hem vist que el seu impacte també va ser especialment dur a les civilitzacions més avançades, provocant un cataclisme socioeconòmic en la Mediterrània oriental.

Encara avui no sabem amb certesa quines van ser les causes d'aquell canvi climàtic. Honestament, tampoc sabem encara de manera precisa quines van ser les causes que van iniciar, ni quines van ser les que van acabar amb la petita edat de gel (17), ni com van donar pas al període climàtic actual.

Sospitem que, per primera vegada, l'activitat humana està accelerant i ampliant la magnitud de l'actual canvi climàtic. Tenim motius per imaginar que no tindrà el mateix impacte a la Mediterrània que a l'Àrtic. És probable que no tingui el mateix impacte a les societats tecnològicament més avançades que a les tecnològicament més endarrerides.

Però ni ens passa pel cap que la imatge que tenim del món pugui canviar: per exemple, si els fluxos migratoris dels quals avui ens protegim poden canviar de direcció, si el Sàhara podria tornar a ser un lloc habitable o si les terres de l'àrtic que avui a penes són bones per la tundra poden tornar a ser habitables.

De fet, seguim pensant que qualsevol canvi que tingui un impacte al lloc on vivim, no pot ser sinó la manifestació d'una catàstrofe d'abast planetari. Avui, gràcies a la pandèmia, sabem que el lloc on vivim es pot tornar a re-naturalitzar en molt poc temps si no fem res del que hem fet fins ara. Però, gràcies a la geologia i a la paleoclimatologia, també sabem que abans que arribéssim, el lloc on vivim no era com l'hem conegut. Tampoc ho serà en el futur.


  1. Isabel Kershner: Pollen Study Points to Drought as Culprit in Bronze Age Mystery, The New York Times, 22.10.2013
  2. Roff Smith: Drought Led to Collapse of Civilizations, Study Says, National Geographic, 26.10.2013
  3. Kaniewski D, Van Campo E, Guiot J, Le Burel S, Otto T, Baeteman C (2013) Environmental Roots of the Late Bronze Age Crisis. PLoS ONE 8(8): e71004. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0071004
  4. Dafna Langgut; Israel Finkelstein; Thomas Litt; Frank Harald Neumann and Mordechai Stein: Vegetation and Climate Changes during the Bronze and Iron Ages (∼3600–600 BCE) in the Southern Levant Based on Palynological Records, Published online by Cambridge University Press: 09 February 2016
  5. Archeological study reveals ancient climate crisis, Israel Ministry of Foreign Affairs. 22.10.2013
  6. Brandon L. Drake: The influence of climatic change on the Late Bronze Age Collapseand the Greek Dark Ages, Journal of Archaeological Science 39 (2012) pages 1862-1870
  7. Wikipedia: Subboreal [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Middle Bronze Age Cold Epoch [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Iron Age Cold Epoch [en] [fr] [es] [ca]
  10. Characterization of the climate and its chronological classification into zones and respective archaeological and historical epochs in Peter Poschlod: The Origin and Development of the Central European Man-made Landscape, Habitat and Species Diversity as Affected by Climate and its Changes - a Review, Interdisciplinaria Archaeologica, Natural Sciences in Archaeology, Volume VI, Issue 2/2015, pages 197–221
  11. Wikipedia: Urnfield period [en] [fr] [es] [ca]
  12. Murray M. (2001) Western European Late Bronze Age. Urnfield. In: Peregrine P.N., Ember M. (eds) Encyclopedia of Prehistory. Springer, Boston, MA. https://doi.org/10.1007/978-1-4615-1187-8_35
  13. Francesco Rubat Borel: Entre Italie et Gaule : le bronze final et le premier âge du fer dans le Piémont nord-occidental et la vallée d’Aoste, pp 237-252. In Henri Gaillard de Sémainville et al.: De l’âge du Bronze à l’âge du Fer en France et en Europe occidentale (Xe-VIIe siècle av. J.-C.), Suppléments à la Revue archéologique de l’Est, Suppléments à la Revue archéologique de l’Est | 27, 2009, Publication sur OpenEdition Books 02.11.2020 DOI : 10.4000/books.artehis.18066
  14. Joan Manuel Soriano: UAB || ResearchGate || DialNet
  15. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat en aquest blog el 06.06.2021
  16. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (9), publicat en aquest blog el 08.06.2021
  17. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021

Saturday, June 12, 2021

blade runner - más allá de la ciencia ficción

Boris Hars-Tschachotin: Phänomen Blade Runner (2020), Arte TV, VOSE


Avui m'agradaria compartir amb tu un documental genial en versió original, subtitulat en espanyol. Un documental de Boris Hars-Tschachotin sobre un dels clàssics del cinema: Blade Runner. Un film noir i d'estètica Cyberpunk, dirigit de manera magistral per Ridley Scott i protagonitzat per Harrison Ford. Un film que no va ser valorat com calia a la seva estrena en 1982, però que més tard es va acabar convertint en un film culte. Hom diu que el film era una adaptació lliure de la novel·la curta de Philip K. Dick: Somien els androides amb ovelles elèctriques?. Jo em vaig llegir el llibre i mai vaig estar gaire segur. De totes maneres, només puc dir que tant el llibre com el film són senzillament brutals..

En aquest documental, Boris Hars-Tschachotin explora diversos aspectes de la distopia que ens presenta el film de Ridley Scott: la catàstrofe climàtica, l’esclavització dels humans per la tecnologia, la dominació de les mega-corporacions ... I també dona resposta a un munt de qüestions que van quedar obertes i van generar un munt de discussions entre els admiradors d'aquest film, entre els que pots trobar-me.

En fi, no m'embolicaré més. A Wikipedia i a les millors llibreries pots trobar tones de material sobre aquest film. Ara et deixo trobar un moment per veure aquest documental que estarà disponible a les pàgines d'Arte TV fins al 26 de juny. Espero que t'agradi tant com m'ha agradat a mi.

Thursday, June 10, 2021

not all heroes wear capes - alexandra elbakyan

Newsgur - Alexandra Elbakyan es la heroína de la ciencia, YouTube, 11.12.2017


Avui he obert aquest article amb un vídeo de finals del 2017 que ens parlava del combat d'Alexandra Elbakyan (1) i la pàgina Sci-Hub, que tenia per objectiu donar accés a tothom a un coneixement científic que està tancat amb clau i sota pagament per diverses editorials.

Gràcies a Sci-Hub, els seus usuaris tenien accés immediat i gratuït a un enorme volum d'articles científics publicats per les principals editorials en el moment en què aquests es posaven en línia. Sovint, la majoria d'aquests articles només són accessibles a les pàgines de les editorials mitjançant el pagament d'unes tarifes que solen rondar els 20-30 € per article.

Les demandes judicials contra Sci-Hub van començar a ploure: primer als tribunals americans, després als de la resta del món. Al seu tancament li va seguir l'aparició d'altres pàgines clonades amb noves adreces. Van seguir més persecucions i més demandes milionàries, fins a acabar convertint-la en una pàgina clandestina amb noves adreces que només eren conegudes per uns quants adeptes de la causa.

Hom va descriure Alexandra Elbakyan com la reina de la pirateria de la ciència. La revista Nature la va incloure en 2016 entre les deu persones més importants en ciència (3). The New York Times la va comparar amb Edward Snowden (4), Ars Technica la descrivia com l'hereva espiritual del mític Aaron Swartz (5).
Si mai no has sentit parlar d'Aaron Swartz (6) ni de la seva mort tràgica en el moment en què anava a ser detingut per la policia, acusat del crim d'haver posat la ciència a l'abast de tothom, et proposo donar un cop d'ull a un article que vaig publicar en 2017 en aquest blog (7).
Altres pàgines dedicades a la difusió gratuïta dels articles científics segueixen actives: per exemple, ScienceOpen (8) o ResearchGate (9). Tanmateix, Alexandra Elbakyan segueix perseguida per l'FBI. Alexandra va publicar un tweet el passat mes de maig (10) amb un email que li havia enviat Apple per informar-la que, en 2019, l'FBI havia enviat a aquesta companyia una demanda legal per requisar les seves dades a iCloud (11).

Just una setmana després de la publicació del tweet, Shoshana Wodinsky publicava un article molt interessant a les pàgines de Gizmodo (12). Te'l resumeixo a cop de destral.
Un grup d'activistes organitzats al grup DataHoarder de Reddit, intenta rescatar Sci-Hub abans que els 85 milions d’articles del seu contingut no desapareguin definitivament del web. El seu objectiu és crear una biblioteca de codi obert totalment accessible a tothom i que ningú no pugui eliminar. Elsevier i el departament de Justícia dels USA han declarat la guerra contra Sci-Hub i la ciència oberta. L'època en què Sci-Hub i Alexandra es trobaven sols en aquesta lluita ha d'acabar. Hem de prendre posició amb ella (13).

Sci-Hub està construït sobre la base de centenars de Torrents independents que contenen 100.000 articles cada un, una base de dades de 77 TB. Tot i que ja hi ha un grup d'activistes que treballen amb Library Genesis (14) per intentar catalogar aquests continguts, necessitarien almenys altres 85 activistes per emmagatzemar altres Torrents. Amb prou gent en l'equip, l’objectiu de descarregar tota la biblioteca podria ser factible.

No és el primer cop que una comunitat de Reddit fa un rescat de codi obert. El 2019, un grup va reeixir a tirar endavant una missió gairebé idèntica amb 33 TB d’articles i llibres científics de la Library Genesis (14), una pàgina que es troba confrontada a problemes legals similars als de Sci-Hub.

Al començament de la pandèmia, aquests activistes van reeixir a descarregar prop de 5.000 estudis sobre el Covid-19 i els van publicar gratuïtament a la xarxa.

  1. Wikipedia: Alexandra Elbakyan [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Sci-Hub [en] [fr] [es] [ca]
  3. Richard Van Noorden. Alexandra Elbakyan: Paper pirate. The founder of an illegal hub for paywalled papers has attracted litigation and acclaim. in Nature's 10: Ten people who mattered this year, Nature 540, 507–515 (22 December 2016] doi:10.1038/540507a
  4. Kate Murphy: Should All Research Papers Be Free?, The New York Times, 13.03.2016
  5. David Kravets: A spiritual successor to Aaron Swartz is angering publishers all over again, Ars Technica, 03.04.2016
  6. Wikipedia: Aaron Swartz [en] [fr] [es] [ca]. Nota: deixa'm mencionar que l'origen jueu de Swartz ha estat ignorat pels motius habituals a les versions en espanyol i en català de Wikipedia. Tanmateix, aquest origen està clarament descrit a les versions en anglès i en francès.
  7. Veure Privés de savoir? Le combat d'Alexandra Elbakyan, publicat en aquest blog el 26.01.2017
  8. Wikipedia: ScienceOpen [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: ResearchGate [en] [fr] [es] [ca]
  10. Twitter: Alexandra Elbakyan (@ringo_ring) 07.05.2021
  11. Adrian Branco: Apple a livré au FBI les données iCloud d’Alexandra Elbakyan, fondatrice de Sci-Hub, 01net,com, 19.05.2021
  12. Shoshana Wodinsky: Archivists Want to Make Sci-Hub 'Un-Censorable', Gizmodo, 14.05.2021
  13. Rescue Mission for Sci-Hub and Open Science: We are the library. DataHoarder. Reddit. 14.05.2021
  14. Wikipedia: Library Genesis [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, June 9, 2021

erika thompson - charmeuse d'abeilles



El mateix dia que publicava un article dedicat als hôtels à insectes (1), vaig caure per atzar a Twitter sobre un vídeo (2) d'Erika Thompson (3) que em va deixar bocabadat.

Just per la petita història, deixa'm dir-te que Erika Thompson farà trenta-cinc anys enguany. Que viu a un petit poblet de Texas: Elgin, on té una propietat on desenvolupa la seva activitat com apicultora. Tot i que, després de veure el vídeo, prefereixo utilitzar una expressió francesa que m'encanta: charmeuse d'abeilles.

Com pots llegir al reportatge que li van fer l'any passat al Texas Monthly (4), una part important de la seva activitat consisteix en el desplaçament de les colònies d'abelles des de llocs on la seva presència no és desitjada (per no dir perillosa, si penso en la tassa del WC) vers un nou rusc de la seva empresa, un procés que pot prendre entre 45 minuts i quatre hores, en funció de la dificultat de la mudança i del nombre d'individus de l'eixam.

Ho deixo aquí, proposant-te visitar els enllaços que pots trobar a continuació.


  1. Veure Hôtel à insectes / Insect hotel, publicat en aquest blog el 07.06.2021
  2. Texas Beeworks: Saving The Bees, @ladbible, 06.06.2021
  3. Erika Thompson / Texas Bee Works: Linktr.ee, TikTok, Twitter, Youtube, Instagram,
  4. Lauren Larson: How Texas Beeworks’s Erika Thompson Became the Queen Bee of Pastoral TikTok, Texas Monthly, 15.10.2020

Tuesday, June 8, 2021

Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (9)

Source: Gavin Spencer, Free Images


Amb l'objectiu d'explicar per què la comparació de les temperatures actuals amb les d'un anomenat període preindustrial no em semblava una bona idea, el passat mes de maig vaig publicar un article (1) on presentava un període que és conegut en anglès amb el nom de Little Ice Age (cat. petita edat de gel) (2). Uns dies més tard publicava un altre article (3) on et parlava d'un altre període fred que el va precedir, i que és conegut en anglès amb el nom de Late Antique Little Ice Age (4).

Si el primer dels articles tenia com a objectiu explicar quins són els dubtes que existeixen sobre les visions apocalíptiques que associen l'impacte de l'acció humana i la fusió de les glaceres, un article publicat fa uns dies tenia com a objectiu donar una resposta a la relació causa - efecte que lligaria l'augment de les temperatures amb la desertificació, prenent com a exemple el cas del Sàhara fa uns 8.000 anys (5).

La idea de base que intentaven vehicular aquests articles era explicar quina és la meva interpretació personal sobre un discurs que ens presenta el canvi climàtic que estem vivint com quelcom d'extraordinari i sota l'exclusiva responsabilitat de l'activitat humana.

Pel que fa als períodes coneguts en anglès amb els noms de Late Antique Little Ice Age i Little Ice Age et proposava fer un viatge en el temps per veure alguns dels canvis climàtics que s'havien produït des de l'alta edat mitjana fins a l'actualitat. A l'article dedicat al període en què el desert del Sàhara estava cobert per la vegetació, et proposava fer un viatge més llarg en el temps (entre 9000 i 5000 anys abans d'avui) vers un període conegut en anglès amb el nom d'Holocene climatic optimum (6).

Holocene climatic optimum
Si vols veure com s'ha elaborat el gràfic que pots veure a continuació et proposo que punxis aquest enllaç si el vols veure amb les seves dimensions originals.  Més enllà del seu detall, pots veure com les similituds de la corba entre el període de canvi climàtic actual i la de l'Òptim climàtic de l'Holocè són remarcables. Tan remarcables que potser paga la pena utilitzar el traductor de Google per llegir als articles que Wikipedia dedica a aquest període en diferents llengües (cf. 6) quines van ser les seves causes i quins els seus efectes.
Wikipedia: Holocene Temperature Variations - CC BY-SA 3.0, Link

En qualsevol cas, l'actual discurs apocalíptic ens anuncia un augment de les temperatures com mai s'havia vist abans, prenent com a període de referència el període preindustrial, pel que fa als estudis menys seriosos, i tot el període de l'Holocè, pel que fa als estudis més seriosos. Un augment de les temperatures que, si no fem res, acabaria per desertificar tot el planeta.

Si encara tens temps de seguir amb mi, et voldria proposar pujar a la nau d'aquest article i deixar enrere el període del Neolític, que va coincidir amb l'Òptim climàtic de l'Holocè, i anar junts a visitar una època en la qual Europa estava poblada pels Neandertals: un període interglacial conegut en anglès amb el nom d'Eemian (7), que va començar fa uns 130.000 anys, al final del penúltim període glacial, i va acabar fa uns 115.000 anys al començament del darrer període glacial.

Interglacial Eemian
Aquest període es caracteritza per haver tingut un clima més càlid i humit que el que coneixem en l'actualitat, tot i que en algunes zones concretes del planeta les temperatures eren una mica més fresques. Un període interglacial a cavall entre la glaciació de Riss i la glaciació de Würm, fet pel qual també es coneix aquest període amb el nom de l'Interglacial Riss-Würm.

Com pel període de l'Òptim climàtic de l'Holocè, hi ha un consens per lligar aquest període a un canvi en la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, així com un canvi de la seva òrbita (cf. 5).
Wikipedia: Global average temperature estimates for the last 540 My, By Glen Fergus CC BY-SA 3.0  (Imatge completa del gràfic i detalls de la seva creació en aquest enllaç)

Tot i que les seves temperatures eren més baixes que les estimades pel Miocè o el Pliocè, hi ha un cert consens per afirmar que el clima de l'interglacial Eemià era més càlid que el de l’actual Holocè, amb unes temperatures a l'Àrtic durant els mesos d’estiu que serien aproximadament entre 2 i 4 °C més altes que les actuals.

Si prenem com a referència el gràfic de temperatures que pots trobar al damunt, veuràs que aquestes serien molt properes a les de les estimacions més catastròfiques per l'any 2050.

Malgrat els anuncis d'un inexorable procés de desertificació del planeta si mai arribéssim a unes temperatures similars, durant el període de l'interglacial Eemià una primera estimació va establir que el nivell del mar hauria pujat de 4 a 6 m per sobre del nivell actual: més tard aquestes estimacions es va elevar a entre 6 a 9 m. Els boscos s'estenien per zones cobertes avui per la tundra al nord de Noruega, molt més enllà del cercle polar àrtic. Hom podia trobar avellaners i roures al nord del golf de Bòtnia, a Finlàndia. Els hipopòtams es van distribuir al nord fins als rius Rin i Tàmesi.

Tot va canviar quan el planeta es va dirigir altre cop vers un nou període glacial entre el 116.000 aC i el 112.000 aC: les temperatures van baixar i, per consegüent, la també la humitat, la vegetació va desaparèixer i una gruixuda capa de pols va cobrir Europa Central.

Conclusions
Admetem, i ja és molt admetre, que les emissions de gasos com el CO₂ i el metà són els únics factors que expliquen l'efecte hivernacle que està fent pujant les temperatures de manera anàloga a com ho van fer les modificacions de l'eix de rotació de la Terra durant l'Òptim climàtic de l'Holocè i l'Interglacial Eemià.

Mirem d'oblidar que el Sol va entrar en el seu 25è cicle d'onze anys en desembre del 2019 (8) i que, malgrat les notícies alarmistes publicades per la premsa sensacionalista, en tot cas a l'ESA no tenen una idea molt precisa de quin serà el seu impacte (9).
Tot i que hi ha un consens en el fet que el cicle 25è serà semblant a l'anterior, aquesta predicció presenta un major nivell d'incertesa que en altres casos, ja que aquest cicle arriba després d'un declivi general en el pic d'activitat solar. Arribats a aquest punt, el següent cicle solar podria continuar amb la tendència descendent cap a cicles amb activitat menor a la mitjana, o bé podria marcar el començament d'una sèrie de cicles més actius.
 Admetem que les temperatures seguiran pujant i que les glaceres seguiran fonent. 

I ara recordem tot el que ens van ensenyar a l'escola. Sabem que la hidrosfera cobreix aproximadament dues terceres parts de la superfície terrestre. Sabem que, en estat líquid i gràcies a la temperatura, es produeix un procés d'evaporació que transforma l'aigua en un vapor que acabarà per transformar-se en pluja.

Sabem que un clima càlid i humit afavoreix el creixement de la vegetació, i que aquesta acumula l'aigua al sòl i el protegeix dels efectes de la seva exposició a la insolació. Sabem que la vegetació acumula en els seus teixits el carboni del CO₂ present a l'atmosfera, i que bona part d'aquest acabarà acumulant-se al sòl ...

Admetem que el canvi climàtic modificarà en el futur la circulació atmosfèrica i oceànica, i que regions del planeta que abans estaven cobertes per la vegetació puguin convertir-se en estepes o deserts. Com ja hem vist anteriorment, el contrari també s'ha produït en el passat: i el Sàhara no és un petit desert, ni els llacs que s'hi van crear res que sigui comparable a l'Europa actual. Però, si prenc el planeta en la seva globalitat, el que mai no podré comprendre és la insistència dels catastrofistes en associar l'augment de les temperatures amb la desertificació global del planeta.

Breu epíleg
Estic defensant doncs la idea de seguir cremant combustibles fòssils o seguir amb la desforestació i l'ocupació de terrenys naturals o de cultiu per dedicar-los a la seva especulació residencial, industrial, etc.? La resposta és un no rotund. Estic dient que, malgrat l'augment de les temperatures, no hi ha zones del món que estan vivint severs períodes de sequera? La resposta és un no rotund, acompanyat d'una crida a no confondre els episodis climàtics amb el clima i a no seleccionar entre aquells els més mediàtics per donar suport a certes tesis.

Però siguem honestos, el clima és quelcom que no ha deixat de canviar d'ençà que el nostre planeta té una atmosfera. Aquests canvis van començar molt abans de l'arribada de l'espècie humana i, si avui vivim on vivim, és gràcies a aquests canvis.


  1. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
  2. Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021
  4. Wikipedia: Late Antique Little Ice Age [en] || The extreme weather events of 535–536 [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat el 06.06.2021
  6. Wikipedia Holocene climatic optimum [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Eemian [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Solar cycle [en] [fr] [es] [ca]
  9. 25º ciclo de actividad solar: el Sol despierta. European Space Agency (Spain), 30.10.2020

Monday, June 7, 2021

hôtel à insectes / insect hotel

Lausanne - Bois Mermet 26.05.2021 (Google Photos)


El passat 26 de maig vaig enviar als amics del whatsapp una fotografia que havia fet al matí, durant una passejada pel Bois Mermet. A la part inferior esquerra d'aquesta fotografia (punxa l'enllaç) hom podia veure un hôtel à insectes que un veí havia construït al seu jardí

La idea de l'hôtel à insectes va generar un munt de comentaris, alguns venien d'aquells que ja n'havien vist algun, i d'altres d'aquells que el descobrien per primera vegada.

Sobre els hôtels à insectes hi ha un munt de literatura que pots trobar a Google entrant: hôtel à insectes o insect hotel. Si ho fas, també podràs veure una àmplia oferta de productes de totes les mides i preus. Però si t'interessa veure com es construeix un hôtel à insectes i quin és el mobiliari més adequat per atreure alguns tipus d'insectes en funció dels beneficis que esperes obtenir dels seus inquilins, res de millor que veure aquest vídeo.

Marie Wild: Hôtel à Insectes | Building insect hotel, YouTube, 29.09.2015

Sunday, June 6, 2021

Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8)

PBS Eons: When the Sahara Was Green, YouTube, 10.03.2020


El passat 22.04.2021 publicava un article (1) on vèiem que una de les explicacions a les nevades que estem vivint aquests darrers hiverns a latituds on no era habitual veure-ho des de la petita edat de gel (2) es trobava en l'augment de les temperatures, que provocava un augment de l'evaporació que s'unia a la desacceleració de la Circulació de Retorn de l'Atlàntic Meridional (3).

A un altre article, publicat el 09.05.2021 (4), vam veure que els registres dels glaceres dels Alps confirmaven tant la progressió de les glaceres, com el seu retrocés respectivament des de l'inici fins a la fi de la petita edat de gel (cf. 1). Un article on es subratllaven els dubtes sobre una explicació antròpica sobre les seves causes.

Entre les moltes catàstrofes que se'ns han presentat com a resultat de l'augment de les temperatures lligades al canvi climàtic que estem vivint actualment, la més apocalíptica és la de la desertificació. I la seva imatge de referència és el desert del Sàhara, com exemple del que podria ser la Terra en el futur si no fem baixar les temperatures.

Si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest article, hauràs recordat que el Sàhara no sempre va ser un desert. I no ho va ser justament en el moment en què les temperatures eren més elevades que les actuals.

L'eix de rotació de la Terra
Durant les discussions de l'assemblea general de l'EGU del 2020 (5), un climatòleg del NASA's Goddard Institute for Space Studies: Gavin Schmidt, va explicar que l'eix de rotació de la Terra, que actualment t' una inclinació de 23,5°, fa uns 8.000 anys era de 24,1°. Fa uns 8.000 anys, l'estiu a l'hemisferi nord era molt més càlid del que ho és ara (6).
Talla original de l'imatge a flagellum.wordpress.com, 27.12.2012

Recentment, una investigació publicada en març del 2021 a la revista de l'American Geophysical Union (AGU) afirmava que el canvi climàtic es trobaria darrere d'una sèrie de desplaçaments de l'eix de rotació de la Terra que han tingut lloc des de la dècada de 1990 (7). Seguint l'argument de que l'home és la única causa del canvi climàtic, potser també hauràs llegit que: l’activitat humana està movent literalment els pols de la Terra (8).

Aquest estudi no fa sinó confirmar coses que ja fa temps que se sabien. Ho pots comprovar a un article que vaig publicar fa sis anys en aquest blog (cf. 3) on, a més de la fusió del gel dels pols, podràs veure com els grans terratrèmols també poden modificar la inclinació de l'eix de rotació de la Terra, i fins i tot la seva velocitat de rotació. Els canvis en la circulació atmosfèrica i l'oceànica (cf. 1) també poden tenir efectes en el clima i provocar una fusió del gel dels pols que podria ser una de les causes dels canvis en la inclinació de l'eix de rotació de la Terra (cf. 3).

Qualsevol que sigui l'efecte de l'acció humana en aquest desplaçament, està molt lluny d'igualar els efectes que provoca l'allunyament de la Lluna del nostre planeta (9). Entre aquests, el desplaçament d'enormes masses d'aigua amb les marees i, amb elles, la velocitat de rotació del nostre planeta, però també l'oscil·lació del seu eix de rotació (10). I als efectes que pugui produir la Lluna, s'han d'afegir a la inclinació orbital i la precessió de la Terra (o el moviment oscil·lant) les forces gravitatòries emanades d'altres cossos del sistema solar (11):
La Terra oscil·la lleugerament sobre el seu eix de rotació. Aquesta inclinació varia entre aproximadament 22 i 25 graus aproximadament cada 41.000 anys, mentre que la precessió varia en un període aproximat de 26.000 anys. Aquests cicles han estat determinats per astrònoms i validats per geòlegs que estudien els registres de sediments oceànics.
Aquest fenomen es coneix des de 1920 amb el nom de Cicles de Milanković. Si mai abans has sentit parlar-ne, val la pena passar-te per Wikipedia (12) perquè és un tema molt interessant pel que fa a la seva relació amb els canvis climàtics del passat i els que es puguin donar en el futur.

Last Glacial Maximum
A causa de les enormes masses d'aigua emmagatzemades per les glaceres i la dràstica reducció de l'evaporació, contràriament a idees preconcebudes, durant l'últim màxim glacial, el Sàhara i el Sahel s'havien convertit en uns territoris extremadament secs i amb menys precipitacions que avui.
Talla original de l'imatge a Riadh Ahmadi: Growth-strata geometry in fault-propagation folds: A case study from the Gafsa basin, southern Tunisian Atlas, Swiss Journal of Geosciences 106(1), May 2013

El desert del Sàhara era molt més gran que avui i s'estenia entre 500 i 800 quilòmetres més al sud. Les dunes s'estenien molt més a prop de l’equador i les selves tropicals s’havien retirat a favor de les sabanes a mesura que disminuïen les temperatures, les precipitacions i la humitat (13).

Els monsons
Quan es va produir el canvi en la inclinació de l'eix de rotació de la Terra, aquest va provocar un augment de la radiació solar i aquesta un augment de les temperatures a l’hemisferi nord durant els mesos d’estiu. Aquest augment de les temperatures va reforçar el Monsó de l'oest d'Àfrica i, amb ell, la pluviometria del Sàhara (14) (15):
  • El principal motor de la variabilitat climàtica del nord de l’Àfrica en períodes de temps plurianuals és la insolació estival a l’hemisferi nord, i no pas la variabilitat glacial-interglacial.
  • Quan arriba més energia solar a l’hemisferi nord a l’estiu, el flux del Monsó de l'oest d'Àfrica és més intens a causa de les diferències de temperatura entre el continent i l'oceà. De fet, el continent s’escalfa més intensament, cosa que accentua la succió de les pluges des de l'Àfrica de l'oest cap al nord. Això permet a la vegetació colonitzar latituds més septentrionals. Per contra, si arriba menys energia solar a l’estiu, el continent s’escalfa menys i el flux del Monsó de l'oest d'Àfrica es debilita junt amb les precipitacions que arriben a les regions del nord del continent. Com a resultat, una insolació menor condueix a una marcada aridesa.
Entre 14.500 i 5.000 anys enrere, l’hemisferi nord va rebre més llum solar, van pujar les temperatures i es va intensificar el Monsó de l'oest d'Àfrica: l'augment de les temperatures al Sàhara va crear un sistema de baixa pressió que va transportar la humitat de l'Oceà Atlàntic al desert àrid. Els registres de pol·len del Sàhara i el Sahel mostren que, durant aquell període, la vegetació estepària es va expandir pel Sàhara i el Sahel estava cobert per una sabana (16). Els animals s'hi van instal·lar i els homes els van seguir.

Quan l'eix de rotació de la Terra va tornar on ara el coneixem, el flux del Monsó de l'oest d'Àfrica van disminuir i la vegetació va començar a desaparèixer. La pluja va disminuir progressivament i ja no hi havia plantes per retenir l'escassa aigua que queia. El bucle de retroalimentació resultant entre la vida vegetal i el clima va acabar creant les condicions actuals del desert.

Conclusions
Sabem doncs que el Sàhara no ha estat mai tan sec com durant els períodes glacials. També sabem que l'augment de les temperatures pot provocar canvis en la circulació oceànica i que aquests canvis poden accelerar la fusió del gel als pols. També sabem que el desplaçament de les masses d'aigua lligades a la fusió del gel dels pols, tot com un fort terratrèmol, pot tenir un impacte en la inclinació de l'eix de rotació de la Terra. I també sabem que el canvi en la inclinació de l'eix de la Terra pot augmentar encara més les temperatures i augmentar la pluviometria del Sàhara gràcies al reforçament del Monsó de l'oest d'Àfrica.

Abans de continuar, deixa'm dir-te que, contràriament a la imatge que tenim avui dia del clima del Sahel i del Sàhara, aquest ha tingut una evolució al llarg del s. XX de la que considero que no s'ha parlat suficientment en els discursos apocalíptics sobre l'impacte del canvi climàtic al continent africà (17)
  • L’actualització de les dades pluviometria dels anys noranta del s. XX va confirmar un fort contrast entre un període relativament humit fins a finals dels anys seixanta, seguit immediatament d’una caiguda brusca i persistent de les precipitacions fins als anys noranta del s. XX.
  • A finals dels anys noranta del s. XX, l'evidència de la recuperació generalitzada de la coberta vegetal a la regió del Sahel també sembla avalar la hipòtesi d'un restabliment de les precipitacions.
Aquesta imatge del Sahel enllaça amb el contingut d'un article que vaig publicar en aquest blog en febrer del 2019: el nostre planeta és avui més verd que fa 20 anys. I dos dels països més implicats en aquest canvi són la Xina i l'Índia (18). També enllaça amb un altre article que vaig publicar anys més tard (19), on et presentava el projecte The Great Green Wall (20) que, entre els seus objectius, té el de crear una muralla de vegetació de 8.000 km a la regió del Sahel, amb el propòsit de frenar la desertificació i transformar l'economia de milions de persones.

Si les temperatures seguissin augmentant, hom pot esperar que aquestes reforçarien el Monsó de l'oest d'Àfrica. L'augment de la temperatura i el de la pluviometria, junt amb el de CO₂, podrien sorprendre'ns amb el retorn de la vegetació al Sàhara i, per efecte boomerang, amb un esmorteïment dels efectes del canvi climàtic a l'actual desert, probablement amb un impacte planetari. El Prof. Martin Claußen meteoròleg a la Universität Hamburg i director del Max Planck Institute for Meteorology presenta de manera resumida aquesta idea en un document de lectura recomanada (21).


Altres lectures recomanades:

  1. Veure Difference between Weather and Climate, publicat en aquest blog el 22.04.2021
  2. Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure The shift of the Earth's poles and the Climate Change, publicat en aquest blog el 02.06.2015
  4. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
  5. General Assembly 2020 of the European Geosciences Union (EGU), Austria Center Vienna (ACV) in Vienna, Austria, from 3–8 May 2020
  6. Anuradha K. Herath: How Earth's Orbit Shaped the Sahara, Space.com, 20.12.2010
  7. S. Deng; S. Liu; X. Mo; L. Jiang; P. Bauer‐Gottwein: Polar Drift in the 1990s Explained by Terrestrial Water Storage Changes, Geophysical Research Letters, Volume 48, Issue 7, 16 April 2021, https://doi.org/10.1029/2020GL092114
  8. Meghan Bartels: Climate change has altered the Earth's tilt, Space.com, 22.04.2021 || Cómo el cambio climático está modificando el eje de rotación de la Tierra, BBC News Mundo, 26.04.2021
  9. Por qué los días en la Tierra duraban 18 horas (y se siguen alargando), BBC News Mundo, 07.06.2018
  10. Miguel Gilarte Fernández: Así cambiará la Tierra cuando la Luna se aleje, ABC, 29.05.2013
  11. Peter B. deMenocal and Jessica E. Tierney(2012): Green Sahara: African Humid Periods Paced by Earth's Orbital Changes. Nature Education Knowledge 3(10):12
  12. Wikipedia: Milankovitch cycles [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: African humid period [en] [fr] [es] [ca]
  14. West African monsoon, Britannica || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Serge Janicot et al.: La mousson ouest-africaine: introduction à quelques contributions du programme d’étude multidisciplinaire AMMA, La Météorologie, Spécial AMMA, octobre 2012
  15. Damien Altendorf: Sahara : une alternance entre désert et végétation luxuriante tous les 20 000 ans !, SciencePost, 09.01.2019
  16. End of the African Humid Period, NOAA
  17. Théo Vischel et al.: Le retour d’une période humide au Sahel? Observations et perspectives, dans Les sociétés rurales face aux changements climatiques et environnementaux en Afrique de l'Ouest, Institut de Recherche pour le Développement (IRD), 2015
  18. Veure World is a greener place than it was 20 years ago, publicat en aquest blog el passat 13.02.2019
  19. Veure The carbon capture through massive restoration of world’s forests, publicat en aquest blog el passat 21.02.2019
  20. The Great Green Wall: Home page
  21. Will Climate Change Fertilize the Sahara? Ten climate researchers report. Center for Earth System Research and Sustainability (CEN), Universität Hamburg, 2017