 |
| By Alexikoua, CC BY-SA 3.0 in Wikipedia: Late Bronze Age collapse |
Fa 3.200 anys (entre 1250 i 1100 aC.), la Mediterrània oriental estava ocupada per grans imperis. Al nord hi havia el poderós imperi Hitita; al sud, l'imperi d'Egipte. Xipre era l'imperi del coure. A Grècia dominava la cultura micènica. A la terra de Canaan, ciutats-estat com Hazor i Megido s'havien desenvolupat sota l'hegemonia egípcia. Tots aquests imperis mantenien unes estretes relacions comercials. Misteriosament, en 150 anys, el món de la fi de l’edat del bronze de la Mediterrània oriental s'havia esfondrat .
Durant molt de temps, molts historiadors es van dedicar a especular amb les causes de la crisi que va conduir al col·lapse d'aquestes civilitzacions a la Mediterrània oriental a la fi de l’edat del Bronze. Entre aquestes causes s'havien evocat les guerres, les epidèmies de pesta, terratrèmols...,
A long and severe drought
En 2013, un equip liderat per David Kaniewski i integrat per experts del Geological Survey of Belgium i de la Université Paul Sabatier (Toulouse 3) va analitzar mostres de pol·len fossilitzat recollides a les zones costaneres de Xipre i de Síria i van procedir a la seva datació per radiocarboni (3).
Els resultats obtinguts van permetre identificar que entre el 1250 i el 1100 aC. va haver-hi un llarg període de sequera que va durar entre 150 i 300 anys. Un canvi climàtic que va provocar l'esfondrament de les collites, l'escassetat del cereal i una fam que va precipitar o accelerar les migracions humanes regionals al Mediterrani oriental i al sud-oest d’Àsia.
La sensibilitat al clima del sistema de producció agrària de les antigues societats mediterrànies permetia desmitificar la crisi de la transició de la fi de l’edat del bronze a l'edat del ferro i associar les migracions i les guerres als seus efectes i no a les seves causes.
A severe drought caused by severe cold spells
Dafna Langgut i Israel Finkelstein, de l'Institute of Archaeology de la Tel Aviv University, i Thomas Litt de l'Institute of Geology, Mineralogy and Paleontology de la University of Bonn, van seguir les mateixes tècniques que l'equip de David Kaniewski, i les van aplicar a les mostres obtingudes al cor del mar de Galilea i a la riba occidental del mar Mort (cf. 1) (cf. 2) (4). Amb una particularitat (5):
Late Bronze Age and Climate Change
Hi ha diverses teories al respecte i no hi ha un gran consens sobre les causes. Però qualsevol que fossin les causes, els resultats de les anàlisis de diferents isòtops demostren que les temperatures de les aigües superficials de la Mediterrània es van refredar ràpidament durant fi de l’edat del bronze, limitant l'evaporació i reduint així les precipitacions (6).
No solament les causes encara no estan clares, sinó que es tracta d'un període que no és fàcil d'identificar cronològicament:
El fet que, segons alguns autors, el canvi climàtic no es presentés de la mateixa manera arreu tampoc facilita una definició precisa d'aquest:
Personalment, crec que tothom té la seva part de raó. Sembla demostrat que va haver una baixada de les temperatures i que aquesta va provocar un canvi climàtic, però aquest es va manifestar de manera diferent arreu d'Europa, el nord de l'Àfrica i al Mig Orient. Un canvi climàtic que va colpejar amb molta més força aquelles zones on la civilització urbanitzada i l'estat (funcionaris, religiosos, artistes, militars, etc.) estaven molt més desenvolupats i eren molt més vulnerables a un període de sequera que tenia efectes desastrosos sobre els rendiments agraris que asseguraven la seva alimentació.
Fa uns dies vam veure com un canvi en l'eix de rotació de la Terra va provocar un període de pujada de les temperatures que va reforçar el Monsó de l'oest d'Àfrica i va acabar cobrint de llacs, rius i vegetació el que avui coneixem com el desert del Sàhara (15). Uns dies més tard vam veure com, milers d'anys abans, un altre canvi en l'eix de rotació de la Terra havia propiciat un clima més càlid i humit que el que coneixem en l'actualitat, i com els boscos van cobrir espais que, encara avui, només són aptes per la tundra. També vam veure com, a la fi d'aquell període interglacial, l'arribada d'un període més fred i amb menys precipitacions, va fer desaparèixer la vegetació i va cobrir el centre d'Europa amb una espessa capa de pols (16).
Avui hem vist que el mateix canvi climàtic no va tenir els mateixos efectes arreu d'Europa. Tampoc en zones geogràficament tan properes com el nord i el sud dels Alps. També hem vist que el seu impacte també va ser especialment dur a les civilitzacions més avançades, provocant un cataclisme socioeconòmic en la Mediterrània oriental.
Encara avui no sabem amb certesa quines van ser les causes d'aquell canvi climàtic. Honestament, tampoc sabem encara de manera precisa quines van ser les causes que van iniciar, ni quines van ser les que van acabar amb la petita edat de gel (17), ni com van donar pas al període climàtic actual.
Sospitem que, per primera vegada, l'activitat humana està accelerant i ampliant la magnitud de l'actual canvi climàtic. Tenim motius per imaginar que no tindrà el mateix impacte a la Mediterrània que a l'Àrtic. És probable que no tingui el mateix impacte a les societats tecnològicament més avançades que a les tecnològicament més endarrerides.
Però ni ens passa pel cap que la imatge que tenim del món pugui canviar: per exemple, si els fluxos migratoris dels quals avui ens protegim poden canviar de direcció, si el Sàhara podria tornar a ser un lloc habitable o si les terres de l'àrtic que avui a penes són bones per la tundra poden tornar a ser habitables.
De fet, seguim pensant que qualsevol canvi que tingui un impacte al lloc on vivim, no pot ser sinó la manifestació d'una catàstrofe d'abast planetari. Avui, gràcies a la pandèmia, sabem que el lloc on vivim es pot tornar a re-naturalitzar en molt poc temps si no fem res del que hem fet fins ara. Però, gràcies a la geologia i a la paleoclimatologia, també sabem que abans que arribéssim, el lloc on vivim no era com l'hem conegut. Tampoc ho serà en el futur.
Durant molt de temps, molts historiadors es van dedicar a especular amb les causes de la crisi que va conduir al col·lapse d'aquestes civilitzacions a la Mediterrània oriental a la fi de l’edat del Bronze. Entre aquestes causes s'havien evocat les guerres, les epidèmies de pesta, terratrèmols...,
Els baixos relleus i jeroglífics egipcis, també les taules d'argila cuneïformes, descrivien com una de les causes d'aquest col·lapse les invasions dels "pobles del mar" al delta del Nil, a la costa turca, i cap al cor de Síria i Palestina. Aquests llocs haurien estat el teatre de grans batalles abans del seu l'abandonament per la fam i el despoblament dels camps (3).Tot i que el canvi climàtic s’havia considerat durant molt de temps com una de les causes més probables, el seu estudi no el va confirmar fins 2013. Tanmateix, analitzar el canvi climàtic era essencial per saber si les invasions dels "pobles del mar" haurien pogut ser l'efecte i no la causa d'aquell col·lapse .
A long and severe drought
En 2013, un equip liderat per David Kaniewski i integrat per experts del Geological Survey of Belgium i de la Université Paul Sabatier (Toulouse 3) va analitzar mostres de pol·len fossilitzat recollides a les zones costaneres de Xipre i de Síria i van procedir a la seva datació per radiocarboni (3).
Els resultats obtinguts van permetre identificar que entre el 1250 i el 1100 aC. va haver-hi un llarg període de sequera que va durar entre 150 i 300 anys. Un canvi climàtic que va provocar l'esfondrament de les collites, l'escassetat del cereal i una fam que va precipitar o accelerar les migracions humanes regionals al Mediterrani oriental i al sud-oest d’Àsia.
La sensibilitat al clima del sistema de producció agrària de les antigues societats mediterrànies permetia desmitificar la crisi de la transició de la fi de l’edat del bronze a l'edat del ferro i associar les migracions i les guerres als seus efectes i no a les seves causes.
A severe drought caused by severe cold spells
Dafna Langgut i Israel Finkelstein, de l'Institute of Archaeology de la Tel Aviv University, i Thomas Litt de l'Institute of Geology, Mineralogy and Paleontology de la University of Bonn, van seguir les mateixes tècniques que l'equip de David Kaniewski, i les van aplicar a les mostres obtingudes al cor del mar de Galilea i a la riba occidental del mar Mort (cf. 1) (cf. 2) (4). Amb una particularitat (5):
Les mostres de pol·len se solien prendre amb una resolució de diversos centenars d'anys. Això és lògic quan hom s'interessa per qüestions prehistòriques, cicles glacials i interglacials. Com a nosaltres ens interessaven els períodes històrics, vam haver de fer mostres amb una resolució més densa: una mostra aproximadament cada 40 anys.Tallant amb destral els resultats d'aquest estudi, les conclusions no fan sinó confirmar, de manera més detallada, els resultats de l'equip de David Kaniewski, Ara bé, hi ha quelcom en les precisions d'aquest estudi que em va cridar molt l'atenció (cf. 5):
(...) Els forts períodes de fred van destruir les collites a la zona nord de l'antic Pròxim Orient. La disminució de les precipitacions va danyar la producció agrícola a les parts estepàries de la regió. Això va provocar les sequeres i la fam tan ben descrites en els texts antics i va motivar un important fenomen de migració amb grans grups de població emigrant al sud a la recerca d'aliments. (...) Aquests grups, inclosos els "pobles del mar", van desplaçar-se per terra i per mar, van assaltar les ciutats i van interrompre les rutes comercials.La gran sequera podria no haver estat sinó la causa d'un període de fred?
Late Bronze Age and Climate Change
Hi ha diverses teories al respecte i no hi ha un gran consens sobre les causes. Però qualsevol que fossin les causes, els resultats de les anàlisis de diferents isòtops demostren que les temperatures de les aigües superficials de la Mediterrània es van refredar ràpidament durant fi de l’edat del bronze, limitant l'evaporació i reduint així les precipitacions (6).
No solament les causes encara no estan clares, sinó que es tracta d'un període que no és fàcil d'identificar cronològicament:
- Si et mires les cronologies del període Subboreal a Wikipedia en qualsevol de les quatre llengües que pots trobar en la nota de peu de pàgina (7) veuràs ràpidament de què estic parlant.
- Seguint amb Wikipedia, tampoc crec que t'ajudi gaire la lectura de les cronologies de la Middle Bronze Age Cold Epoch (8) o de la Iron Age Cold Epoch (9).
El fet que, segons alguns autors, el canvi climàtic no es presentés de la mateixa manera arreu tampoc facilita una definició precisa d'aquest:
- Matthew Murray ens diu que quan va començar la fi de l’edat del Bronze les condicions eren humides, però cap al 1150 aC el es va produir un canvi climàtic relativament ràpid (12):
- A l'Europa occidental van augmentar les precipitacions, la humitat i les inundacions de les terres baixes.
- A la Mediterrània el clima va tornar-se càlid i sec
- A l'Europa Oriental, es va instal·lar un clima continental molt variable.
- Pel que fa a la zona alpina, et proposo començar per la lectura d'un article de Francesco Rubat Borel publicat a un llibre del 2009 (13) del que et tallo amb la destral un paràgraf que he trobat interessant: (...) l’abandonament de les ribes lacustres observades al nord dels Alps durant el deteriorament de les condicions climàtiques entre el 1550 i el 1150 aC. A més, aquesta fase més fresca i humida coincideix amb un desenvolupament màxim d’habitatges de palafits al nord d’Itàlia.
- Pel que fa a la zona pirinenca, dir que a la zona del Pallars, les restes de pol·len i carbons de fa milers d'anys, han estat estudiats des de fa temps pels investigadors del Departament de Geografia de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Entre aquests investigadors, l'amic Joan Manuel Soriano (14), amb qui vaig estar petant la xerrada a mitjans del mes de maig sobre el tema i em va confirmar que aquest període no l'han estudiat encara en detall.
Personalment, crec que tothom té la seva part de raó. Sembla demostrat que va haver una baixada de les temperatures i que aquesta va provocar un canvi climàtic, però aquest es va manifestar de manera diferent arreu d'Europa, el nord de l'Àfrica i al Mig Orient. Un canvi climàtic que va colpejar amb molta més força aquelles zones on la civilització urbanitzada i l'estat (funcionaris, religiosos, artistes, militars, etc.) estaven molt més desenvolupats i eren molt més vulnerables a un període de sequera que tenia efectes desastrosos sobre els rendiments agraris que asseguraven la seva alimentació.
Fa uns dies vam veure com un canvi en l'eix de rotació de la Terra va provocar un període de pujada de les temperatures que va reforçar el Monsó de l'oest d'Àfrica i va acabar cobrint de llacs, rius i vegetació el que avui coneixem com el desert del Sàhara (15). Uns dies més tard vam veure com, milers d'anys abans, un altre canvi en l'eix de rotació de la Terra havia propiciat un clima més càlid i humit que el que coneixem en l'actualitat, i com els boscos van cobrir espais que, encara avui, només són aptes per la tundra. També vam veure com, a la fi d'aquell període interglacial, l'arribada d'un període més fred i amb menys precipitacions, va fer desaparèixer la vegetació i va cobrir el centre d'Europa amb una espessa capa de pols (16).
Avui hem vist que el mateix canvi climàtic no va tenir els mateixos efectes arreu d'Europa. Tampoc en zones geogràficament tan properes com el nord i el sud dels Alps. També hem vist que el seu impacte també va ser especialment dur a les civilitzacions més avançades, provocant un cataclisme socioeconòmic en la Mediterrània oriental.
Encara avui no sabem amb certesa quines van ser les causes d'aquell canvi climàtic. Honestament, tampoc sabem encara de manera precisa quines van ser les causes que van iniciar, ni quines van ser les que van acabar amb la petita edat de gel (17), ni com van donar pas al període climàtic actual.
Sospitem que, per primera vegada, l'activitat humana està accelerant i ampliant la magnitud de l'actual canvi climàtic. Tenim motius per imaginar que no tindrà el mateix impacte a la Mediterrània que a l'Àrtic. És probable que no tingui el mateix impacte a les societats tecnològicament més avançades que a les tecnològicament més endarrerides.
Però ni ens passa pel cap que la imatge que tenim del món pugui canviar: per exemple, si els fluxos migratoris dels quals avui ens protegim poden canviar de direcció, si el Sàhara podria tornar a ser un lloc habitable o si les terres de l'àrtic que avui a penes són bones per la tundra poden tornar a ser habitables.
De fet, seguim pensant que qualsevol canvi que tingui un impacte al lloc on vivim, no pot ser sinó la manifestació d'una catàstrofe d'abast planetari. Avui, gràcies a la pandèmia, sabem que el lloc on vivim es pot tornar a re-naturalitzar en molt poc temps si no fem res del que hem fet fins ara. Però, gràcies a la geologia i a la paleoclimatologia, també sabem que abans que arribéssim, el lloc on vivim no era com l'hem conegut. Tampoc ho serà en el futur.
- Isabel Kershner: Pollen Study Points to Drought as Culprit in Bronze Age Mystery, The New York Times, 22.10.2013
- Roff Smith: Drought Led to Collapse of Civilizations, Study Says, National Geographic, 26.10.2013
- Kaniewski D, Van Campo E, Guiot J, Le Burel S, Otto T, Baeteman C (2013) Environmental Roots of the Late Bronze Age Crisis. PLoS ONE 8(8): e71004. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0071004
- Dafna Langgut; Israel Finkelstein; Thomas Litt; Frank Harald Neumann and Mordechai Stein: Vegetation and Climate Changes during the Bronze and Iron Ages (∼3600–600 BCE) in the Southern Levant Based on Palynological Records, Published online by Cambridge University Press: 09 February 2016
- Archeological study reveals ancient climate crisis, Israel Ministry of Foreign Affairs. 22.10.2013
- Brandon L. Drake: The influence of climatic change on the Late Bronze Age Collapseand the Greek Dark Ages, Journal of Archaeological Science 39 (2012) pages 1862-1870
- Wikipedia: Subboreal [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Middle Bronze Age Cold Epoch [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Iron Age Cold Epoch [en] [fr] [es] [ca]
- Characterization of the climate and its chronological classification into zones and respective archaeological and historical epochs in Peter Poschlod: The Origin and Development of the Central European Man-made Landscape, Habitat and Species Diversity as Affected by Climate and its Changes - a Review, Interdisciplinaria Archaeologica, Natural Sciences in Archaeology, Volume VI, Issue 2/2015, pages 197–221
- Wikipedia: Urnfield period [en] [fr] [es] [ca]
- Murray M. (2001) Western European Late Bronze Age. Urnfield. In: Peregrine P.N., Ember M. (eds) Encyclopedia of Prehistory. Springer, Boston, MA. https://doi.org/10.1007/978-1-4615-1187-8_35
- Francesco Rubat Borel: Entre Italie et Gaule : le bronze final et le premier âge du fer dans le Piémont nord-occidental et la vallée d’Aoste, pp 237-252. In Henri Gaillard de Sémainville et al.: De l’âge du Bronze à l’âge du Fer en France et en Europe occidentale (Xe-VIIe siècle av. J.-C.), Suppléments à la Revue archéologique de l’Est, Suppléments à la Revue archéologique de l’Est | 27, 2009, Publication sur OpenEdition Books 02.11.2020 DOI : 10.4000/books.artehis.18066
- Joan Manuel Soriano: UAB || ResearchGate || DialNet
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat en aquest blog el 06.06.2021
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (9), publicat en aquest blog el 08.06.2021
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
No comments:
Post a Comment