Friday, January 19, 2024

el agente topo (2020)

Market Chile - El Agente Topo, YouTube, 13.08.2020


Maite Alberdi (1) és una directora de cinema xilena reconeguda internacionalment pels premis que han rebut els seus documentals.

Avui m'agradaria compartir amb tu una docuficció molt especial que es va estrenar el gener de 2020 al Sundance Film Festival i va obtenir una nominació a l'Òscar al millor llargmetratge documental l'any 2021: El Agente Topo (2).

Tot va començar quan Maite Alberdi, després d'obtenir el permís de rodar un documental a una residència d'avis i poder entrevistar-los personalment, va desenvolupar la idea d'embolicar en una ficció allò que té d'insòlit la realitat. Pel que fa a l'argument, transcric de Wikipedia:
Rómulo Aitken, un detectiu que té una empresa de recerques privades, rep l'encàrrec d'una clienta perquè investigui la residència on es troba la seva mare. Rómulo decideix contractar i entrenar a Sergio Chamy, de 83 anys i que mai ha treballat com a detectiu, per viure una temporada com a agent encobert a la llar.
Els personatges són reals i no hi ha actors professionals. L'únic que hi ha de professional és un remarcable treball de realització i la sensibilitat brutal que sap transmetre Maite Alberdi a la seva obra.

No sé quant de temps el tindran en obert, però vaig poder veure el film complet a les pàgines de RTVE en aquest enllaç.

Netflix Latinoamérica - Por qué Maite Alberdi hizo El Agente Topo, YouTube, 28.02.2021


  1. Wikipedia: Maite Alberdi [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: El Agente Topo [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, January 18, 2024

onades de calor, arquitectura i urbanisme

Leaf of Life - How This Desert City Stays Cool With An Ancient Air Conditioning System, YouTube, 18.06.2023


Fent una neteja d'articles que havia anat guardant per a llegir un dia que tingués temps, vaig trobar un article publicat el mes de novembre del 2023 a La Vanguardia que parlava de les illes de calor a les ciutats (1).
De manera molt i molt resumida, les illes de calor són unes zones a l'interior de les ciutats que, durant la nit, registren una temperatura més elevada que les de la perifèria i el medi rural que envolta les ciutats. Aquest fenomen s'explica en part per la irradiació de la calor acumulada durant el dia per les grans superfícies d'asfalt i del ciment dels edificis de les ciutats, que s'afegeixen a les activitats pròpies d'aquestes que també generen calor com, per exemple, el trànsit rodat, les activitats industrials o els aparells d'aire condicionat.
Aquest article, de lectura recomanada, contenia alguns comentaris de Javier Martin-Vide, a qui jo tenia per jubilat, però que l'article presenta com a catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Bàsicament, l'article explica, amb gràfics i dades, un fenomen que coneix gairebé tothom que ha viscut a una ciutat com Barcelona:
El ciment i l'asfalt irradien la calor absorbida durant les hores de sol i fa que la temperatura nocturna augmenti de manera considerable: pot haver-hi al voltant de cinc graus de diferència entre una zona i una altra a la ciutat.
Aquest article em va recordar que un antic company de despatx a la Universitat Autònoma, i més endavant, un gran amic: Joan Sabí, havia passat moltes nits recopilant informació sobre aquest fenomen amb Martin-Vide i altres membres d'un equip d'investigadors, d'això ja fa molts anys (2).

A més de portar-me bons records d'en Joan Sabí, que ens va deixar un 11 d'octubre del 2003, a l'edat de 55 anys, l'article també em va recordar una conversa que vaig tenir mentre dinàvem amb un company iranià a la cafeteria de l'empresa on treballo.

Estàvem en ple estiu a Lausanne i feia calor, molta calor, a un edifici ben equipat per resistir el fred de l'hivern, però que no està equipat per les temperatures superiors als 30°C que feia dies que patíem. A un moment donat, un altre company que menjava amb nosaltres va dir que, si no arribàvem a aturar el canvi climàtic hauríem d'anar pensant seriosament a demanar a l'empresa que instal·lés aparells d'aire condicionat.

Va ser llavors que el company iranià ens va parlar dels antics badgirs (3) que encara es podien trobar en moltes ciutats del seu país. Uns dispositius arquitectònics de disseny passiu que permeten esmorteir la gran variació tèrmica entre el dia i la nit, arribant a assolir una temperatura mitjana propera al confort higrotèrmic a l'interior dels edificis.

Roland Dehghan Kamaragi: L’étude du Badgir : le savoir vernaculaire et le numérique au service de la transition énergétique !, YouTube, 23.01.2022

Jo ja n'havia sentit parlar, però el vídeo que ens va enviar a la tarda per mostrar-nos amb imatges el que ens havia explicat al migdia -és el vídeo amb què he obert el post d'avui- va despertar tot el meu interès. Vaig seguir llegint alguns articles quan trobava un moment per fer-ho. Però, si vols saber-ne un parell de coses més, just per començar, et proposo que et miris el vídeo que pots trobar aquí al damunt: és molt lent, però brutal! També et proposo que li donis un cop d'ull als articles de Wikipedia que et passo a la bibliografia.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió amb les llengües dels vídeos seleccionant la teva llengua de preferència
Ara que ja hem vist els vídeos que ens expliquen com la concepció adequada dels edificis -no era el tema, però podem ampliar-lo al traçat i l'amplada dels carrers- permet reduir els efectes de les altes temperatures sense consumir un kW d'electricitat. Una manera d'enviar a les deixalles l'arrogància que ens fa considerar com obsolets tots els coneixements que van acumular durant segles aquells que van viure en aquest planeta abans que nosaltres ho féssim.

Un cop feta aquesta tasca, et proposo tancar el post d'avui amb un vídeo de Deutsche Welle que ens dirà algunes coses més sobre les solucions tradicionals, però també les més actuals, que existeixen per fer front a les onades de calor que patirem els anys vinents a causa del canvi climàtic.

Només et demano que, quan tornis a constatar l'admiració que arreu del món van provocar les superilles que va fer l'anterior consistori de la ciutat de Barcelona, no t'oblidis d'aquells que van lluitar el que no està escrit per eliminar-les. I ja que hi som, també et proposo que donis un cop d'ull al portafolis de projectes -bàsicament en Extrem Orient- de l'empresa Kanopea Architecture Studio, mencionada al vídeo.

DW Planet A - How to cool our homes (even without ACs), YouTube, 04.08.2023


  1. Laura Aragó: El calor mata más que el frío en España: consulta el riesgo según la zona donde vives, La Vanguardia, 11.11.2023
  2. Javier Martín Vide, Mercedes Marín Ramos, María Carmen Moreno García, Carles Carreras Verdaguer, Joan Sabí: Modificaciones térmicas en las ciudades. Avance sobre la Isla de Calor en Barcelona, Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN 0212-1573, ISSN-e 2014-4512, Nº 17, 1990, pàgs. 51-77
  3. Wikipedia: Windcatcher [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, January 16, 2024

les sequoies i el canvi climàtic

Una dona admira l'enorme mida d'una sequoia als anys 50. Les sequoies gegants són un tipus de sequoia que creix a les muntanyes de Sierra Nevada de Califòrnia
Source: @historyinmemes (Historic Vids), Twitter, 03.11.2023 12:29


A un post que vaig publicar en febrer del 2019, Thomas Crowther, jove professor britànic de l'ETH Zürich declarava a The Independent (1) (2):
Actualment, hi ha al món uns 3 bilions d'arbres que capturen l'equivalent de 400 gigatones de carboni. Si afegíssim 1,2 bilions de nous arbres, es podrien capturar centenars de gigatones suplementàries, l'equivalent a 10 anys d'emissions.
A principis de mes, poc després de rellegir l'entrevista a Thomas Crowther, vaig veure a Twitter la imatge de la sequoia amb què he obert el post d'avui. Al fil de comentaris del post vaig aprendre que als jardins anglesos que es van estendre entre els propietaris de castells a Europa durant el segle XIX, es va posar de moda plantar les sequoies que hom havia descobert a Califòrnia en el període de la febre de l'or que va començar el 1852. També vaig aprendre que, al Regne Unit, es poden trobar els exemplars més antics d'Europa. I que com el clima de les illes era ideal per aquests arbres, van créixer ràpidament i actualment poden arribar a tenir 54 m d'alçada i una circumferència de més d'11 m. Finalment, també vaig aprendre que es van plantar a França, a Bèlgica, a Alemanya ...

També a Suïssa. I no he d'anar molt lluny per trobar-ne. A l'escola on la meva filla va seguir els seus estudis de secundària, hi ha una sequoia de 170 anys amb gairebé 30 m d'alçada i una circumferència de 9 m (3). I a un parc molt proper del primer apartament on vam viure a Lausanne, hi ha una altra sequoia "més jove", de 160 anys, que fa 34 m d'alçada i una circumferència de poc més de 7 m (4). Altrament, la base de dades de la Société vaudoise de sylviculture (5) permet identificar i veure a Google Maps totes les sequoies que viuen al nostre cantó.
Le séquoia du Jardin Roussy a mal à ses aiguilles, 24 Heures, 25.09.2022

Tanmateix, hom diu que la sequoia necessita un lloc on l'hivern sigui fred i sec, i estius frescos, humits i no massa calorosos. Però el canvi climàtic ha provocat que Suïssa hagi viscut durant aquests darrers anys esdeveniments meteorològics extrems, sobretot a l'estiu, on ha fet molta calor amb períodes de precipitacions escasses.

Actualment, la majoria de les sequoies dels cantons de Genève, de Neuchâtel, però també algunes del cantó de Vaud, estan afectades per una malaltia coneguda amb el nom de chancre de l'écorce: Un fong que obre una ferida en l'escorça de l'arbre que aquest intenta tancar amb la seva saba. Una lluita constant en la qual els serveis de jardineria només poden frenar la progressió, però no erradicar-la (6) (7).
Com he llegit a Wikipedia (7) que la sequoia gegant més antiga que hom ha conegut ha arribat a viure uns 3.200 anys, imagino que l'arbre deu haver viscut unes quantes variacions en el clima al llarg de la seva vida: períodes més freds i períodes més càlids (8). Si va arribar a sobreviure, podria ser que l'explicació a la malaltia que estan vivint les sequoies a Suïssa no estigui lligada necessàriament al canvi climàtic.

El cas és que la majoria dels arbres malalts a Suïssa es troba en parcs urbans. Altrament, com en el cas de Catalunya, els mateixos arbres
semblen anar bé lluny de les viles, en zones on el canvi climàtic també colpeja de manera forta durant l'estiu. 
Com acabem de veure, també hi ha sequoies remarcables en alguns indrets de Catalunya. Crec recordar que les més conegudes són les que es troben a l'Arborètum de Masjoan (9), a Espinelves (Osona, Girona), on es troba la coneguda Sequoia de Masjoan que, regada pels seus propietaris, sembla anar fent via i sobrevivint al canvi climàtic.

Tornant a Suïssa, la realitat però és que, a poc a poc, les sequoies comencen a desaparèixer del paisatge urbà: a Nyon (10), a Lausanne (11) o, pel que fa a l'última de la qual tinc notícia, a La Tour-de-Peilz (veure imatge amunt) (12). I quan no és a causa dels fongs, són els llamps que atreu amb la seva alçada qui les acaben destruint (13).

Cal seguir estudiant quines són les espècies que estan més adaptades al canvi climàtic i poden acumular un màxim de carboni als seus troncs. Però, almenys ara per ara, a Suïssa, no sembla que les sequoies gegantes seran la millor alternativa. 


  1. Veure The Carbon Capture through massive restoration of World’s Forests, publicat en aquest blog el 19.02.2019.
  2. Josh Gabbatiss: Massive restoration of world’s forests would cancel out a decade of CO2 emissions, analysis suggests, The Independent, 18.02.2018
  3. Le séquoia des Bergières, Ville de Lausanne
  4. Le séquoia du parc de Mon Repos, Ville de Lausanne
  5. Société vaudoise de sylviculture: Rechercher un arbre
  6. Attaqués par un champignon, les séquoias disparaissent de Suisse, RTS, 09.09.2018
  7. Wikipedia: Sequoiadendron giganteum [en] [fr] [es] [ca]
  8. Los anillos de los árboles más grandes de la Tierra nos hablan de historias ardientes, MeteoRed, tiempo.com, 26.07.2010
  9. Wikipedia: Arborètum de Masjoan, Sequoia de Masjoan || David Céspedes: El gran bosc de sequoies que amaga les Guilleries, Diari de Girona, 04.09.2020 || Sequoies gegants de Califòrnia, una ruta a tocar de casa, 3Cat, 29.11.2022
  10. Un séquoia géant qui menaçait de s'effondrer a été abattu à Nyon, La Côte, 03.10.2017
  11. Le séquoia géant au cœur de Lausanne sera abattu, Le Matin, 08.06.2020
  12. Yves Terrani: L'adieu au séquoia géant du Jardin Roussy, à La Tour-de-Peilz, Radio Chablais, 19.03.2023
  13. Vincent Donzé: Neuchâtel - Un séquoia emblématique est foudroyé, Le Matin, 26.08.2023

Sunday, January 14, 2024

suïssa - les transversals ferroviàries

Looking 4 - Les Secrets d'Ingénierie du Plus Long Tunnel Ferroviaire du Monde, YouTube, 18.11.2023


Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo molt interessant que he enllaçat des d'un canal YouTube creat per un geògraf francès: Looking 4 (1).  Un canal on els vídeos es presenten amb versions en francès, anglès, espanyol, alemany, portuguès i hindi.

Aquest vídeo ens parla del projecte colossal que va representar la construcció del túnel de base del Saint-Gothard (2).
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió amb les llengües dels videos seleccionant la teva llengua de preferència.
El trànsit per ferrocarril i carretera que travessa el massís del Gothard havia augmentat de manera exponencial des de 1980. Les carreteres i el ferrocarril havien arribat a la saturació del seu tràfic. 

Amb l'objectiu de solucionar aquests problemes i aconseguir un sistema més ràpid per travessar els Alps, el poble suís va acceptar en un referèndum el 27.09.1992 el principi de la construcció de les Nouvelles transversales ferroviaires alpines (NLFA), que comprenia la construcció dels túnels de base de Lötschberg i del Gotthard (3). Pel que fa a aquest darrer, la construcció dels nous túnels es faria 600 m per sota del túnel ferroviari existent.

Vint-i-quatre anys més tard, en un referèndum el 28.02.2016, el poble suís també va acceptar la construcció d'un segon túnel a la carretera. Aquest permetria iniciar els treballs de modernització del túnel existent en una primera etapa, i augmentar la capacitat de la carretera a la finalització dels treballs.

Office fédéral des transports - OFT: Alptransit und der internationale Eisenbahn-Güterverkehrskorridor Rhein - Alpen, YouTube, 12.05.2016

Travessant el massís del Gothard el túnel de base del Saint-Gothard va apropar Suïssa i Itàlia amb una línia ferroviària d'alta velocitat i va reduir el trànsit de camions que travessa el nostre país, transferint una part del transport de mercaderies per carretera al ferrocarril.
SwissRailvolution: la Croix fédérale de la mobilité au-delà de l’étape d’aménagement 2035, swissrailvolution.ch

Tanmateix, el mes de març del 2022, el parlament suís emetia una valoració crítica sobre el resultat de les transversals ferroviàries (5).
Hi ha menys camions que travessen els Alps per carretera, però l'any passat, 860.000 camions van recórrer les carreteres suïsses. Tot i ser un terç menys dels que ho feien l'any 2000, l'objectiu dels 650.000 camions encara està lluny.
La veritat és que ja feia temps que hom havia observat que l'esforç per transferir el tràfic de mercaderies de la carretera al ferrocarril no es trobava entre les prioritats dels nostres veïns.
A Alemanya i a França, l'accés a les transversals alpines segueix patint de colls d'ampolla a llurs territoris. Si al nord de Karlsruhe hi ha entre quatre i sis vies en direcció a Renània del Nord-Westfàlia i Rotterdam (NL), només hi ha dues vies entre Karlsruhe (D) i Basel (CH). Altrament, hi ha quatre vies que travessen Suïssa gràcies a la línies del Gotthard i del Lötschberg / Simplon. I cinc vies en direcció d'Itàlia per Chiasso, Domodossola i Luino (IT). 
El parlament suís demanava al govern federal iniciar contactes amb els governs de França i Alemanya per electrificar una línia de ferrocarril de 71 km situada a la riba esquerra del Rhin, entre Wœrth i Strasbourg (F), i modernitzar-la seguint els estàndards de les transversals alpines. Els treballs de renovació d'aquesta línia s'haurien d'acabar abans del 2030.

El parlament acabava dient que estaria obert a la participació de Suïssa en el finançament d'aquests treballs. Una pràctica a la qual hem acabat per acostumar als nostres veïns, fins i tot cobrint amb diners públics suïssos els costs de les línies de ferrocarril destinades al transport dels ciutadans d'ambdós països que treballen com a frontalers al nostre.

Si construir les transversals alpines va ser una bona idea, els socis per dur-la endavant han demostrat que transferir el transport de mercaderies dels camions al ferrocarril no està entre les seves prioritats.


  1. Looking 4: YouTube || Instagram || Twitter
  2. Wikipedia: Tunnel de base du Saint-Gothard [en] [fr] [es] [ca]
  3. Le peuple dit oui, RTS, 27.09.1992
  4. Les Suisses disent oui à un 2e tunnel au Gothard, 24 Heures, 28.02.2016
  5. Le transfert de la route au rail doit être amélioré, L'Assemblée fédérale — Le Parlement suisse, 17.03.2022

Thursday, January 11, 2024

assistència sanitària a la ue

source: ec.europa.eu


El mes d'abril del 2023, l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) publicava el Padró d'habitants residents a l'estranger (1), una eina que proporciona informació estadística sobre els catalans que resideixen habitualment a l'estranger i pels que el seu últim municipi d'inscripció es troba a Catalunya.

Un article publicat per La Vanguardia el 27.04.2023 resumia així el contingut d'aquest Padró (2):
Un total de 367.367 catalans residien oficialment a l'estranger l'1 de gener del 2023, un 2,9 % més que el 2022.

Més de la meitat dels catalans residents a l'estranger tenen la darrera inscripció padronal al Barcelonès (50,6 %). Els segueixen, a molta distància, aquells que el tenen al Vallès Occidental (7 %) i al Baix Llobregat (5,4 %).

Per continent de residència, els catalans inscrits a les oficines consulars es localitzen fonamentalment a Europa (52,2 %) i a Amèrica (42,7 %). França és el primer país que la majoria dels catalans han escollit per residir a l'estranger.


El Departament d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya envia cada mes per email el Butlletí de la Catalunya Exterior als catalans que estem inscrits al Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior, que no són tots els que viuen a l'estranger.

Entre altres temes, el butlletí del desembre del 2023 parlava de l'Atenció sanitària durant les estades temporals a Catalunya.

Per aquells catalans que, tot i viure a l'estranger, tenen una Targeta sanitària individual (TSI), hom els recordava que, quan facin una estada a Catalunya, han d'activar-la trucant al 061.

Aquells que viuen o treballen a Andorra o a Xile (països amb conveni bilateral), han de sol·licitar l'assistència sanitària abans del desplaçament a Catalunya, mitjançant un formulari que es menciona al butlletí.

Carte Européenne d'Assurance Maladie France

A tots aquells que no tenim la TSI i vivim a un dels països membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, a Suïssa o al Regne Unit, ens recorda que podem utilitzar la Targeta Sanitària Europea per ser atesos als centres d’atenció sanitària de Catalunya (3).
La Targeta Sanitària Europea és una targeta gratuïta que dona accés a assistència sanitària pública a qualsevol dels 27 països de la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa o el Regne Unit, en les mateixes condicions i al mateix cost (gratuïta en alguns països) que les persones assegurades al país del qual es tracti, sempre que aquesta assistència resulti necessària des del punt de vista mèdic.
A les pàgines de la Comissió Europea també podem trobar quins són els drets socials (incloent-hi altres que els sanitaris) que retenim del país d'on venim quan emigrem a un altre país dels mencionats anteriorment i quins són els que perdem. Pots trobar informació detallada per a cadascun dels països (4).
No he llegit les pàgines de cada país. Però, en el cas de Suïssa, la informació s'ajusta força bé al que ja sabia. Tanmateix, no oblidem que el diable s'amaga en els detalls.
Per aquells que viviu a Suïssa, abans de començar a mirar com obtenir la Targeta Sanitària Europea, us recomano de mirar abans la targeta de la vostra companyia d'assegurança mèdica. En el cas de la meva (CSS), les dades de la meva Carte suisse d'assurance-maladie LaMal estan a la part del davant de la targeta i les de la Carte européenne d'assurance maladie estan a la part posterior de la targeta. A més de CSS, he vist que aquest és també el cas d'Helsana (imatge amunt), Visana, Sanitas o Concordia, en les versions plàstic o telèfon mòbil de les seves targetes.

Si no és el vostre cas i heu de demanar la Targeta Sanitària Europea, demaneu a la vostra companyia d'assegurança mèdica si pot integrar-la a la targeta suïssa com en el cas de CSS: és molt més pràctic que passejar-se pel continent amb dues targetes fer-ho amb una sola.


Addenda:

L'amic Pepo m'ha passat aquest enllaç perquè aquells que viviu a Espanya sabeu què heu de fer per a obtenir la Tarjeta Sanitaria Europea (TSE). Em sembla que és un xic més complicat que a Suïssa, però està ben explicat.


  1. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat): Padró d'habitants residents a l'estranger
  2. Agencia EFE: Un total de 367.367 catalanes viven en el extranjero, un 2,9% más que en 2022, La Vanguardia, 27.04.2023
  3. Comissión Europea: Tarjeta sanitaria europea.
  4. Comissión Europea: Sus derechos país por país.

Wednesday, January 10, 2024

nieves concostrina - sobre la història



Extracte publicat a Twitter de l'entrevista publicada el juny de 2023 al canal YouTube de Degouges.

Degouges - Entrevista a Nieves Concostrina : "No quiero a nadie a mi lado que me impida pensar...", YouTube, 26.06.2023

Monday, January 8, 2024

the beatles - i'm only sleeping

The Beatles - I'm Only Sleeping, YouTube, 01.11.2022


Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo que m'ha agradat molt. Està fet per Em Cooper (1) una directora d'animació i cinema britànica especialitzada a combinar l'animació pintada a l'oli amb pel·lícules d'acció en directe. En el cas del vídeo que avui comparteixo amb tu, ha treballat sobre làmines de cel·luloide, pintant cada fotograma individualment amb pintura a l'oli, un procés laboriós que va durar molts mesos.

Aquest vídeo va guanyar una sèrie de premis el 2023, com ara el Gold al UK Creative Circle Awards, el de Best Animation al Shark Music Video Awards del 2023 o el premi del jurat a l'Annecy International Animation Festival. També ha estat nominat al millor vídeo musical a la 66a edició dels premis Grammy 2024.


  1. Em Cooper: Home page

Sunday, January 7, 2024

un llarg viatge comença amb un primer pas

France 24 - L'Allemagne et l'Espagne ont franchi les 50% d'énergie produite en renouvelable, YouTube, 04.01.2024


El Tao Te Txing (1) és un text clàssic xinès i l'obra fundacional del taoisme (2), escrit cap al 400 aC i acreditat tradicionalment a un savi filòsof xinès llegendari: Lao Tse (3). Aquesta és una de les cites que recordo d'aquest llibre que vaig llegir fa molts i molts anys: Un viatge de mil llegües sempre comença amb un primer pas.

El passat dijous, vaig veure a France 24 el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua francesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Un vídeo on la cadena francesa ens deia que, durant el 2023, Alemanya havia assolit el nivell més baix d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en 70 anys. Aquesta informació recollia el comunicat de premsa publicat el mateix dia a Agora Energiewende (4):
L'any 2023 les emissions de CO₂ d'Alemanya van caure al seu nivell més baix en 70 anys. Bona part d'aquesta reducció es deu a una forta disminució de l'ús del carbó. Al mateix temps, les emissions també van baixar a causa de la caiguda de la producció de la indústria intensiva en energia, lligada a la situació econòmica i a les crisis internacionals. Per aconseguir que aquestes retallades d'emissions es prolonguin en el futur, el govern alemany ha de tancar les llacunes en les seves polítiques climàtiques el 2024, especialment en els sectors del transport i la construcció.
Estic segur que recordaràs que, durant l'any 2022, a molts països la premsa va descarregar l'artilleria de gran calibre contra Alemanya, per estar utilitzant el carbó com a font d'energia en substitució del gas que havia deixat d'arribar a causa del sabotatge del gasoducte Nord Stream (5), mentre seguia amb el tancament de les darreres centrals nuclears que encara seguien en producció.

El periódico de la energía, una publicació que fa temps que vaig deixar de seguir a Twitter, després d'anul·lar la recepció de les seves Newsletters, va publicar el 6 de gener un fil a Twitter que presentava de manera alarmista un recorta, pega, colorea y traduce al español del comunicat de premsa d'Agora Energiewende (6) i l'enllaçava amb un article publicat a l'edició Web d'El periódico de la energía (7).
L'any passat, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle d'Alemanya van baixar a 673 milions de tones de CO₂. Les emissions de CO₂ van caure així un 46% en comparació de l'any de referència 1990, el nivell més baix des de la dècada de 1950. En primer lloc, la generació d'electricitat amb carbó va caure al nivell més baix des de la dècada de 1960, estalviant 44 milions de tones de CO₂. Això va ser degut a un descens significatiu de la demanda d'electricitat, a l'augment de les importacions d'electricitat dels països veïns -de les quals aproximadament la meitat procedien de fonts d'energia renovables-, així com a un descens proporcional de les exportacions d'electricitat i a un lleuger augment de la generació nacional d'electricitat verda.

En segon lloc, les emissions de la indústria també van baixar molt. Això es va deure en gran manera a la disminució de la producció de les empreses amb ús intensiu d'energia a conseqüència de la situació econòmica i les crisis internacionals. Mentre que la producció econòmica global es va reduir un 0,3% segons les xifres preliminars, la producció intensiva en energia va caure un 11% el 2023.
Jillian Ambrose: UK use of gas and coal for electricity at lowest since 1957, figures show, The Guardian, 03.01.2024

Vaig tenir la temptació de deixar-li un comentari de l'estil: Si no reduïm les emissions, pot dir-me vostè quina és exactament l'economia que ens quedaria per poder salvar? Però ja tinc una edat per comprendre que l'orientació de l'article no era evocar la baixada de la producció de les empreses amb ús intensiu d'energia a conseqüència de la situació econòmica i les crisis internacionals, uns factors sobre els quals el govern federal alemany té poc marge de maniobra. L'objectiu principal era dinamitar les polítiques ambientals del govern de coalició d'esquerres que governa a Alemanya.

Tres dies abans de la publicació de l'article d'El periódico de la energía (7), un article publicat a The Guardian ens deia que, al Regne Unit, amb un govern orientat a la dreta extrema, la quantitat d'electricitat generada per les centrals elèctriques de gas i carbó del Regne Unit també va caure un 20% l'any passat, amb un consum de combustibles fòssils que es trobava al seu nivell més baix des de 1957. Malgrat el fet que, a diferència d'Alemanya, el Regne Unit produeix gas, els combustibles fòssils es van eliminar del sistema elèctric per un augment de la generació d'energia renovable combinada amb grans importacions d'electricitat des de França i Noruega, i una tendència a llarg termini de caiguda de la demanda. Les centrals elèctriques de gas i carbó representaven poc més d'un terç del subministrament d'electricitat del Regne Unit el 2023, mentre que l'energia renovable va proporcionar la font d'energia més important a la xarxa amb un rècord del 42% (8).
L'augment de les importacions d'energia l'any passat va ser impulsat per un augment de l'energia nuclear de França i l'energia hidràulica de Noruega el 2023. Això va marcar una inversió respecte al 2022, quan una sèrie d'interrupcions nuclears a França va ajudar a convertir el Regne Unit en un exportador net d'electricitat per primera vegada.

L'electricitat produïda amb combustibles fòssils va ser dos terços més baixa el 2023 en comparació amb el seu màxim el 2008. L'electricitat produïda amb carbó ha baixat un 97% i la produïda amb gas un 43% en els últims 15 anys. Hom espera que l'energia produïda amb carbó caigui encara més el 2024 després de l'aturada prevista de l'última planta de carbó del Regne Unit el mes de setembre.

Al Regne Unit hom identifica la caiguda de la demanda d'electricitat des del seu màxim el 2005, com a part d'una tendència a llarg termini impulsada per llars i electrodomèstics més eficients energèticament, així com per un descens del sector manufacturer del Regne Unit. Però hom preveu que la demanda d'electricitat es dupliqui, ja que el Regne Unit pretén reduir les emissions a zero per al 2050, un objectiu que es basa en gran manera en la substitució del transport i la calefacció alimentada actualment amb combustibles fòssils per alternatives elèctriques.

En les últimes setmanes, els promotors de l'eòlica marina han donat llum verda a altres quatre grans parcs eòlics en aigües del Regne Unit, inclòs el parc eòlic marí més gran del món a Hornsea 3, que serà construït a la costa de North Yorkshire.
Un viatge de mil llegües sempre comença amb un primer pas. Hi ha països a Europa que no estan lluny de fer gairebé la meitat del camí. Entre ells Espanya, més admirada a fora que a l'interior. Un país que està perdent massa temps en sessions de teatre polític que li impedeixen avançar a una velocitat de creuer, que potser li permetria liderar el moviment de la transició energètica al continent.


  1. Wikipedia: Tao Te Ching [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Taoism [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Lao Tse [en] [fr] [es] [ca]
  4. Germany’s CO₂ emissions drop to record low but reveal gaps in country’s climate policies, Agora Energiewende, 04.01.2024 [PDF]
  5. Ukrainian officer coordinated Nord Stream attack: Washington Post, Reuters, 12.11.2023
  6. Ramon Roca: El tortazo de la industria en Alemania. Los efectos secundarios de la guerra en Ucrania.Twitter, 06.01.2024
  7. José A. Roca: Alemania reduce las emisiones de CO₂ a su nivel más bajo en 70 años a base de destruir demanda, El periódico de la energía, 05.01.2024
  8. Jillian Ambrose: UK use of gas and coal for electricity at lowest since 1957, figures show, The Guardian, 03.01.2024

Friday, January 5, 2024

take on me

a-ha - Take On Me (Vidéo Officielle), YouTube, 06.01.2010


Take on Me (1) era un tema que, per dir-ho amb educació, no m'agradava. I la banda noruega que l'interpretava: a-ha (2), encara m'agradava menys. Era la dècada dels anys 1980 i tenia per aquesta banda i per aquest estil musical la mateixa al·lèrgia que em provocaven la majoria de bandes que passaven més temps a la perruqueria que als escenaris, consumint tones de laca propulsada pel clorofluorocarboni que va acabar creant el forat de la capa d'ozó (3). Segurament era un problema d'intolerància per la meva part vers les bandes de heavies o les dels gòtics, també els membres d'altres bandes com ara Margaret Thatcher, Beatriu d'Holanda o Sofia d'Espanya.

No recordo quin era el pub on vaig veure el segon vídeo de Take on Me, el de Steve Barron (4), però recordo que el vaig trobar original. No era el primer vídeo que feia Barron: en va fer altres força bons. També altres amb els que va fer el que va poder. Però, aquest vídeo en concret, malgrat la banda, el tema i la lletra, em va agradar.

Van passar 20 anys entre el llançament del vídeo de Steve Barron i el de YouTube. No recordo quan vaig tornar a veure'l a una còpia de baixa qualitat d'un vell vídeo VHS que es va publicar a YouTube. A poc a poc, hom va anar pujant versions més decents del vídeo original. Fins a arribar a la versió remasteritzada en 4K que la banda va pujar el 06.01.2020 i que avui m'agradaria compartir amb tu.


  1. Wikipedia: Take on Me [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: a-ha [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Ozone depletion [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Steve Barron [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, January 3, 2024

nasa's curiosity mars rover - bagnold dunes



Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo fet a partir de les imatges capturades el 18.12.2015 per la càmera del NASA's Curiosity Mars rover. Pots trobar informació més detallada sobre el lloc des d'on es van capturar i sobre com en aquesta pàgina: Full-Circle Panorama Beside 'Namib Dune' on Mars.

A la mateixa pàgina també trobaràs una imatge que et permetrà fer una navegació interactiva en 360° a la mateixa zona (veure instruccions just abans del vídeo que tanca el post), o baixar-te la fotografia original en format JPEG si et diu d'utilitzar-la com a fons de pantalla del teu ordinador.

També pots fer la navegació interactiva de la zona coberta per la imatge a YouTube al vídeo del Jet Propulsion Laboratory que pots trobar a continuació, seguint aquestes instruccions:
  • Utilitza les fletxes del teclat, o punxa i arrossega el cursor del ratolí per moure la vista cap amunt/avall i dreta/esquerra.
  • En cas que el moviment interactiu no funcioni, punxa l'enllaç de la llegenda del vídeo que et portarà al vídeo original de YouTube.
  • Nota important: no tots els navegadors admeten la visualització de vídeos/imatges de 360°. YouTube admet la càrrega i la reproducció de vídeos/imatges de 360° en ordinadors equipats amb navegadors Chrome, Firefox, Internet Explorer i Opera.

NASA Jet Propulsion Laboratory - NASA's Curiosity Mars Rover at Namib Dune (360 view), YouTube, 08.02.2016

Sunday, December 31, 2023

the healing power of time

Friday, December 29, 2023

carl sagan - the lost lecture (1994)

Luis Octavio Corvalan - Carl Sagan: La conferencia perdida 1994 - Subtitulada, YouTube, 02.04.2020


Probablement, aquests dies no trobis el temps de veure la que, segons la seva companya: Anne Druyan, va ser una de les millors conferències de Carl Sagan (1934-1996). No hi fa res car, si no pots veure-la avui per manca de temps, sempre podràs fer-ho més endavant. Però no t'oblidis de fer-ho!

Pot ser que, després de veure-la canviï la teva manera de veure el món. O potser no. Tot el que puc dir és què, d'ençà que vaig sentir per primera vegada les paraules d'aquest científic i humanista, la meva visió del món va canviar per sempre (1).

Aquest vídeo es va enregistrar el 9 de novembre de 1994, dia del 60è aniversari de Carl Sagan. Per commemorar-ho, Cornell University va invitar aquest científic i humanista a donar una conferència sobre un tema de la seva elecció. La conferència es va presentar amb el nom de L'era de l'exploració. Però tothom la recorda amb el nom de Lost Lecture (La conferència perduda), car el vídeo original va desaparèixer el 1994 i no es va poder trobar fins al 2017, durant un acte que va tenir lloc a la Cornell University en homenatge al 40è aniversari de la missió Voyager.
Una empleada del departament de relacions públiques de la Cornell University va rebre una sol·licitud de TED.com demanant una exposició interessant de Carl Sagan. En la seva recerca, va trobar una cinta Sony Betacam arxivada, que va resultar ser la gravació de la Lost Lecture (La conferència perduda) de Carl Sagan de 1994. Va transmetre l'enregistrament a The Carl Sagan Institute (2) que, en associació amb Cornell Broadcast Studios, van editar el metratge en brut (3).
En aquesta conferència, Carl Sagan exposava la filosofia científica que presentava al seu darrer llibre, Pale Blue Dot (Un punt blau pàl·lid) (4), del qual va resumir un dels seus capítols clau: la pretensió durant la història que la Terra i l'espècie humana són úniques en l'univers.

El vídeo de la conferència amb què he obert el post d'avui és el de la versió subtitulada a l'espanyol que Luis Octavio Corvalan va publicar a YouTube el 02.04.2020.


  1. Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 18.11.2023
  2. Carl Sagan Institute: Home page || YouTube || Twitter || Instagram
  3. ‘Lost’ lecture by Carl Sagan released in honor of his birthday, Cornell Chronicle, 09.11.2018
  4. Wikipedia: Pale Blue Dot [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, December 27, 2023

the dark side of the moon

VideoFromSpace - Moon’s Farside Crosses Earth’s Face - DSCOVR Satellite Time-Lapse Video, YouTube, 05.08.2015


El Deep Space Climate Observatory (DSCOVR) (1) és un satèl·lit que es va llançar el febrer de 2015 i té com a missió la vigilància en temps real del vent solar. Aquesta vigilància és crítica per a la precisió i el temps d'anunci de les alertes i de les previsions meteorològiques espacials de la NOAA (2), enviant advertències precises sobre esdeveniments meteorològics espacials, com les tempestes geomagnètiques.

A més d'aquesta informació, el satèl·lit manté una visió constant de la Terra proporcionant, entre altres, observacions científiques sobre la capa d'ozó, la vegetació, l'alçada dels núvols i els aerosols dispersos a l'atmosfera.

El vídeo amb què he obert el post d'avui data del 2015 i ens mostra, davant de la part il·luminada pel sol de la Terra, la cara oculta de la Lluna, que mai és visible directament des de la Terra. Pots trobar més detalls sobre aquesta imatge a un article publicat a la pàgina de recursos científics de la NASA (3), on també podràs descarregar-te la imatge original, un GIF animat o el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Per tancar el post d'avui, m'agradaria proposar-te que veiem junts un vídeo de la missió xinesa Chang'e-4 (4), que el 03.01.2019 va reeixir a realitzar el primer allunatge a la cara oculta de la Lluna.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Insider Tech - China Is The First To Land On The Dark Side Of The Moon, YouTube, 03.01.2019


  1. Deep Space Climate Observatory: Home page || Twitter ||
  2. National Oceanic and Atmospheric Administration: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  3. From a Million Miles Away, Moon Crossing Face of Earth, All NASA Science Resources, 30.01.2018
  4. Wikipedia: Chang'e-4 [en] [fr] [es] [ca]

Friday, December 22, 2023

Thursday, December 21, 2023

el jesús histórico

Academia Play - El Jesús histórico en 14 minutos, YouTube, 10.04.2020


Academia Play (1) és un projecte que va néixer en setembre del 2015 com un ambiciós projecte educatiu basat en la formació a través del format audiovisual. Mitjançant vídeos didàctics breus, d'1 a 15 minuts, el projecte es presenta com una eina d'aprenentatge sobre fets històrics, curiositats, temes d'actualitat, cinema, art, esport, música o ciència.

El vídeo que avui comparteixo amb tu ens presenta a Yeshua ben Yosef (Jesús, fill de Josep), de qui sentiràs parlar aquests dies amb el nom de Jesús de Natzaret. Tanmateix, aquest vídeo realitzat el 2020 no ens presenta el personatge des del punt de vista religiós. De la mà de l'historiador Federico Romero Díaz (2) i del biblista Javier Alonso López (3), el vídeo ens presenta a un Jesús històric, desposseït de la seva faceta divina, l'home de carn i ossos que s'amaga darrere de la figura que tots coneixem.


  1. Academia Play: Home page || YouTube || Twitter || Instagram
  2. Entrevista a Federico Romero Díaz, co-fundador del Día de la Romanidad, Academia Play, 15.01.2020
  3. Lecturalia: Javier Alonso López

Wednesday, December 20, 2023

corea del nord i la intel·ligència artificial

Tuesday, December 19, 2023

com trobar la contrasenya d'un wi-fi

CNET - How to Find the Password for Any Wi-Fi Network You've Connected To, YouTube, 28.03.2022


Conec un paio que és un xic asocial i que, de vegades, té unes maneres de fer que em deixen perplex.

Durant les festes de Cap d'Any del 2022-2023, la família de la seva dona va organitzar un sopar a casa d'uns dels seus cunyats. La seva dona va insistir per anar un xic més d'hora perquè feia temps que no veia a la seva germana i tenia ganes de xerrar amb ella, també per si necessitava ajuda per preparar el que fos. Quan van arribar, com ell es temia, mentre les germanes bescanviaven informacions sobre la família, el seu cunyat va aprofitar l'avinentesa per tancar-lo a una habitació i passar-li per l'ordinador les fotos de tots els viatges que havien fet aquell any.

Just en el moment en què estava avaluant com li explicaria a la policia l'assassinat per escanyament del seu cunyat, va recordar haver vist el vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo que et mostra els passos a seguir per recuperar la clau Wi-Fi de la xarxa a la qual està connectat un Mac o un PC Windows.
Et proposo donar-li un cop d'ull:, recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
També havia vist com es podia recuperar la clau Wi-Fi des d'un mòbil Android a un munt de vídeos de l'Índia que havia vist córrer per YouTube. Però ell tenia un vell Samsung amb una antiga versió d'Android i va trobar que la idea que li acabava de passar pel cap era molt més divertida. Més encara, recordant que el seu cunyat no tenia ni idea de com funcionava el programa de configuració del router i que no li seria gens fàcil canviar la clau del Wi-Fi. I encara més, pel fet que just davant de casa dels cunyats hi havia un pàrquing utilitzat durant el dia pels treballadors de les oficines del barri que estava gairebé buit durant la nit.

Just en el moment que el seu cunyat anava a passar-li les fotos d'unes vacances a Cadaqués, li va dir que seria genial veure-les mentre es prenien un mojito, i va demanar-li si podria preparar-ne dos de ben carregats, com ell sabia fer-los. Quan el cunyat va sortir de l'habitació per anar a preparar-los, el meu conegut va aprofitar per trobar al seu ordinador la clau del Wi-Fi i la va anotar.

Pel meu conegut, el sopar va ser gairebé igual d'insuportable que la sessió de fotografies que va ensenyar-li el seu cunyat. Però l'endemà, es va recuperar d'aquell tràngol publicant el nom del Wi-Fi i la seva clau a una pàgina d'immigrants, oferint-los la possibilitat de baixar-se films, àlbums de música i de fer trucades gratuïtes, preferentment durant la nit, aprofitant en el cas dels immigrants sud-americans la diferència horària que existeix amb el continent americà.

Tot i que el pàrquing que hi ha davant de casa del cunyat està molt més concorregut des de fa uns mesos, ningú sap encara si aquella desagradable acció de càstig va funcionar car, com tots sabem, els routers tenen les seves coses.


Espero no haver-li donat cap idea a ningú per aquestes festes. Més que res perquè, el que va fer aquest conegut amb el Wi-Fi del seu cunyat, va ser francament lleig i desagradable.

Naturalment, hi ha un munt de maneres de protegir les teves contrasenyes. Un dia que tingui temps en veurem algunes. Una de les millors però, segueix sent no fer mai el que va fer la noia del vídeo.


Sunday, December 17, 2023

the history of american lobsters

Historic Vids (@historyinmemes): The History of American Lobsters, Twitter, 28.10.2023


Aprofitant les festes, estic segur que molta gent farà un extra i, entre altres productes, aprofitarà per comprar Llamàntol (1). Tot com la bogeria comercial d'aquestes dates, el consum d'aquesta bèstia no té res a veure amb el que hom podia consumir a l'Orient Mitjà a l'època de Jesús. Però puc entendre perfectament que la gent prefereixi el llamàntol a les especialitats de la cuina Kosher (2), o que a ningú li passi pel cap d'utilitzar el Gàrum romà (3) com a salsa d'acompanyament.

El que em va aprendre el post publicat a Twitter amb què he obert el meu d'avui, és que durant l'època colonial del que serien els futurs Estats Units, els llamàntols eren considerats com a "carn d'escombraries" i només els menjaven els criats, els presoners i les famílies pobres que no podien permetre's res d'altre. Fins i tot les tribus indígenes que vivien prop de la costa els utilitzaven com a fertilitzant o esquer per a pescar en lloc de consumir-los.
A una ciutat de Massachusetts, els criats van denunciar als seus patrons perquè els donaven a menjar massa llamàntol. Van guanyar el plet i van aconseguir que només se'ls podria donar a menjar llamàntol -com a molt- tres cops per setmana.
En realitat, la mala reputació que tenia el llamàntol estava lligada a la seva abundància. Els primers colons els collien a la costa, on aquestes pobres bèsties arribaven en massa. Tenia fama de ser un aliment inferior perquè, literalment, menjava qualsevol cosa en qualsevol estat. En fi, també era bastant comú que hom donés a menjar llamàntol als gats.

Si a principis del segle XIX la gent pagava a Boston 53 centaus per mig kg de mongetes i només pagava 11 centaus per mig kg de llamàntol, tot va començar a canviar a finals d'aquell segle. A mesura que els ferrocarrils van començar a estendre's pel nord d'Amèrica, les companyies van decidir servir-lo als seus passatgers, car era un aliment abundant i gairebé desconegut per aquells que vivien a l'interior. Els passatgers de l'interior el trobaven deliciós i en demanaven cada cop més! Va ser durant aquesta època que la carn de llamàntol també es va enllaunar i es va començar a vendre arreu del país, fet que va fer augmentar la demanda i, en conseqüència, el seu preu.
Time Capsule Tales (@timecaptales): The lobster industry in Maine, Twitter, 28.10.2023

A la dècada de 1920, la quantitat de llamàntols va caure en picat, però la demanda va continuar augmentant. A la dècada de 1950, el llamàntol ja havia consolidat el seu prestigi com una rara delicatessen i es va convertir en un producte consumit preferentment per les estrelles de cinema i pels rics.

The Naked Gun 2½: The Smell of Fear: The lobster, YouTube, 08.07.2013

Acabada la Segona Guerra Mundial, la indústria del llamàntol de Maine es va enfrontar a un nou repte: la sobrepesca. Les universitats americanes van començar a investigar les poblacions de llamàntol, les seves taxes de creixement i els seus patrons de migració. El resultat va portar a la implementació de mesures de conservació, com ara límits de mida i la prohibició de la pesca de femelles que portaven ous: aquestes es marcaven amb una osca a la cua i es retornaven al mar. Aquestes accions, juntament amb els esforços cooperatius dels pescadors que van seguir les noves directrius, van salvar la indústria del llamàntol de Maine d'un possible col·lapse.

Aquelles mesures es van convertir en la base de les pràctiques sostenibles de pesca del llamàntol que encara estan vigents avui dia. I van representar un punt d'inflexió pel llamàntol, passant de ser un recurs sobreexplotat i en risc a una indústria sostenible i relativament ben gestionada.

Ara que ja saps unes quantes coses que no sabies sobre els llamàntols (per començar, probablement el seu nom en català), o que has recordat allò que ja sabies i pràcticament tenies oblidat, et proposo que facis un passeig pels comentaris del post a Twitter i les seves imatges sorprenents .


n.d.a.: Llegint els comentaris del post publicat a Twitter, vaig trobar un parell que em van interessar. Parlaven d'altres animals que avui hom consumeix com articles de luxe i que no fa tant no ho eren en absolut. Un vell article publicat a El Periódico, parlava d'aquest tema (4).
De les angules se'n diu que la seva captura als aiguamolls de Doñana era tan abundant, que hom donava a menjar les sobres als porcs. A la desembocadura del Miño els pescadors les guisaven i les sobres es donaven com a pinso per a les gallines. Amb el caviar del riu Garona passava una cosa semblant. Es menjava l'esturió i els ous seguien el mateix camí que les angules. Expliquen que va ser una princesa russa qui va ensenyar als locals a tamisar i salar el preat caviar.

  1. Wikipedia: Lobster [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Kosher [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Gallum [en] [fr] [es] [ca]
  4. Miquel Sen: Algunos mitos culinarios, El Periódico, 10.05.2014

Friday, December 15, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (3/3)

Source: The Sidney Morning Herald


El passat dimecres vaig compartir amb tu el resultat d'una feina que li vaig demanar fer a ChatGPT (1). Li demanava d'escriure un article de divulgació d'un màxim de 500 paraules que expliqués quin era l'estat del coneixement sobre la captura de CO₂ a les closques de les ostres. L'article hauria d'incloure informació sobre altres mol·luscs que també poden acumular quantitats importants de CO₂ a les seves closques.

L'endemà vaig publicar un nou post (2) on compartia amb tu el resultat a la mateixa qüestió obtingut amb Microsoft Copilot (3). Deixant de banda la qualitat de la resposta, vaig dir-te que el que més em va agradar de Microsoft Copilot va ser que em presentava informacions actuals, no limitades en el temps com a la versió gratuïta de ChatGPT. Però encara em va agradar molt més que, al final de la seva resposta, hi havia una referència de les fonts on havia anat a trobar les informacions amb què havia elaborat l'article.

He sentit a molta gent opinant sobre si ChatGPT és millor que Microsoft Copilot i el seu contrari. En cas que no ho sàpigues, els diners amb què es finança el desenvolupament d'ambdós productes surt del mateix lloc. Així, a principis del 2023 El País ens publicava aquest titular: Microsoft invertirà 10.000 milions d'USD a l'empresa de ChatGPT per impulsar la intel·ligència artificial. El gegant tecnològic reforça la seva aliança amb OpenAI, de la qual ja era soci de referència (4).

Ahir també t'explicava que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5 i la versió de Microsoft Copilot amb què vaig fer el test, utilitzava GPT versió 4.0 Turbo (5).

Ara deixa'm afegir que Microsoft publica a les seves pàgines una explicació ja antiga, molt bàsica, sobre altres diferències entre ambdós productes (6). Tot és un xic més complex que el que diu l'article, i tot avança tan ràpidament que el que hom escriu avui pot ser obsolet demà. Així que, si vols saber-ne més i més actualitzat, et proposo que busquis més informació a ... Google. En tot cas, l'article de Microsoft té un paràgraf que hauria de retenir tota la nostra atenció:
A diferència d'un motor de cerca, ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Això pot deixar un marge d'error o «sense sentit» a les respostes, per la qual cosa és important revisar i editar la informació que ChatGPT proporciona. Com totes les eines d'intel·ligència artificial basades en xat, és possible haver de seguir un procés de prova i error, buscant quines són les preguntes que millor s'adapten a les respostes que es busquen.
Tanmateix si, com en el cas de Microsoft Copilot, coneixes les fonts on ha trobat les informacions contingudes a la seva resposta, és més fàcil comprovar quina és la seva pertinència i quina és la precisió amb què Microsoft Copilot les ha integrat al text. Fer el mateix amb ChatGPT -ho dic per haver-ho experimentat- pot consumir hores i donar moltes sorpreses sobre les fonts que ha consultat per elaborar la seva resposta.

Tornant a l'article de Microsoft, recordem aquell paràgraf on, honestament, reconeix que ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Qui si que sap buscar a Internet informacions actualitzades, ho fa des de fa molts anys, i ho segueix fent molt bé és Google i el seu motor de cerca, de lluny més potent que el de Microsoft Bing. El cas és que Google també té una eina d'intel·ligència artificial en fase experimental que avui m'agradaria proposar-te utilitzar: Google Bard.

Amb l'objectiu de comparar el que és comparable et proposo que punxis aquest enllaç a Google Bard, que et connectis amb el teu compte Google i entris a la zona de preguntes del seu xat el mateix enunciat que vaig entrar pel test dels altres productes:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
I quan obtinguis la resposta, entra aquest enunciat:
Can you translate your answer into Catalan?
Just recorda que la versió de Google Bard amb la que estàs fent el teu test no és res d'altre que una versió en fase experimental i que, en l'estat actual, li queda força camí per recórrer per arribar al nivell dels altres productes. Però, sabent quina és la potència del motor de cerca de Google, seria incomprensible que, més aviat que tard, aquest producte no arribi a competir amb força amb els altres que hem vist.

Això dit, seria estúpid per la meva part no recordar que a Google són capaços tant de fer coses realment revolucionaries, com de deixar penjats als seus usuaris sense una explicació plausible. Els exemples són nombrosos però, de tots ells, el més incomprensible de tots els que conec és l'abandonament del projecte Google Glass.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Jerad Hill Tech: Google Glass 10 Years Later, YouTube, 11.05.2023


  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  2. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (2/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  3. Microsoft Copilot: AI for All || Damián García: Microsoft Copilot estrena version web: el asistente de IA ahora se puede usar desde cualquier dispositivo, La Vanguardia, 15.11.2023
  4. Miguel Jiménez: Microsoft invertirá 10.000 millones en la empresa de ChatGPT para impulsar la inteligencia artificial El gigante tecnológico refuerza su alianza con OpenAI, de la que ya era socio de referencia, El País, 23.01.2023
  5. Javier Marquez: Copilot evoluciona y se actualiza con GPT-4 Turbo, una versión mejorada de DALL·E 3 y un intérprete de código , Xataka, 06.12.2023
  6. ChatGPT vs Microsoft 365 Copilot: ¿Cuál es la diferencia? Microsoft