geomagnetic storm: a new carrington event?

NASA Heliophysics: 1859 Carrington-Class Solar Storm Pummeled Earth's Magnetic Field, Goddard Space Flight Center, Youtube, 25.09.2014

@daveguasch

No he tingut encara la sort de veure-les directament però, si em segueixes al blog, hauràs vist que de tant en tant sempre penjo algunes imatges espectaculars d’aurores polars (1).

De manera molt i molt resumida, podem dir que una aurora polar (2) és un efecte visual lligat a les ejeccions de plasma de la massa coronal del Sol (CME) que, segons la seva força, determinen la intensitat del vent solar (3). Quan el vent solar és prou fort i no pot ser desviat pel camp magnètic de la Terra, les radiacions es desplacen al llarg de la magnetosfera. Prop dels pols es va emmagatzemant aquesta energia fins que es manifesta en forma de radiacions electromagnètiques sobre la ionosfera terrestre que, segons la força del vent solar, poden donar lloc a brillants aurores, fortes tempestes geomagnètiques i la pèrdua d'una part de la matèria atmosfèrica que marxarà amb el vent solar.

@RAL_Space_STFC, 03.03.2019

Segurament no t'he après res de nou i no era la meva intenció fer-ho. Perquè del que avui volia parlar-te és de les tempestes geomagnètiques. En particular d'una de la que s'està posant molt de moda parlar des de fa uns mesos.

• La tempesta geomagnètica de 1859, també coneguda com a Carrignton Event (4). Es tracta d'una ejecció de plasma que va colpejar la magnetosfera de la Terra i va provocar una de les majors tempestes geomagnètiques mai abans enregistrades. Amb unes aurores que, a l'hemisferi nord, es van poder veure fins al sud del Carib i que, a Europa i els USA, va deixar fora de servei els sistemes telegràfics cremant nombroses instal·lacions.

Molts autors adverteixen que, si aquest fenomen es produís actualment, provocaria interrupcions generalitzades i blackouts a la xarxa elèctrica. També pertorbacions en el senyal dels satèl·lits que tindrien un gran impacte en les comunicacions i al transport aeri i marítim, etc. Abans d'anar més lluny, recordem l'impacte d'altres tempestes geomagnètiques més recents, per exemple (5):

• La tempesta geomagnètica del maig de 1921 (6). Va provocar uns corrents de sòl que van arribar a un ordre de magnitud superior als de la tempesta geomagnètica de març de 1989. Va acabar cremant els fusibles i altres equips de protecció del servei telegràfic dels USA, deixant-lo fora de servei. La sobretensió també va impactar els cables submarins que connectaven amb Europa i l'Amèrica del Sud.
• La tempesta geomagnètica del maig de 1967 (7). Va estar a punt de provocar una guerra nuclear. Una massa coronal extraordinàriament potent va emetre ones de ràdio amb una potència com mai abans s'havia vist i va deixar fora de servei tres estacions de radar de l'Air Force's Ballistic Missile Early Warning System, situades a Alaska, Groenlàndia i el Regne Unit. Assumint que l'URSS era responsable d'un acte de guerra, l'US Air Force va equipar els seus aparells d'armes nuclears i va dirigir la flota en vol permanent en direcció als objectius de l'URSS. Afortunadament els meteoròlegs espacials militars americans van poder intervenir a temps, informant la cúpula militar que una poderosa erupció solar era la culpable d'aquella situació.
• La tempesta geomagnètica de l'agost de 1972 (8). Va ser la més ràpida en arribar a la Terra d'ençà que la massa coronal va sortir del Sol. Va causar greus pertorbacions als satèl·lits civils i militars i a les sondes espacials de la NASA. També va pertorbar fortament la xarxa elèctrica i de comunicacions de bona part de l’Amèrica del Nord. Val la pena destacar que també va causar la detonació de nombroses mines magnètiques navals que els USA havien disseminat a prop d'Haiphong (Vietnam del Nord). 
• La tempesta geomagnètica de març de 1989 (9). Una massa coronal del Sol (CME), amb una mida de 36 vegades el diàmetre de la Terra va deixar l'astre a una velocitat d'1,6 milions km/h. Dos dies més tard va impactar la magnetosfera terrestre, provocant una gran tempesta geomagnètica (10) i unes aurores polars visibles a Florida i Cuba. La pertorbació magnètica era tan intensa que va crear corrents elèctrics sota terra a bona part d’Amèrica del Nord, fent caure finalment la xarxa elèctrica del Québec, on va provocar un blackout que va durar 12 hores. La xarxa elèctrica dels USA va patir pertorbacions a causa de la tempesta, la caiguda de la xarxa elèctrica del Québec i l'explosió d'un transformador a una planta nuclear de New Jersey, però els sistemes de seguretat van funcionar i es va poder evitar el blackout.
• La tempesta geomagnètica de l’octubre de 2003 (11), va deixar fora de servei bona part de la xarxa elèctrica d'alta tensió al sud de Suècia, amb un blackout que va durar una hora i va deixar uns 50.000 clients sense electricitat. 
• La tempesta geomagnètica de l’octubre de 2012 ... et proposo veure aquest vídeo. 

Euronews - Tempête géomagnétique en approche ..., Youtube, 08.03.2012

Les tempestes geomagnètiques no són doncs una novetat. Estan lligades a uns cicles d'activitat solar (també anomenats cicles de taques solars) observats i enregistrats des de 1755 (12). Poden durar entre 9 i més de 13 anys i produir un mínim de dues o tres grans tempestes geomagnètiques a cada cicle.

Pot ser que estem entrant ja en un nou cicle d'activitat solar (13), o pot ser que no quedi gaire temps per a entrar-hi. És per això que existeix un gran interès per conèixer millor els cicles d'activitat solar, tenir els instruments de previsió necessaris per fer front a una gran tempesta geomagnètica i desplegar les mesures de protecció necessàries per a minimitzar el seu impacte.

Pel que fa al sector de la producció i transport de l'electricitat, moltes de les mesures de protecció necessàries han estat analitzades des de fa temps. Et passo uns exemples:

• John Kappenman: Geomagnetic Storms and Their Impacts on the U.S. Power Grid, Meta-R-319, Metatech Corporation. Prepared for Oak Ridge National Laboratory, January 2010 [report] [presentation]
• H Kirkham et al.: Geomagnetic Storms and LongTerm Impacts on Power Systems, (PDF) US Dept. of Energy, December 2011
• OECD: Geomagnetic Storms, (PDF) Office of Risk Management and Analysis, United States Department of Homeland Security, 14.01.2011
• Giovanni Beccuti: Impact of Solar Storms on the Swiss Transmission Network, (PDF) Research Center for Energy Networks - ETH Zurich, 05.11.2013
  

Deixant de banda la xarxa elèctrica, he llegit articles apocalíptics sobre l'impacte que les pertorbacions en els satèl·lits podrien tenir en les comunicacions com, per exemple, la caiguda d'internet i un col·lapse de les borses de valors que podrien enfonsar l'economia del planeta. Crec que val la pena llegir un article que el New York Times va publicar el passat 11.03.2019 per recordar que el gruix de les comunicacions de la xarxa no passa pels satèl·lits, sinó per cables submarins (14).

El primer cable submarí va connectar en 1858 els USA amb el Regne Unit. Des de llavors s'han inventat diverses tecnologies per la transmissió sense fil i per satèl·lit, però els cables segueixen sent la manera més ràpida, eficient i barata d'enviar informació a través dels oceans.

No estic afirmant que tot està controlat i que si tornéssim a viure una experiència com la de la tempesta geomagnètica de 1859 no passaria res. Però no puc compartir els missatges apocalíptics de l'estil dels que es van fer amb la historia del mil·lenarisme (15) vehiculats, entre altres per publicacions com Nueva Tribuna (16). Personalment, prefereixo fer ús d'una aproximació molt més pragmàtica:

Quan hom ens parla dels milions de pèrdues que podria provocar una tempesta geomagnètica no puc deixar de recordar els càlculs que es fan pel cost d'un dia de vaga general. Quan hom ens parla d'un blackout de la xarxa elèctrica i de les comunicacions no puc deixar de recordar que, recentment, una avaria d'un transformador al meu barri va tenir el mateix efecte i els veïns vam seguir fent una vida normal. Altrament, vull seguir creient que, en el pitjor dels casos, tothom podria sobreviure a unes hores o a un parell de dies sense electricitat, sense veure la TV, consultar el WhatsApp o mirar el GPS. I francament, si em miro amb molt d'escepticisme coses com el Brexit Survival Kit (17), t'he de confessar que també em costa molt de prendre'm seriosament altres com aquest llibre: Tormenta Solar - Guía De Autoprotección Familiar (18).

Així doncs, davant dels crits d'alarma dels profetes de l'apocalipsi em tranquil·litza saber que la gent del Space Weather Prediction Center (19) als USA, i la de ESA's Space Weather a Europa (20) segueixen vigilant el Sol. També em tranquil·litza que el vell SOHO (21) segueixi enviant valuoses informacions sobre l'atmosfera i el vent solar (22), o veure que l'anàlisi de les dades recollides per les missions Van Allen (NASA) (23) i  Cluster Mission (ESA) (24) segueixen donant resultats molt interessants (25).

ESA Science, 02.03.2019

Finalment, també em tranquil·litza saber que hi ha una sonda americana: Parker Solar Probe (26), que s'aproximarà fins a 6,2 milions de km del sol, set vegades més a prop del que mai ha arribat cap altra enginy espacial, suportant temperatures de fins 1.370°C i intensitats de la radiació solar 475 vegades més altes de les de la Terra: pots veure la seva posició actual accedint a la pàgina de la sonda (27). També saber que hi ha una missió de l'Agència Espacial Europea: Lagrange Mission (28) que llençarà un satèl·lit per observar el Sol des d'una òrbita des d'on mai s'havia observat abans (29). Que ambdós enginys ens aprendran moltes més coses de les que sabíem fins ara sobre el Sol, i que ens advertiran més ràpidament que mai abans de l'eventual arribada d'una tempesta geomagnètica al nostre planeta.

Em tranquil·litza saber que s'han destinat recursos a seguir investigant el fenomen de les tempestes geomagnètiques i que hi ha gent que està treballant per minimitzar el seu impacte, fins i tot on menys t'ho esperes (30). I em defrauda enormement que hi hagi gent que no parli d'ells i es dediqui a crear un ambient de pànic, i a beneficiar-se d'aquest amb la venda de publicitat als seus diaris i de kits individuals de supervivència.

---

1. Veure articles publicats en aquest blog relacionats amb les Aurores Polars
2. Wikipedia: Aurora polar [es] 
3. Wikipedia: Vent solar [es]
4. Wikipedia: Solar storm of 1859 [en]
5. Wikipedia: List of solar storms [en]
6. Wikipedia: May 1921 geomagnetic storm [en]
7. Mike Wall: How A 1967 Solar Storm Nearly Led To Nuclear War. Space.Com, 09.08.2016 
8. Wikipedia: Solar storm of August 1972 [en]
9. Sten Odenwald: The Day The Sun Brought Darkness. NASA, 13.03.2009 (Last Updated: 07.08.2017) || In March 1989, Québec experienced a blackout caused by a solar storm. Understanding Electricity, hydroquebec.com,
10. Adam Hadhazy: A Scary 13Th: 20 Years Ago, Earth Was Blasted With A Massive Plume Of Solar Plasma, Scientific American, 13.03.2009.
11. Antti Pulkkinen,et al.: Geomagnetic Storm Of 29-31 October 2003: Geomagnetically Induced Currents And Their Relation To Problems In The Swedish High-Voltage Power Transmission System. Space Weather 3 (8): n/a-n/a. American Geophysical Union (AGU). doi:10.1029/2004sw000123, 25.08.2005
12. Wikipedia: List of solar cycles [en]
13. The First Sunspot Of Cycle 25 Is Seen!, Solar-Terrestrial Centre of Excellence, 22.12.2016 
14. Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019
    
15. Fernando Arrabal - El Milenarismo, Youtube, 14.01.2008
16. Tormenta Solar: En El "Top 3" De Las Mayores Amenazas Para El Planeta En 2019. Nuevatribuna, 18.01.2019  || Cuando La Próxima Gran Llamarada Solar Nos Termine Alcanzando, Se Desatará El Infierno En La Tierra, Nuevatribuna, 26.01.2019.
17. Brexit Survival Kit Helps Britons Face The Worst With Freeze-Dried...", Reuters, 22.01.2019
18. El Observatorio Del Clima Espacial Publica: “Tormenta Solar: Guía De Autoprotección Familiar”. 2019. Nuevatribuna, 18.12.2018  || Tormenta Solar. Guía de Autoprotección Familiar: Antes de la emergencia (I), Colección Cisne Negro, 04.11.2018, Amazon
19. Space Weather Prediction Center: Wikipedia, Home page
20. ESA's Space Weather Office: Home page
21. Solar and Heliospheric Observatory (SOHO) (ESA/NASA): Wikipedia, Home page
22. Earth’S Atmosphere Stretches Out To The Moon -And Beyond. European Space Agency, 20.02.2019
23. Van Allen Probes Mission (NASA): Wikipedia, Home page
24. Cluster Mission (ESA): Wikipedia, Home page
25. Cluster Helps Solve Mysteries Of Geomagnetic Storms. Sci.Esa.Int, 04.03.2019
26. Parker Solar Probe: Wikipedia, NASA, Space.com || Sarah Frazier: Parker Solar Probe Approaches Second Solar Encounter, NASA, 28.03.2019
27. Parker Solar Probe: Where is Parker Solar Probe? Location and Speed
28. Lagrange Mission: Wikipedia, European Space Agency 
29. Lucie Green and Robert Wicks: Our Space Weather Mission Will Venture Deeper Into Space Than Any Other - Here's What It Could Achieve. The Conversation, 06.03.2019
30. US Geological Survey: Hazards: Geomagnetic Storms, Youtube, 18.12.2013

daddy lessons ...

Beyoncé & Dixie Chicks - Daddy Lessons, Youtube, 07.11.2016 2016 Country Music Awards

@daveguasch

Mort de riure amb la cara de circumstàncies d'alguns "cowboys de diumenge" davant el show brutal del 2016 Country Music Awards (CMA), pocs dies abans de l'elecció de Donald Trump com a presidents dels USA. Un show alt en color protagonitzat per Beyoncé i unes altres texanes que havien estat durant molt de temps marginades de l'escena country: les Dixie Chicks. Marginades, per algunes de les lletres dels seus temes, però sobretot per l'enrenou que es va organitzar quan Natalie Maines va declarar a Londres en 2003 que, com a texana, s'avergonyia què el president dels Estats Units (George W. Bush) també fos de Texas.

Imagino la contrarietat d'alguns dels "cowboys de diumenge" davant del show. Molt en particular per la composició de la banda de Beyoncé: els instruments de vent i el personal a l'escena. Per exemple, el bateria, el senyor de l'harmònica, el grup d'instruments de vent, ... en fi, tu ja m'entens. Per acabar-ho d'adobar, estic segur que també tindrien problemes per digerir l'actitud de la majoria de les cowgirls, que tenien pinta de passar-ho de conya. Entre elles, una altra texana mítica de la galàxia country: Miranda Lambert.

Et passo dues versions d'aquest bon tema de Beyoncé: Daddy Lessons, el dels CMA i un cover remarcable de les Dixie Chicks amb la seva banda.

dixiechicks: Dixie Chicks - Daddy Lessons (Live), Youtube, 24.08.2017

the long road to reduce carbon emissions

China’S CO2 Emissions Grew Slower Than Expected In 2018. Carbon Brief, 04.03.2019

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu un resum fet a cops de destral sobre uns articles que presenten el descens de les emissions de CO₂ als països industrialitzats. Els dos primers articles (1) són en realitat una première publicada a finals de febrer d'un article que seria publicat el mes de març a Nature Climate Change (2).

• Les emissions globals de diòxid de carboni (CO₂) van augmentar un 2,2% anual de mitjana entre 2005 i 2015, van seguir augmentant el 2018 i hom ha previst un major creixement per a 2019. Aquesta tendència està vinculada al creixement econòmic mundial, que està encara alimentat per la crema de combustibles fòssils.
• En paral·lel a l'increment de les emissions globals, l'estudi presenta la seva disminució a un grup de 18 països industrialitzats i analitza les causes, entre les quals destaquen l'establiment de polítiques d'energies renovables que donen suport a les reduccions d'emissions i reemplacen els combustibles fòssils.
• En aquest grup de països les emissions van disminuir un 2,4% anual entre 2005 i 2015. I va seguir baixant entre el 2014 i el 2016, mentre que l'economia global seguia creixent, després de la seva davallada brutal en 2008. Cal recordar que aquests països són responsables del 28% de les emissions globals de CO₂. Es tracta d'un percentatge a tenir en compte car, si el descens de les seves emissions continua i s'intensifica encara més, pot tenir un impacte significatiu a escala global. Finalment, aquest resultat confirmaria les conclusions d'un article publicat en 2016 pel World Resources Institute, on es presentava una llista de 21 països que, entre el 2000 i el 2014, havien reeixit a fer baixar les seves emissions de CO₂ mentre creixia el seu Producte Interior Brut (PIB) (3).
• Segons l'estudi, a diferència del que es va observar a principis de segle, la disminució de les emissions en aquest grup de 18 països s'explica cada cop menys per la deslocalització de les activitats industrials als països que avui són capdavanters en el creixement de la producció d'emissions. 

Un article publicat a principis de març a Carbon Brief (4) ens presentava el cas de les emissions de CO₂ per la Xina. Tot i la manca de previsibilitat de l'economia xinesa, de la seva política energètica i de la particular guerra comercial que aquest país està lliurant amb els USA, hom pot observar un canvi en la tendència al creixement de les seves emissions al gràfic que obre aquest article: les emissions segueixen doncs creixent, però no al ritme que ho feien abans.

Una part de l'explicació d'aquest canvi de tendència la pots trobar al gràfic següent. Les emissions van seguir creixent en 2018, però cal destacar el decreixement de les emissions lligades al carbó i l'augment percentual espectacular en 2018 de les emissions lligades al gas i, en menor percentatge, al petroli. Aquest gràfic ens diu també que les taxes de brutals de creixement de fins a dos dígits de les energies renovables a la Xina (hidràulica, panells solars o aerogeneradors) encara no reemplacen, sinó que s'afegeixen a les fonts d'energia basades en els combustibles fòssils.

China’S CO2 Emissions Grew Slower Than Expected In 2018. Carbon Brief, 04.03.2019.

---

1. Charlie Wilson: Carbon Emissions: Our Research Shows A Decade Of Steady Decline Across Europe And The US. . The Conversation, 25.02.2019 || Pep Canadell: Eighteen Countries Showing The Way To Carbon Zero. Reneweconomy, 26.02.2019.
2. Corinne Le Quéré et al.: Drivers of declining CO₂ emissions in 18 developed economies, Nature. Climate Change. Vol 9, March 2019, pp. 213–217 [PDF]
3. Nate Aden: The Roads To Decoupling: 21 Countries Are Reducing Carbon Emissions While Growing GDP, World Resources Institute, Wri.Org, 05.04.2016 Accessed March 7 2019.
4. Korsbakken, J.; Andrew, R. : China’S CO2 Emissions Grew Slower Than Expected In 2018. Carbon Brief, 04.03.2019.
   

---

Altres lectures recomanades:

• José A. Roca: El mundo construye cada vez menos centrales de carbón pero China sigue a lo suyo e impulsa cientos de nuevas plantas, El Periódico de la Energía, 29.03.2019
• Laura Ojea: Los cinco proyectos de ‘CO2-ductos’ que la UE podría considerar estratégicos, El Periódico de la Energía, 23.03.2019
• José A. Roca: Las renovables alemanas cubrieron el 72,4% de la demanda eléctrica la semana pasada, El Periódico de la Energía, 20.03.2019
• Sid Perkins, Scubalike technology could suck carbon dioxide from smokestacks, Science Magazine (American Association for the Advancement of Science), 31.01.2019
  

laura cox band - hard blues shot

Laura Cox Band - Hard Blues Shot (Live), Youtube, 11.06.2016

Laura Cox Band és una banda francesa de southern rock liderada per ... Laura Cox, clar.

l'increïble reciclatge de la llavor dels alvocats

Biofase - organic plastics from avocado seeds, Youtube, 16.03.2017

@daveguasch

Farà cosa d'un mes, estava al bus mirant-me les pàgines de boredpanda.com quan vaig caure sobre un article al·lucinant que parlava d'una start-up mexicana fundada el 2013: Biofase (1). Després d'un any i mig de recerca, van trobar un mètode eficaç per extreure un compost molecular de la llavor de l'alvocat i obtenir un biopolímer al que es podia donar la forma desitjada, amb la particularitat de què el bioplàstic que sortia de fàbrica es biodegradava després de 240 dies d'estar exposat als elements o enterrat en el sòl, mentre que els seus homòlegs basats en combustibles fòssils poden trigar més de 100 anys (2).

El 2015 Biofase (3) va obrir la seva primera planta a Morelia (4), a l'estat de Michoacán (5), on fabricava exclusivament bioplàstics. La venda de plàstic 'ecofriendly' com a matèria primera no va ser suficient per a Biofase, que volia fabricar objectes pel gran públic. Va ser així que el 2016 va obrir una altra planta dedicada a coberts reciclables i, més tard, es va llençar a la fabricació de palletes.

El fundador de l'empresa, Scott Munguía, es queixa de què l'acceptació del seu producte en el mercat no és fàcil: "La gent encara es resisteix a pagar més per quelcom que protegeix al medi ambient", però Biofase consumia a mitjans del 2018 unes 450 tones mensuals de llavors d'alvocats amb les que produïa 130 tones mensuals de productes biodegradables, de les quals 80 es destinaven a l'exportació, principalment als USA, encara que també a Canadà, Costa Rica, Colòmbia i Perú.

Tot i que es dona la curiosa circumstància de que el proveïdor de llavors d'alvocat és una empresa nord-americana instal·lada a l'estat de Michoacán, Scott Munguía defensa el seu producte afirmant que la competència xinesa utilitza com a producte de base el panís, el que fa que els productes importats siguin molt més cars i èticament indesitjables: "Un bioplàstic ha de ser sostenible ... Com es pot utilitzar un aliment per a produir un bioplàstic? Tanta gent morint de fam, ... és absurd i incongruent".

World Bank - Mexico: Avocado in Michoacan: An Economic Hit and Environmental Cost, Youtube, 23.05.2011

---

1. Mexican Company Finds A Genius Way To Use Avocado Seeds To Create Biodegradable Single-Use Cutlery, boredpanda.com, 06.02.2019
2. Paulina Nares: Esta empresa mexicana inventó los popotes ‘de aguacate’, El Financiero, 13.06.2018
3. Biofase: Home page
4. Wikipedia: Morelia
5. Wikipedia:  Michoacán de Ocampo

i si parlem del futur?

FaPaC: Espot Escola Pública Catalana (EPC), Youtube, 19.03.2019

@daveguasch

El que jo pugui pensar sobre els nacionalismes no té gens d'importància. Però deixa'm dir-te que hi ha una cosa que no entenc. De la mateixa manera que hom deia d'un difunt president dels USA: Gerald Ford can't walk and chew gum at the same time, mai no entendré que hom pugui lluitar pel futur del seu país i no sigui capaç, al mateix temps, de preocupar-se per l'educació d'aquells que es faran càrrec un dia de conduir aquest futur.

Clar que, ben mirat, potser sóc jo qui no ha entès que, si hom deixa de banda el suport a l'escola publica, es va construint un model de país i de societat, i no un altre.

I és que, una cosa són els publi-reportatges, com el del vídeo que obre aquest post i al qual adhereixo totalment. I una altra cosa és la realitat que denuncien aquests articles que avui m'agradaria compartir amb tu.

• Laura Aznar: 450 milions d’euros per a les escoles de l'Opus Dei. elcritic.cat, 21.02.2018. 
• Des de l'any 2001 i fins al curs escolar vigent, la Generalitat ha destinat un total de 453 milions d’euros a 16 escoles catalanes vinculades a l’Opus Dei. Les forces independentistes havien arribat a un preacord per no renovar els concerts amb els centres que segreguen per sexes, però el Govern espanyol, via 155, ha anunciat que els convenis seguiran vigents.
• Els concerts amb les escoles de l’Opus van iniciar-se durant el Govern de Jordi Pujol, però mai no s’han suprimit, ni tan sols quan a la Generalitat han governat les esquerres. De fet, la Llei d’educació de Catalunya (LEC), que preveu la dotació pública d’aquests centres, es va aprovar durant el segon tripartit, amb l’aval del PSC, de CiU i d’ERC.
• Cataluña afronta otro curso con casi un centenar de colegios en barracones. El País, 07.09.2018
• Un total de 93 centros educativos empezarán las clases la próxima semana con todas sus aulas en módulos prefabricados, solo dos menos que el curso anterior.
• El porcentaje de alumnado según la titularidad del centro se mantiene estable, y en los centros de Primaria y Secundaria obligatoria el 66% es público, el 32,7% concertado y el 1,3% privado en Catalunya, mientras que en enseñanzas postobligatorias es del 75,4% en público, 9% concertado y 15,5% privado.
• Arturo Puente, Pau Rodríguez: La segregación escolar en Catalunya: la concertada asume menos de la mitad de los alumnos pobres que le tocarían, eldiario.es, 28.10.2018
• A la escuela concertada le corresponderían más de 17.000 alumnos pobres más si el sistema fuera equilibrado tal como prevé la ley de educación.
• Hasta 69 colegios públicos catalanes tienen más de la mitad de sus alumnos con beca comedor y 267 superan el 30% de alumnado con este perfil.
• Municipios como Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Salt o la propia Barcelona, con altos niveles de inmigración y pobreza infantil, tienen altos porcentajes de segregación.
• Pau Rodríguez; Arturo Puente; Victòria Oliveres: Dos de cada tres colegios públicos de Barcelona doblan en inmigrantes al concertado más cercano. eldiario.es, 13.01.2019
• El sistema concertado escolariza en la capital catalana a la mitad del alumnado extranjero que le tocaría por su número de matrículas.
• El barrio más segregado es la Bordeta (Sants): con un 15% de escolares extranjeros de media, tiene una pública con el 48% y dos concertados con 13,5% y 1,3%
• En 17 colegios, de los que solo uno es público, hay menos del 1% de escolares inmigrantes, mientras que otros 18 superan el 50%, solo tres concertados.
• Pau Rodríguez; Victòria Oliveres: Los colegios públicos de barrios ricos de Barcelona captan el doble de dinero de las familias para material y excursiones. eldiario.es, 20.03.2019 
• Las familias de la pública en Sarrià pagan de media 344 euros al año para material, libros y actividades, mientras que las del Besòs o Ciutat Vella, 125.
• Las AMPA alertan que esto genera desigualdades en las oportunidades de aprendizaje según si la escuela pública es de entorno pobre o rico.
• Los datos corresponden a un informe del Consorcio de Educación de Barcelona que va acompañado de medidas para atajar la segregación escolar en la ciudad.

candide thovex - ski the world

Candide Thovex (Wikipedia, Youtube) - Quattro 2, Youtube, 22.01.2018

the road to hell is paved with good intentions

Eurovia: La Route 100% recyclée, Youtube, 09.10.2018

@daveguasch

Les pàgines del Web Economic Forum recollien el passat mes de desembre un article carregat d'optimisme. Ens presentava una iniciativa realitzada a una vila de Tasmania que havia pavimentat 500 m d'una nova carretera amb uns residus constituïts per 175.00 bosses de plàstic, així com 80.000 equivalents d'ampolles de vidre destinades a l'abocador, 6.000 cartutxos usats de tòner i més de 33 tones d'asfalt reciclat (1).

Les autoritats locals estaven molt satisfetes car era la primera iniciativa d'aquest tipus que es feia a Tasmania: "el nostre lideratge i la nostra tenacitat ens permeten marcar una diferència positiva, hem establert un nou referent en matèria de sostenibilitat creant noves vies per reciclar i reutilitzar els residus".

Com pots veure a la pàgina que Wikipedia dedica a Plastic Roads (2), aquest tipus d'iniciatives s'han realitzat abans a altres països: Índia (3). Indonèsia, Estats Units, Països Baixos, Regne Unit i també a altres estats d'Austràlia.

Si a Wikipedia la llista dels avantatges és llarga, la de desavantatges està reduïda a dos. Un d'ells ens diu que la utilització de plàstics en la construcció de carreteres té com a efecte que aquests s'acabin convertint, a causa de la fricció, en micro-plàstics que acabaran contaminant el sòl i els cursos d'aigua, tot absorbint altres contaminants.

Personalment crec que ja tenim prou problemes amb els micro-plàstics com per a agreujar-los amb la utilització dels residus de plàstics en la construcció de carreteres. I si la idea de construir una carretera amb aquests residus segurament ha estat feta amb la millor de les intencions, el resultat pot crear més problemes dels que volia resoldre.

Com pots veure al vídeo que obre aquest article, una alternativa molt diferent és la que es va portar a terme l'any passat a l'autopista, A10 entre Pons i Saint Aubin, al sud-oest de França (4). On, per primera vegada, es va construir un tram d'autopista únicament amb material d'antigues carreteres, processat per una planta d'asfalt mòbil que va permetre reciclar el 100% de l''asfalt del tram.

---

1. Lorraine Chow: Tasmania Has Created A Road Made From Recycled Waste. World Economic Forum, 21.12.2018.
2. Wikipedia: Plastic Roads 
3. John McKenna: These Indian fishermen take plastic out of the sea and use it to build roads, World Economic Forum, 28.06.2018
   
4. Sophie Gorman: The World’S First 'Fully Recycled' Road Is Made In France. France 24, 14.10.2018.  || Kelly Maile: World's first ‘fully recycled’ road is built in France, recyclingtoday.com, 08.01.2019

dropkick murphys and liza graves

Dropkick Murphys - The Dirty Glass - Live on Lansdowne, Youtube, 13.04.2010

El passat 11.03.2019 vaig pujar un vídeo de Civet, una banda avui desapareguda que va anar de tour amb bandes com Social Distortion, Street Dogs, Flogging Molly i Dropkick Murphys.

Avui m'agradaria compartir un tema del concert del segon àlbum live dels Dropkick Murphys: Live on Lansdowne, Boston MA (2009), gravat al llarg de sis nits als concerts anuals que la banda organitza per St Patrick's Day.

Per aquest tema, Dropkick Murphys van invitar excepcionalment a Liza Graves, líder de Civet en els seus temps. Si he de fer cas a la seva pàgina a Instagram, ara viu a Reno (Nevada) i porta una vida força tradicional (i no cal que em donis ara la brasa perquè no és cap critica, ok?)

Si t'ha agradat el vídeo, et proposo que et passis un dels millors concerts de la banda. Just una advertència, comença tranki, però acaba en apoteosi amb un bis d'un tema que adoro: I'm Shipping Up To Boston!

Dropkick Murphys Live On Lansdowne Boston MA 2009 (Full Concert), Youtube, 24.10.2013

nikon film festival - 9ème édition (1)

As.Revel - Azel et Sofian: je suis une visite, Nikon Film Festival, 9ème édition

com parlem i què ens passa pel cap quan ho fem?

Amanda Montañez: Visualizing the Global Network of Languages, Scientific American, 14.07.2016

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu uns estudis sobre el llenguatge que he trobat molt interessants.

El primer d'ells, un article publicat a finals de febrer per Guillaume Thierry, on l'autor ens parla del poder del llenguatge, de com traduïm els nostres pensaments en paraules, i com les paraules també acaben per afectar la nostra manera de pensar (1). De llengües com l'alemany, que permeten crear una paraula a partir de l'agregació de dos o més mots (2), i donar-li un significat únic, que li és propi i que dificulta enormement la seva traducció a una altra llengua. I com una paraula que ha estat creada per expressar un pensament pot retroalimentar el pensament de la comunitat que la va crear.

Durant els meus primers mesos (a Alemanya) vaig aprendre paraules meravelloses que encapsulaven conceptes que mai havia considerat i idees que mai m'havien passat pel cap, i després hi havia paraules que, simplement, tenien un so esplèndid (3).

Hi ha investigadors que neguen l'existència d'aquest fenomen de retro-alimentació entre el pensament col·lectiu i el llenguatge. Però la realitat sobre el terreny no sembla donar-los la raó:

Als Estats Units, molts hispanoamericans amb arrels a l'Amèrica Central i del Sud parlen Spanglish (4), combinant elements de l'anglès i el llenguatge dels seus pares i avis. L'idioma és més que un mitjà de comunicació, també és l'expressió d'una identitat, car sempre ens diu alguna cosa sobre aquells qui l'utilitzen. Un poeta de San Francisco, Josiah Luis Alderete, que escriu en Spanglish, l'anomena el "llenguatge de la resistència", una eina que permet perquè als hispànics americans afirmar la seva identitat, fins i tot si han nascut i s'han criat entre nosaltres (5).

Encara no sabem si les aplicacions de traducció automàtica tindran un impacte similar a la dels arcaics traductors automàtics de llenguatge que fa anys vam veure a un film culte de David Lynch: Dune (1984) (6), i si llavors no considerarem necessari l'aprenentatge d'una altra llengua que la que parlem.

D'ençà que va prendre el relleu del llatí i del francès en la transmissió del coneixement científic, l'anglès seguirà sent la lingua franca dominant (7). Però, malgrat el desinterès dels alumnes del Regne Unit per aprendre una segona llengua (8), si vols fer negocis a l'Orient Mitjà, aprendre l'àrab pot ser una bona idea. I per a aprendre l'àrab, no solament has d'aprendre la gramàtica, l'ortografia i el vocabulari d'aquesta llengua, sinó també com adaptar-te fisiològicament per a pronunciar-la. 

Com pots veure al vídeo d'Euronews  que segueix aquest paràgraf (10), amb la finalitat de donar suport als professors que ensenyen l'àrab com a llengua estrangera, hom analitza l'ús que es fa de la gola quan hom parla l'àrab. Com l'àrab es parla bàsicament utilitzant el darrere de la gola i el front de la boca, l'estudi analitza amb imatgeria medical el rang de músculs que són sol·licitats i la manera com s'utilitzen: "És molt difícil fer-te una imatge mental de quins són els músculs que has d'utilitzar i com ho has de fer quan parles en àrab, car hi ha sons que es construeixen profundament a la gola".

Euronews: How does switching between languages impact your body?, Youtube, 15.02.2019

Al mateix vídeo d'Euronews, pots trobar un altre estudi en curs, realitzat també a Abu Dhabi, que utilitza la magneto-encefalografia (MEG) per analitzar l'activitat cerebral observada en individus bilingues quan passen d'una llengua a una altra (2): de l'anglès a l'àrab i viceversa. L'estudi parteix d'una premissa segons la qual els individus bilingües tenen la possibilitat d'alternar entre dos idiomes, el que requereix processos de control cognitiu que permetin "desactivar" un llenguatge i "activar" simultàniament un altre. La MEG analitza així les dues àrees del cervell que participen principalment en l'expressió del llenguatge. Els resultats indiquen que quan s'alterna naturalment l'àrab i l'anglès, ambdues zones cerebrals no mostren pràcticament cap altre senyal d'activitat que la necessària per desactivar el llenguatge previ. Però que quan es tracta de traduir d'un idioma a un altre, l'activitat d'ambdós còrtexs és molt més intensa.

Mia Nacamulli - Les avantages d'un cerveau bilingue, TED, Youtube, 23.06.2015

Abundant en la idea presentada al vídeo d'EuroNews (cf. 10), al vídeo precedent pots veure que el bilingüisme presenta alguns avantatges cognitius que pots trobar a un article publicat recentment per Educational Technology and Mobile Learning (11). I lligant amb aquest augment de l'activitat cerebral, m'agradaria acabar amb un altre estudi que també he trobat molt interessant: Per què la gent discrimina aquells que parlen amb accents estrangers? (11). Aquest article exposa la necessitat d'anar més lluny en la investigació d'aquest fet: Escoltar a algú que parla amb un accent estranger fa que el cervell humà treballi més, el que pot provocar una discriminació involuntària contra les persones que es comuniquen en altres llengües diferents de la nostra. Però, al mateix temps, l'exposició als accents estrangers també pot canviar la forma en què parlem i, amb el pas del temps, aquests accents es poden convertir en nous idiomes.

L'article toca temes molt i molt interessants, entre ells, un al que pocs historiadors i demògrafs fan atenció quan parlen dels moviments de població en temps passats:

El canvi d'accent és la primera etapa cap al desenvolupament d'un nou llenguatge. Fa uns 1.000 anys, per exemple, l'anglès, l'holandès i el suec eren dialectes intel·ligibles i les persones que els parlaven podien entendre's. Amb el pas del temps es van convertir en llengües separades.

Amb els coneixements que tenim avui sembla que podem afirmar que un idioma és més que un mitjà de comunicació, també és l'expressió d'una identitat que traduïm en paraules. I aquestes paraules, segons la llengua o l'accent amb què les utilitzem, poden sol·licitar de manera diferent els nostres músculs. Quan intentem comprendre a algú que les utilitza amb un accent diferent, o utilitza paraules diferents que tenen el mateix significat que les que utilitzem habitualment, hem de fer un esforç de traducció que activa la nostra activitat cerebral i que ens produeix un primer efecte de rebuig. Però si ens apropiem d'aquest nou accent, o d'aquestes noves paraules, probablement també acabarem canviant una part de la nostra manera de pensar, tant com l'ha hagut de canviar la persona que ha après la nostra llengua. Però no solament és probable que acabem canviant la nostra manera de pensar, sinó que aquesta acabarà per transformar la nostra llengua.

---

1. Guillaume Thierry: The power of language: we translate our thoughts into words, but words also affect the way we think, The Conversation, 26.02.2019
2. John-Erik Jordan: The German Animal Names Flowchart, babel.com, 24.01.2015
3. Ed M. Wood: 7 German Words We Should Be Using in English, babel.com, 31.01.2015
4. Urban Dictionary: Spanglish
5. Robin Lustig: Can English remain the 'world's favourite' language?, BBC World Service, 23.05.2018
6. Dune (1984): Translation Device
7. Amanda Montañez: Visualizing the Global Network of Languages, Scientific American, 14.07.2016
8. How learning a foreign language changed my life, BBC UK, 27.02.2019
9. How does switching between languages impact your body?, Inspire Middle-East, Euronews, 18.02.2019
10. Esti Blanco-Elorrieta et al.: Language switching decomposed through MEG and evidence from bimodal bilinguals, PNAS September 25, 2018 115 (39) 9708-9713
11. A Wonderful TED Ed Video on The Cognitive Advantages of Bilingualism, Educational Technology and Mobile Learning, 24.06.2015
12. Richard Gray: Why do people discriminate against speakers with foreign accents?, Horizon, 21.01.2019
    

el diluvi - i tu, sols tu

El Diluvi - I tu, sols tu (Videoclip Oficial), Youtube, 01.10.2015

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel - Maria Mercé Marçal (1952-1998)

www.elDiluvi.cat

berkeley earth - global temperature report for 2018

Robert Rohde: Berkeley Earth's Global Warming Movie for 2018, Youtube, 24.01.2019

@daveguasch

Berkeley Earth, és una organització sense ànim de lucre amb seu a Califòrnia que, des del 2013, publica un report sobre el canvi global de les temperatures.

Avui m'agradaria compartir amb tu el seu report sobre la temperatura mitjana global durant el 2018 i un mapa animat excel·lent que mostra la història dels canvis de temperatura al món des de 1850 a 2018. Cada fotograma és una mitjana mòbil de 12 mesos i mostra la diferència entre la temperatura i el clima mitjà entre el 1951 i el 1980. També es poden veure les fluctuacions a curt termini que estan associades a variacions en els patrons meteorològics com ara el El Niño / La Niña al Pacífic equatorial.

Les conclusions de l'últim report que han publicat diuen que 2018 va ser probablement el quart any més càlid a la Terra des de 1850. Si la temperatura mitjana global del 2018 va ser més baixa que les de 2015, 2016 i 2017, va ser més càlida que la de tots els anys observats anteriorment al 2015. El 2016 continua sent l'any més càlid segons el període d’observacions utilitzat. La lleugera davallada del 2018 és susceptible de reflectir la variabilitat natural a curt termini, però el patró general segueix sent coherent amb una tendència a llarg termini cap a l'escalfament global.

---

Berkeley Earth: Global Temperature Report for 2018, January 2019 Creative Commons BY-4.0

geography now

Què és un geògraf? Valor afegit, 19.02.2019

@daveguasch

Què és el que cal fer per ser un bon geògraf i quina formació has de seguir?

I, ja que hi som, llegeix-te també aquests articles publicats a Le Monde per a saber què és el que no has de fer si vols ser un bon geògraf. No deixis de punxar els botons per trobar noves correlacions delirants als dos articles que pots trobar a continuació.

• Pierre Breteau: Corrélation ou causalité ? Brillez en société avec notre générateur aléatoire de comparaisons absurdes, Le Monde, 02.02.2019
• Pierre Breteau: Corrélations Ou Causalité : Générez vos propres cartes pour ne rien démontrer du tout. Le Monde, 01.03.2019

nota: gràcies a Pepo pel vídeo i a Hands pels articles.

los suaves - una ciudad llamada perdición

Una ciudad llamada perdición - Los suaves - Gira de los 1000 conciertos, Youtube, 06.12.2014

No havia sentit parlar mai d'ells. Així que quan en Hands em va passar l'àlbum que van traure el 1984, vaig descobrir una banda genial: Los Suaves. Tan genial que no vaig escoltar res d'altre durant molts dies. Si hagués de destacar dos temes, crec recordar que els que més escoltava eren Una ciudad llamada perdición i Peligrosa María. Ja més tard, també em van agradar la tira aquests altres: Esta Vida Me Va a Matar, Si pudiera, Ese Día Piensa en Mí, Burro Cansado Blues, ...

Els anys van passar i ... imagina't la sorpresa que vaig tenir quan, per pura casualitat, vaig descobrir que havien penjat La Gira de los 1000 conciertos a Youtube, amb un Yosi que, amb 65 anys!, (ara en té 71) aguantava més que dignament (bé, a Peligrosa María ja no anava massa fi, imagino que a causa dels Ducados que no parava de fumar). 

A part de la veu de sempre (quan no està perjudicat a causa dels Ducados), més petit, però potser amb més cabell del que portava de més jove, em va sorprendre quan vaig llegir a Wikipedia que, quan Yosi va entrar a la banda era ... policia nacional !!!  Gran admirador de la sensibilitat brutal de les seves lletres, vaig renovar d'un grau la meva confiança en la humanitat.

the global carbon project

@daveguasch

Durant la meva època d'estudiant al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1) hi havia un professor de l'àrea de Geografia Física que mai no he deixat de respectar: en Manel Miró (2). Part d'aquest respecte estava relacionat amb el fet que em passava regularment referències de llibres i articles per alimentar la meva curiositat sobre un domini que adorava. Recordo que, entre aquestes lectures, sempre hi havia alguna del CSIRO (3), un organisme que li mereixia el més gran respecte.

Va ser gràcies a en Manel que vaig començar a llegir alguns dels treballs de recerca de The Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO), una agència federal independent australiana responsable de la investigació científica en l'àmbit nacional, però treballant també amb organitzacions d'arreu del món. Crec que val la pena recordar que, a un país amb poc més de 25 milions d'habitants, l'estat dóna a suport a una organització que té la seva seu a la capital: Canberra, i més de 50 centres de recerca repartits per tot Austràlia, però també a França, Xile i els USA, amb més de 5.500 empleats en 2017.

Fa uns dies, estava buscant informació sobre els equips de recerca d'una organització que vaig seguint de tant en tant: The Global Carbon Project (6), que té com a missió comprendre el cicle del carboni, quantificant les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle i les seves causes. No sé com, però durant molt de temps se m'havia escapat que el director executiu d'aquesta organització era un investigador del CSIRO, amb un nom que em recordava quelcom. Ja saps, em faig vell i començo a recordar molt millor el que va passar fa molts anys, més que no el que hagi pogut menjar al migdia.

Doncs resulta que el director executiu de The Global Carbon Project s'anomena: Pep Canadell (7), va estudiar Ecologia a l'UAB, va entrar a treballar com a Professor Ajudant el mateix any que jo vaig fer-ho al Departament de Geografia i va marxar el mateix any que jo ho vaig fer. I aquí s'acaben totes les ressemblances car, després de deixar Bellaterra, va passar per les universitats de San Diego, Berkeley i Stanford, a Califòrnia; i més tard a Indonèsia, des d'on va passar a treballar pel CSIRO a Austràlia en 1998. El pots seguir a twitter en aquest enllaç: @pepcanadell

---

1. Universitat Autònoma de Barcelona: Home page, Dept. Geografia.
2. Biblioteca Nacional de España: Miró i Orell, Manuel de
3. CSIRO: Wikipedia, Home page
4. Wikipedia: Australia [en] 
5. Wikipedia: Canberra [en]
6. The Global Carbon Project: Wikipedia, Home page
7. Pep Canadell: The Conversation, The Global Carbon Project, @pepcanadell

stephen webb - where are all the aliens?

Free Photo from Pixaby

Probablement, com deia aquell vell tema de Golpes Bajos, no siguin bons temps per a la lírica. O potser és just per aquest motiu que avui m'agradaria compartir amb tu el vídeo que pots trobar a continuació, amb una presentació de Stephen Webb que he trobat força interessant:

Vaig créixer veient "Star Trek" i "Forbidden Planet" i estic segur d'haver vist un ovni quan era petit. Potser és per això que la idea de la solitud còsmica em resulta una mica trista. Personalment, crec que el silenci de l'univers ens està dient a crits que som les criatures que vam tenir sort. Vam deixar enrere tots els obstacles. Som l'única espècie que els ha superat ... l'única espècie capaç de determinar el seu propi destí. I si aprenem a apreciar com és d'especial el nostre planeta, com és d'important cuidar la nostra casa, com d'increïblement afortunats som, simplement per ser conscients de l'univers, la humanitat podria sobreviure per un temps. I totes aquestes coses increïbles que somiem que els extraterrestres podrien haver fet en el passat, podrien ser les que fem nosaltres en el futur!

Stephen Webb: Where are all the aliens? TED April 2018, Vancouver. Subtitles in 20 languages

Aconsellat per veure amb subtítols els vídeos de TED al teu ordinador! Punxa el Play ">" per a veure el vídeo. Punxa la icona "..." que es troba a baix a la dreta per seleccionar la llengua dels subtítols Selecciona la llengua que prefereixis ... ja està!

civet - you get what you pay for

Civet - You Get What You Pay For, Youtube, 26.08.2011

Civet - Get What You Pay For, Youtube, 13.12.2011

an amazing freeride expedition - zabardast (2018)

Picture Organic Clothing - ZABARDAST (2018) - Official Movie Trailer, Youtube, 24.09.2018

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

@daveguasch

Diari de viatge d'una increïble expedició freeride a una muntanya meravellosa al cor de Karakoram, Pakistan, a 5.880 m d'altitud: primer per escalar-la, més tard per baixar-la en freeride.

"Zabardast", l'incroyable documentaire et carnet de voyage d'une bande de freeriders, France24, 19.12.2018

Picture Organic Clothing - ZABARDAST - (2018) - full movie, Youtube, 20.12.2018

what the hell happened during the eocene?

Burke, K.D.: Pliocene and Eocene provide best analogs for nearfuture climates, PNAS, 26.12.2018

@daveguasch

Si has anat seguint aquest blog, hauràs vist que estic molt interessat en tot allò que té a veure amb les diferents tècniques de captura del CO₂. Sense deixar de banda la descripció d'algunes de les tècniques que m'han semblat més interessants: industrials (1) o semi-industrials basades en l'ús d'energies renovables (2), he seguit amb molta més atenció les alternatives lligades a la gestió de les masses forestals existents (3), a la plantació massiva de nous arbres (4) i les tècniques que permetrien assegurar el seu ràpid creixement (5).

Dies després d'haver publicat un article sobre un estudi de la NASA que demostrava que la Terra era més verda avui que fa 20 anys (6), mentre vivíem un episodi de bon temps raríssim durant el mes de febrer i vèiem les imatges catastròfiques emeses per les cadenes de TV sobre la fosa de les glaceres, vaig recordar un article que havia llegit al blog d'un meteoròleg americà: Guy Walton (7), sobre una de les èpoques geològiques més interessants des del punt de vista del canvi climàtic: l'Eocè (8).

Què diable va passar durant l'Eocè?

Prenent com a base un article molt interessant publicat a finals d'any a una publicació de l'Academy of Sciences of USA (9) i l'article que Wikipedia dedica a l'Eocè (cf. 8), Guy Walton presentava una analogia entre l'evolució del clima actual i el que la Terra havia viscut durant l'Eocè (10). Mentre et mires el gràfic ampliat (punxa aquest enllaç per fer-ho) deixa'm resumir-te a cop de destral l'article dient que l'Eocè (cf. 8) va ser una època geològica molt interessant des del punt de vista climàtic. Entre altres coses, l'inici d'aquesta època es caracteritzava per l'absència de casquets polars: l'Artic era un mar tancat on creixien les palmeres i vivien les tortugues a causa d'unes temperatures molt altes, lligades a una concentració de CO₂ que va arribar a ser de 700-900 ppm, comparats amb els 400 ppm mesurats actualment.

Durant l'Eocè la Terra va conèixer una gran varietat de condicions climàtiques diferents que inclouen el clima més càlid de l'era cenozoica i acaben en una glaciació. Va evolucionar des d'un escalfament que va començar fa uns 56 milions, fins arribar al seu nivell més alt fa uns 49 milions d'anys, i va continuar amb una davallada de les temperatures fa uns 34 milions d'anys, que van acabar en una glaciació que va tornar a fer aparèixer el gel als pols.

El canvi climàtic que va tenir lloc durant l'Eocè no té una explicació única, però un dels factors que explica el seu refredament és la captura massiva del CO₂ que va provocar l'extensió massiva, arreu del món i durant 800.000 anys d'una falguera aquàtica: l'Azolla (11). Gràcies a un fenomen conegut amb el nom d'Azolla Event (12), aquesta planta va capturar unes quantitats enormes de CO₂ i les va transformar en sediments, donant lloc als jaciments de petroli que volen explotar actualment les companyies petrolieres (13), i va acabar amb l'efecte hivernacle d'aquest gas.

Què és una Azolla? 

L'Azolla és una planta extraordinària que es caracteritza per poder duplicar la seva biomassa en 3-10 dies, depenent de les condicions, i on el rendiment pot arribar a 8-10 tones de matèria humida/ha als camps d'arròs asiàtics i fins a 38 tones de matèria humida/ha a l'Índia. La seva capacitat per a fixar el nitrogen fa que aquesta planta s'utilitzi com a biofertilitzant, especialment al sud-est asiàtic. Durant més de 1.000 anys també es va utilitzar a la Xina per reforçar la productivitat agrícola. Quan els arrossars es cobreixen d'aigua a la primavera, l'Azolla es multiplica ràpidament per cobrir l'aigua, suprimint les males herbes. Més tard, la seva descomposició allibera nitrogen a les plantacions d'arròs, proporcionant fins a nou tones de proteïna per hectàrea i any (cf. 8).

Seguint amb les pàgines en anglès de Wikipedia (cf. 8) sembla que l'Azolla també estaria trobant un ús creixent en la producció sostenible d'aliments per a bestiar a causa de la seva riquesa en proteïnes, aminoàcids essencials, vitamines i minerals. Hi ha estudis que descriuen els avantatges de la seva utilització en l'alimentació del bestiar boví, els porcs, ànecs i pollastres, amb augments registrats de la producció de llet, de pes en pollastres d'engreix i producció d'ous.

Un estudi de la FAO descriu la seva integració en un sistema agrícola de biomassa tropical, reduint la necessitat d'insums (14). Tot i que altres estudis afirmen que els precedents estan basats en dades recollides en explotacions subvencionades i que la rendibilitat de l'Azolla per a l'alimentació del bestiar no respon a criteris basats en una economia de mercat (15).

Finalment, en el terreny de la bioremediació (16), les pàgines en anglès de Wikipedia (cf. 8) ens diuen que l'Azolla pot eliminar el crom, el níquel, el coure, el zinc i el plom d'un efluent.

Llavors, perquè no estem plantant l'Azolla per tot arreu? 

Deixant de banda els interessos de la indústria que produeix fertilitzants i engreixos, cal recordar que l'Azolla no pot sobreviure als hiverns amb gelades i que suporta molt malament la salinitat: les plantes naturals no poden sobreviure en més de 1-1,6 ‰, i fins i tot les condicionades, moren amb una salinitat de més del 5,5 ‰.

També podríem afegir que aquells ciutadans que hagin decidit cultivar-la amb una finalitat si més no ornamental, hauran canviat d'idea veient que a Amazon es ven la llavor d'Azolla a 470 USD/kg, advertint als clients potencials de la seva mala olor (17). Tot i que, parlant de mala olor, res com els preus dels llibres en venda a Amazon relacionats amb la utilització d'aquesta planta (18).

I pel que fa a la seva introducció a Espanya, cal no oblidar que (cf. 8):

Debido a su potencial colonizador y constituir una amenaza grave para las especies autóctonas, los hábitats o los ecosistemas, todas las especies y subespecies dentro del género Azolla han sido incluidas en el Catálogo Español de Especies exóticas Invasoras, aprobado por Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto, estando prohibida en España su introducción en el medio natural, posesión, transporte, tráfico y comercio.

---

1. Turning CO₂ gas into rock, publicat en aquest blog el 30.05.2017 || Carbon capture and storage, publicat en aquest blog el 19.03.2018 || The road to hell is paved with good intentions, publicat en aquest blog el 31.07.2018
2. Carbon capture and Desert irrigation, publicat en aquest blog el 04.06.2014
3. The carbon capture through the management of world’s forests, publicat en aquest blog el 24.02.2019
4. The carbon capture through massive restoration of world’s forests, publicat en aquest blog el 21.02.2019
5. How to grow a forest really fast, publicat en aquest blog el 05.07.2018
6. World is a greener place than it was 20 years ago, publicat en aquest blog el 13.02.2019
7. Guy Walton: Home page
8. Wikipedia: Eocene [en] [fr] [es] [ca]
9. Burke, K.D. et al.: Pliocene and Eocene provide best analogs for near-future climates, PNAS, 26.12.2018
10. Guy Walton: Extreme Temperature Diary- December 16th, 2018/ Topic: Climate Heading Back To The Eocene?, publicat el 16.12.2018
11. Wikipedia: Azolla [en] [fr] [es] [ca]
12. Wikipedia: Azolla Event [en] [es]
13.  Jonathan Bujak: The Azolla Story: How an Amazing Plant Changed our Climate 50 million Years Ago, The Azolla Foundation, July 2014
14. Preston, T.R. et al.: Sustainable intensive livestock systems for the humid tropics, FAO, 09.01.2007
15. J.Tamizhkumaran, J. et al: Why Cultivation of Azolla as Cattle Feed Not Sustainable?, ResearchGate, July 2012
16. Wikipedia: Bioremediation [en] [fr] [es] [ca]
17. Azolla Seed - Mother Fern - 500g, on Amazon, 25.02.2019
18. Azolla on Amazon, 25.02.2019

seasick steve

Seasick Steve - You Can't Teach An Old Dog New Tricks, Youtube, 03.07.2011

Durant la tardor del 2016 la premsa britànica descobria escandalitzada que la biografia que Wikipedia publicava sobre Seasick Steve era més falsa que la del pare d'un guitarra d'una coneguda banda punk del Baix Llobregat que molts coneixem. Un pare de qui es deia que, després de ser el bateria de la banda de Jimmy Hendrix, ho va deixar per anar a treballar com a vigilant de far a Finisterre, abans d'entrar a treballar a la Seat i jubilar-se més tard com a propietari d'una empresa de reciclatge de cordills.

Francament, a mi em dóna igual, perquè em segueixo estimant molt al pare d'aquell guitarra i ell segueix sent un dels millors amics que mai he tingut. I sobre Seasick Steve i qualsevol cosa que hagi pogut ficar a la seva biografia (a diferència d'altres pàjarus, no recordo que hagi parlat mai d'un màster), dir que res no m'impedirà seguir-lo escoltant i estimant el so brut i autèntic dels seus temes.

Seasick Steve Don t Know Why She Love Me But She Do, Youtube, 07.12.2011

Seasick Steve - Roy's Gang en Session Très Très Privée RTL2, Youtube, 24.04.2015

---

• Wikipedia: Seasick Steve
• Stanley, Bob: How Seasick Steve Turned Out To Be Session Man Steve. The Guardian, 29.09.2016
• Perry, Andrew: He May Be A Fraud But Seasick Steve's Brilliant Wembley Show Silenced His Booing Critics - Review. The Telegraph, 15.10.2016
• Phil Hebblethwaite: 6 Artists Who Had Us Fooled About Their Pasts, BBC Music, Bbc.Co.Uk, 21.11.2016

anna cabré

@daveguasch

La secció Ciència i Tecnologia de Vilaweb publicava el passat 26.01.2019 una entrevista amb Anna Cabré que començava així: "La doctora en Geografia Anna Cabré (1943) és una de les persones sàvies d’aquest país" (1). Dit així, sembla com si ... en fi, tu ja m'entens.

Res, que em va fer molta il·lusió veure a les imatges el somriure amb què la recordava de l'època en què va ser la meva professora primer i, si ho puc dir així, companya de feina més tard. Sobretot, vaig recordar amb emoció que fos la primera persona que va creure en mi i em contractés per a treballar al Centre d’Estudis Demogràfics (2) quan vaig acabar la meva llicenciatura.

Del CED, dir que em va agradar molt la penya que hi treballava i els objectes d'estudi en què estaven immersos quan vaig arribar. Però no vaig estar-hi gaire temps. Poc després de començar, vaig rebre la proposició d'en Manel Miró per a concursar a una plaça de professor ajudant i treballar al seu costat. És així que vaig plegar del CED i em vaig dedicar al que de veritat m'apassionava: les ciències de la terra.

El títol de l'article publicat a Vilaweb: Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt, deixa de ser-ho, em va semblar una de les boutades que sovint utilitzava Anna per provocar al personal.

Llegint l'article i veient el que deia dels seus néts a Ginebra i als USA, vaig entendre millor què volia dir. Una altra cosa és si penso que tot plegat està lligat a una astracanada que fa molts anys va deixar anar en Jordi Pujol: És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya. Una astracanada què, portada a l'extrem, ens diria que Güçlü Kalafat, Consol General de Turquia a Barcelona, seria català. I que jo vaig deixar de ser-ho fa molts anys, com també seria el cas de Pau Casals, Josep Tarradellas o, més recentment, de Carles Puigdemont.

Malgrat tot, m'ha agradat l'entrevista. D'acord, és tan acrítica i ditiràmbica que em fa preferir de lluny la que li van fer en 2016 al Diari de Girona (3). Però m'ha agradat molt el recordatori d'un fet que el dibuix de les actuals fronteres i les llegendes urbanes transformades en història fa oblidar sovint: Si tu cerques, si tu grates, a un que diu que és català de soca-rel i que no té res a veure amb els espanyols del segle XX, segurament té a veure amb els francesos o occitans del segle XIX. La majoria tenim francesos per tots quatre costats.

Si et dic que l'entrevista m'ha agradat, el vídeo (4) de la sessió inaugural del curs 2018-2019 de l’Institut d’Estudis Catalans (5) del passat 24.10.2018 i el discurs reglamentari d'Anna sobre El sistema català de reproducció: demografia i identitat, se m'ha fet francament indigest. No és el meu estil i probablement tampoc és el d'ella, tot i que probablement l'auditori tampoc donava per a molt més.

Just per acabar, deixa'm donar-te un consell. Pots fer confiança a tot el que Anna t'expliqui sobre el passat, però pren amb moltes reserves les seves prediccions sobre el futur. Recorda que cap dels investigadors del CED va saber anticipar als anys 80's ni l'arribada dels Hipsters, ni la dels Runners, ni l'impacte que acabarien tenint en el sistema català de reproducció.

Gràcies per tot, Anna. Petons des de Suïssa.

---

1. Andreu Barnils i Adiva Koenigsberg: Anna Cabré: Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho, Vilaweb, 26.01.2019
2. Centre d’Estudis Demogràfics (CED): Home Page
3. Lluís Busquets i Enric Calzada: Com més natalitat tinguem més immigrants caldran, Diari de Ginona, 30.08.2016
4. Institut d'Estudis Catalans: Inauguració del curs 2018-2019 de l’Institut d’Estudis Catalans, Youtube, 25.10.2018
5. Institut d’Estudis Catalans (IEC): Home Page