Els anys 1980 van ser d'una tal intensitat (1), que sorprendrien molts dels que avui ens diuen que tal o tal altre moviment de repressió, o tal i tal manipulació mediàtica, no s'havia vist mai abans, en tot cas a l'Europa democràtica.
Potser entendràs millor de què estic parlant si et dic que, just un mes després de la violència policial que es va desencadenar amb el Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 (2), els arxius de films històrics de la vila d'Amsterdam publicaven a YouTube un vídeo sobre els enfrontaments del moviment okupa contra els cossos policials l'any 1980. Just per informació, pots traduir la inscripció Koninklijke Marechaussee dels tancs que assaltaven les barricades per Reial Policia Militar.
A finals dels anys 1970, estava a
La Llagosta, bevent una birra a la terrassa de l'àtic on vivia un dels millors amics que mai he tingut: en
José Antonio Borrego (3). Recordo que estàvem parlant del
moviment okupa (4) que s'estava estenent per
Barcelona i la seva àrea metropolitana (5) quan en
Jose va dir-me que, anys abans, havia anat a
Amsterdam per conèixer el moviment okupa: els
Kraakers (6) (7), íntimament lligat a les lluites urbanes que han influït en l'urbanisme i la vida social d'aquella ciutat.
Em va parlar amb entusiasme del descobriment d'un país i d'una gent que estaven a anys llum de l'arna del règim franquista que havia deixat enrere, i de l'organització remarcable d'un moviment que gaudia d'un gran suport social. Quan vam acabar la conversa, em va passar uns cartells d'aquell moviment amb els que vaig començar una modesta col·lecció que va anar augmentant amb els anys.
El moviment
Kraaker es va començar a desenvolupar a Amsterdam durant els anys 1960, en un context de crisi de l'habitatge, aguditzada pel fet que l'accés a un habitatge social estava gairebé restringit a ser parella amb un fill i treballar a la ciutat, el que impedia l'accés als
baby boomers que buscaven habitatges per a una o dues persones (8).
Hi ha un consens en el fet que va desencadenar el moviment: un pla de renovació del govern municipal del
1953 que afectava el nucli antic de la ciutat, el barri de
Nieuwmarkt. Aquest pla implicava la demolició d'antics edificis i el seu reemplaçament per grans blocs d'apartaments i d'oficines, així com la construcció de l'anomenada expansió '
oostlijn' al metro d'Amsterdam i una autopista. El moviment social de rebuig que va provocar aquell pla municipal orientat a l'especulació urbanística va tenir com a resultat l'ocupació dels edificis buits de l'antic barri jueu.
La guerra va delmar la població jueva d'Amsterdam. Abans de l'arribada dels nazis, hi havia 80.000 jueus a tota la ciutat però només 5.000 van tornar vius dels camps d'extermini. Tot i que a barris com Betondorp, experiència innovadora d'habitatge socialista, moltes de les seves cases havien estat ocupades per altres holandesos (9). En altres barris moltes altres cases estaven tapiades i buides: els carrers dels barris de Transvaalbuurt (10) i Jodenbuurt (11) estaven deserts. Les cases s'havien convertit en ruïnes (12).
A partir de
1963, la pràctica del
Kraken (cf. 6 i 7) es va anar consolidant. Els termes
Kraken i
Kraakers es van començar a utilitzar habitualment a partir del
1969, quan un grup amb seu a Amsterdam, que es va identificar com "
Woningbureau (Oficina d'Habitatge)
de Kraker", va publicar un "
Kraakhandleiding" (Manual d'okupació). Aquest manual posava èmfasi en l'aspecte de respectabilitat del
Kraken:
Mobla la teva llar tan aviat com puguis. Convida els teus veïns a venir a prendre un cafè […]. Neteja les teves finestres, pinta marcs de finestres i portes exteriors, dialoga amb els veïns (13).
Bona part de l'èxit dels
Kraakers estava basat en els principis que desenvolupava aquell manual i en la bona organització, determinació i adhesió socials dels que m'havia parlat en
Jose mentre bevíem una cervesa a casa seva. Avui podem llegir relats lírics que ens presenten totes les victòries d'aquell moviment com el resultat de negociacions amb un poder dotat d'idees i pràctiques democràtiques. Naturalment, va haver-hi negociacions, però sovint després de durs combats al carrer.
Prenem, per exemple el que ens diu
Ingrid Petit (cf. 8) sobre el que va passar l'any
1975:
El 1975, el Decret Van Dam concedeix per fi el dret a l'habitatge social als joves, als solters i a les parelles sense fills, perfils que es troben a les cases ocupades. El municipi i els proveïdors d'habitatge social han de proporcionar nous tipus d'habitatge, tant en la nova construcció com en la renovació de millor qualitat. S'està produint una onada de legalització de les okupacions: els proveïdors d'habitatge social estan comprant edificis ocupats a canvi de lloguers molt baixos i feines que han de fer els okupes. Els okupes van ser el motor de la renovació de l'habitatge social i van guanyar-se el suport de l'opinió pública.
I ara comparem el relat d'
Ingrid Petit amb el relat del que va passar aquell any als carrers d'
Amsterdam amb aquest vídeo dels arxius de la vila.
Et proposo fer el mateix exercici per les mobilitzacions que pots trobar a les referències que t'he passat de
Wikipedia (cf. 6 i 7), sabent que no sempre trobaràs vídeos sobre aquestes i que potser hauràs d'anar a mirar a les hemeroteques tot utilitzant el traductor de Google.
El que em sembla més important mencionar sobre el moviment
Kraaker és que, segons un estudi realitzat el 1981 (14), Amsterdam albergava uns 9.000 okupes. El cas és que, quan veiem les imatges dels vídeos, ens adonem que hi havia molta més gent entre els manifestants, el que ens parla d'un suport social i d'una organització que van portar les idees del moviment molt més enllà dels seus beneficiaris.
Gairebé a totes les publicacions trobaràs que el moviment
Kraaker va començar a davallar a partir dels anys
1990. En el cas de
La Vanguardia, podíem llegir (15):
A la dècada del 1970 i el 1980 el moviment comptava amb la simpatia de gent que els defensava en cas d'incursió policial. Alguns joves okupaven cases buides, solucionant la necessitat d'habitatge en una època en què realment escassejava. Entre els seus fins figurava també protestar contra el poder establert i impedir l'especulació del terra (...) Tot i això, sembla que aquesta situació acabarà. D'una banda, els okupes ja no tenen la simpatia de la gent. Una de les raons és augmentar l'ús de la violència entre aquest col·lectiu. Se'ls acusa també d'okupar cases monumentals al centre de les ciutats i no oficines buides als afores, cosa que resta idealisme a les seves accions.
Just per completar les fonts d'informació de
La Vanguardia,
Ingrid Petit (cf. 8) diu que:
Més recentment, molts dels joves okupes vénen del sud d'Europa. El mite d'Amsterdam continua atraient. Però, menys polititzats que la gent gran, de vegades posen en perill una forma d'acord entre el moviment Kraaker i el suport públic obtingut molts anys abans.
Aquells que esteu acostumats a llegir coses sobre el joc brut (molt brut!) en els àmbits policial, judicial i mediàtic, segurament trobareu semblances en el que ha passat i passa en altres països llegint la rubrica:
Decline and Collapse d'
aquest article.
Per no parlar d'altres diaris de dretes, l'entusiasme de
La Vanguardia (cf. 15) i d'
El País (16), arribava al zenit en 2008 i 2009 quan parlaven d'una llei dels partits de la coalició governamental
Christen Unie i
CDA (democristians) i
VVD (liberals), que convertia en
delicte contra el dret a la propietat la okupació d'una casa que no hagués estat abandonada durant més d'un any, amb penes de presó que poden anar d'1 a 3 anys. Convertint els seus desitjos en realitats,
El País titulava així el seu article:
Holanda prohíbe el movimiento 'okupa'.
Informacions pendents d'actualització a Wikipedia (cf. 7), ens permeten rebaixar amb una mica d'aigua el got de whisky dels periodistes espanyols:
Després del tombant de segle, el moviment dels Kraakers va passar a un segon pla. Els partits conservadors van aconseguir el 2009 i el 2010 al Senat i a la Cambra de Representants que s'aprovés la prohibició legal de l'okupació i, des d'aleshores, intenten evitar els desnonaments per mitjans legals. A Amsterdam, segons aquesta llei, aproximadament 300 a 400 edificis haurien de ser evacuats a partir del 2010. Diverses autoritats municipals han expressat reserves sobre aquesta llei i, per diferents motius, no donen una alta prioritat a la seva aplicació.
Recordant que estem davant d'informacions pendents d'actualització, al mateix article de Wikipedia pots veure els avalots que han provocat els intents de desnonament per part de les autoritats municipals entre els anys 2000 i 2010. Potser la duresa d'aquests avalots expliqui les reserves de les autoritats municipals per aplicar aquesta llei.
Amb la finalitat de rebaixar encara amb més aigua el got de whisky dels periodistes espanyols, també podria ser interessant conèixer el paper que ha jugat la
Unió Europea per complicar les coses. Segons
Ingrid Petit (cf. 8):
D'altra banda, pel que fa a l'accés a l'habitatge social, les iniciatives dels grups estan lligades a l'actual context liberal nacional i europeu. En efecte, si els Països Baixos compten amb el parc d'habitatges socials més gran d'Europa, la crisi financera ha reduït els crèdits dels arrendadors, i aquests estan procedint a nombroses operacions de revenda dels seus habitatges. Obligats per la Unió Europea, que en juny de 2010 va instar els Països Baixos a limitar l'accés a l'habitatge social en nom d'una oferta qualificada de sobreabundant i competitiva amb el sector privat, els arrendadors han de limitar dràsticament l'accés a un habitatge que abans estava obert a tothom i havia promogut la diversitat social. Deixant una gran part de la població davant del mercat privat, proposant preus de lloguer o de compra desproporcionats i inassequibles.
Segurament no et sorprendrà saber que el
dret a la propietat, les directives de la
Unió Europea i les lleis aprovades pel
Parlament neerlandès no estan gravades en marbre i poden ser interpretades de maneres molt creatives (17):
El grup d'okupes de l'edifici d'Amsterdam del multimilionari rus Arkadi Volozh pot continuar ocupant-lo amb l'autorització del jutge. L'empresa del rus, que figura a la llista europea de sancions, havia demanat un desnonament, però el tribunal no veu cap motiu per fer-ho.
O potser el jutge neerlandès desconeixia el titular de la redacció d'
El País:
Holanda prohíbe el movimiento 'okupa', i va dictaminar a favor
dels membres d'un moviment il·legal sense saber-ho.
Clar que, també podria ser que els membres d'aquell moviment no sàpiguen que són il·legals i desconeguin les directives de la
Unió Europea i les lleis aprovades pel parlament neerlandès perquè, altrament, hom no entén que els
Kraakers no solament no hagin desaparegut, sinó que segueixin protagonitzant accions com les que es publicaven als
Països Baixos el passat mes de desembre (18):
A Amsterdam hi ha okupacions una altra vegada. Qui són aquests nous okupes? (...) Gairebé havien desaparegut, però un moviment seriós d'okupació torna a estar actiu a Amsterdam, amb el vent a les veles.
Moltes de les respostes a aquestes preguntes les pots trobar al vídeo que pots veure a continuació (no oblidis d'activar els subtítols i el traductor a la llengua de la teva elecció si, com jo, no estàs familiaritzat amb el neerlandès). Un vídeo on us trobareu identificats ràpidament aquells que viviu a ciutats que s'han transformat en parcs temàtics només aptes per turistes de pas i gent amb alts ingressos econòmics, amb un parc immobiliari dominat per Blackstone, bancs, etc., i on la gentrificació i els desnonaments de la gent amb recursos modestos estan a l'ordre del dia.
- Veure Euromissile Crisis, Second Season, publicat en aquest blog el 14.03.2023
- Wikipedia: Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 [en] [fr] [es] [ca]
- Dictionnaire des militants anarchistes: José Antonio Borrego Velasco, 16.09.2010 || Anarcoefemèrides del 10 de juliol, Ateneu Llibertari Estel Negre, Palma || Veure Yael Langella i Summertime Blues publicats en aquest blog respectivament els 02.11.2019 i 14.08.2020.
- Wikipedia: Squatting [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Israel Hands: a friendship's story during the 80s, publicat en aquest blog el 26.02.2023
- Wikipedia: Kraken, Kraken in Nederland || Squatting in the Netherlands
- Wikipedia: Krakersrellen, Krakersrellen (1975-1984)
- Ingrid Petit: Okupación y urbanismo en Ámsterdam : una historia común, Ciudades, Territorios, Gobernanza (CITEGO), Julio 2012 [PDF fr]
- Ellen Himelfarb: This Amsterdam neighborhood was once inhabited by Jews. None are left to celebrate its centennial, Forward, 22.02.2022
- Wikipedia: Transvaalbuurt [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Jodenbuurt [en] [fr] [es] [ca]
- 1945 Amsterdam. Empty Jewish houses, Anne Frank House
- Hans Pruijt: Kraken (Netherlands), Global Informality Project, Erasmus Universiteit Rotterdam, Nederlands
- Van der Raad, J. W. 1981. Kraken in Amsterdam. Amsterdam: Roelof Kellerstichting
- Carmén Montón: Holanda prepara una ley que prevé encarcelar a los okupas, La Vanguardia, 29.08.2008
- Holanda prohíbe el movimiento 'okupa', El País, 15.10.2009
- Krakers in Amsterdams pand van Russische miljardair mogen blijven zitten, rtlnieuws.nl, 16.11.2022
- Krakers pand Nieuwezijds Voorburgwal rustig vertrokken, NH Nieuws, 05.12.2022 || Hannah Stöve: In Amsterdam wordt ‘ineens’ weer gekraakt. Wie zijn die nieuwe krakers? ‘Dit is onze fokking stad’, Het Parool, 31.12.2022