| DocBusters - Mothers of the Revolution, YouTube, 02.09.2021 |
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió amb les llengües dels vídeos seleccionant la teva llengua de preferència
El passat mes de gener, a un post dedicat a J. Robert Oppenheimer (1) et deia que:
Aquest documental (2), realitzat l'any 2021, ens presenta la determinació i la dura lluita d'un grup de joves mares gal·leses: 'Women for Life on Earth' que, a finals del 1981, mesos després de l'elecció de Ronald Reagan com a president dels Estats Units (EUA), va fer una marxa de gairebé 200 km per protestar contra la decisió del govern britànic de permetre que els míssils de creuer dels EUA s'emmagatzemessin a una base de la Royal Air Force: Greenham Common, a poc menys de 100 km al sud-oest de Londres.
De la ma d'algunes d'aquelles lluitadores, el documental recorre els 20 anys d'acampada a l'exterior d'aquella base militar: Greenham Common Women's Peace Camp (3), les accions de protesta i les missions internacionals arreu del món que tenien com objectiu posar fi a la Guerra Freda i aturar la propagació de les armes nuclears. Oblidades pels mitjans de comunicació, el documental ens presenta aquestes dones com unes heroïnes de la Guerra Freda que, gràcies a la seva increïble capacitat de resistència, van fer front a les detencions, les condemnes i el menyspreu d'una part de la societat.
Coincideixo amb la critica que Leslie Felper va fer a The Guardian a la sortida del documental (4). Però, tant el documental com aquesta critica, m'han semblat terriblement injustos, car ignoren el moviment pacifista que es va desenvolupar durant el mateix període al continent europeu, molt especialment a la Republica Federal Alemanya (RFA).
El vídeo de BR24 que pots trobar aquí damunt presenta una cursa armamentística entre els EUA i la Unió Soviètica que va arribar al seu punt culminant l'any 1983, amenaçant si més no, amb la destrucció total de les dues alemanyes. Ronald Reagan, president dels EUA, volia retornar al seu país l'hegemonia mundial i destruir el bloc de l'Est. Per fer-ho, pensava utilitzar el nous míssils Pershing II i el seu enorme poder de destrucció i, alhora, assegurar que la destrucció dels míssils soviètics des de l'espai, impediria que aquests arribessin als seus objectius als EUA. En qualsevol dels escenaris imaginats per Reagan i el seu equip de psicòpates, les dues alemanyes serien aniquilades sense remei. Helmut Kohl, que es va convertir en canceller per segona vegada en març de 1983, va autoritzar el desplegament dels míssils Pershing II a la RFA.
L'espionatge soviètic seguia funcionant perfectament i tenia informat puntualment al secretari general del partit comunista de la URSS, Yuri Andropov, qui va activar un pla de resposta que desencadenaria un infern a la primera senyal d'un atac occidental contra el seu país.
El 22 d'octubre de 1983, entre 300.000 i 400.000 persones es van manifestar a la RFA per la pau i contra el desplegament a Europa dels míssils nord-americans, amb una cadena humana de més de 100 km des de Stuttgart fins a Neu-Ulm. No va ser l'única manifestació que va viure aquella tardor la RFA. El desplegament de les noves armes nuclears van agrupar en la seva oposició als activistes per la pau, els sindicats, les esglésies, els antimilitaristes, els ecologistes, i ciutadans de totes les edats que es van unir per manifestar-se en contra d'aquella bogeria.
El vídeo de SWR presenta aquella manifestació i alguns dels seus antics protagonistes. Aquell immens moviment popular arreu d'Europa va reeixir a aturar el desplegament dels míssils i va obrir la porta per on havia d'acabar la guerra freda.
Entre els "pacifistes" d'avui trobem aquells que, en cas de conflicte, han decidit que el camí correcte està a adherir a un dels dos bàndols, combatre l'altre i donar suport a un fort rearmament: una estratègia en la qual no es reconeixen els activistes de les lluites dels anys 1980.
Aprofitant aquest regal inesperat de la progressia, els neoliberals han decidit accelerar la liquidació del que encara queda de l'estat social i proclamen guerres que ens presenten com inevitables a Ucraïna i a Taiwan, entre altres. Obviant l'obvi: que una guerra amb Rússia i amb la Xina tindria per conseqüència enviar als escassos sobrevivents d'una guerra nuclear a l'edat de pedra. Per no parlar de les conseqüències que tindria per la resta del món el conegut fenomen de l'hivern nuclear.
Podem fer totes les hipòtesis que volem sobre què hauria passat si Zbigniew Brzezinski no hagués aturat en sec la resposta nuclear americana a l'amenaça soviètica que mai no va existir. Però faríem millor en aturar el que està passant avui a Europa, on la incompetència de la seva classe dirigent ens està portant a una situació de desastre anunciat.
Probablement, una de les millors anàlisis de la situació actual la podem trobar a un article publicat recentment per Rafael Poch (8)
Potser perquè he llegit moltes novel·les negres i he vist molts thrillers al cinema, em segueix sorprenent que hom segueixi parlant de guerres limitades al teatre europeu o al de Taiwan i que, aquells necis experts i comunicadors a qui al·ludia Rafael Poch, segueixin sense preguntar-se a qui beneficiaria el crim. Probablement, no ho fan perquè deuen creure que, en cas de conflicte nuclear, ells se salvarien.
He de reconèixer que no som molts a fer-ho. Però alguns seguim tossudament interrogant-nos a qui beneficiaria el crim. Alguns diaris, com La Vanguardia, ens animen a seguir intentant trobar una resposta gràcies a l'interès de les seves portades (9). Però, sovint, és a la premsa estrangera on trobem algunes pistes que no manquen d'interès.
Per exemple, el mes d'agost de 2023, The Telegraph parlava de l'arribada imminent a una base aèria de la RAF: Lakenheath, a 45 km de Cambridge (United Kingdom) de dos esquadrons de F-35 capaços de transportar armes nuclears (10). Hom podria pensar que era una mena de test per veure si la seva arribada provocava alguna mena de moviment d'oposició. El cas és que, a finals del mes de gener d'enguany, basant-se en uns documents del Pentàgon als que havia tingut accés, The Telegraph informava que els EUA tenien la intenció d'emmagatzemar armes nuclears en aquella base aèria (11).
Decididament, si encara existeix res que hom pugui considerar com un "moviment pacifista", temo que no té res a veure amb aquells moviments que van reeixir a aturar la guerra freda.
Algú està escrivint el relat d'un crim i encara no tenim proves prou sòlides per saber a qui beneficiarà. Però crec que tots tenim sospites ben fonamentades per a saber quines són les víctimes potencials.
Lectures recomanades
Alguns tenim l'edat d'haver viscut la nostra joventut veient a la TV les imatges dels durs enfrontaments entre la policia i els manifestants dels moviments pacifistes europeus durant els anys 1980. Hom ha fet tot el necessari per esborrar arreu la seva traça amb l'objectiu que els oblidem. Però alguns els seguirem recordant mentre visquem.Pocs dies abans d'escriure aquell post, havia vist a la cadena Histoire TV un documental neozelandès del que pots veure el tràiler al vídeo amb què he obert el post d'avui.
Aquest documental (2), realitzat l'any 2021, ens presenta la determinació i la dura lluita d'un grup de joves mares gal·leses: 'Women for Life on Earth' que, a finals del 1981, mesos després de l'elecció de Ronald Reagan com a president dels Estats Units (EUA), va fer una marxa de gairebé 200 km per protestar contra la decisió del govern britànic de permetre que els míssils de creuer dels EUA s'emmagatzemessin a una base de la Royal Air Force: Greenham Common, a poc menys de 100 km al sud-oest de Londres.
De la ma d'algunes d'aquelles lluitadores, el documental recorre els 20 anys d'acampada a l'exterior d'aquella base militar: Greenham Common Women's Peace Camp (3), les accions de protesta i les missions internacionals arreu del món que tenien com objectiu posar fi a la Guerra Freda i aturar la propagació de les armes nuclears. Oblidades pels mitjans de comunicació, el documental ens presenta aquestes dones com unes heroïnes de la Guerra Freda que, gràcies a la seva increïble capacitat de resistència, van fer front a les detencions, les condemnes i el menyspreu d'una part de la societat.
| BR24 - 1983 in Deutschland: Als wir kurz vor dem III. Weltkrieg, YouTube, 15.02.2023 |
Coincideixo amb la critica que Leslie Felper va fer a The Guardian a la sortida del documental (4). Però, tant el documental com aquesta critica, m'han semblat terriblement injustos, car ignoren el moviment pacifista que es va desenvolupar durant el mateix període al continent europeu, molt especialment a la Republica Federal Alemanya (RFA).
El vídeo de BR24 que pots trobar aquí damunt presenta una cursa armamentística entre els EUA i la Unió Soviètica que va arribar al seu punt culminant l'any 1983, amenaçant si més no, amb la destrucció total de les dues alemanyes. Ronald Reagan, president dels EUA, volia retornar al seu país l'hegemonia mundial i destruir el bloc de l'Est. Per fer-ho, pensava utilitzar el nous míssils Pershing II i el seu enorme poder de destrucció i, alhora, assegurar que la destrucció dels míssils soviètics des de l'espai, impediria que aquests arribessin als seus objectius als EUA. En qualsevol dels escenaris imaginats per Reagan i el seu equip de psicòpates, les dues alemanyes serien aniquilades sense remei. Helmut Kohl, que es va convertir en canceller per segona vegada en març de 1983, va autoritzar el desplegament dels míssils Pershing II a la RFA.
L'espionatge soviètic seguia funcionant perfectament i tenia informat puntualment al secretari general del partit comunista de la URSS, Yuri Andropov, qui va activar un pla de resposta que desencadenaria un infern a la primera senyal d'un atac occidental contra el seu país.
A un post publicat el maig del 2022 en aquest blog (5), vam veure que va ser gràcies a la sang freda i el coratge d'un home: Stanislav Petrov, que hom va poder evitar el que podria haver estat la III Guerra Mundial en 1983. A un post més recent (6), vam veure com el sentit comú de Zbigniew Brzezinski, conseller de Seguretat Nacional durant la presidència de Jimmy Carter, va passar pel damunt de l'alerta d'atac nuclear massiu de la Unió Soviètica que indicaven els sistemes informàtics americans i va evitar el desencadenament d'una guerra nuclear en 1979 (7). Dos exemples entre desenes d'altres.
| SWR - Rekord-Menschenkette der Friedensbewegung, YouTube, 15.11.2020 |
El 22 d'octubre de 1983, entre 300.000 i 400.000 persones es van manifestar a la RFA per la pau i contra el desplegament a Europa dels míssils nord-americans, amb una cadena humana de més de 100 km des de Stuttgart fins a Neu-Ulm. No va ser l'única manifestació que va viure aquella tardor la RFA. El desplegament de les noves armes nuclears van agrupar en la seva oposició als activistes per la pau, els sindicats, les esglésies, els antimilitaristes, els ecologistes, i ciutadans de totes les edats que es van unir per manifestar-se en contra d'aquella bogeria.
El vídeo de SWR presenta aquella manifestació i alguns dels seus antics protagonistes. Aquell immens moviment popular arreu d'Europa va reeixir a aturar el desplegament dels míssils i va obrir la porta per on havia d'acabar la guerra freda.
 |
Entre els "pacifistes" d'avui trobem aquells que, en cas de conflicte, han decidit que el camí correcte està a adherir a un dels dos bàndols, combatre l'altre i donar suport a un fort rearmament: una estratègia en la qual no es reconeixen els activistes de les lluites dels anys 1980.
Aprofitant aquest regal inesperat de la progressia, els neoliberals han decidit accelerar la liquidació del que encara queda de l'estat social i proclamen guerres que ens presenten com inevitables a Ucraïna i a Taiwan, entre altres. Obviant l'obvi: que una guerra amb Rússia i amb la Xina tindria per conseqüència enviar als escassos sobrevivents d'una guerra nuclear a l'edat de pedra. Per no parlar de les conseqüències que tindria per la resta del món el conegut fenomen de l'hivern nuclear.
 |
Podem fer totes les hipòtesis que volem sobre què hauria passat si Zbigniew Brzezinski no hagués aturat en sec la resposta nuclear americana a l'amenaça soviètica que mai no va existir. Però faríem millor en aturar el que està passant avui a Europa, on la incompetència de la seva classe dirigent ens està portant a una situació de desastre anunciat.
Probablement, una de les millors anàlisis de la situació actual la podem trobar a un article publicat recentment per Rafael Poch (8)
Molta gent es pregunta aquests dies per les raons de la demencial escalada militar a què s'estan lliurant els polítics europeus. Les bravates d'Emmanuel Macron sobre l'enviament de tropes franceses (i bàltiques i poloneses) a Ucraïna. Les pressions sobre el canceller alemany Olaf Scholz per subministrar míssils alemanys capaços de copejar territori rus des d'Ucraïna (...) La histèria dels Borrell i Von der Leyen dient que si no s'atura “Putin” a Ucraïna, Rússia continuarà el seu avenç militar sobre els països bàltics i Polònia, amenaçant la seguretat europea. Tot això, en definitiva, que omple els nostres mitjans de comunicació de titulars i de missatges dels nostres necis experts i comunicadors animant i preparant el públic per a una guerra encara molt més gran a Europa. Com s'ha pogut arribar a aquest carnaval tràgic i extremadament perillós?Si el menyspreu amb què aquests dirigents segueixen considerant la capacitat militar de l'adversari, sostingut amb l'entusiasme propagandístic dels mitjans de comunicació al seu servei, comença a esquerdar-se després de dos anys de guerra a Ucraïna, pot acabar fent-se miques si la població descobreix algun dia la capacitat militar dels adversaris contra els quals hom vol enviar a combatre als seus fills.
An animation of the Xian H-20 bomber (China), which is planned to make its first flight soon.
— Tech Burrito (@TechBurritoUno) March 29, 2024
pic.twitter.com/XcLunK4dnS
Potser perquè he llegit moltes novel·les negres i he vist molts thrillers al cinema, em segueix sorprenent que hom segueixi parlant de guerres limitades al teatre europeu o al de Taiwan i que, aquells necis experts i comunicadors a qui al·ludia Rafael Poch, segueixin sense preguntar-se a qui beneficiaria el crim. Probablement, no ho fan perquè deuen creure que, en cas de conflicte nuclear, ells se salvarien.
He de reconèixer que no som molts a fer-ho. Però alguns seguim tossudament interrogant-nos a qui beneficiaria el crim. Alguns diaris, com La Vanguardia, ens animen a seguir intentant trobar una resposta gràcies a l'interès de les seves portades (9). Però, sovint, és a la premsa estrangera on trobem algunes pistes que no manquen d'interès.
Per exemple, el mes d'agost de 2023, The Telegraph parlava de l'arribada imminent a una base aèria de la RAF: Lakenheath, a 45 km de Cambridge (United Kingdom) de dos esquadrons de F-35 capaços de transportar armes nuclears (10). Hom podria pensar que era una mena de test per veure si la seva arribada provocava alguna mena de moviment d'oposició. El cas és que, a finals del mes de gener d'enguany, basant-se en uns documents del Pentàgon als que havia tingut accés, The Telegraph informava que els EUA tenien la intenció d'emmagatzemar armes nuclears en aquella base aèria (11).
Decididament, si encara existeix res que hom pugui considerar com un "moviment pacifista", temo que no té res a veure amb aquells moviments que van reeixir a aturar la guerra freda.
Algú està escrivint el relat d'un crim i encara no tenim proves prou sòlides per saber a qui beneficiarà. Però crec que tots tenim sospites ben fonamentades per a saber quines són les víctimes potencials.
What exactly is this supposed threat and how would weapons of mass destruction counter it?
— Dr Paul Monaghan (@_PaulMonaghan) January 28, 2024
More importantly, what efforts are being made to open dialogue and build relationships?
"US planning to station nuclear weapons in UK amid threat from Russia" https://t.co/SiLEEoy8Je
Lectures recomanades
- Rafael Poch: La ruptura del canon y sus consecuencias, Contexto y Acción (CTXT), 29.03.2024.
- Rafael Poch: Todos los conflictos apuntan hacia la misma crisis, Contexto y Acción (CTXT), 01.03.2024
- Asistimos a la caída final del Occidente. Entrevista a Emmanuel Todd, Kalewche, 18.02.2024
- Del cierre en falso de la guerra fría a la espiral suicida de la guerra en Ucrania. Entrevista a Rafael Poch, Kalewche, 02.07.2023
- Veure Oppenheimer (2023), publicat en aquest blog el 21.01.2024
- Mothers of the Revolution: NZ On Screen || New Zealand Film Commission || IMDb || Rotten Tomatoes ||
- Wikipedia: Greenham Common Women's Peace Camp [en] [fr] [es] [ca]
- Leslie Felper: Mothers of the Revolution review – emotional return to Greenham Common, The Guardian, 13.10.2021
- Veure So, our present is to come back to the 80s ? publicat en aquest blog el 09.05.2022
- Veure The 1979 NORAD Alert, publicat en aquest blog el21.02.2024
- William Odom to Zbigniew Brzezinski, “NORAD False Alarm,” with memorandum from Secretary of Defense Brown to President Carter attached, 21 November 1979, Top Secret, National Security Archive.
- Rafael Poch: La ruptura del canon y sus consecuencias, Contexto y Acción (CTXT), 29.03.2024
- Joaquín Vera, Juan Carlos Merino: Margarita Robles: "La amenaza de guerra es absoluta y la sociedad no es del todo consciente", La Vanguardia, 17.03.2024
- Danielle Sheridan: US fighter jets capable of nuclear bombing to be based in UK, The Telegraph, 30.08.2023
- Tony Diver: US to station nuclear weapons in UK to counter threat from Russia, The Telegraph, 26.01.2024 || US planning to station nuclear weapons in UK amid threat from Russia - report, The Guardian, 27.01.2024 || EEUU prevé volver a instalar armas nucleares en el Reino Unido tras 15 años, Public, 27.01.2024
