No me consta que el govern espanyol hagi abandonat els seus plans de transvasament de l'aigua de l'Ebre.
Si me consta que, a l'imatge del que s'ha fet al Po (Itàlia), la Confederació Hidrogràfica pensa construir una barrera 5 km riu amunt de la desembocadura per impedir que, a causa de la disminució dels cabals del riu i d'un Mediterrani que cada any pujarà més de nivell, l'aigua salada no s'endinsi fins l'interior arruïnant els aqüífers i l'agricultura de la zona (1).
No crec que això canvii en relació a tots els interessos en joc al voltant del riu. Però els investigadors del MIT estan treballant per millorar les tècniques de producció d'energia elèctrica en la zona d'interfase entre l'aigua dolça i la salada (2) (també coneguda com Salt-water interface d'acord amb Ghyben-Herzberg) (3). Els investigadors del MIT estan aplicant una metodologia per la producció d'electricitat coneguda amb el nom de pressure retarded osmosis (PRO), que va ser inventada el 1973 per Sidney Loeb a la University of the Negev (Israel) i posada en pràctica per l'empresa noruega Statkraft a una central experimental el 2009 (4).
Aquesta metodologia permet que dos corrents d'aigua de diferent salinitat es barregin per produir energia. En principi, un sistema PRO pren aigua dolça d'un riu i aigua salada del mar a cada costat d'una membrana semi-permeable. A través de l'osmosi, l'aigua del corrent menys salat creua la membrana en direcció a la zona més salada, creant un flux que pot ser enviat a través d'una turbina per produir energia (veure l'article complet punxant l'enllaç aquí abaix) .
Ara mateix, soc força escèptic sobre la ràtio cost-benefici d'aquesta tecnologia. Però he de confessar-te que, fa uns anys, també ho era pel que fa al fotovoltaic: llavors creia que no podria mai imposar-se al solar tèrmic!
Si me consta que, a l'imatge del que s'ha fet al Po (Itàlia), la Confederació Hidrogràfica pensa construir una barrera 5 km riu amunt de la desembocadura per impedir que, a causa de la disminució dels cabals del riu i d'un Mediterrani que cada any pujarà més de nivell, l'aigua salada no s'endinsi fins l'interior arruïnant els aqüífers i l'agricultura de la zona (1).
No crec que això canvii en relació a tots els interessos en joc al voltant del riu. Però els investigadors del MIT estan treballant per millorar les tècniques de producció d'energia elèctrica en la zona d'interfase entre l'aigua dolça i la salada (2) (també coneguda com Salt-water interface d'acord amb Ghyben-Herzberg) (3). Els investigadors del MIT estan aplicant una metodologia per la producció d'electricitat coneguda amb el nom de pressure retarded osmosis (PRO), que va ser inventada el 1973 per Sidney Loeb a la University of the Negev (Israel) i posada en pràctica per l'empresa noruega Statkraft a una central experimental el 2009 (4).
Aquesta metodologia permet que dos corrents d'aigua de diferent salinitat es barregin per produir energia. En principi, un sistema PRO pren aigua dolça d'un riu i aigua salada del mar a cada costat d'una membrana semi-permeable. A través de l'osmosi, l'aigua del corrent menys salat creua la membrana en direcció a la zona més salada, creant un flux que pot ser enviat a través d'una turbina per produir energia (veure l'article complet punxant l'enllaç aquí abaix) .
Ara mateix, soc força escèptic sobre la ràtio cost-benefici d'aquesta tecnologia. Però he de confessar-te que, fa uns anys, també ho era pel que fa al fotovoltaic: llavors creia que no podria mai imposar-se al solar tèrmic!
- (1) Medi Ambient preveu un dic contra l'entrada del mar a l'Ebre, El Periódico, 25.02.2014
- (2) The power of salt, MIT News, 20.08.2014
- (3) Salt-water interface in an unconfined coastal aquifer according to the Ghyben-Herzberg relation.
- (4) Norway opens world's first osmotic power plant, Reuters, 24.11.2009
No comments:
Post a Comment