|
Com cada estiu, si enguany el COVID ho permet, moltes localitats de la costa catalana organitzaran les Cantades d'Havaneres (1). Entre aquestes localitats, la més coneguda és la de Calella de Palafrugell (2). A mesura que consumeixen el rom cremat (3), a un moment donat, els participants cantaran amb emoció una de les més populars: El meu avi (4).
Pocs d'entre els que la cantaran es demanaran què hi feia el famós avi a un vaixell de guerra, el Català, que anava a Cuba transportant material de guerra i una tropa on, almenys, hi havia 14 mariners de Calella de Palafrugell que, segons la llegenda, s'haurien enfonsat amb el vaixell. I, entre els pocs que s'ho demanin, potser hi haurà algú que reconeixerà en aquells mariners uns xiquets que van ser reclutats a la força per anar a defendre una de les darreres possessions colonials espanyoles al Carib.
No tots els catalans que van anar a defensar les possessions colonials espanyoles van ser reclutats a la força. Probablement pocs dels cantants d'havaneres hauran sentit parlar d'un antic cos de l'exèrcit colonial espanyol, format per voluntaris catalans, conegut amb el nom de Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya (5) que, a més de participar en l'expansió de l'imperi colonial espanyol a l'oest del que avui són els Estats Units, també va participar en la repressió dels insurgents que es volien independitzar d'aquest imperi (6).
També seran pocs els que hauran sentit parlar dels Batallons de Voluntaris Catalans (7), que van desembarcar a l’Havana l’any 1869. Tot i que a enciclopedia.cat es diu que aquest cos estava organitzat i equipat únicament per la Diputació de Barcelona, altres fonts ens diuen que també comptava amb el suport de 400 comerciants de Barcelona, que van recollir una gran quantitat de diners per donar suport a aquella aventura. Entre els donants hi trobem alguns negrers i coneguts membres de la Lliga Nacional Antiabolicionista (8) com ara Joan Güell (9), Salvador Samà (10), Antonio López (11), Josep Xifré (12), Miquel Biada (13), Francesc Martí i Torrents (14), Josep Antoni Muntades (15) o Joan Jover (16). Per reclutar els batallons la premsa va fer una gran campanya patriòtica:
A sou dels mateixos individus dels quals et parlava abans, també hi havia altres mercenaris que exerciren el terror contra els criolls, els interessos dels governs progressistes de Madrid i els independentistes cubans: els Cossos paramilitars de voluntaris a Cuba, on un de cada sis voluntaris era català.
Pots trobar inventariats a molts dels individus que es van enriquir amb el tràfic d'esclaus a:
Qui sap, sap. I els que no sabem, ens llegim la Wikipedia. Probablement no t'he dit res que no sabessis ja d'abans. Només et volia dir que, si mai no m'has sentit cantar havaneres, ara ja saps per què.
Pocs d'entre els que la cantaran es demanaran què hi feia el famós avi a un vaixell de guerra, el Català, que anava a Cuba transportant material de guerra i una tropa on, almenys, hi havia 14 mariners de Calella de Palafrugell que, segons la llegenda, s'haurien enfonsat amb el vaixell. I, entre els pocs que s'ho demanin, potser hi haurà algú que reconeixerà en aquells mariners uns xiquets que van ser reclutats a la força per anar a defendre una de les darreres possessions colonials espanyoles al Carib.
No tots els catalans que van anar a defensar les possessions colonials espanyoles van ser reclutats a la força. Probablement pocs dels cantants d'havaneres hauran sentit parlar d'un antic cos de l'exèrcit colonial espanyol, format per voluntaris catalans, conegut amb el nom de Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya (5) que, a més de participar en l'expansió de l'imperi colonial espanyol a l'oest del que avui són els Estats Units, també va participar en la repressió dels insurgents que es volien independitzar d'aquest imperi (6).
També seran pocs els que hauran sentit parlar dels Batallons de Voluntaris Catalans (7), que van desembarcar a l’Havana l’any 1869. Tot i que a enciclopedia.cat es diu que aquest cos estava organitzat i equipat únicament per la Diputació de Barcelona, altres fonts ens diuen que també comptava amb el suport de 400 comerciants de Barcelona, que van recollir una gran quantitat de diners per donar suport a aquella aventura. Entre els donants hi trobem alguns negrers i coneguts membres de la Lliga Nacional Antiabolicionista (8) com ara Joan Güell (9), Salvador Samà (10), Antonio López (11), Josep Xifré (12), Miquel Biada (13), Francesc Martí i Torrents (14), Josep Antoni Muntades (15) o Joan Jover (16). Per reclutar els batallons la premsa va fer una gran campanya patriòtica:
«...raza degenerada y corrompida (els cubans) asestan sus puñales contra los buenos españoles con la más pérfida ingratitud ... Los Batallones de Voluntarios Catalanes volverán victoriosos, cubiertos de gloria y vuestras madres os recibirán orgullosos.»La majoria dels voluntaris no «volvieron» i, com diu la coneguda havanera colonial, «s'hi varen quedar».
A sou dels mateixos individus dels quals et parlava abans, també hi havia altres mercenaris que exerciren el terror contra els criolls, els interessos dels governs progressistes de Madrid i els independentistes cubans: els Cossos paramilitars de voluntaris a Cuba, on un de cada sis voluntaris era català.
Mientras la casi totalidad del ejército español guerreaba en los campos oriéntales (nda Cuba), en la capital (nda. La Havana) imperaba la ley de los voluntarios, cuerpo paramilitar enganchado entre los dependientes, carretoneros, carboneros y peones españoles, de sentimientos despóticos y bajos, cuyos jefes se reclutaban entre los esclavistas, concesionarios de empresas públicas, altos funcionarios, comerciantes e industriales o sea entre el elemento explotador de la infeliz colonia de Cuba”, los cuales eran sostenidos y amparados por la aristocracia española (17).El que sí que deuen saber molts dels cantants d'havaneres és que molts dels membres de l'alta burgesia catalana va adherir-se amb entusiasme a un tràfic d'esclaus que els va permetre una acumulació descomunal dels capitals. Uns capitals que es troben darrere la industrialització de Catalunya, però també dels elements més significatius de l'urbanisme de Barcelona i de moltes ciutats del litoral (per exemple, les cases dels indians). Potser també recordin que molts dels descendents d'aquella burgesia van començar per donar suport a Francesc Cambó (18) i a la seva Lliga Regionalista (19), i més tard a les dictadures de Primo de Rivera i de Franco.
Pots trobar inventariats a molts dels individus que es van enriquir amb el tràfic d'esclaus a:
- L'ABC del col·laboracionisme, el colonialisme, i l'esclavisme..., als Països Polacs (20) de Catigat (21).
- Des d'un punt de vista més acadèmic, també els pots trobar un al llibre: Negreros y esclavos, un treball de nou acadèmics que exposen el negoci esclavista a partir de personatges i relats concrets, però també de dades macroeconòmiques i geopolítiques.
Qui sap, sap. I els que no sabem, ens llegim la Wikipedia. Probablement no t'he dit res que no sabessis ja d'abans. Només et volia dir que, si mai no m'has sentit cantar havaneres, ara ja saps per què.
- Wikipedia: Havanera [es] [ca]
- Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell [es] [ca]
- Wikipedia: Cremat [es] [ca]
- Wikipedia: El meu avi [es] [ca]
- Wikipedia: Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya [es] [ca]
- Wikipedia: Virreinato de Nueva España - Independencias y cambios territoriales
- enciclopèdia.cat: Guerra de Cuba
- Wikipedia: Abolicionisme [es] [ca] || Consuelo Asins Muñoz: Esclavitud y ciudadanía en España, Universitat de Barcrelona, 2004
- Wikipedia: Joan Güell [es] [ca]
- Wikipedia: Salvador Samà i Martí [es] [ca]
- Wikipedia: Antonio López y López [es] [ca] || Veure també en aquest blog Barcelona i la memòria històrica: l'esclavisme, publicat el 21.06.2019
- Wikipedia: Josep Xifré [es] [ca]
- Wikipedia: Miquel Biada i Bunyol [es] [ca]
- Wikipedia: Francesc Martí i Torrents [es] [ca]
- Wikipedia: Josep Antoni Muntadas y Campeny [es] [ca]
- Wikipedia: Joan Jover [es] [ca] || Veure també J. Jover Serra y Roger de Llúria, Vida marítima, 12.11.2013
- Suplicio de obreros en La Punta, Cuba Periodistas, 11.05.2016
- Wikipedia: Francesc Cambó [es] [ca]
- Wikipedia: Lliga Regionalista [es] [ca]
- Catigat: ABC del col·laboracionisme, el colonialisme, i l'esclavisme..., als Països Polacs
- Les set vides del Catigat, La República, 15.10.2008
- Cristian Segura: Quan ‘català’ era sinònim de ‘negrer’, El Pais, 12.10.2017
- Imilcy Balboa Navarro, crítica del libro de Martin Rodrigo y Alharilla: Los Goytisolo. Una próspera familia de indianos, Madrid, Marcial Pons, 2016, 392 p.
No comments:
Post a Comment