Monday, March 11, 2024

the earth's history is written in the trees (2)

BBC Reel - Extinct tree from the time of Jesus rises from the dead in Israel, YouTube, 30.06.2021


Al post que vaig publicar ahir (1) et deia que els arbres emmagatzemen la història de la Terra.

Avui m'agradaria parlar de les llavors d'una espècie de palmera datilera que havia desaparegut fa segles i que, gràcies a la determinació de dues dones, ha tornat a brotar i a donar fruits.

Tot va començar durant una excavació arqueològica de la dècada de 1960 a l'antic palau d'Herodes 1r el Gran, a Masada (Israel), quan els arqueòlegs van descobrir unes llavors de l'extingida palmera datilera de Judea, enterrades dins d'una gruixuda olla de fang tancada als elements. La datació amb radiocarboni realitzada a la Universitat de Zürich va confirmar que les llavors dataven del 155 aC al 64 dC.

Però com el vídeo de la BBC amb què he obert el post d'avui t'ho explica molt millor del que jo puc fer-ho, te'l deixo veure i completar les seves informacions amb l'article que Ruth Schuster va publicar el març del 2022 a Haaretz (2).
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió seleccionant la teva llengua de preferència.
Tanmateix, més enllà de les justificades emocions de les autores pel retorn a la vida de la palmera datilera de Judea, i més enllà de la literatura de l'article que li va dedicar Haaretz, crec que val la pena deixar de banda les llegendes per un moment i llegir-se la pàgina que li dedica Wikipedia (3): la versió en català està remarcablement ben documentada.

Però el canvi climàtic està amenaçant altres varietats de palmeres datileres que li havien sobreviscut:
Els Emirats Àrabs Units, per exemple, tenen més de 40 milions de palmeres datileres, més que qualsevol país del món, i exporten més de 221 milions de dòlars anuals.

Per sobreviure, aquestes palmeres poden suportar temperatures molt altes, poden créixer a la sorra en lloc del sòl, sense necessitar grans quantitats d'aigua. En realitat, si tenim en compte la quantitat d'energia produïda per litre d'aigua, probablement és una de les plantes més eficients d'aquesta regió àrida.

Però el seu cultiu encara utilitza importants quantitats d'aigua de la regió: el reg de la palmera datilera representa aproximadament un terç de l'ús total d'aigua subterrània dels Emirats Àrabs Units. I a mesura que la població del país creix, i la crisi climàtica fa que les condicions a la regió siguin encara més extremes, les seves limitades reserves d'aigua dolça, majoritàriament d'aqüífers subterranis, s'estan esgotant i l'augment del nivell del mar fa que moltes d'elles s'estiguin salinitzant.
Gràcies a l'esforç de la recerca que s'està realitzant als Emirats, hom està descobrint coses molt interessants que poden assegurar la supervivència del seu cultiu (4).


  1. Veure The earth's history is written in the trees (1), publicat en aquest blog el 10.03.2024
  2. Ruth Schuster: How King Solomon and the Romans Shaped the Judean Date Palm, Haaretz, 20.03.2022
  3. Wikipedia: Judean date palm [en] [fr] [es] [ca]
  4. Monica Evans: Hot date: Will this tough desert fruit win the race with climate change? ThinkLandscape, 19.10.2023

Sunday, March 10, 2024

the earth's history is written in the trees (1)

National Park Diaries - How These Trees Turned Into Rocks (Petrified Forest Explained), YouTube, 19.06.2023

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Si fa temps que segueixes aquest blog ja hauràs vist en molts dels seus posts que, tot i no negar l'evidència del canvi climàtic, he mantingut des del principi una extrema prudència sobre tot allò que es publica en relació amb aquesta temàtica.

Intentant fer front al gran silenci mediàtic dels paleoclimatòlegs (1), he compartit una sèrie de posts sota la rubrica: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (2), on he intentat recordar que, de canvis en el clima, sempre n'hi ha hagut al llarg de la història del nostre planeta. I que el que probablement caracteritza el canvi climàtic que estem vivint actualment és que aquest ha estat provocat principalment per l'acció de les activitats humanes i que s'està produint molt ràpidament. Tanmateix, sobre la velocitat del canvi climàtic, caldria no oblidar què va passar durant el Dryas recent. Ho veurem d'aquí a uns dies.

En tot cas, sempre he intentat escapar d'un concepte pseudocientífic amb el qual, des de fa anys, ens metrallen els mitjans de comunicació: l'anomenat període preindustrial. Un període que, no importa on ho llegeixis, sempre es correspon a una escala cronològica variable (3).

Tan variable com quan et parlen de precipitacions i es fan comparacions sense tenir compte de quins eren els aparells de mesura utilitzats, ni quina la metodologia seguida en el seu càlcul. Per no parlar de les temperatures. O quan ens parlen de dades lligades a sèries temporals. Per exemple, en resposta a un comentari d'un lector que es feia preguntes similars, MeteoSuisse responia el següent a finals del 2023 (4):
Pel que fa a les temperatures i les precipitacions, les mesures generalment van començar l'any 1864 per a les estacions més antigues. Les excepcions són Ginebra, Basilea i el Col du Gd-St-Bernard, amb mesures de temperatura que van començar el 1753, resp. 1755 i 1818. Per al sol, les mesures van començar el 1897 a Ginebra, i el 1901 a Neuchâtel.
Wikipedia Commons - Un moine copiste. Enluminure

Admetre que és molt difícil viatjar al passat sense disposar de dades precises i fiables seria una bona idea. Buscar en antics relats aquestes informacions sense contrastar-les, no m'ha semblat mai una bona idea. 

Una de les fonts d'informació més fiables està escrita en els arbres. Gràcies a l'estudi i a la datació del pol·len que s'ha dipositat en els estrats sedimentaris, a la transformació de la fusta en carbó vegetal després d'un incendi o del seu ús com a combustible pels humans, a la transformació dels arbres en fòssils, a l'estudi dels anells de creixement dels arbres en qualsevol d'aquestes restes o en arbres que segueixen vius des de fa centenars o milers d'anys, podem tenir una molt bona informació sobre el clima local i els paisatges vegetals locals, i remuntar-nos així al coneixement de l'evolució del nostre planeta durant els darrers segles, milers d'anys o, fins i tot, milions d'anys.

SpaceRip - Earth 100 Million Years From Now, YouTube, 12.02.2010

Quan parlo de clima local o de paisatges vegetals locals ho faig des de la premissa que els arbres, o el que ens hagi pogut arribar d'ells, no s'han bellugat gaire del lloc on van créixer. Una altra cosa és que, quan sentis parlar de si a Arizona o a l'Antàrtida va haver-hi en el passat tal o tal altra espècie d'arbres, recordis que ni Arizona -com hem vist al vídeo amb què he obert el post d'avui- tampoc l'Antàrtida, han estat sempre al mateix lloc on es troben avui. Si la deriva continental i la tectònica de plaques no et diuen res, et proposo que li donis un cop d'ull a la sèrie de posts publicats sota la rúbrica que porta el mateix títol (5).

A principis del mes de gener d'enguany vaig publicar un post (6) on et deia que havia llegit a Wikipedia que la sequoia gegant més antiga que hom ha conegut havia arribat a viure uns 3.200 anys. El mateix article de Wikipedia (7), també ens diu que s'han trobat espècimens fòssils de sequoies gegants, identificats com de manera fiable en sediments del període del Cretaci en diversos llocs d'Amèrica del Nord i d'Europa, fins i tot a llocs tan llunyans com Nova Zelanda i Austràlia.

Aquell post em va donar la idea d'escriure una sèrie curta de posts que ens permetran veure en els arbres una de les fonts més fiables d'informació sobre la història dels canvis climàtics locals i la seva projecció en aquells que ha viscut el nostre planeta. Espero que t'ho passis tan bé llegint aquests posts com jo m'ho he passat redactant-los.


  1. Wikipedia: Paleoclimatology [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure la sèrie de posts: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
  3. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat el 09.05.2021
  4. L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, MeteoSuisse Blog, 18.12.2023
  5. Veure la sèrie de posts: Deriva continental / Tectònica de plaques
  6. Veure Les sequoies i el canvi climàtic, publicat en aquest blog el 16.01.2024
  7. Wikipedia: Sequoiadendron giganteum [en] [fr] [es] [ca]

Friday, March 8, 2024

mapas y compañía



Fa uns dies, passejant-me per Instagram, vaig descobrir una botiga que em va semblar carregada de màgia: Mapas y Compañía (1). Et proposo descobrir-la als enllaços que pots trobar a continuació.


  1. Mapas y Compañía: Home page, FaceBook, Instagram

Thursday, March 7, 2024

geografia: àfrica



Crec que seria una molt bona idea guardar en memòria aquest mapa, especialment la comparació de la superfície real del continent africà -sense les distorsions de la projecció de Mercator- i la dels dos països més poblats del planeta: l'Índia i la Xina. També amb la superfície dels Estats Units, i no oblidar que la superfície d'Europa és, comparada amb la d'Àfrica, insignificant.


Si parlem de la seva població, dir que tots hem sentit parlar de l'explosió demogràfica del continent africà. Però poc o res  sobre el fet que en 1950, la població d'aquest continent era de 177 milions d'habitants. En comparació, la població dels Estats Units era de 153 milions, la de l'Índia de 360 milions i la del Japó de 83 milions.

Potser no seria judiciós negar el creixement demogràfic que el continent africà està experimentant des dels anys 1950. Tanmateix, fa temps que vam veure en aquest blog unes estadístiques del World Bank que ens diuen coses de les quals, pel que sigui, no s'ha parlat gaire o res (1).

Tampoc es parla gaire de què, gràcies a la misèria creada pels conflictes i les guerres que occident segueix mantenint en aquell continent per a seguir espoliant els seus enormes recursos a bon preu, les costes europees segueixen rebent un flux creixent de migrants. I encara menys del fet que el continent africà s'està urbanitzant i industrialitzant a tota velocitat. I ja fa temps que comencem a veure als nostres supermercats els resultats de les modernes tècniques agrícoles desenvolupades al continent per les grans multinacionals del sector agroalimentari.

Hom podria pensar que la pobresa i els moviments migratoris que podem observar avui a l'Àfrica tampoc no ens hauria de fer oblidar la pobresa i els moviments migratoris que es van viure al Regne Unit durant la seva revolució industrial. O la pobresa i emigració que es va viure a l'Espanya dels anys 1950. Potser no seria doncs judiciós oblidar què és el que va acabar passant uns decennis més tard en ambdós casos. Potser.

El cas és què tenim per costum agafar una fotografia del present per fer-nos una imatge de com era el món en el passat, i de projectar-la en el futur. Però el problema és que aquesta fotografia no és res d'altre que el fotograma d'un film que ningú ha vist començar i ningú estarà aquí per veure com acaba.

No sé si encara quedarà algú per veure-ho, però hi ha episodis del film que prometen ser força interessants.



  1. Veure What about the population boom? publicat en aquest blog el 14.08.2018

Wednesday, March 6, 2024

antje kanngiesser

L'invitée de La Matinale - Antje Kanngiesser, directrice d'Alpiq, RTS, 19.02.2024


No és rar que cada cop que publico un post dedicat a l'energia o la informàtica alguna de les persones que l'han llegit m'enviï un missatge demanant-me a quina empresa treballo. Com no se us pot amagar res, la majoria de vosaltres ja us heu deixat caure per LinkedIn i heu trobat la resposta.

Aquells que heu visitat el meu perfil a LinkedIn haureu vist que fa temps que no l'actualitzo, el que no m'ha evitat seguir rebent proposicions setmanals dels head hunters. El motiu d'aquesta baixa activitat és que prendré la meva jubilació d'aquí a unes setmanes i sempre he pensat que, després de 32 anys de treball, em faria il·lusió fer-ho a l'empresa que em va contractar quan vaig arribar a Suïssa.

Per comprendre el meu lligam emocional a l'empresa on seguiré treballant encara durant unes setmanes m'ha semblat una bona idea compartir dues entrevistes amb Antje Kanngiesser qui, aquest mes, farà tres anys que està al davant de la companyia.

Just per l'anècdota, la vaig conèixer quan tots dos treballàvem a Energie Ouest Suisse (EOS), l'empresa que, després de la seva fusió amb Aare-Tessin Aktiengesellschaft für Elektrizität (Atel), s'acabaria convertint en Alpiq Holding AG.

Jo ja feia temps que treballava a EOS, però vaig coincidir amb ella els quatre anys que va treballar. Ella era una advocada que es dedicava a assessorar l'empresa en dret i comerç internacional i en diversos projectes d'infraestructura. També en la preparació de la fusió entre EOS i Atel que acabaria amb la creació d'Alpiq. La coneixia de vista, de veure-la a la cafeteria, sempre carregada de papers, sempre amb un somriure amable i rarament havíem petat la xerrada més enllà de temes intranscendents.

Després d'anys de mànagers que prefereixo oblidar, quan em vaig assabentar que tornava a l'empresa per fer-se càrrec de la seva direcció, no m'ho acabava de creure. La manera com ha fet canviar tot a l'empresa d'ençà que va tornar ha estat senzillament impressionant.

Però millor et deixo veure aquests dos vídeos perquè puguis calibrar millor el personatge i puguis comprovar que, també en el món de la producció i el comerç de l'energia, hi ha maneres diferents de gestionar l'estratègia d'una empresa.

L'invitée de La Matinale - Antje Kanngiesser, directrice générale d'Alpiq, RTS, 20.06.2022


Just per informació, Alpiq també ven electricitat i gas a Espanya (Alpiq Energía España S.A.U.). Part d'aquesta electricitat es produeix a Catalunya (Central de gas de ciclo combinado de Plana del Vent).

Tuesday, March 5, 2024

perrin remonté - cartografia amb majúscules

Perrin Remonté: France - Et si tous les glaciers fondaient ?


Si ets un apassionat de la cartografia, potser ja coneixes a Perrin Remonté (1). Si encara no el coneixes, et proposo que trobis un moment per visitar tota la màgia que pots trobar al seu lloc Web.

Podria passar-me hores explicant-te la màgia pura dels seus mapes temàtics, de les seves ficcions geogràfiques, de les seves experimentacions, també de les seves fotografies. Però crec que el millor és deixar que descobreixis tot sol l'obra d'aquest extraordinari cartògraf independent.

En tot cas, consell d'amic, no et perdis per res del món la pàgina on es troba el mapa i amb què he obert el post d'avui: France - Et si tous les glaciers fondaient ? El mapa i les seves vistes de detall a un menú a l'esquerra del mapa. I, ja que hi som, qüestió de gustos, un altre mapa experimental que he trobat genial i sobre el que molts politòlegs europeus haurien de reflexionar: Economie Mondiale: un centre de gravité en mouvement.
Perrin Remonté - Economie Mondiale: un centre de gravité en mouvement


  1. Perrin Remonté: Home page

Sunday, March 3, 2024

claude monet et les nymphéas

Jack Vidéo Drone - Giverny: Les jardins de Claude Monet et les Nymphéas, YouTube, 26.06.2023


Fa molts anys d'això. Estava amb dos companys de la feina seguint un curs a Sema Group i, quan vam plegar de les classes, un dels companys ens va proposar anar a visitar el Musée de l'Orangerie, abans d'anar a fer un tomb durant la nit a Les Halles i el Quartier Latin, on estava el nostre hotel.

Claude Monet no és un dels pintors impressionistes que més m'agraden. Però, he de reconèixer que l'espectacle dels quadres de Le cycle des Nymphéas (1) que tenien exposats al museu em va impressionar de debò, i va compensar d'allò més els bars que vam deixar de trepitjar aquella tarda.
El famós estany de nenúfars va inspirar a Monet per crear una obra titànica composta per prop de 300 quadres, incloent-hi més de quaranta panells de gran format.
Musée de l'Orangerie - L'histoire des Nymphéas, YouTube, 09.05.2016

Al vídeo amb què he obert el post d'avui pots veure els jardins de la propietat de Claude Monet a Giverny, aquells que li van servir d'inspiració per crear la seva obra. I al vídeo que tanca el post, una interpretació plena de vida i colors que n'han fet al Japó al Monet's Pond.

Inaka Adventure - Monet's Pond, Gifu Japan | 4k Cinematic Cut, YouTube, 22.08.2021



  1. Wikipedia: Les Nymphéas [en] [fr] [es] [ca]

Saturday, March 2, 2024

recordant a rosetta

European Space Agency (ESA) - Latest from Rosetta, YouTube, 06.10.2019


Avui fa ja vint anys que un coet Ariane-5 G+ va enviar a l'espai la sonda Rosetta (1) des del port espacial de l'Agència espacial europea (ESA) a Kourou, a la Guaiana Francesa. L'objectiu de la sonda era realitzar un estudi detallat del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko del qual, si hem de ser honests, molt pocs n'havien sentit parlar.

Rosetta va entrar en hibernació el juny de 2011 i, 10 anys després del seu llançament, es va despertar el gener de 2014, just abans de trobar-se amb el cometa l'agost de 2014. El mòdul Philae, de 100 kg de pes, va aterrar a la superfície del cometa el novembre de 2014.

Pots trobar molta més informació d'aquella missió a les pàgines de l'ESA (1) i a Wikipedia (2) però, per fes ras i curt, m'agradaria recordar que:
Rosetta va ser la primera missió espacial que va orbitar el nucli d'un cometa mentre es dirigia cap al sistema solar interior, observant com un cometa congelat es transforma per la calor del Sol, i posant una sonda a la superfície d'un cometa.

També va ser la primera missió espacial que va viatjar més enllà del cinturó d'asteroides principal alimentant els seus sistemes únicament amb cèl·lules solars en lloc dels tradicionals generadors tèrmics de radioisòtops. La nova tecnologia de cèl·lules solars utilitzada als dos panells solars gegants de l'orbitador li va permetre operar a més de 800 milions de km del Sol, on els nivells de llum solar són només el 4% dels de la Terra.

Però Rosetta no va ser la primera missió que l'ESA va enviar a un cometa. Gran part de tot el que era necessari saber per assegurar l'èxit de Rosetta es va aprendre durant la missió Giotto
(3) de l'ESA.
Les pàgines Web de l'ESA (1) i de la NASA (4) estan plenes d'imatges espectaculars del cometa. Una de les més impressionants és la imatge amb què tanco el post d'avui.



Lectures recomanades

  1. European Space Agency: Rosetta overview
  2. Wikipedia: Rosetta (spacecraft) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Giotto (spacecraft) [en] [fr] [es] [ca]
  4. Jet Propulsion Laboratory: Rosetta PhotoJournal

Friday, March 1, 2024

evoBOT and the principle of inverse pendulum



Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos impressionants d'evoBOT, un robot sobre dues rodes que sempre es manté en equilibri, desenvolupat pel Fraunhofer-Institut für Materialfluss und Logistik IML. El segon dels vídeos mostra l'evoBOT superant la seva primera prova de treball pràctic a la terminal de càrrega de l'aeroport de Múnic.

Fraunhofer IML - evoBOT® am Flughafen München, YouTube, 13.06.2023

Thursday, February 29, 2024

alanis morissette - ironic

Alanis Morissette - Ironic (Official 4K Music Video), YouTube, 19.05.2007


Avui fa 28 anys que es va publicar aquest tema d'Alanis Morissette. Un tema que es va posicionar entre els quatre millors dels EUA en abril del 1996. I el videoclip del director francès: Stéphane Sednaoui va ser nominat als MTV Video Music Awards el 1996 i va guanyar tres premis.

No està gens malament per un tema amb una lletra totalment intranscendent i divertida. Ara bé, si en algun moment alguna de les estrofes de la lletra t'ha fet somriure, et proposo que facis una recerca a Google per veure els rius de tinta que aquest tema va generar entre els crítics musicals. Pots trobar un petit exemple a Wikipedia (1).

Podem pensar el que volem dels periodistes. Anar més lluny si pensem en els periodistes esportius. Però els crítics musicals, literaris i els cinematogràfics, juguen a una altra lliga.


  1. Wikipedia: Alanis Morissette - Ironic [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, February 27, 2024

old maps online

Richard Byrne - How to find old maps online, YouTube, 12.05.2017


Avui m'agradaria proposar-te que descobrim junts un d'aquells llocs Web que fan somniar els apassionats de la cartografia: OldMapsOnline (1). Un lloc Web que, segons els seus autors, té com a missió donar als mapes antics una nova vida a Internet, mitjançant la creació d'un catàleg de cerca que permet als visitants explorar i descobrir la bellesa dels mapes històrics que representen un lloc geogràfic del seu interès.

Però abans d'anar més lluny, et proposo veure el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
El projecte OldMapsOnline es va desenvolupar a partir d'una col·laboració entre una empresa suïssa: Klokan Technologies GmbH (2) i la University of Portsmouth (UK). Des del gener de 2013, el projecte ha estat millorat i mantingut per voluntaris i l'equip de Klokan Technologies GmbH en el seu temps lliure.
Deixa'm dir-te un parell de coses sobre Klokan Technologies GmbH. Aquesta companyia, que té la seva seu a Unterägeri (Zug, Schweiz), està especialitzada en la publicació de mapes en línia i aplicacions de programari de codi obert. Pots veure alguns dels seus projectes a la pestanya de projectes del seu lloc Web, i la seva evolució en aquest enllaç (2).

Personalment, dos dels que més m'han impressionat són el Roman Empire Vector Map i l'OpenMapTiles Satellite: Satellite and Aerial Maps: Dates and resolutions. Mou-te amb el botó del ratolí enfonsat i fes ampliacions de les imatges amb la roda i veuràs a què em refereixo.
Cartografia Canarias - Recursos cartográficos, Old Maps Online, YouTube, 11.05.2020

Què et sembla si comencem per buscar tota la cartografia antiga recollida pel catàleg d'OldMapsOnline?
Podem començar seleccionant la pestanya 'Search' i entrant el nom d'un lloc qualsevol, per exemple: Parets del Vallès. A la columna de la dreta podràs veure el que tenen al catàleg.

Si punxes un dels mapes, per exemple el Mapa planimètric de Parets del Vallès a 1:25000 i punxes l'opció de veure aquest mapa, tindràs accés a la seva imatge, a la seva fitxa tècnica i el lloc on pots trobar l'original.

A l'opció 'Timeline' que tens a la part superior de la pàgina pots demanar que et mostri els mapes anteriors o posteriors a una data precisa, o una franja temporal.

A l'opció 'Attributes' també pots demanar-li que només et mostri els mapes d'un autor o d'una escala o una franja d'escales. Tan sols això, ja és al·lucinant. Però, espera! No marxis, perquè hi ha més.

Ara seleccionarem la pestanya 'Compare' torna a entrar el nom de: Parets del Vallès. Selecciona a la columna de la dreta dos o més mapes antics (si no en veus, desenvolupa el catàleg All Maps), i els desplaces a la columna més a l'esquerra per a comparar-los amb la cartografia actual. Senzillament impressionant!
@NaoCasanova publicava el 08.10.2023 un vídeo a Twitter que resumeix més que bé tota la brasa que t'he donat abans:



  1. Old Maps Online: Home Page
  2. Klokan Technologies GmbH: Home page

Monday, February 26, 2024

better than ezra

Fuzzy Legends Archives - Better Than Ezra - Good (Live on 120 Minutes 1995), YouTube, 07.07.2023


Qüestió de gustos. Un dels meus temes preferits per aixecar-me al matí..., quan dormo sol, clar. Els instruments de la banda limitats al mínim sindical: una bateria i un baix que marquen el ritme, i un paio amb una guitarra que no cobreix el so dels altres instruments i que vocalitza quan canta: Sí, ZZ Top (1) em van influir molt quan era jove sobre aquest particular.

No recordo quan vaig descobrir a Better than Ezra (2). Google va llençar la primera versió del seu motor de recerca en 1998, deu anys després que la banda publiqués la seva primera maqueta. YouTube va publicar la seva primera versió el 2005 i el 2006 Google va comprar la companyia. Jo feia temps que vivia a Suïssa i, almenys a les emissores de ràdios francòfones, no era un estil que musical que hom escoltés sovint. Tota aquesta història per dir-te que no crec que els sentis mai abans del 2015.

Sobre l'origen del nom de la banda, he llegit moltes coses. Per exemple, una teoria segons la qual el nom té el seu origen en un paràgraf d'una novel·la autobiogràfica d'Ernest Hemingway: A Moveable Feast (esp. París era una fiesta), en la qual l'autor descriu un so especialment molest com "... no era pitjor que altres sorolls, sens dubte millor que Ezra aprenent a tocar el fagot" (2). Com la banda no ha volgut dir mai quin és l'origen del seu nom, crec que no val la pena perdre el temps especulant sobre el tema.

No és l'únic tema de la banda que m'agrada. Però he de reconèixer que, deixant de banda l'excel·lent remasterització d'un enregistrament de 1995, m'agrada molt com van entrant els instruments, amb un ritme que és fàcil reproduir mentalment uns segons després d'haver sentit els primers acords.

Deixa'm compartir amb tu altres temes de la banda que també m'agraden molt: Absolutely Still, In The Blood, Just One Day. O un tema de la banda del qual Taylor Swift va fer potser el millor cover, amb una lletra que m'emociona cada cop que el sento.

Breathless (Better Than Ezra cover) Taylor Swift live 2010 with lyrics, YouTube, 15.01.2012

Tancaré el post d'avui amb un tema que la banda va publicar al seu canal YouTube a principis de novembre de l'any passat. I una cosa més, he vist a la seva Home page que enguany tenen programats alguns concerts.

betterthanezratv - Better Than Ezra - Contact High (Official Lyric Video), YouTube, 03.11.2023


  1. GIGS - ZZ Top - La Grange (Live From Gruene Hall) | Stages, YouTube, 25.02.2020
  2. Better than Ezra: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Instagram || FaceBook || Twitter

Sunday, February 25, 2024

pols de basalt i captura de CO₂

Source: David Ross/BBC


A principis del mes de desembre, dos dies després d'haver llegit un article molt interessant sobre la captura de CO₂ per les closques de les ostres i altres mol·luscs (1), vaig llegir un altre article que molt interessant que tractava sobre la captura de CO₂ utilitzant la pols del basalt i altres roques volcàniques (2).

Més enllà del reclam turístic de les columnes de basalt en zones volcàniques, deixa'm confessar-te la meva ignorància sobre l'ús de la pols de basalt com un dels millors fertilitzants naturals que ens ofereix la natura:
Com la pols de basalt és un producte de baixa solubilitat i lent alliberament de nutrients, el fa ideal per a sòls degradats o amb possibles pèrdues per lixiviació. Com el basalt és una roca volcànica rica en silicats de magnesi, ferro i silici, aquest darrer mineral contribueix a enfortir l'estructura de les parets cel·lulars, i és una font important de nutrients per a cultius amb altes demandes.

La pols de basalt ajuda a fer que algunes plantes tolerin millor els problemes lligats a l'entollament o millorin la concentració dels sucres. Millora la resistència de les plantes a les malalties i les condicions d'estrès. Incrementa la disponibilitat del fòsfor. Sota condicions de fortes precipitacions i de lixiviació, els nutrients s'alliberen lentament i poden ser utilitzats durant més temps per les plantes.
 
És aconsellable afegir-lo amb matèria orgànica, ja que aquesta conté col·loides orgànics i microorganismes que ajuden a alliberar els minerals.
Paga la pena veure aquest vídeo publicat a YouTube, molt especialment el text que pots trobar a la seva descripció, que he resumit aquí dalt a cop de destral.

Cultivers Eco - Aprende a usar harina de roca basáltica en 1 minuto, YouTube, 04.09.2021

Però a més dels seus efectes benèfics en la fertilització dels sòls, l'ús de la pols del basalt també permetria eliminar grans quantitats de CO₂ de l'atmosfera mitjançant un procés de meteorització millorada (en anglès enhanced weathering) (3) (4). 

Aquest procés està descrit de manera pedagògica a la infografia de la BBC (5) amb què he obert el post d'avui. A agoraclimate.com (6) es descriu així:
La meteorització és un procés natural lligat a la descomposició física, química o biològica de les roques en petits fragments. En el cas de les roques de silicat, que constitueixen fins al 95% de les capes superiors del nostre planeta, quan aquestes roques es descomponen, els fragments més petits reaccionen amb el CO₂ de l'aire i l'aigua per produir un mineral nou, el bicarbonat (HCO3), que després viatja a l'oceà per romandre-hi durant centenars de milers d'anys. La meteorització de les roques de silicat és doncs un procés natural de captura i emmagatzematge de carboni.

La meteorització millorada és l'acceleració d'aquest procés natural per aconseguir en un període més curt una captura de CO₂ ràpid i més gran. Actualment, la meteorització millorada consisteix a extreure primer els minerals, moldre'ls en fragments fins i escampar-los als camps de cultiu.

El principal benefici potencial de la millora de la meteorització és la ràpida captura i emmagatzematge de CO₂. Altres avantatges són la possible millora del rendiment dels cultius i la disminució de l'acidesa dels oceans, cosa que permetria protegir la vida marina, com els corals. Encara que els avantatges són substancials, aquesta tecnologia de captura de CO₂ requereix més investigació, ja que els elevats costos energètics del procés de trituració i transport de les roques podrien dificultar la seva adopció i implantació massiva.
La meteorització millorada és un treball de geoenginyeria del qual encara s'estan avaluant els seus costos. Del poc que he tingut temps de llegir, hi ha un treball de recerca que presentava uns resultats que em van semblar força modestos (7).
L'experiment va trobar que l'aportació de 50 tones de pols de basalt/Ha augmentava significativament l'alcalinitat de l'aigua dels porus del sòl i les pèrdues de lixiviats, cosa que indica una meteorització significativa del basalt. Un model de transport reactiu 1D va predir la captura de 0,77 tones de CO₂/Ha durant els 99 dies de l'experiment i de 1,83 i 4,48 tones de CO₂/Ha després d'1 i 5 anys, respectivament.
Segons UNDO, amb la càrrega d'un remolc de 20 tones de pols de basalt hom podria capturar unes 5 tones de CO₂

Tanmateix, val la pena recordar que actualment no hi ha un sistema de càlcul estandarditzat per mesurar els volums de la captura del CO₂ i, quan ens movem en el terreny dels models, cal ser molt prudent a l'hora de fer afirmacions categòriques. Penso, per exemple en els resultats presentats a una entrevista de la BBC (5) per una empresa britànica UNDO (8):
Les matemàtiques, cal dir-ho, són descoratjadores. Els científics d'UNDO calculen que es necessiten quatre tones de roques basàltiques per capturar una tona de CO₂. Amb les emissions de CO₂ típiques d'un britànic estimades en unes 7 tones/any, això significa que cadascú de nosaltres necessitaria unes 30 tones, o un remolc i mig de càrregues de pols de basalt que s'haurien d'escampar anualment només per arribar a l'equilibri.

L'any 2023 UNDO tenia planejat escampar 185.000 tones de pols de basalt, amb les que confiava capturar un milió de tones de CO₂ per al 2025. No deixa de ser una una gota a l'oceà en comparació amb les emissions: el 2022 hom estimava que el món va emetre uns 37.000 milions de tones de CO₂ a l'atmosfera.

  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3) (2/3) (3/3), publicats en aquest blog del 13 al 15.12.2023
  2. Gregory Barber: The quest to turn basalt dust into a viable climate solution, Ars Technica, 09.12.2023
  3. James Dacey: Sprinkling basalt over soil could remove huge amounts of carbon dioxide from the atmosphere, Physics World, 01.08.2021
  4. Carla Delgado: How sprinkling volcanic rocks on farmland could capture carbon dioxide, Popular Science, 08.09.2023
  5. Jonah Fisher: Can ‘enhanced rock weathering’ help combat climate change?, BBC News, 21.05.2023
  6. Enhanced Weathering / Meteorización Mejorada, Agora Climate
  7. Arthur Vienne et al.: Enhanced Weathering Using Basalt Rock Powder: Carbon Sequestration, Co-benefits and Risks in a Mesocosm Study With Solanum tuberosum, Frontiers in Climate, 17.05.2022
  8. UNDO: Home page

Thursday, February 22, 2024

llamps latents i incendis forestals



En maig del 2023, el compte @ciencia__infusa publicava a Twitter un vídeo espectacular d'un fenomen que hom coneix amb el nom de llamp latent (es. rayo durmiente).

El fenomen dels llamps latents es produeix quan un llamp cau sobre un arbre durant una tempesta seca. El llamp penetra a la copa de l'arbre i es comença a difondre seguint un camí similar a un fractal pel seu tronc, estenent-se fins i tot les arrels més grans sota terra, que poden arribar a assolir temperatures molt elevades. A causa de la humitat i el poc oxigen que hi ha a l'interior del tronc, comença una combustió molt lenta, similar al fenomen del backdraft (1) en els incendis dels edificis.
El backdraft és una explosió que arriba quan s'introdueix oxigen a un recinte tancat ple de gasos calents. Quan l'incendi consumeix tot l'oxigen de l'habitació, les flames visibles desapareixen. Els materials entren en una combustió latent, i els gasos inflamables s'acumulen per tota l'habitació. La temperatura i la pressió augmenten, i els gasos s'expandeixen pressionant portes i finestres (…). Si s'obre una via d'entrada d'oxigen, el combustible vaporitzat es transforma en flames, i els gasos de pressió exploten per aquesta via d'entrada resultant una gran bola de foc (2).
A causa de la manca d'oxigen a l'interior, aquesta combustió lenta i sense flama, inapreciable des de l'exterior, pot durar fins a dos o tres dies. Però quan una petita quantitat d'oxigen entra al tronc, sorgeix la flama i l'arbre comença a cremar, podent provocar seriosos incendis forestals.


Aquest fenomen podria trobar-se darrera d'alguns dels incendis forestals de l'estiu del 2018, com el de Llutxent, a València. O els de l'estiu del 2021 a Extremadura (3). O els de l'estiu del 2022 a Laspuña, a Huesca; el d'Olcau, a València i molts dels incendis que va patir Galiza (4). Probablement, també els de Castellar de la Ribera, i el de Lladurs, a Catalunya.

La 2 - El impacto de los rayos sobre los árboles - Meteorología con José Miguel Viñas - Órbita Laika, YouTube, 11.10.2022


  1. Wikipedia: Backdraft [en] [fr] [es] [ca]
  2. Jorge Jiménez Alcaide: Estudio del comportamiento explosivo del fuego en incendios forestales, Trabajo final de grado en Ingeniería Forestal y del medio natural, Curso académico 2019/2020, Escuela Técnica Superior en Ingeniería Agronómica y del Medio Natural, Universitat Politècnica de València
  3. Juan Ramón Rivera: Los rayos latentes: el peligro del fuego que se alimenta dentro de los árboles, Canal Extremadura, 02.09.2021
  4. ¿Qué son los rayos latentes?, Los40, 14.09.2022

Wednesday, February 21, 2024

stephen hawking - last message

Stephen Hawking's Last Inspiring Message To Humanity Before He Passed, YouTube, 15.03.2018

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tuesday, February 20, 2024

energies renovables i producció distribuïda

Le Monde - Le phénomène El Niño va-t-il aggraver le réchauffement climatique ?, YouTube, 06.08.2023

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Les energies fòssils i nuclear ens han permès aïllar-nos durant molts anys del clima i preocupar-nos solament d'una eventual manca d'energia en funció de la situació política a l'Orient Mitjà o dels eventuals accidents dels reactors nuclears.

Una de les coses que més em preocupa de com s'està duent endavant la transició energètica és que estem deixant progressivament les fonts d'energia que van provocar el canvi climàtic i estem passant a la producció massiva d'electricitat eòlica i fotovoltaica sense anticipar el risc que comporta la seva estreta associació amb el clima o, si ho prefereixes, amb el canvi climàtic.

La possibilitat de futures interrupcions en el subministrament d'electricitat no sorprendran aquells que ja tenen la dissort de viure a una certa distància de les zones metropolitanes: en realitat, les coneixen ja des d'abans que es fessin sentir els efectes de la transició energètica. Per a tots aquells que no les han viscut encara amb regularitat, podria ser interessant fer pinya amb aquells que ja les coneixen i començar a reflexionar en termes de sobirania energètica.

Branchés : De la voiture vers la maison, RTS - Formats Courts, 17.02.2024

Una sobirania energètica que començaria a casa de cadascun. Per exemple, produint in situ l'electricitat, i acumulant-la a bateries domèstiques, o emmagatzemant pèl·lets que serien utilitzats com a combustible de calderes que alimentarien en aigua calenta la calefacció o l'aigua sanitària. Hi ha un llarg etcètera de possibilitats que avui deixaré de banda.

Deixa'm donar-te un parell d'exemples dels problemes en la producció d'electricitat renovable que hom va viure en 2023 i que estan estretament lligats a un fenomen climatològic periòdic del qual, com has vist al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom sap molt menys del que s'acostuma a dir: El Niño, també conegut per l'abreviació ENSO, de l'anglès de El Niño-Southern Oscillation (1).
Photo de Harry Cunningham @harry.digital

Segurament estarem d'acord si et dic que em sembla lògic construir parcs eòlics enllà on hi ha més vent, instal·lant enormes turbines eòliques amb la finalitat d'obtenir la màxima producció amb un cost reduït. També podem considerar normal que, quan el vent no bufa amb prou força als indrets on estan implantats aquests parcs, no arribi a moure les enormes pales d'aquells aerogeneradors, baixi la producció d'electricitat i, a causa la llei de l'oferta i la demanda, s'apugi el preu de l'electricitat. Això és exactament el que va passar durant els vuit primers mesos del 2023, a causa d'unes velocitats del vent inusualment baixes causades pel fenomen d'El Niño, que van fer que la generació eòlica dels Estats Units baixés més d'un 4,5% (2).
Photo de Pixabay

Segurament també estarem d'acord si et dic que em sembla lògic construir parcs solars enllà on hi ha més insolació i també suficient espai per optimitzar la producció d'energia solar gràcies a la instal·lació de milers de panells solars, amb la finalitat d'obtenir la màxima producció amb un cost reduït. Ara bé, quan ens trobem davant d'una situació meteorològica caracteritzada per una inestabilitat que provoca baixes pressions i l'acumulació de núvols, també podem estar d'acord en el fet que els parcs solars que es troben implicats reben una insolació inferior a la mitjana habitual, i en què aquesta disminució es tradueix en una producció elèctrica inferior a l'habitual que, quan es compensa amb la crema d'hidrocarburs, es tradueix en una pujada dels preus i de les emissions. Aquesta és la situació observada a finals del mes de novembre del 2023 a la costa occidental dels Estats Units (3).
El Niño escalfa l'aigua de l'oceà Pacífic oriental tropical, i provoca un corrent que dona lloc a un augment dels núvols al sud i el centre dels Estats Units. Durant els hiverns d'El Niño, grans àrees dels Estats Units continentals tenen tendència a experimentar una irradiància reduïda. Califòrnia, el sud-oest, el mig oest, el sud-est, i Mèxic en particular, tenen condicions més ennuvolades en comparació amb la mitjana. Per contra, grans àrees del nord-oest del Pacífic i el Canadà tendeixen a rebre una irradiació superior a la mitjana.
Hybrid Wind and Solar Electric Systems, U.S. Department of Energy

I ara deixa'm donar-te un exemple. Probablement també estarem d'acord si et dic que l'actual potencia de càlcul que tenim en les eines informàtiques que utilitzem cada dia té més a veure amb una informàtica distribuïda -milers d'ordinadors en xarxa a un DataCenter connectat amb desenes o milers d'altres DataCenters- que no pas en disposar d'enormes superordinadors.

Si estem d'acord en tot el que t'acabo d'exposar, potser també ho estarem si et dic que el concepte de la infografia del departament d'energia dels USA que pots trobar amunt seria una bona idea si l'apliquéssim tant en residències aïllades com als edificis de les nostres ciutats, fent part d'una xarxa elèctrica distribuïda que podria ser gestionada per empreses públiques regionals o municipals.

Sense posar en qüestió la construcció dels grans parcs solars i eòlics, estic convençut que la idea que podem trobar a la infografia del departament d'energia dels USA seria un bon complement per la seguretat de la xarxa elèctrica.

Deixa'm afegir que no tinc res en contra de la idea d'incloure un generador si admetem que aquest només seria una eina auxiliar destinada a cremar biocombustible (o biogàs) quan la producció elèctrica generada per les turbines eòliques o les plaques solars no fos suficient per a les necessitats domèstiques. En realitat però, les declinacions que hom podria aplicar al disseny de la infografia són molt grans.

El disseny d'una xarxa distribuïda per assegurar l'aprovisionament en electricitat durant els fenòmens climàtics més extrems, però també destinada a assegurar la sobirania energètica són una necessitat i hauria de començar a ser estudiada i legislada quan abans millor.


  1. Wikipedia: El Niño [en] [fr] [es] [ca]
  2. Gavin Maguire: US wind power generation breaks out of summer doldrums, Reuters, 08.09.2023
  3. U.S. solar has less thanks to give, as El Niño pattern develops, PV Magazine, 24.11.2023

Monday, February 19, 2024

l'impacte del canvi climàtic al llac léman

Les eaux du Léman attendent un brassage complet depuis une décennie, RTS, 19h30, 19.04.2022


El Léman (1) és un llac d'origen glacial alimentat en un 75% per les aigües del Rhône, Situat al nord dels Alps, entre França (la riba sud) i Suïssa (la riba nord), amb els seus 73 km de llargada, 14 km d'amplada i una fondària màxima de 309,7 m, és un dels més grans llacs d'Europa.

Un telenotícies emès per la RTS l'abril del 2022 (1) ens parlava dels efectes que el canvi climàtic estava tenint a les aigües del nostre llac: en particular els problemes observats en la circulació que permet barrejar les capes d'aigua més oxigenades de la superfície del llac, amb les capes d'aigua més carregades amb nutrients que es troben a les seves capes més profundes (3).
La circulació hivernal de l'aigua és causada pel refredament de les aigües superficials. Quan l'aigua es refreda, la seva densitat augmenta i les masses d'aigua superficials s'enfonsen fins a les profunditats. El vent pot accelerar aquest procés. Aquesta barreja de les aigües permet l'oxigenació de les aigües profundes (4).
Per fer ras i curt, el telenotícies ens deia que aquesta circulació regenerativa del llac feia 10 anys que no s'havia pogut realitzar totalment fins a les capes més profundes del llac. Si tenim en compte que la profunditat mitjana del llac es troba a 152,7 m, el 2012 la barreja de les aigües s'havia aturat a 130 m, i durant els darrers 10 anys no s'havien barrejat més enllà d'entre els 70 i 200 m de profunditat (3).

A fi que la regeneració de les aigües del llac es realitzi és necessari que hi hagi el que el tècnic del Centre Alpin de Recherche sur les Réseaux Trophiques des Ecosystèmes Limniques (Thonon Les Bains, France) descrivia com un hivern de veritat, amb temperatures baixes durant setmanes (3).

Altrament, la directora d'aquell centre ens parlava dels efectes en cascada que podia provocar en la cadena alimentària el dèficit de nutrients a la superfície i els problemes d'oxigenació a les capes més profundes del llac. En cas de problemes d'oxigenació, advertia del desenvolupament potencial d'un fenomen conegut com les aigües anòxiques (2), que podria asfixiar els organismes que viuen en profunditat, i acumular al fons del llac un fòsfor que durant, una futura barreja amb les aigües de la superfície, afavoriria la proliferació massiva d'algues que podrien perjudicar el subministrament d'aigua potable (3).

Les baixes temperatures que teníem a principis del mes de gener d'enguany van provocar una mena d'optimisme a la RTS que pots veure a continuació en el vídeo d'un telenotícies emès el 14.02.2024 (4).

Les températures glaciales des derniers jours pourraient favoriser un brassage complet des eaux du Léman, une première depuis 2012, RTS, 14.01.2024


No vaig comprendre el motiu d'aquell optimisme que, per no transmetre, tampoc transmetien les científiques suïsses entrevistades al reportatge. Sí, era veritat que després d'una tardor amb pluges interminables (5) l'any havia començat amb els carrers de Lausanne enfarinats per la neu. Sí, també era veritat que havien baixat les temperatures però, francament, hem viscut hiverns molt més freds. Podria ser que les previsions indiquessin una davallada de les temperatures a finals de gener que s'allargaria durant el mes de febrer? Les previsions a les quals vaig tenir accés indicaven justament el contrari. Llavors?

Gairebé un mes més tard, com pots veure al vídeo del Tweet publicat per la RTS, el telenotícies havia passat de l'optimisme al catastrofisme. El fred de gener no havia pogut portar la barreja de les aigües més enllà dels 70 m de profunditat. A més, la Commission internationale pour la protection des eaux du Léman (CIPEL), acabava de presentar els resultats d'unes mesures de temperatura realitzades en 2022 que permetien concloure que l'anòxia ja es podia confirmar i que podíem començar a preocupar-nos per la proliferació dels cianobacteris i els seus efectes sobre la qualitat d'una aigua que consumim almenys 1 milió d'habitants.



  1. Wikipedia: Léman [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Anoxie [en] [fr] [es] [ca]
  3. Les eaux du Léman attendent un brassage complet depuis une décennie, RTS, 19h30, 19.04.2022
  4. Un Léman à trois étages, Association pour la Sauvegarde du Léman, 11.09.2019
  5. La météo glaciale actuelle favorise le brassage des eaux du lac Léman, RTS, 12h45, 14.01.2024
  6. Veure Estacions astronòmiques i estacions meteorològiques, publicat en aquest blog el 29.01.2024

Sunday, February 18, 2024

velocitat de la llum i expansió de l'univers



UnvrsoRecondito (1) és un altre dels comptes de Twitter que segueixo quan trobo el temps de fer-ho.

El post que avui comparteixo amb tu està lligat a un fil publicat a Twitter el 30.01.2024 que comença amb la pregunta que pots veure a l'extracte. Un nou post publicat a Twitter el 13.02.2024 ens presenta una imatge animada que respon a aquesta pregunta.


Seguidament, el tweet amb que he obert el post d'avui, ens parla de les unitats que hom utilitza per a la mesura de les distàncies en astronomia: any llum, parsec ... Seguint els posts que componen aquest fil, arribem a uns que no sé si et sorprendran:
Quan diem que la galàxia Andròmeda es troba a 2,5 milions d'anys llum de nosaltres, entenem que, per arribar-hi viatjant a la velocitat de la llum, trigaríem 2,5 milions d'anys.

En realitat, això vol dir que la llum que avui veiem d'Andròmeda va trigar 2,5 milions d'anys en arribar. Altrament dit, quan arribem a veure Andròmeda, la veiem tal com era fa 2,5 milions d'anys.

Hi ha però un factor del qual hom oblida sovint de parlar: l'Univers s'expandeix. És a dir, mentre la llum d'Andròmeda viatja en la nostra direcció, Andròmeda s'està allunyant de nosaltres. Així, quan la seva llum ens arriba, Andròmeda fa temps que ja no es troba al lloc on era quan la seva llum va partir cap a nosaltres.
M'agradaria molt que aquest resum de la primera part del fil t'hagi semblat prou interessant per seguir llegint-lo i trobar en aquest un munt d'informacions molt interessants. Unes informacions que pots retrobar desenvolupades al vídeo amb què tanco el post d'avui.
Si tens problemes de comprensió de la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Balade Mentale: L'univers est-il infini ? YouTube, 09.05.2021


  1. Universo Recóndito: Twitter || YouTube || TikTok || Instagram

Saturday, February 17, 2024

friends forever



El passat mes de desembre, vaig agafar un vol per poder acompanyar el meu pare al seu control anual amb el cardiòleg i passar després uns dies amb ell.

Quan es va assabentar que corria pel Vallès, l'amic Joan Manuel Soriano, de qui et vaig parlar a un post que vaig publicar fa un parell d'anys (1), em va proposar de veure'ns. Ho vam fer un matí a una estació de Renfe del Vallès.

No trobo les paraules per descriure el que vaig sentir després de tant de temps sense veure'ns. Vam anar a casa del meu pare, a qui en Joan Manuel no veia des del meu casament i va portar dues ampolles de vi d'una marca que al meu pare li va arribar ràpidament al cor.

També va portar una altra cosa que em va fer una punxada al cor. Un exemplar dels 'Itineraris per la Cerdanyola Insòlita', de la Col·lecció Orlando Barrial, editat per uns amics que mai l'han oblidat.

Deixa'm tancar aquest post recordant que avui fa quatre anys que en Orlando ens va deixar. Segueixes viu en el nostre record, company!
Orlando Barrial: La Cerdanyola Insòlita, Quaderns MAC, Amics del Museu d'Art de Cerdanyola, setembre 2023


  1. Veure Friends Forever, publicat en aquest blog el 22.01.2022