Sunday, May 31, 2020

the pathological pursuit of profit and power

The Corporation - La Corporacion (español - spanish), Youtube,

El passat 24 de maig, Público publicava la traducció a l'espanyol d'una entrevista molt interessant (1) de Nick Buxton (2) a Joel Bakan (3) que, a més de professor de Dret de la Universitat de Columbia Britànica i músic de Jazz, és el guionista d'un documental canadenc del 2003: The Corporation (4), basat en el seu llibre: The Corporation: The Pathological Pursuit of Profit and Power (5)
Aquest documental analitza i descriu a la corporació multinacional moderna des dels seus inicis i compara el seu comportament i el seu ànim de lucre amb el d'un psicòpata clínicament diagnosticat. Així, les pràctiques corporatives examinades pel documental encaixarien amb els símptomes que els experts consideren definitoris de la psicopatia, el que acaba per testificar un especialista de renom en el camp de la psicologia criminal.
La llista de personatges que intervenen a un moment o un altre del film, donant la seva opinió a favor o en contra de les corporacions és senzillament impressionant i d'una qualitat brutal (6), tant com els premis que ha rebut a diferents festivals (7). Fins i tot comentaristes conservadors a 'The Economist' el van designar com "un atac sorprenentment racional i coherent contra la institució més important del capitalisme".

Nota: Pots trobar al video subtitulat en espanyol amb el que he obert aquest article els tres episodis de la sèrie. Com la durada total del documental és de 2h 45', pots trobar els tres episodis separats als enllaços següents:
Tingues en compte que, tan en la versió completa, com en aquests episodis, la resolució de la imatge és molt baixa. Per una versió HD del documental, has de obrir la versió original i completa en anglès: The Corporation – Feature, Documentary que, per motius que prefereixo ignorar, té una durada de 20' inferior a la versió en espanyol.

  1. Psicópatas seductores. La corporación moderna, Público, 24.05.2020
  2. Nick Buxton in Transnational Institute (TNI) || Transnational Institute (TNI): Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  3. Joel Bakan: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. The Corporation: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] (movie)
  5. The Corporation: The Pathological Pursuit of Profit and Power (book)
  6. IMDb: The Corporation (2003) - Full Cast & Crew
  7. IMDb: The Corporation (2003) - Awards

Thursday, May 28, 2020

fake news, conspiracionism and dysgenesis


Fa uns dies estàvem bevent un cafè amb un pintor serbi que teníem per casa quan va sortir el tema del coronavirus. L'home ens va dir de manera molt vehement que tota aquesta història del virus no era sinó una conspiració destinada a tenir-nos atemorits a casa, car no era més greu que una de les tantes epidèmies de grip que ens arriben cada any. Que Lluïsa li expliqués que havia perdut el seu pare a causa del virus i que, a un moment donat, podria haver perdut tota la seva família, no el va fer canviar d'idea. I tal com s'estava plantejant la cosa, vam decidir que el millor seria canviar el tema de la conversa.

Uns dies abans, Mayte Rius havia publicat a La Vanguardia un article de lectura recomanada (1) del que et passo alguns paràgrafs:
(...) “Tenemos tendencia a dar por buenas las cosas que coinciden con lo que creemos, con nuestras ideas preconcebidas, de modo que si llega una información que va en la misma línea que tus esquemas mentales es más fácil que la integres, sea verdad o no" (...)
(...) Ello es así porque al cerebro le cuesta mucho -gasta mucha energía- crear un aprendizaje, un patrón concreto de activación de neuronas, y una vez lo ha creado lo guarda para poder recuperarlo, de modo que cuando recibe una información que va en línea de lo ya aprendido le cuesta menos, le es más fácil, y por eso tiene tendencia a creerse, a dar por bueno, aquello que encaja con lo que tiene aprendido, con lo que considera lógico y racional.
(...) Igual que el cerebro absorbe como una esponja informaciones que coinciden con tu ideología (consecuencia de tu vida, tu historia, lo que te han enseñado, tus experiencias...), ignorará la información contraria, la que no encaje con tus patrones, “porque genera disonancia cognitiva y eso provoca malestar, es decirle al cerebro que está equivocado, y eso cuesta mucho”.
(...) De hecho, la única manera de luchar contra el sesgo de confirmación (y el resto de sesgos cognitivos) es ser consciente de su existencia y pararse a reflexionar de forma muy consciente, a pensar de forma racional cuánto de verdad hay o puede haber en lo que nos dicen, “pero eso no lo hacemos en el día a día ni en todo, lo reservamos solo para aquello que nos interesa mucho”, apunta la neuropsicóloga.
En una situació com l'actual, podem estar agraïts de no ser jueus i viure a un Call, car ja sabem com acabaven aquestes coses en altres èpoques. Deixant de banda a Georges Soros, que fa part d'aquella comunitat, avui en dia els objectius de tots els mals han canviat. No hem de veure més que la violència dels comentaris a un vídeo que no fa altra cosa que intentar defendre a Bill Gates de les idees conspiracionistes amb fets (2).

Com afirmava la productora d'aquesta emissió de la RTS: "Els fets ja no són una resposta sòlida que la gent vol escoltar. Ens hem mogut des d'un món dels fets al de les creences. Per tant, hem de repensar la manera d’abordar i de tractar les fake news" (3).

Deixo pels periodistes l'anàlisi de quina és la seva part de responsabilitat en aquesta situació. Personalment, crec que és capital i ara mateix no tinc gaire ganes de veure'ls tirar pilotes fora per traure's la responsabilitat del damunt.


Finalment, voldria afegir que, tot i seguir amb molt d'interès totes les anàlisis que fan els psicòlegs sobre aquest fenomen, no puc deixar de recordar un film de Mike Judge que molts geeks encara tenim com un film culte: Idiocracy (4). Tampoc deixo de demanar-me si, tot plegat no reflecteix res d'altre sinó un estadi de l'evolució de la nostra espècie lligat a un greu problema de disgenèsia (5).

Avui hem posat la lletra al tema. Et proposo que demà escoltem la música.


  1. Mayte Rius: Así presiona tu cerebro para que te creas los bulos. La neurociencia explica cómo de predispuestos estamos a aceptar informaciones falsas según nuestra ideología, el estado emocional, el entorno..., La Vanguardia, 25.05.2020
  2. Ian Sherr: More than 40% of Republicans think Bill Gates will use COVID-19 vaccine to implant tracking chips, survey says, C|Net, 25.05.2020
  3. Info verso: insultes et menaces sur une vidéo de Nouvo, @RTSinfo, 24.05.2020
  4. Veure Paleofuture, publicat en aquest blog el 06.09.2016
  5. Wikipedia: Digenesia [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, May 27, 2020

Tuesday, May 26, 2020

red sea - dead sea canal?

Proche Orient: un canal pour sauver la mer Morte, RTS, 23.12.2006

El nivell del Mar Mort va començar a baixar de manera significativa durant la dècada dels 1960 a causa de l’explotació intensiva de les aigües del riu Jordà, però també de la presència a les seves ribes de nombrosos estanys d’evaporació, utilitzats per a l’extracció de minerals preciosos, la producció de cosmètics i les activitats turístiques. Des dels anys 1970, hom considera que el nivell del Mar Mort baixa aproximadament un metre per any (1).

En 2013 el govern de Jordània feia públic el llançament del projecte d'una conducció destinada a portar aigua des del golf d'Aqaba, al mar Roig, fins al mar Mort: The Red Sea–Dead Sea Water Conveyance (2)(3). A la memòria del projecte es parlava de l'objectiu de subministrar aigua potable a Jordània, Israel i els territoris palestins; aportar aigua amb una elevada concentració de sals, resultant del procés de dessalinització destinada a estabilitzar el nivell de l'aigua del Mar Mort; i generar l'electricitat necessària per donar suport a les necessitats energètiques del projecte.

No recordo on havia llegit que, aprofitant el desnivell de més de 400m entre el Mar Roig i el Mar Mort, el projecte havia previst la construcció una central hidroelèctrica que permetria generar l'electricitat necessària a la dessalinització d'una part de l'aigua. Però crec recordar que va ser quan es va començar a parlar d'una producció de 850 milions de m3 cúbics anuals d'aigua dolça, que també es va començar a parlar de l'eventual construcció d'una central nuclear lligada al projecte.

Quan es va donar a conèixer, el projecte va despertar l'oposició dels moviments ecologistes, que van posar de manifest que aquest tindria un impacte que podria alterar definitivament l'ecosistema únic del Mar Mort (cf. 2). La veritat però és que el nivell del Mar Mort segueix baixant i ja està creant problemes mediambientals molt importants, entre ells una clara proliferació de grans forats al terreny (les dolines) i l'allunyament de les ribes d'un mar que s'hauria d'eixugar completament el 2050, l'any en què sembla que s'han donat cita totes les catàstrofes ambientals.

En 2015 Sylvie Rouat publicava un article (4) on tractava justament del problema de la formació de les dolines al Mar Mort (5). I enganxat a l'article, l'extracte d'un vídeo de Highlight Films Israel del 2012 (6). El vídeo no està gens malament, però jo li prefereixo un altre que va fer un pilot de dron que s'anomena Ruslan Paul, durant l'estiu del 2016 a les comandes d'un DJI phantom 3 Pro (7).

Ruslan Paul: Dead Sea Sinkholes, Youtube, 09.08.2016


  1. Le projet "mer Rouge-mer Morte" suscite la colère des écologistes, RTS, 26.08.2013
  2. Wikipedia: The Red Sea–Dead Sea Water Conveyance
  3. Markel, Doron & Alster, Jitzchak & Beyth, Michael. (2013). The Red Sea–Dead Sea Conveyance Feasibility Study, 2008–2012. 10.1007/978-94-007-5911-4. In book: Water Policy in Israel: Context, Issues and Options, Chapter: 12, Publisher: Springer Science+Business Media Dordrecht 2013, Editors: N. Becker, pp.181-190
  4. Sylvie Rouat: Des gouffres s'ouvrent chaque jour autour de la mer Morte, Sciences & Avenir, 18.04.2015
  5. Wikipedia: sinkhole [en] doline [fr] dolina [es] [ca]
  6. Highlight Films Israel: HD Aerial footage of israel: Dead Sea sinkholes, Youtube, 02.09.2012
  7. Amazon: DJI Phantom 3 Professional Parent

Monday, May 25, 2020

iggy pop - the passenger (1977)

Iggy Pop - The Passenger (1977), Youtube, 31.08.2013

Anys abans que convergents i socialistes decidissin que era bo per Catalunya fer el mateix que a Madrid i ho centralitzessin tot a Barcelona, el Pavelló del Joventut de Badalona era una referència pel que feia als concerts musicals de bandes de renom. Un d'aquests concerts va ser el que va donar Iggy Pop (1) el 31 de maig del 1979 (2).

En aquella època jo treballava a una fàbrica d'una vila molt propera a Badalona. Recordo que el concert estava programat un dijous a les 21h30, que aquella setmana feia torn de tarda i que plegava a les 22h00. El preu de l'entrada era més o menys correcte per aquells temps: unes 600 peles, l'equivalent del que més tard serien 3,60 €. No era car, però eren 200 peles de més del que havia costat l'entrada l'any abans al concert de Móstoles (3). En resum, que em vaig perdre un concert on, si he de fer cas a la penya de Setlist.fm (4), el tema del vídeo amb què he obert aquest article no figurava al programa.

Tot i que pots trobar a Youtube un àudio d'1h20' del concert (5), he preferit obrir l'article d'avui amb un vídeo amb una qualitat acceptable, tenint en compte que data del 1977. No tinc ni idea d'on era el concert i tinc quelcom més que la sospita que es tracta d'un collage d'imatges de diferents concerts: per exemple, el de Manchester del mateix any (6). Quan vegis el vídeo probablement pensaràs que és més que probable que l'àudio i el vídeo no siguin del mateix concert. Però com estic segur que no trobaré fàcilment res de millor qualitat enregistrat en aquella època, crec que el millor és que em deixi de romanços i veiem el vídeo d'aquest tema brutal d'Iggy Pop.


  1. Wikipedia: Iggy Pop [en] [fr] [es] [ca]
  2. José Manuel Costa: Concierto de Iggy Pop en Barcelona, El País, 02.06.1979
  3. Doctor Peligro: Y llegó Iggy Pop a España y... todo saltó por los aires, Agente Provocador, 22.02.2017
  4. Iggy Pop Setlist at Pabellón del Juventud, Badalona, Spain, 31.05.1979, Setlist.fm 
  5. Iggy Pop - Badalona 1979, Youtube, 29.02.2012
  6. Iggy Pop - The Passenger live 77, Youtube, 19.06.2013

Sunday, May 24, 2020

friedrich nietzsche et la suisse

Sheldon Cooper - Habla sobre Nietzsche, Youtube, 04.08.2017

Avui m'agradaria parlar de Friedrich Nietzsche (1). Si he escollit aquest sketch de la sèrie The Big Bang Theory (2) és per recordar-li a qui calgui fer-ho que, per a Nietzsche, els remeis més eficaços contra el nihilisme (3) són l'amor apassionat per la vida i l'humor com a estratègia per conquerir i per a suportar la veritat (4).

De Nietzsche i de la seva obra s'han dit moltes coses. Les més conegudes tenen més a veure amb la militància nazi de la seva germana: Elisabeth (5) i la manipulació que va fer de l'obra del seu germà, que no pas amb les idees de Friedrich. També hi ha coses de les quals no s'ha parlat gaire, com ara que els avantpassats dels Nietzsche eren originaris de Polònia. (cf. 1 [fr]).

Avui però m'agradaria parlar-te d'un aspecte de la seva vida que tampoc és conegut de tothom: els anys que Nietzsche va viure a Suïssa.

Però millor començar pel principi. Friedrich Nietzsche va néixer a Rocken (Prússia), el 15 d'octubre de 1844. Sobre la seva infància i els seus estudis millor et llegeixes el que diuen d'ell a Wikipedia. Als 21 anys (1865) els seus companys el van portar a un prostíbul de Colònia: dit així, és com si ell no volgués anar-hi, clar.  I diuen els que saben d'aquestes coses que va ser on va enganxar la sífilis (cf. 1 [es]). Dos anys més tard (1867) es va presentar com a voluntari per fer el servei militar, però no va durar ni un any, car va caure d'un cavall i va haver de tornar a la Universitat (1868). Va ser durant aquell any que va conèixer Richard Wagner a Leizpig (8).

Friedrich Nietzsche va ser anomenat professor a Basilea als 24 anys. Source: Getty Images
Quan tenia 24 anys (1868), gràcies als contactes d'un antic professor de filologia que havia tingut a la Universitat de Bonn, Nietzsche va rebre una oferta extraordinària de la Universitat de Basilea per exercir com a professor de filologia clàssica abans de llicenciar-se, convertint-se en el professor més jove de la universitat. A Swissinfo diuen que la seva contractació s'explica perquè la universitat de Basilea passava per dificultats financeres i va decidir contractar joves professors encara no qualificats (17). Hi ha biografies que diuen que donava conferències sobre Homer, Esquil, els filòsofs pre-platònics, Sòcrates ... Poques diuen que era un pèssim professor i que algunes de les seves matèries no tenien més de dos inscrits.

Nietzsche va adquirir la nacionalitat suïssa molt més ràpidament del que és possible fer-ho ara: i molt probablement també en aquella època. Quan et diguin que Nietzsche era apàtrida recorda que pel fet d'haver-se nacionalitzat suís va haver de renunciar a la seva nacionalitat prussiana. Quan va esclatar la guerra Franco-Prussiana va demanar un permísa a les autoritats suïsses per servir com a sanitari amb les tropes prussianes. Va obtenir-lo en agost del 1870 i, en aquest, cas no va durar més d'un mes, car va contreure la diftèria i la disenteria, malalties que es van afegir a la sífilis que ja feia anys que portava al damunt i li van arruïnar la salut de per vida (9).

Nietzsche va viure a Basilea durant deu anys. Sis en aquest edifici.
La vila encara no ha donat el seu a cap carrer.
Susanna Petrin: Friedrich Nietzsche wartet seit 1994 auf eine nach ihm benannte Strasse,
bzbasel.ch, 19.08.2014
Durant els seus primers anys a Basilea es va desenvolupar la vella amistat entre Nietzsche i Richard Wagner, que va viure exiliat primer a Zürich i després a Luzern entre 1849 i 1872 (10). Al principi Nietzsche tenia una molt alta estima de Wagner, però aquesta es va anar refredant amb el temps a causa del cristianisme que anava penetrant decididament a l'obra Wagner, el seu nacionalisme xovinista i el seu antisemitisme (cf. 1) (11) (12).

Silsersee, Piz Corvatsch im Hintergrund
El 24 de juny de 1879 Nietzsche escrivia a la seva germana Elisabeth i li deia haver trobat "la terra promesa" a Sils-Maria (13), al cantó dels Grisons, Suïssa. Nietzsche adorava aquest lloc, situat a 1800 m d'altitud, a la vall de l'Alta Engadina, entre el llac de Sils i el llac de Silvaplana, als peus del Piz Corvatsch i Piz da la Margna. A Le Voyageur et son ombre (§338) va descriure aquest indret com: Un endroit magnifique qui semble naître de la «fusion de l’Italie et la Finlande» (...) «la patrie de toutes les nuances argentées de la nature».

Sils-Maria era una petita localitat de vacances per on també va passar bona part de la intel·lectualitat europea. Alguns exemples, per ordre alfabètic: Marc Chagall, Jean Cocteau, Friedrich Dürrenmatt, Albert Einstein, Max Frisch, Giovanni Giacometti, André Gide, Herman Hesse, Eugène Ionesco, Thomas Mann, François Mauriac, Yehudi Menuhin, Elsa Morante, Alberto Moravia, Marcel Proust, Rainer Maria Rilke, Giovanni Segantini, Richard Strauss, Rabindranath Tagore ... També Anne Frank, va passar-hi passà els estius de 1935 i 1936 (cf. 6) (14) (15).

Tripadvisor: Nietzsche-Haus
La data de la lletra que Nietzsche va escriure a la seva germana correspon a la seva primera visita a Sils-Maria, on després va passar els estius del 1883 al 1888, a una habitació llogada al primer pis d'una casa propietat de la família Durisch que més tard es va transformar en un museu: Nietzsche-Haus (16).

Cal dir però que, entre Nietzsche i Sils-Maria no va ser l'amor a primera vista. Fins i tot abans d'anar-hi, Nietzsche va escriure que: "Malauradament, l'Engadine era inaccessible a causa de la massa de turistes alemanys i de Basilea que hi anaven", segons Mirella Carbone, comissària de la Nietzsche-Haus (cf. 16). Però dues setmanes van ser suficients perquè canviés radicalment d’opinió (17), dient que li hauria agradat tenir prou diners per poder construir una casa de fusta de dues habitacions a la península que s'endinsa al llac de Sils, on antigament hi havia un "castellum" romà.  Però els ingressos que li permetien viatjar per França o Itàlia no li van permetre de realitzar aquest somni al nostre país.

Va ser el mateix any que va escriure a la seva germana que Nietzsche va haver de jubilar-se de la Universitat als 35 anys (1879), a causa dels greus problemes de salut. I va ser a Sils-Maria que el 1881 va tenir la inspiració d'escriure la seva obra mestra: Així parlà Zaratustra: Un llibre per a tothom i per a ningú (18). Prenent en préstec el que va dir Jaume Perich d'El Capital de Karl Marx: un dels llibres que més ha fet parlar i menys ha fet llegir, es podria dir el mateix d'aquest llibre, al que tothom li ha donat la interpretació que bonament li ha vingut de grat.

Sense oblidar a la germana de Nietzsche, la seva adhesió a la causa nazi i la manipulació que va fer de l'obra i del pensament del seu germà (19), pots trobar un munt de disbarats que s'han dit d'ell a la literatura, a la premsa i fins i tot a Youtube. Ara bé, en aquest terreny, he de dir que no puc sinó recomanar-te la lectura d'un article absolutament delirant que José Antonio Luna va publicar en 2019 a eldiario.es: La filosofía tras 'Alien': el octavo pasajero era Nietzsche (20).

Si Nietzsche encara estigués al país, probablement aniria a veure'l i l'invitaria a beure unes birres que prendríem mentre li ensenyava l'article traduït amb Google Translator. Estic gairebé segur que passaríem una tarda genial.


  1. Wikipedia: Friedrich Nietzsche [en] [fr] [es] [ca
  2. The Big Bang Theory: The Good Guy Fluctuation, Season 5, Episode 7 - Aired October 27, 2011
  3. Wikipedia: Nihilism  [en] [fr] [es] [ca]
  4. Grau Santos: El humor y la alegría en Nietzsche. El desafío del nihilismo, elcultural.com, 21.06.2000
  5. Wikipedia: Elisabeth Förster-Nietzsche [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Sils-Maria [en] [fr] [es] [ca]
  7. Robert Maggiori: Nietzsche à Sils-Maria, Libération, 21.07.2010 
  8. Wikipedia: Richard Wagner [en] [fr] [es] [ca] || Metin Arditi: Dictionnaire amoureux de la Suisse, Plon, 2017
  9. Célébrités en Suisse: Friedrich Nietzsche, switzerlandisyours.com. Et proposo donar un cop d'ull comparatiu al llistat de les "celebritats" que han viscut al nostre país i que recull aquesta pàgina. Aquí ho deixo  
  10. Yelmarc Roulet: Une idylle au cœur du fracas wagnérien, Le Temps, 16.07.2012 
  11. France Farago; Eloïse Libourel: Les frontières - Concours commun IEP, SEDES, 2011, veure Chap 2.1 - Un fervent européen, cosmopolite et "antipolitique", frontalier permanent i Chap 2.2. - La haine  du nationalisme et de son corollaire: l'antisémitisme.
  12. Álvaro Cortina: Nietzsche y Wagner: entre el Lago de los Cuatro Cantones y el primer Festival de Bayreuth, JotDown, Septiembre 2012
  13. Jean Blain: Sur les traces de Nietzsche, L'Express, 01.02.2009
  14. François Bostnavaron: Sils-Maria, de Nietzsche à Olivier Assayas, Le Monde, 03.09.2014
  15. Bernard Wuthrich: Dans les pas de Friedrich Nietzsche en Engadine, Le Temps, 28.10.2019
  16. Nietzsche-Haus: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Pots trobar una resumida guia de viatge a Philippe Viguié-Desplaces: À Sils-Maria, dans les pas de Nietzsche, Le Figaro, 05.02.2013
  17. Olivier Pauchard, Luigi Jorio: Le réveil alpin de Friedrich Nietzsche, SwissInfo, 01.10.2004
  18. Wikipedia: Així parlà Zaratustra [en] [fr] [es] [ca]
  19. Jaume Pi: La hermana que ‘convirtió’ a Nietzsche en nazi, La Vanguardia, 23.05.2020
  20. José Antonio Luna: La filosofía tras 'Alien': el octavo pasajero era Nietzsche, eldiario.es, 24.09.2019

Friday, May 22, 2020

calexico - splitter

Calexico - Splitter, Youtube, 07.09.2012

Pots trobar a Vimeo la historia d'aquest clip, rodat per una realitzadora murciana domiciliada a Barcelona: Paloma Zapata

One hand on the hammer, one foot by the door
Pushed by the wind, fed by the need for moving on,
Moving on to nowhere

Out in the cafe, working in the grove
Guarding the port of the future you sold

Holding on, holding on to no one

Thursday, May 21, 2020

amics, coneguts i desconeguts

Pàgines visitades per país 15.04-15.05.2020

De tant en tant m'agrada donar un cop d'ull a les estadístiques de les visites del blog. Es tracta d'informacions anònimes on mai es precisa ni el nom ni l'adreça dels visitants. Si mai hagués tingut el més mínim dubte que ningú és profeta al seu país, aquestes no fan sinó confirmar-ho. Ara bé, t'enganyaria si et digués que les del darrer mes m'han deixat indiferent. Si et mires la imatge amb què he obert aquest article comprendràs el motiu.

Si, tret de molt rares excepcions, les pàgines del blog estan redactades en català, imagino que el fet que gairebé el 60% de les pàgines visitades ho siguin des d'un navegador Chrome amb la traducció automàtica activada deu simplificar enormement que gent de països tan llunyans com el Turkmenistan puguin llegir-les sense dificultat. 

Un altre aspecte de les visites que tampoc m'ha deixat indiferent és que la majoria d'aquestes s'han fet des d'ordinadors equipats amb els sistemes operatius Windows i macOS, seguit dels mòbils equipats amb versions d'Android anteriors a la 9.0. Com ja et pots imaginar, el fet de rebre un nombre molt limitat de visites des d'iPhones no ha estat cap sorpresa.

Pàgines visitades per OS 15.04-15.05.2020

Un punt que sí que m'ha sorprès és que l'article més visitat, i de lluny, sigui aquest: Non mais, c'est quoi cette histoire du bio?, publicat el 1er de setembre del 2016.

Però hi ha coses que les estadístiques del blog no poden dir. Com ara que, per un motiu que desconec, moltes de les persones -amics, coneguts o desconeguts- que em comenten què els ha pogut semblar algun dels articles, en lloc de deixar un comentari al blog, prefereixen comunicar-m'ho per canals com whatsapp (amics i/o coneguts) o gmail (amics i/o coneguts, i desconeguts que des d'aquest moment deixen de ser-ho). Deixa'm afegir que alguns d'ells aprofiten el fet de deixar-me un comentari per enviar-me documents i/o enllaços vers documents o informacions de les quals no havia tingut compte en la publicació dels articles, sovint perquè no les coneixia.

A la satisfacció de saber que hi ha gent amb la qual puc compartir les meves idees, s'afegeix doncs la de poder debatre aquestes, des de l'amistat i el respecte, també amb aquella gent amb qui no les comparteixo.

Només puc afegir que, tot plegat, m'enriqueix enormement en el terreny personal, i molt sovint també en el professional. Sols m'entristeix un xic que aquesta relació bilateral no pugui ser multilateral i compartida per totes les persones que em contacten. Però és la seva elecció i la respecto.

Tuesday, May 19, 2020

espanya i les fonts de generació renovable

Image by seagul from Pixabay

El passat 28.02.2020, el BOE publicava l'ordre que actualitzava la retribució a les instal·lacions de producció elèctrica amb renovables, cogeneració i residus, que es veia rebaixada en un total de 2.428 milions d'2020-2022 respecte al que van percebre el 2019. Amb aquesta ordre s'actualitzaven els paràmetres pels quals es retribueix a aquestes instal·lacions perquè puguin complementar els ingressos que obtenen en el mercat per la venda de l'energia i cobrir els seus costos, assolint la rendibilitat raonable que els reconeix l'actual normativa (1).

En contrast amb l'apocalíptic titular que li dedicava El Periódico de la Energía a aquesta notícia (cf. 1), una setmana després eldiario.es ens deia que durant el mes de gener les fonts de generació renovable ja suposaven el 50,2% de la potència instal·lada a Espanya (2).

Pocs dies després El Periódico de la Energía ens deia què: en els últims 10 anys el cost de l'energia solar fotovoltaica ha caigut un 90% i que hom espera noves reduccions en el preu de les instal·lacions a gran escala fins el 2030 en molts mercats. Aquest preu està per sota de el cost de qualsevol altra font de generació, de manera que totes les altres tecnologies de generació hauran de competir amb l'energia solar fotovoltaica. L'energia solar ja és líder en costos en molts mercats en l'actualitat, i la millora contínua en tecnologia i economies d'escala serà el punt de referència de preus en molts més mercats en la propera dècada (3).

Per seguir amb El Periódico de la Energía, afegir que el passat 07.04.2020 un nout article ens deia que, seguint la tendència internacional, Espanya havia incrementat la seva capacitat en energies renovables en més de 6 GW. Un impuls que li va permetre desplaçar a França i col·locar-se en el desè lloc d'el Top 10 mundial per capacitat renovable instal·lada, amb un total de 54.592 MW, trepitjant-li els talons a Itàlia i Rússia (4). Al mateix article, unes taules comparatives a escala internacional, permeten constatar que la posició d'Espanya millora al rànquing mundial per capacitat eòlica, on ocupa un meritori cinquè lloc en la classificació, amb un total de 25.553 MW. Pel que fa a la tecnologia solar, Espanya ocupa una meritòria novena posició, amb un total de 11.065 MW, després d'haver augmentat la capacitat instal·lada en una mica més de 4.000 MW (4).

Per seguir amb El Periódico de la Energía, i pel que fa a les critiques relacionades amb les energies renovables i el problema de l'emmagatzemament de la producció de les grans quantitats d'electricitat que poden produir en condicions meteorològiques favorables, un article publicat a finals del mes d'abril ens deia que Espanya es podria convertir en la gran bateria d'Europa gràcies a les centrals hidroelèctriques reversibles (5) que permeten bombejar l'aigua als embassaments en períodes de punta de producció i tornar a passar-la per les turbines en períodes de baixa producció (6): Espanya podria convertir-se en la gran bateria d'Europa si es tenen en compte els projectes de de centrals reversibles anunciats. En el total de la Unió Europea ja s'han anunciat 19 GW de nous projectes, la majoria d'ells a Espanya i Alemanya. Si es sumen tots aquests projectes, Espanya aconseguiria gairebé els 14 GW de bombament hidroelèctric instal·lats. És a dir, gairebé el doble de l'actual potència instal·lada d'energia nuclear.

Tornant a la notícia amb que havia obert aquest article, el BOE anunciava una reducció de les subvencions a les renovables perquè aquest sector està funcionant a Espanya, si em permets l'expressió, a tota pastilla i cada cop necessita menys subvencions. Subvencions sense les quals, i durant massa anys, se'ns havia repetit el mantra que mai no funcionaria.

I com ja has pogut entreveure en aquest article i pots veure amb més detall a les fonts, el dia que Espanya s'ataqui a la seva assignatura pendent amb l'energia solar, els resultats podrien ser espectaculars (7) (8) (9) (10).

De totes maneres, val més no fer cap pronòstic basant-nos en aquestes informacions, car ningú sap que ens espera al futur. I si no em creus, estic segur que a l'U.S. Energy Information Administration (EIA), hi ha tot un equip d'economistes fent cua per cobrar l'atur, a causa d'unes previsions que segurament hauran arruïnat a més d'un inversor als USA (11).

Perdona si t'he fet perdre el temps amb tota aquesta brasa. Ara, si ho prefereixes, pots seguir llegint a qualsevol diari espanyol lo malament que va tot i què li ha dit aquest a aquella i tal i qual. Jo seguiré llegint el que els periodistes d'aquests diaris anomenen les fake news dels comptes Twitter als que estic subscrit i compartint amb tu aquells articles que hagin despertat el meu interès.


Nota: Pots trobar aquestes i altres referències al meu magazín a Flipboard: Energy
  1. El Gobierno asesta un tijeretazo de 2.400 millones a renovables y cogeneración hasta 2022, El Periódico de la Energía, 28.02.2020
  2. Antonio M. Vélez: Las renovables ya superan la mitad de la potencia eléctrica instalada en España, eldiario.es, 03.03.2020
  3. Una fotovoltaica imbatible en precios multiplicará su capacidad mundial por siete hasta 2030, El Periódico de la Energía, 09.03.2020
  4. España entra en el Top 10 mundial de capacidad renovable con un total de 54.592 MW, El Periódico de la Energía, 07.04.2020
  5. Veure Le chantier de Nant de Drance, publicat en aquest blog el 13.08.2015
  6. España podría convertirse en la gran batería de Europa gracias al bombeo hidroeléctrico, El Periódico de la Energía, 20.04.2020
  7. José A. Roca: Las 20 mayores plantas fotovoltaicas del mundo: India manda en el ranking y España entra en el Top 20, El Periódico de la Energía, 18.05.2020
  8. Ana Bornay: El sector de las renovables podría crear más empleo con una regulación estatal estable, El Confidencial, 18.03.2020
  9. Veure Energia solar - Aplicacions pràctiques, publicat en aquest blog el 07.04.2020
  10. Veure Onyx Solar: un vídeo corporatiu molt interessant i Onyx Solar - Building integrated photovoltaics, publicats en aquest blog el 24.02.2014 i el 14.03.2018
  11. Veure 2020 sera l’année des énergies fossiles, publicat en aquest blog el passat 20.01.2020

Monday, May 18, 2020

kevin costner and modern west - red river

Kevin Costner and Modern West - Red River, Youtube, 23.10.2010
Kevin Costner & Modern West live in concert. AVO Basel- October 15th 2009 Switzerland

Kevin Costner té 65 anys. Fa 16 que es va casar amb la seva segona dona. Tres anys després de fer-ho, aquesta el va encoratjar a comprar-se una banda de Country.

Si, jo també he sentit parlar de la crisi que arriba a totes les parelles després dels tres anys d'estar junts, també què hi ha dones que poden estar tan fartes de veure el marit per casa que acaben per buscar-li un hobby, però estic gairebé segur que cap d'aquests no va ser el cas dels Costner.

Just per l'anècdota, avui m'agradaria compartir amb tu un tema que Costner i la seva banda: Modern West van interpretar el 25.10.2009 a l'Avo Session Basel, també conegut com la Baloise Session.

Cas que t'interessi, pots seguir la "carrera musical" de Costner en aquest enllaç. Però personalment et suggereixo aquest altre enllaç, on pots trobar un munt d'enregistraments brutals dels concerts de la Baloise Session

Sunday, May 17, 2020

alaska, là où le soleil ne se couche jamais

Echappées belles - Alaska, là où le soleil ne se couche jamais, Youtube, 25.08.2015

Jérôme prend le bus direction le centre ville d'Anchorage, en Alaska. Il ira a Cooper Lake tenter de voir des ours. Il survolera Knik River en hélicoptère. Il sera ébahi devant la beauté des glaciers et des baleines. La nature sauvage de l'Alaska et ses habitants atypiques ...

Friday, May 15, 2020

gaël faye - petit pays

Gaël Faye - Petit Pays, Youtube, 12.03.2012

Avui m'agradaria compartir amb tu un dels temes que més m'agraden de Gaël Faye. Un músic que va néixer el 1982 al Burundi, d'una mare ruandesa i un pare francès. I que després de l’esclat de la guerra civil a Burundi el 1993 i del genocidi dels tutsi a Rwanda el 1994, va emigrar amb els seus pares a França el 1995, als 13 anys.

A França va descobrir el rap i el hip-hop, estils en els que va trobar una manera d’externalitzar el dolor del seu exili, reconstruir-se i retrobar la seva identitat. Després d'obtenir un màster en finances i va treballar durant dos anys a Londres per a un fons d'inversió. Finalment, va decidir deixar aquesta feina per dedicar-se a la música.

Thursday, May 14, 2020

don't feed the troll


Com a la majoria dels usuaris de Twitter, sovint m'ha arribat d'estar llegint un post o un fil interessant i veure desembarcar una sèrie d'imbècils que deixen en els seus missatges una desagradable càrrega d'odi i d'intolerància.

Passat el temps en què hi havia gent que intentava dialogar amb ells, hom va seguir amb la idea d'ignorar-los seguint la consigna: "Don't feed the Troll". No va ser suficient, van intensificar els missatges d'odi i van desembarcar amb un exèrcit de robots sovint carregats de tota mena de banderetes.

Fervent defensor de la llibertat d'expressió em vaig sentir molt malament el primer cop que vaig bloquejar-ne un. Després ja vaig seguir fent-ho sense cap sentiment de culpabilitat. Però vaig acabar amb el sentiment de què, més en bloquejava, més en sortien.

Finalment, vaig seguir un consell que, per ara, sembla funcionar:

Pots escollir les opcions que et semblin més adients. Per començar, jo he seleccionat silenciar les notificacions dels comptes que:
  • Utilitzen una foto de perfil predeterminada.
  • No han confirmat el seu correu electrònic.
  • No han confirmat el seu número de telèfon.
Segons el dia, també silencio aquells que utilitzen un nou compte. Naturalment, aquest filtre no elimina tots els imbècils de Twitter, així que segueixo fent ús del bloqueig selectiu d'usuaris.

Si, jo també conec la famosa frase de Noam Chomsky que diu que: Si no creiem en la llibertat d'expressió per a la gent que menyspreem, no creiem en ella per res. Però ell també deu saber que aquest raonament no va despertar mai un gran entusiasme entre els jueus que, com els seus pares, van haver de sortir per cames d'Ucraïna a principis del s. XX per emigrar als USA. O entre aquells que, no havent pogut emigrar, van acabar vestits amb un pijama de ratlles als camps d'exterminació.


Wednesday, May 13, 2020

rockin' in the free world

Neil Young - Rockin' In The Free World, Youtube, 01.02.2012

Un amic a qui feia temps que no veia em va proposar celebrar per anticipat el meu aniversari al primer concert que Neil Young (1) donava a Barcelona, el 24 d'abril del 1987. A diferència del que passaria l'endemà a la Casa de Campo de Madrid (2), el Palau d'Esports de Barcelona, tot i ser divendres, no estava ple: a penes 6.000 persones (3).

Per fer ras i curt, el concert no em va agradar. El Palau semblava buit i sense ambient. Neil Young no semblava massa fi, com si diguéssim. L'absència per causes majors de Danny Witten es notava molt als Crazy Horse. També hi havia el tema de les 2.300 peles que havia costava l'entrada d'un concert organitzat, as usual, per Gay & Company. La barreja d'estils del repertori i la barreja entre els acústics íntims i temes fent petar un equip carregat de decibels a un Palau de dimensions exigües, em va acabar de des-concertar.

Hi ha etapes i temes de la carrera de Neil Young que m'han agradat molt i molt, i d'altres que he decidit oblidar. En 1989, Young va treure un dels temes que més em van agradar: Rockin' In The Free World (4) (lletra), i el va publicar a Freedom (5), l'àlbum que el va tornar a catapultar al davant de l'escena després d'una dècada per oblidar.

Un dels més grans sarcasmes d'aquest tema es va ser que va ser utilitzat a la campanya de les primàries americanes que va precedir a la pandèmia tant per Bernie Sanders, de qui Young es va manifestar partidari, com per Donald Trump que, finalment, es va fer amb la llicència per seguir-lo utilitzant a la seva campanya.

Potser és per aquest motiu que prefereixo sentir la versió que va fer un redskin (7): Tim Steinfort, que també és autor d'altres temes amb els que m'identifico força més que amb una part del públic que va als seus concerts:  Dear God i Freedom, que pots trobar més abaix i del qual et recomano donar un cop d'ull a la lletra.

Haymaker - Rocking in a free world (Neil Young cover), Youtube, 15.05.2018

Tim Steinfort - Freedom, Youtube, 01.07.2016


  1. Wikipedia: Neil Young [en] [fr] [es] [ca]
  2. Santiago Alcanda: Como un huracán, El País, 27.04.1987
  3. Jordi Bianciotto: L'estrena de 'cavall boig', El Periódico, 30.05.1987
  4. Wikipedia: Rockin' In The Free World
  5. Wikipedia: Freedom
  6. Wikipedia: Redskins [en] [fr] [es] [ca
  7. Tim Steinfort: Facebook || Youtube || Wikipedia:  only in french [fr] || antisistema-borrachosorugullosos.blogspot.com

Tuesday, May 12, 2020

switzerland - biosafety level 4

Le Temps - En Suisse, un labo «haute sécurité», Youtube, 08.05.2020

No s'ha dit gran cosa sobre el fet que la ciutat de Wuhan (1), des d'on va partir la pandèmia del coronavirus (2), és també un dels quatre grans nodes logístics del transport per ferrocarril de la Xina. Tampoc que és des de Wuhan que, des del 2014, i almenys dos cops per setmana des d'abril del 2016, una línia mercaderies enllaça aquesta ciutat amb Duisburg (RFA) i Vénissieux (França), en un trajecte que dura 15 dies (3), molt més avantatjós que els 30 dies que normalment prenen a un vaixell arribar des de la Xina fins el cor d'Europa (1 [fr]) . Òbviament, tampoc s'ha dit gran cosa sobre el fet que el tràfic de mercaderies entre Wuhan i la RFA i França es va interrompre durant el confinament d'aquella ciutat xinesa, i que va reprendre a finals del mes de març (4), dies abans que acabés el confinament de la ciutat a principis del mes d'abril.

Del que sí que ens ha parlat la premsa és de les acusacions del govern americà a les autoritats xineses, segons les quals el coronavirus hauria sortit d'un laboratori del Wuhan Institute of Virology (6). Més concretament d'un laboratori amb el més alt nivell de bioseguretat P4 (7) d'aquest centre.

De laboratoris amb un nivell de seguretat tan elevat no hi ha gaires al món, i la taula que pots trobar d'aquests laboratoris a la versió en francès de Wikipedia (7) s'ha d'agafar amb pinces. En tot cas, Espanya encara no en té cap (8) i potser valdria la pena saber com i on s'estan investigant les futures vacunes pel tractament de la pandèmia en aquest país car, com diem per aquí: Le chemin de l’enfer est pavé de bonnes intentions.

Pel que fa a Europa, Nature publicava en 2009 un article (9) que presentava un projecte: European research infrastructure on highly pathogenic agents (10) que tenia entre els seus objectius el de posar en xarxa tots els laboratoris europeus amb més alt nivell de seguretat. No he seguit la seva evolució, però no veient entre els membres del projecte ni a la RFA ni al Regne Unit, tinc el sentiment que l'objectiu del projecte no ha reeixit. Quatre anys més tard, PLoS publicava un article on es presentava una Xarxa de laboratoris de l'UE de nivell bioseguretat-4 (11): vuit laboratoris, dels quals dos es troben a la Gran Bretanya.

A Suïssa, el laboratori amb el més alt nivell de bioseguretat (P4) és l'ABC Zentrum del Labor Spiez (12), que es troba prop de la riba del Llac de Thun, al cantó de Bern. Guillaume Carel, periodista de Le Temps, deia al principi del vídeo amb el qual he obert aquest article (13) que anava a presentar-nos la missió i el funcionament d'aquest tipus de laboratoris.

Havent treballat amb dos físics que havien fet el seu servei militar a Spiez i que mai no van obrir boca sobre el que es feia en aquelles instal·lacions (tampoc mai ningú els hi va demanar) se'm va fer molt estrany que l'exèrcit obris a un periodista les portes d'un laboratori especialitzat en amenaces atòmiques, biològiques i químiques. Vaig sortir de dubtes quan el periodista diu que no va poder entrar a l'interior de les instal·lacions per motius de seguretat  i es va haver de limitar a entrevistar el viròleg Christian Beurel, que actualment està investigant el COVID-19.

D'aquesta entrevista retindré que la protecció d'aquest tipus de laboratoris és màxima. Però a l'exèrcit suís saben que el risc zero de què un virus pugui escapar d'aquest tipus de laboratoris no existeix enlloc. Al govern americà poden sospitar que el virus es va escapar del Wuhan Institute of Virology però, pels motius que sigui, i poden ser insospitats, no sembla que estiguin en condicions de provar-ho. Al govern xinès ho neguen però, pels motius que sigui, i poden ser insospitats, tampoc sembla que estiguin en condicions de demostrar-ho.

Qualsevol que sigui l'de la pandèmia, hi ha gent competent que segueix buscant solucions enllà on els incompetents només segueixen buscant culpables. I, francament, el virus pot haver arribat a Europa per on menys hom s'ho espera.

De totes maneres, a Suïssa ahir van tornar a obrir bars, restaurants, comerços, escoles ... Pel que fa als bars i restaurants ..., no vaig veure ningú entre els empleats i els clients amb una mascareta que, d'altra banda, no té cap sentit en aquest tipus de locals. Mentrestant, sembla que el nombre de contaminats ha tornat a pujar per tot arreu.

Es una opinió molt personal, però crec que a la gent se li'n fot tant l'origen de la pandèmia com la fi d'aquesta. Potser ha arribat el moment de sensibilitzar-la organitzant una marató on els runners solidaris participarien per recollir fons destinats a lluitar contra la pandèmia, mentre els sanitaris els aplaudirien al llarg d'un recorregut que passaria pels hospitals de les viles.


  1. Wikipedia: Wuhan [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: COVID-19 [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure en aquest blog La nova ruta de la seda ... i China: Geopolitical of high-speed trains, publicats respectivament el 25.08.2013 i el 25.08.2014
  4. Marieke van Gompel: First freight train on its way from Wuhan to Europe, RailFreight.com, 28.03.2020
  5. Lily Kuo and Lillian Yang: 'Liberation' as Wuhan's coronavirus lockdown ends after 76 days, The Guardian, 07.04.2020
  6. Veure La doctora Shi Zhengli, publicat en aquest blog el 22.04.2020
  7. Wikipedia: Biosafety Level [en] [fr] [es] [ca
  8. Samuel del Río and Paloma Rodríguez Paulete: ¿Dónde se guardan en España los virus más peligrosos para el ser humano?, COPE, 06.03.2020
  9. Declan Butler: European biosafety labs set to grow, Nature, 11.11.2009
  10. ERINHA Project: Home Page
  11. Carla Nisii et al.: Biosafety Level-4 Laboratories in Europe: Opportunities for Public Health, Diagnostics, and Research, PLoS Pathog. 2013 Jan; 9(1): e1003105. Published online 2013 Jan 17. doi: 10.1371/journal.ppat.1003105
  12. Spiez, myswitzerland.com || Wikipedia: Laboratoire de Spiez
  13. Le Temps - En Suisse, un labo «haute sécurité», Youtube, 08.05.2020

Monday, May 11, 2020

earl scruggs - foggy mountain breakdown

Earl Scruggs And Friends - Foggy Mountain Breakdown, Youtube

Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo que va guanyar un Grammy en 2002. Enregistrat en 2001 és un homenatge a un dels temes més coneguts del Bluegrass: Foggy Mountain Breakdown, creat en 1949 per una de les llegendes d'aquest estil musical: Earl Scruggs

Seguint l'esquema clàssic de l'actuació d'una banda de bluegrass i els "solos" dels seus virtuosos tancat pel "solo" del lider de la banda, el vídeo presenta una selecció de músics que probablement no t'esperaves. Entre altres, l'actor Steve Martin al segon banjo; la guitarra llegendària del britànic Albert Lee, Vince Gill i un dels fills d'Earl: Randy Scruggs a les guitarres; a la mandolina en Marty Stuart, que ja hem vist córrer per aquest blog; Jerry Douglas al dobro, Leon Russell a l’orgue; un altre fill d'Earl: Gary Scruggs a l'harmònica, i al piano un Paul Shaffer que segurament recordes del film: Blues Brothers 2000.

Sunday, May 10, 2020

fromage d'alpage - l'etivaz

Fromage d'alpage - L'Etivaz AOP, Youtube, 29.10.2014

L’Etivaz AOP est un fromage d'alpage à pâte dure, fabriqué au lait cru de mai à octobre, dans plus de cent alpages des Alpes Vaudoises, en Suisse. De goût franc et aromatique, fruité, avec un léger goût de noisette, qui varie selon le terroir des différents alpages. La pâte est de couleur jaune ivoire, les meules pèsent de 15 à 35 kg. L’Etivaz AOP est affiné pendant 5 et 13 mois et se conserve très bien. La production de l'été oscille entre 400 et 430 tonnes, soit 17'000 à 19'000 pièces. (L'Etivaz AOP)

Pays-d'Enhaut: Terre de Traditions - La vie à l'alpage, Youtube, 03.05.2018


Voir aussi Fabrication du fromage: manuelle et automatisée, publié dans ce blog le 20 Mars 2018

Friday, May 8, 2020

la complainte du partisan

Leonard Cohen - The Partisan (Subtitulado), Youtube

La Complainte du partisan (1) és una cançó escrita a Londres el 1943 per dos francesos exiliats. Va ser difosa per primera vegada a la BBC i destinada a la França ocupada. Es va convertir en una cançó molt popular a França en la dècada de 1950, però van ser Joan Baez i, sobretot, Leonard Cohen, qui la van popularitzar fora del món francòfon.

El vídeo amb què he obert aquest article és una veritable joia que vaig descobrir una tarda del confinament, passejant-me indolentment per Youtube: una gravació realitzada per la TV publica francesa en 1969! Una de les versions de Leonard Cohen que més m'agraden d'aquest tema.

Però segueixo pensant que la lletra de la versió original en francès té una càrrega emocional brutal i premonitòria. Particularment la seva estrofa final, que mai no puc sentir sense que m'envaeixi una gran emoció (2):
Le vent souffle sur les tombes
La liberté reviendra
On nous oubliera
Nous rentrerons dans l'ombre
Les Compagnons de la Chanson - La complainte du partisan, Youtube


  1. Wikipedia: Complainte du partisan
  2. Paroles de La Complainte Du Partisan

Thursday, May 7, 2020

switzerland - august 2019

Jeff Amador: Switzerland in 4K, Youtube, 08.09.2019 (Filmed in August 2019)
Featuring: Wengen, Lauterbrunnen Valley, Lucerne, Iseltwald, Schilthorn Piz Gloria,
Mürren, Bachalpsee Lake, Oescheninsee, Zermatt, Matterhorn, Bern, First Cliff Walk, Grindelwald, Zurich

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Wednesday, May 6, 2020

georges brassens - mourir pour des Idées

Georges Brassens - Mourir Pour Des Idées, Youtube

Un altre post dedicat a Georges Brassens (1). El tema d'avui, un que sempre he cregut que estaria bé passar a les classes d'educació cívica. No aniré més lluny perquè no tinc ganes de polèmiques gratuïtes amb cap carallot que faci part de la secta dels Iluminati sense ser-ne conscient. Només deixa'm afegir que pots trobar la lletra original en francès del tema al vídeo de Youtube punxant a l'enllaç "Plus" (2), i una traducció més o menys decent en català en aquest enllaç (3).

Et passo algunes estrofes amb una traducció aproximativa:
Morir per una idea, la idea és excel·lent
Per no haver-la tingut, vaig estar a punt de morir,
ja que els qui la tenien -un fotimer de gent-
llançant udols de llop em van saltar al damunt (...)
Si el fet és que ningú no perd res amb l’espera,
més val no tenir pressa per anar a jeure al taüt.
La idea per la qual mor qui corre i s’esvera,
si avui té algun valor, demà ja l’ha perdut.
I és que si hi ha una cosa amarga, que hom lamenta,
és retre a Déu l’esperit, i adonar-te en morir,
que t’has equivocat d’idea i de camí.
Morim per una idea, d’acord, però de mort lenta (...).

D’idees que reclamin el suprem sacrifici,
no importa quina secta en té un bon grapat.
I aquest és el dilema de qualsevol novici:
‎“Morim, d’acord. Però quina idea bé s’ho val?”
Com totes semblen filles d’una única placenta,
quan les veu arribar amb la seva gran bandera,
el savi, tot dubtant, dona voltes al forat.
Morim per una idea, d’acord, però de mort lenta (...)

Vosaltres, calafocs, apòstols de la gesta,
si tant voleu morir, podeu passar els primers.
Però si us plau, recony, deixeu viure a la resta:
la vida és l’únic luxe que trobem aquí abaix.
I és que la Mort vigila, sempre sagaç i atenta,
i mai no ha demanat que li aguantin la falç.
Prou de dansa macabra entorn dels cadafals!
Morim per una idea, d’acord, però de mort lenta.

  1. Veure Georges Brassens - Les copains d'abord, publicat en aquest blog el passat 27.02.2020
  2. Georges Brassens - Mourir Pour Des Idées, Youtube
  3. Mourir pour des idées (traducción al Catalán), lyricstranslate.com

Monday, May 4, 2020

slim paul - stuck in my own city

Slim Paul - Stuck In My Own City, Youtube, 25.12.2018

Si fa uns dies et parlava d'una banda de Tolosa de Llenguadoc: Scarecrow (1), activa des del 2007 al 2016, avui m'agradaria compartir amb tu un tema de la carrera en solitari d'un dels membres d'aquella banda: Slim Paul (2), la veu del blues d'aquella banda (3).


  1. Veure Scarecrew, publicat en aquest bloc el passat 28.04.2020
  2. Slim Paul: Home page, Youtube, Facebook,
  3. Slim Paul-Le Blues de Scarecrow en album solo, Break-Musical, 15.11.2017

Friday, May 1, 2020

boikot - jarama

Boikot - Jarama (Videoclip Oficial), Youtube, 24.03.2017

El mes de març de 2017, Boikot (1), una banda punk de Madrid, presentava el curtmetratge Jarama (2). Rodat a Irlanda, aquest clip inclou algunes imatges del curtmetratge i és un homenatge als irlandesos que van lluitar en Febrer del 1937 amb les Brigades Internacionals a la Batalla de Jarama (2), molt a prop d'on ara es troba Rivas-VaciaMadrid (3).

Un detall per la memòria històrica és que, entre els irlandesos que van combatre a la Batalla del Jarama, hi havia els que van lluitar per defensar la República amb les Brigades Internacionals (4), enquadrats a la Columna Connolly (5) (6) (7), que fan l'objecte de l'homenatge del clip i del curtmetratge.

Però també hi havia els que van lluitar donant suport als feixistes amb la Brigada Irlandesa (8) enquadrada a la Legió com la XV Bandera, una unitat formada pel dirigent feixista irlandès Eoin O'Duffy, qui prèviament a la creació d'aquesta unitat, també havia organitzat els grups de Camises Blaves i de Camises Verdes (9) a Irlanda.


  1. Wikipedia: Boikot [en] [fr] [es] [ca]
  2. Jarama. El cortometraje de Boikot, Youtube, 18.02.2018
  3. Wikipedia: Batalla del Jarama || Robert Doyle: Jarama, in Irish Freedom, Feb. 1944 (Ireland and Spanish Civil War)
  4. Wikipedia: Rivas-VaciaMadrid
  5. Wikipedia: Brigadas Internacionales [en] [fr] [es] [ca]
  6. Connolly Column: Home Page  || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca
  7. Wikipedia: Wikipedia: Irish socialist volunteers in the Spanish Civil War
  8. Ireland and the Spanish Civil War|| Volunteers on the Left/Republican side in Spain
  9. Wikipedia: Irish Brigade [en] [fr] [es] [ca]
  10. Apart de les camises negres, les brunes i les blaves, cal recordar que les camises verdes també van tenir un cert èxit entre els moviments feixistes europeus dels anys 30's.