la valse des continents (2/2)

France 3 Corse - Savez-vous que la Méditerranée s'est déjà....asséchée?, YouTube, 16.03.2019

@daveguasch

Fa uns dies et recomanava veure una sèrie d'Arte TV: La valse des continents (1) i t'explicava el meu interès per la deriva continental i la tectònica de plaques (2). Si fa temps que em segueixes en aquest blog segur que ja has vist alguns articles que he anat publicant sobre aquest tema. Si no és el cas, et proposo donar un cop d'ull als següents:

• 05.03.2021 - Sobre la tectònica de plaques 
  
• 03.03.2019 - Països i fronteres d'aquí 100 milions d'anys
• 13.02.2018 - Le risque sismique en Suisse   
• 11.09.2016 - Pangaea ultima: only one continent again?
• 05.03.2015 - The Continental Drift (2/2)
• 04.03.2015 - The Continental Drift (1/2)
  
• 13.11.2014 - About 530 million years ago: the Cambrian explosion
• 03.07.2014 - New theory of Ice Age

Si no és abusar molt de la teva paciència i abans de passar al tema que avui m'agradaria compartir amb tu, també m'agradaria proposar-te la lectura d'un article que Investigación y Ciencia va publicar fa uns dies: El origen de la tectonica de placas. Se establece el momento preciso en que la corteza de la Tierra se resquebrajó y puso en movimiento (3).

El dessecament del mar Mediterrani
Però avui m'agradaria compartir amb tu un episodi geològic que va provocar el dessecament d'extenses zones del mar Mediterrani.

Tornem a la sèrie de vídeos que dona nom a aquests articles. Al minut 12:00 de l'episodi: L'Europe d'aujourd'hui de la sèrie La valse des continents (4) aprenem la descoberta en 1968 d'una capa de sal d'1 km de gruix al fons de la Mediterrània.

ARTE Découverte - L'Europe d'aujourd'hui | La valse des continents | ARTE, YouTube, 02.02.201

Una capa de sal que, a causa de la tectònica de plaques, podem trobar a la superfície en alguns indrets, com ara a Realmonte (Sicília, Itàlia).

Onda TV Sicilia: Una cattedrale di sale dentro una miniera, YouTube, 04.05.2017

Aquesta capa de sal es va crear durant l'episodi geològic que correspon al dessecament d'extenses zones del mar Mediterrani: el Messinià (a finals del Miocè). Un episodi també conegut com la Crisi de salinitat del Messinià (5).

Contràriament al que pot fer pensar el vídeo amb què he obert aquest article, el dessecament no es va produir perquè la pressió de la placa africana sobre la placa europea tanqués l'Estret de Gibraltar. I això per una raó molt senzilla. Malgrat la confusió que hom pot trobar a la majoria d'articles i vídeos de divulgació científica, l'Estret de Gibraltar no existia abans de l'episodi: però es va crear a la fi d'aquest. Si llegeixes Wikipedia, et recomano donar un cop d'ull a la versió en espanyol i a les il·lustracions i el vídeo que l'acompanyen.

Daniel Garcia-Castellanos - Messinian salinity crisis animation, YouTube, 10.04.2015

Així doncs, la Crisi de salinitat del Messinià que va provocar l’assecament d'extenses zones del mar Mediterrani, no es va produir pel tancament d'un Estret de Gibraltar que encara no existia tal com el coneixem, sinó pel tancament temporal dels passatges que connectaven la Mediterrània amb l’oceà Atlàntic: el sistema Bètic (a la península Ibèrica) i el Rif (al nord de l'Àfrica), a causa del desplaçament cap al nord de la placa africana fa 6 milions d’anys.

Pel que fa a l'impacte que sobre la salinitat de l'Atlàntic tingués la sedimentació de la sal que es va concentrar al Mediterrani, t'he de confessar que no he llegit encara res. Pel que fa a les hipòtesis que expliquen la Crisi de salinitat del Messinià, et proposo veure el vídeo de PBS que et passo a continuació (no dubtis en activar els subtítols si se't fa difícil seguir l'anglès).

A les hipòtesis tectòniques, el vídeo de PBS afegeix unes hipòtesis climàtiques més que interessants. I sobre l'impacte que va tenir aquesta crisi sobre la fauna europea, dir que el vídeo comença parlant-nos d'una investigació sobre un gros rosegador descobert a Menorca que servirà de pal de paller per l'explicació pedagògica.

Sincerament, et recomano veure aquest vídeo perquè paga la pena!

PBS Eons - That Time the Mediterranean Sea Disappearead, YouTube, 09.01.2020

---

1. La valse des continents, Arte Découverte, 10 vídeos, YouTube 18.02.2021
   
2. Veure La valse des continents (1/2), publicat en aquest blog el 27.04.2021
3. Howard Lee: El origen de la tectonica de placas. Se establece el momento preciso en que la corteza de la Tierra se resquebrajó y puso en movimiento, Investigación y Ciencia, 12.04.2021
   
4. Arte Découverte - La valse des continents: L'Europe d'aujourd'hui, YouTube, 02.02.2021 / t12:00
5. Wikipedia: Messinian salinity crisis [en] [fr] [es] [ca]

the alps are growing taller

Image by Christine Sponchia from Pixabay

@daveguasch

Un article publicat per Live Science (1)  a finals de 2020, ens recordava que, segons estudis precedents, l’elevació vertical observada als Alps era deguda principalment a una compensació isostàtica (2) (3) lligada als processos de la seva erosió.  Però després d'analitzar diferents isòtops en els grans de quars de més de 350 rius que travessen els Alps (4), un equip internacional d'investigadors havia descobert que la tectònica de plaques també seguia explicant aquest fenomen.

La combinació de les forces de la tectònica de plaques (5) i de la compensació isostàtica (cf. 2) no tindria però com a resultat una elevació uniforme dels Alps, car l'erosió observada no és la mateixa a tota la serralada. Així, en alguns llocs com el Valais, l'alçada dels Alps s'estaria reduint com a resultat d'una erosió de prop de 7,5 m /1000 anys. Mentre a l’est de Suïssa, prop del riu Thur, l'erosió seria de prop d'1,4 cm /1000 anys.

Tot i ser unes xifres molt baixes d'erosió, sobretot tenint en compte l'alçada dels Alps i la seva exposició a un clima molt dur, els Alps Centrals seguirien elevant-se aproximadament de 80 centímetres cada mil·lenni, un cop descomptats els efectes de la seva erosió. Sorprenentment, mentre els Alps Centrals seguirien elevant-se, l’erosió i l’elevació estarien en equilibri als Alps occidentals, però l’erosió seria més ràpida que l’elevació als Alps Orientals.

Amb aquests resultats en mà, la pregunta que es van fer els investigadors va ser: per què l’erosió és més important en determinades parts dels Alps que no en d’altres?

Si la pluja i la neu no tenen un efecte fàcilment mesurable sobre l’erosió, sí que el tenen el pendent i la topografia d’una muntanya. Malgrat això els investigadors van realitzar que "els vessants més escarpats" no presentaven una major erosió: "Aquesta va ser una altra sorpresa car pensàvem que un terreny molt escarpat s'erosionaria més ràpidament. Encara no sabem del tot per què no és així i, per tant, caldrà seguir investigant".

---

1. Laura Geggel: The Alps are growing taller, Live Science, 03.12.2020
2. Wikipedia: Isostasy [en] [fr] [es] [ca]
3. Jean-Daniel Champagnac et al.: Erosion-driven uplift of the modern Central Alps, Tectonophysics, Volume 474, Issues 1–2, 2009, Pages 236-249, ISSN 0040-1951, https://doi.org/10.1016/j.tecto.2009.02.024.
4.  Romain Delunel et al.: Late-Pleistocene catchment-wide denudation patterns across the European Alps, Earth-Science Reviews, Volume 211, 2020, 103407, ISSN 0012-8252, https://doi.org/10.1016/j.earscirev.2020.103407.
   
5. Wikipedia: Continental Drift [en] [fr] [es] [ca] || Plate Tectonics [en] [fr] [es] [ca]

la valse des continents (1/2)

ARTE Découverte - Aux origines de l'Europe | La valse des continents | ARTE, YouTube, 01.02.201

@daveguasch

Si ets jove, segurament no has sentit parlar mai del COU (1). Si no ho ets, segurament ja l'has oblidat. Quan vaig inscriure'm al COU vaig escollir l'assignatura de Geologia com optativa, i vaig tenir la sort de tenir una professora que em va descobrir quelcom que havia vist de passada a les classes del batxillerat: la deriva continental i la tectònica de plaques (2).

Mai més vaig veure el paisatge com l'havia vist abans. A partir d'aquell moment tenia una eina que em permetia comprendre millor les descripcions geomorfològiques que acompanyaven els vells mapes de l'Editorial Alpina (3) i podia projectar-me en un passat molt llunyà i a les causes que s'amagaven darrere la morfologia del paisatge actual.

Però també vaig realitzar que vivia a un fotograma d'un llarg film del qual mai no veuria ni l'inici ni la fi. Una sèrie de TV de Carl Sagan que sempre recomano veure a tothom: Cosmos (1980) (4) i un vídeo que jo hauria de veure més sovint: Pale Blue Dot (5), em van acabar de convèncer de la futilitat absoluta de la història de les civilitzacions, de les religions, dels països i de les seves adorades històries i fronteres... Unes escenes més del llarg film que és la història de la Terra.

Vaig retrobar aquella passió per la deriva continental i la tectònica de plaques a la universitat, de la mà d'un professor, més tard també amic: en Manuel Miró (6). Al segon curs que vaig fer amb ell, l'assignatura de Geomorfologia comprenia un treball de camp a una zona que havíem d'escollir i on hauríem d'aplicar tot allò que havíem après a les seves classes i amb les lectures que ens havia passat.

Veure Passats tèrbols (7) a El Geògraf Solitari, 12.12.2008

Un altre cop de sort va ser poder integrar-me a un equip de companys, i futurs amics, que estudiaven arqueologia i que, al llarg del treball de camp i la recollida de mostres, em van aprendre la gran diferència que hi ha entre mirar i veure (7).

També vaig tenir la sort que acollissin amb entusiasme la meva proposta de fer el treball de camp a la zona delimitada pel Mapa Geológico de España. E.1:50.000 - Hoja 252 - TREMP (8). Una zona on podíem trobar roques i materials de les quatre antigues subdivisions del temps geològics: des del primari fins al quaternari. Durant el nostre treball de camp, i gràcies a les mostres que vam recollir, vam poder identificar i explicar les zones de contacte i els seus processos geomorfològics. També identificar aquelles antigues subdivisions del temps geològics en els materials utilitzats per la construcció dels masos i cabanes d'aquella zona.

Amb tota aquesta brasa preliminar he intentat explicar-te tots els sentiments que em passen pel cap quan veig els 10 episodis d'una sèrie d'Arte TV que vull engrescar-te a veure a YouTube: La valse des continents (9).

La valse des continents, Arte Découverte, 10 vídeos, YouTube 18.02.2021

Si has punxat el vídeo amb què he obert el post d'avui i si, tal com l'he configurat, aquest s'ha obert al minut 37:43, hauràs vist a Michel Marthaler, professor de la Université de Lausanne (10) que, des del mirador del Gornergrat (3089 m) (11) ens diu que, als seus peus, el sòl és el d'una plataforma oceànica que es va formar a 3000 m de fondària al secundari. Que, al seu davant, el Monte Rosa (4634 m) està format per roques continentals, granit i gneis, que tenen 400 milions d'anys més que el sol oceànic del Gornergrat. I que, a l'oest, el Matterhorn (4478 m), està format per materials de la plataforma oceànica africana.

En realitat, tot el que diu Michel Marthaler en aquesta escena del vídeo resumeix força bé la tempesta d'emocions que vaig experimentar el primer cop que vaig pujar al Gornergrat (3089 m). L'emoció d'estar veient aquell paisatge amb els peus al que va ser un sol oceànic que es trobava a més de 6 km de fondària quan es va crear. La sensació d'estar veient un paisatge que, senzillament, no existia abans del plegament alpí. L'emoció d'estar al cor dels Alps veient un Matterhorn (4478 m) que havia emergit des de la plataforma oceànica de la placa africana i que havia estat modelat per les glaceres...

Probablement no estava vivint la síndrome de Stendhal (12), però no estava gaire lluny de fer-ho.

---

Altres lectures recomanades:

• Samuel Martínez: ¿Qué son las zonas de subducción y dónde está la más importante del planeta?, InfoLibre, 08.06.2021

---

1. Wikipedia: Curso de Orientación Universitaria
2. Wikipedia: Continental Drift [en] [fr] [es] [ca] || Plate Tectonics [en] [fr] [es] [ca]
3. Editorial Alpina: Home page
4. Wikipedia: Cosmos: A Personal Voyage [en] [fr] [es] [ca]
5. Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 12.12.2018 || Wikipedia: Pale Blue Dot [en] [fr] [es] [ca]
6. Manuel Miró: Dialnet
7. Veure Passats tèrbols (7) a El Geògraf Solitari, 12.12.2008
8. Mapa Geológico de España. E.1:50.000 - Hoja 252 - TREMP, datos.gob.es
9. La valse des continents, Arte Découverte, 10 vídeos, YouTube 18.02.2021
10. Animaux géologiques, Michel Marthaler, RTS, 02.01.2020
11. Veure Matterhorn (4478 m) publicat en aquest blog el passat 14.03.2021
12. Wikipedia: Syndrome de Stendhal [en] [fr] [es] [ca]

can we cool the planet?

Arte Découverte - Pouvons-nous refroidir la planète?, YouTube, 16.04.2021 Nova - Can We Cool The Planet?, YouTube, 20.11.2020

@daveguasch

Cada any, l’activitat humana genera 37.000 miliards de tones de CO₂ que s'afegeixen als 1.000 miliards de tones alliberades a l’atmosfera des de l’inici de la revolució industrial. Un cop emès, el diòxid de carboni pot trigar al voltant d'un mil·lenni a desaparèixer, d’aquí la urgència de trobar solucions si volem deixar un planeta habitable per les generacions futures..

Avui m'agradaria compartir amb tu aquest documental que NOVA va publicar el 11.11.2020 i que Arte TV va difondre fa uns dies (pots trobar els enllaços de les versions en anglès i en francès a la llegenda del vídeo). Ben Kalina i Jen Schneider ens presenten en aquest documental un munt d'iniciatives on investigadors de tot el món participen en la recerca de solucions, no solament per acabar amb les emissions que estem produint actualment, sinó també en la recuperació del CO₂ alliberat a l’atmosfera des de l’inici de la revolució industrial. I entre aquestes iniciatives, vàries que han sortit del politècnic de Zürich.

Un documental molt i molt recomanat, ple de bones notícies. Hi ha solucions per resoldre el problema. Cal doncs agafar el toro per les banyes i aplicar-les amb seny!

---

• Benjamin Storrow: X-Prize Winners Use CO₂ Emissions to Make Concrete, Scientific American, 19.04.2021
• Christine Casatelli: Next Generation Of Climate Pioneers Featured In Latest NOVA Film, 'Can We Cool The Planet?', WGBH, 20.10.2020 

difference between weather and climate

Winter storms don't prove that global warming isn't happening. https://t.co/LDqfq4JH9n pic.twitter.com/ndmLD637Cb

— NOAA Climate.gov (@NOAAClimate) January 29, 2019

@daveguasch

Si en anglès és relativament fàcil diferenciar de què estem parlant quan ho fem del temps (weather) del clima (climate) o del temps cronològic (time), no és tan fàcil fer-ho en llengües d'origen llatí com ara el català, l'espanyol o el francès. Com a prova et proposo traduir en aquestes llengües el text que pots trobar a continuació utilitzant el traductor de Google:

The difference between weather and climate is a measure of time.

Que sigui més fàcil diferenciar aquests conceptes en la llengua anglesa, no vol dir que tots els anglòfons entenguin la seva diferència. Estic pensant, per exemple, en Donald Trump, per qui l'onada de fred que va colpejar els USA en febrer del 2019 desmuntava la teoria del canvi climàtic (1).

Just per fer justícia amb aquest carallot, un investigador de la Universitat de Califòrnia va demostrar en 2019 que el moviment dels climatoescèptics gaudia d'una difusió molt més important a les revistes científiques i els diaris de més tirada. Un moviment que comptava amb "centenars de destacats climatòlegs, acadèmics, empresaris i polítics que posen en dubte l'escalfament global o atribueixen l'augment de les temperatures a causes "naturals" (2).

En febrer del 2005 la NASA havia publicat un article de divulgació científica explicant què diferenciava el clima del temps. Per evitar eventuals confusions en qualsevol llengua llatina, utilitzaré un resum que he fet a cop de destral del text original (3)

The difference between weather and climate is a measure of time. Weather is what conditions of the atmosphere are over a short period of time, and climate is how the atmosphere "behaves" over relatively long periods of time (...) When we talk about climate change, we talk about changes in long-term averages of daily weather (...) If summers seem hotter lately, then the recent climate may have changed. In various parts of the world, some people have even noticed that springtime comes earlier now than it did 30 years ago. An earlier springtime is indicative of a possible change in the climate.

L'article de la NASA afegia que: a més del canvi climàtic a llarg termini, hi ha variacions climàtiques a més curt termini que poden presentar canvis periòdics o intermitents, com ara aquells relacionats amb El Niño, La Niña, les erupcions volcàniques o altres canvis en el sistema terrestre.

Com l'article no el menciona, et proposo tornar a donar un cop d'ull a un article que vaig publicar en 2015 sobre els efectes de la desacceleració de la Circulació de Retorn de l'Atlàntic Meridional (AMOC, sigles en anglès) (4).

Sobre les onades de fred, que alguns interpretaven com la negació del canvi climàtic, s'han fet diverses interpretacions. Una d'elles ens explica una de les causes dels grans freds hivernals que estem vivint aquests darrers anys. Es tracta una infografia remarcable de la NOAA que pots veure amb més detall punxant l'enllaç de la llegenda o a la bibliografia (5).

The science behind the polar vortex: You might want to put on a sweater, NOAA, 08.03.2021

• A la imatge de l'esquerra de la infografia pots veure el vòrtex polar com un cinturó d’aire fred i de baixa pressió que es forma cada hivern a l’estratosfera per sobre dels pols nord i sud: tal com l'hem conegut, aquest vòrtex ha mantingut l’aire més fred a prop dels pols.
• A la imatge de la dreta pots veure què passa quan, a causa de l'escalfament global, el vòrtex polar perd força i no pot retenir l'aire fred de l'àrtic, que acaba desbordant en direcció de latituds més baixes de les que ho fa quan el vòrtex és més potent.

L'article també menciona un expert de l'estratosfera de la NOAA, Amy Butler (6), quan evoca el fet que: qualsevol cosa que canviï la força o ubicació del vòrtex, inclosos els canvis en la temperatura superficial i la pressió que resulten de la pèrdua de gel marí, pot influir potencialment en el vòrtex polar i tenir un efecte sobre la magnitud dels esdeveniments meteorològics hivernals.

Si les causes de la disminució de la superfície del gel a la banquisa àrtica encara estan obertes al debat, el fet és que les observacions d'un fenomen conegut com l'amplificació àrtica demostren que l'augment de temperatures a l'Àrtic s'està produint a un ritme molt més ràpid que a la resta d'oceans del món (7).

Un estudi mencionat per Rebecca Lindsey (cf. 5) ens parla de la relació entre la disminució de la superfície de gel a l'oceà Àrtic i els hiverns freds i nevats que hem viscut en països que es troben en latituds mitjanes (8).

• L'estudi presenta les mesures del vapor d’aigua atmosfèric provinents de la Finlàndia àrtica durant l'episodi conegut amb el nom de: Beast from the East (9), un brot anticiclònic sever que va provocar fortes nevades i glaçades a tot Europa el febrer del 2018.
• Aquest episodi va coincidir amb un mar de Barentsz anormalment càlid, amb un 60% de la seva superfície lliure de gel. Segons els seus càlculs, aquesta situació va permetre l'evaporació d'aproximadament 140 Giga tones d’aigua, de les quals el 88% es va transformar en la neu que va caure al nord d’Europa.

Sembla doncs evident que l'augment de les temperatures va acompanyat del de l'evaporació. Que l'augment de l'evaporació va acompanyat del de les precipitacions i, quan el vòrtex polar s'afebleix, el de les precipitacions de neu a mitjanes latituds.  Haurem d'estar molt atents per veure si aquests episodis es repeteixen durant els anys que venen i confirmar si de veritat estem davant d'un canvi climàtic.

---

1. Rafael Cereceda: La histórica ola de frío en EEUU, consecuencia del calentamiento global, Euronews, 01.02.2019
2. Los "climatoescépticos", más presentes en los medios que los científicos, Radio France Internationale, 14.08.2019
3. What's the Difference Between Weather and Climate? NASA, 01.02.2005
4. Fresh Water in the Arctic and Climate Change, publicat en aquest blog el 19.08.2015
5. The science behind the polar vortex: You might want to put on a sweater, NOAA, 08.03.2021 || Rebecca Lindsey: Understanding the Arctic polar vortex, Climate.gov, 05.03.2021
6. NOAA CSL Staff: Dr. Amy Butler
7. Dai, A., Luo, D., Song, M. et al.: Arctic amplification is caused by sea-ice loss under increasing CO₂. Nat Commun 10, 121 (2019). https://doi.org/10.1038/s41467-018-07954-9
8. Bailey, H., Hubbard, A., Klein, E.S. et al.: Arctic sea-ice loss fuels extreme European snowfall. Nat. Geosci. (2021). https://doi.org/10.1038/s41561-021-00719-y
9. Beast from the East, MetOffice.gov.uk || Joaquim Elcacho: La 'Bestia del Este', frío primaveral en Europa, se alimenta del deshielo ártico, La Vanguardia, 14.04.2021 || David Ruiz Marull: La ‘Bestia del Este’ y el ciclo solar, La Vanguardia, 21.03.2018 || La "Bestia del Este" causa 24 muertes y colapsa el transporte de media Europa, La Vanguardia, 02.03.2018
   

politically correct cartography

BBC News Mundi - Por qué todos los mapas del mundo están distorsionados, YouTube, 29.12.2020

@daveguasch

Fa anys vaig publicar dos vídeos molt divertits sobre el tema de la cartografia políticament correcta (1). Un corrent d'opinió que pren com a base un suposat engany del món occidental que tindria per objectiu presentar els països del nord amb unes dimensions molt més grans de la que tenen en realitat. Una constant d'aquest corrent d'opinió és la d'acusar la projecció concebuda per Gerardus Mercator el 1569 de tots els mals d'aquell engany, i li oposa la projecció de Gall-Peters com aquella que representa les dimensions de països i continents d'una manera molt més ajustada, tot i que horriblement deformada (2).

El 2016, Discover Magazine anunciava una notícia sensacional: la descoberta d'un mapa del món que no mentia! (3). I després d'una introducció divulgativa sobre diferents sistemes de projecció utilitzats en la cartografia de la Terra, ens presentava el sistema de projecció concebut per Hajime Narukawa: AuthaGraph (4) com la solució definitiva que permetia preservar les dimensions reals dels continents sense deformar-los, com és el cas de la projecció de Gall-Peters.

AutaGraph: Home page

Pel que fa a la gran descoberta que Discover Magazine va publicar en 2016, et proposo veure el vídeo del 2011 que pots  trobar a la fi d'aquest paràgraf: si el teu japonès és tan bo com el meu, no oblidis d'activar els subtítols! Al llarg d'aquest vídeo Hajime Narukawa ens presenta les tècniques utilitzades per la producció d'un nou mapa del món, anomenat AuthaGraph. Més enllà de la presentació de les dimensions reals dels continents, he de confessar que em va agradar l'exemple gràfic del traçat d'un hipotètic vol entre Tokyo i Brasília i l'explicació visual de per què la línia més curta passa entre aquestes ciutats passa per Houston (Texas, USA). Una visualització que presenta de manera senzilla els complicats traçats de loxodromies (5) que em van fer suar tinta negra durant els cursos de cartografia a la universitat.

TEDx Talks: Hajime NARUKAWA - TEDx Seeds 2011, YouTube, 20.11.2011

Vaig seguir les explicacions d'Hajime Narukawa amb molt d'interès. Però també amb molt d'escepticisme. En particular mentre pensava que els europeus, que sempre s'han considerat el melic del món, no admetrien mai veure's representats en un territori minúscul marginat a la part superior a l'esquerra del mapa. I mentre Hajime Narukawa anava explicant les solucions dels rectangles mòbils al final de la presentació i jo reflexionava sobre quins serien els càlculs que necessitaria el seu mapa per posicionar un punt amb un sistema GPS, em va passar pel pensament un vídeo en el qual un representant de la indústria lletera austríaca explicava la facilitat de l'ús d'un nou sistema de packaging: el Tetra Brik.

Revolutionary milk carton demonstrated on Austrian TV, YouTube, 14.09.2012

Probablement, els supporters d'una cartografia políticament correcta i els designers que es dediquen a crear mapes no han entès encara que la missió primera d'un mapa del món no és penjar-lo a una classe d'una escola de primària o a una agència de viatges.

Abans de criticar el mapa de Mercator haurien de recordar que aquell mapa es va concebre com una eina de navegació, responent a uns conceptes clau que ells no haurien d'ignorar: la milla nàutica i els conceptes de latitud i longitud, que són quelcom molt més important que el dibuix de línies horitzontals i verticals per decorar un mapa.

• Una milla nàutica és equivalent a un minut d’arc de latitud sobre la superfície terrestre. Seixanta milles nàutiques de latitud equivalen doncs a una diferència de latitud d’un grau.
• De la milla nàutica es deriva també la mesura de velocitat que hom utilitza en navegació: el nus. Un nus és igual a una milla nàutica per hora.
• Amb un cronòmetre que marqui l'hora d'un meridià preestablert, hom pot calcular per la posició del sol l'hora local i, amb el càlcul de la diferència horària que marca el cronòmetre, calcular la longitud del punt on hom es troba.
• En realitat és un xic més complicat que això però, bàsicament, amb una brúixola, un sextant, un cronòmetre (6) i un compàs es pot situar amb precisió en un mapa de Mercator el lloc on hom es troba i, comparant-lo amb una posició precedent, saber a quina velocitat expressada en nusos s'està navegant.

Sense oblidar que un mapa és una eina que serveix per situar un punt gràcies a les seves coordenades geogràfiques (latitud i longitud), només em queda per afegir que, cada cop que els supporters d'una cartografia políticament correcta i els designers en facin un de nou, seria més que interessant que també presentin quins són els algoritmes de transformació del sistema de coordenades WGS84, utilitzades com sistema de referència pels GPS (7) per a posicionar un punt als seus mapes. Pots punxar aquest enllaç per veure la transformació de les coordenades WGS84 en coordenades mètriques suïsses, o aquest enllaç si, a més, vols veure l'algoritme de càlcul.

Si situar un punt en un mapa gràcies a unes coordenades no és possible, crec que cal demanar-se quina és la seva utilitat, més enllà de les consideracions estètiques o ideològiques que pugui perseguir. En qualsevol cas, potser el millor seria que s'oblidessin de criticar els mapes de Mercator si no saben de què estan parlant.

---

1. Veure Politically correct Geography, publicat en aquest blog el 31.01.2017
2. Veure Peters vs Mercator, publicat en aquest blog el 11.03.2017 || Veure també El mapamundi miente (1/2) i (2/2), publicats respectivament el 23.08.2018 i el 05.09.2018
3. Nathaniel Scharping: Finally, a World Map That Doesn't Lie, Discover Magazine, 03.11.2016
4. AuthaGraph: Home page
5. Wikipedia: Loxodrome [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia:  Coordonnées Géographiques: Position || Mesure de la longitude
   
7. Wikipedia: WGS84 [en] [fr] [es] [ca]

cartography in antiquity and the middle ages

Ahora que la Edad Media es TT, no está de más recordar que, contra lo que se ha repetido hasta la saciedad, en la Edad Media no se creía que la Tierra fuera plana.

Lo explico rápidamente. pic.twitter.com/t1wKEALK5Z

— Kevin R. Wittmann (@kr_wittmann) June 2, 2020

Avui m'agradaria compartir amb tu un fil molt interessant, publicat en juny del 2020 per @kr_wittmann, que es defineix a si mateix com llicenciat en Història de l'Art, i apassionat pel món medieval i la història de la cartografia. Un fil que té com a objectiu trencar amb molts dels mites que hem anat digerint des de petits sobre els coneixements geogràfics de l'edat mitjana i, en particular, el "mite" de la descoberta per Cristòfor Colom de la forma esfèrica de la Terra. Un fil que s'enriqueix amb els comentaris d'alguns dels seus lectors.

En complement d'aquest fil et proposo llegir també aquest altre, publicat en març del 2021 per Javier Álvarez Liébana (aka @DadosdeLaplace), que es defineix a si mateix com a divulgador, matemàtic i docent. Un fil on, amb una aproximació didàctica molt interessant, l'autor ens desenvolupa de manera amena i divertida tota una sèrie de conceptes que alguns vam haver d'aprendre d'una tota altra manera.

Hace unos día descubrí este maravilloso hilo de @kr_wittmann sobre la historia de cuando La Tierra dejó de ser plana 🗾 para ser redonda🌍

Pero...¿y si nunca lo fue?

Vuelve #MatesEnDomingo ☕️: la historia de cómo nuestro planeta dejó de ser redondo🧵👇https://t.co/kQ8WWpWHPL

— Dados de Laplace ∆(🎲) | Javier Álvarez Liébana (@DadosdeLaplace) March 28, 2021

alien passengers

Fabienne Sene - Ellis Island : court documentaire, YouTube,

@daveguasch

El passat mes de desembre, vaig estar veient un documental d'una sèrie francesa que adoro: Mystères d'archives (1). Una sèrie dirigida per Serge Viallet on cada episodi ens mostra velles seqüències restaurades d'imatges d’un esdeveniment històric concret, aturant-se quan un dels fotogrames ens mostra una informació interessant que se'ns hauria escapat durant la visió del film.

El vídeo amb què he obert aquest article té una seqüència que Serge Viallet va utilitzar per un dels seus documentals: 1903. Ellis Island - Mystères d'archives - Saison 5. El problema és que només l'he trobat a DailyMotion i la publicitat que insereixen al llarg del vídeo, almenys quan el veus des de Suïssa, és francament indigesta. Si vius a un altre país, et proposo intentar veure'l perquè és una veritable joia.

Els europeus van emigrar arreu del món. Molts milions van emigrar als USA. Segons les estimacions, prop del 40% dels ciutadans dels USA poden rastrejar almenys una part de la seva ascendència a Ellis Island (3).  Per aquesta illa, només passaven els passatgers que viatjaven en tercera classe: els de primera i segona classe, entraven directament als USA amb uns tràmits simplificats. Els funcionaris que els controlaven i decidien si els nous immigrants eren aptes per viure als USA eren, ells mateixos, descendents d'immigrants europeus.

Immigrant children at Ellis Island. (National Archives/Wikimedia)

Sabent doncs què, solament als USA, van emigrar milions d'europeus, se'ns podria fer difícil entendre la xenofòbia que actualment es viu a Europa davant del fenomen migratori.Una xenofòbia que no és gaire diferent de la que ja es vivia a New York pels nord-americans -o si ho prefereixes, els europeus que havien arribat abans- davant l'allau d'europeus que seguia arribant al seu país.

Tot plegat em fa recordar un article de lectura molt i molt recomanada que Daniel Mediavilla va publicar a El País en 2015 (6). Un article que començava així:

El escritor Ray Loriga decía en 'Tokio ya no nos quiere' algo que los científicos llevan tiempo advirtiendo: “La memoria es el perro más tonto, le tiras un palo y te devuelve cualquier cosa”

---

El títol d'Alien Passengers que he escollit per aquest article està relacionat amb el nom del document on les companyies navilieres havien de llistar el nom dels passatgers i les seves dades. Aquest document era preceptiu pel tractament dels tràmits d'immigració. Pots trobar el model intitulat: List or Manifest of Alien Passengers For the U.S. Immigration Officer at Port of Arrival que es va utilitzar entre 1903 i 1907 als arxius del govern americà punxant aquest enllaç.

---

1. Mistères d'archives: Wikipedia || Film-Documentaire.fr
2. 1903. Ellis Island - Mystères d'archives - Saison 5: DailyMotion || Film-Documentaire.fr
3. Deconstructing History: Ellis Island, YouTube, 21.09.2013
4. Daniel Mediavilla: Olvidar es necesario para guardar los recuerdos relevantes, El País, 17.03.2015

les trains de nant de drance

Chrominance - Les Trains dEmosson, YouTube, 03.01.2018

@daveguasch

Fa molts anys vaig publicar un article on comentava una visita que havia fet amb els companys de la meva empresa a una central hidroelèctrica revolucionaria que s'estava construint a l'estat de Valais: Nant de Drance (1).

Vaig arribar a Suïssa en 1992. I durant 10 anys vaig viure els moments més intensos de la meva vida professional, treballant bàsicament amb els enginyers del servei de construcció de línies i amb els que s'ocupaven de l'operació de la xarxa. Treballant amb ells, vaig tenir també l'oportunitat de conèixer els col·legues que treballaven sobre el terreny: entre ells, els increïbles muntadors de línies elèctriques o els equips de les centrals de producció i de transformació.

També vaig tenir el rar privilegi que l'empresa acceptés la meva proposició per l'adquisició d'un GIS (2) que era totalment revolucionari en 1992. Vaig poder documentar les línies d'alta i molt alta tensió, les línies de tele-transmissió que utilitzaven els cables d'aquelles línies, la fibra òptica i les antenes GSM instal·lades a les torres d'alta tensió. Representar amb precisió aquests equipaments en mapes cartogràfics a diferents escales i en esquemes unifilars o multifilars, junt amb les seves dades tècniques i administratives. Passar ràpidament d'una representació a una altra amb un senzill clic.

Poc temps després vaig ser designat responsable tant de l'explotació del GIS com dels projectes que li estaven associats. Projectes com ara l'adquisició d'un sistema dedicat a la concepció i simulació de torres d'alta tensió i conductors de línies elèctriques, Però també l'adquisició i explotació un sistema utilitzat per la planificació i càlcul de costs del manteniment d'aquelles infraestructures. Finalment, també la programació de les interfases necessàries per a la sincronització de les dades entre aquests sistemes.

Nant de Drance (3) no va ser l'únic projecte on vaig participar. Hi ha projectes, com ara Cleuson-Dixence (4), que ja estaven molt avançats quan vaig arribar a Suïssa. També vaig participar en altres projectes des del seu inici, com ara els de les artèries: Chamoson-Chippis (5) i Mörel -Ulrichen (6).

Swissgrid - Raccordement de Nant de Drance, YouTube, 16.08.2019

Però cap projecte em va enganxar tant com aquest. Així que, quan veig vídeos com el que he penjat més amunt, no puc deixar de veure'l sense una certa emoció. Recordo el primer traçat de la línia, la importació al GIS i al programa de concepció i simulació de les dades de geòlegs i topògrafs validant o corregint, en funció d'una pila de paràmetres, la seqüència automàtica del posicionament de les torres d'alta tensió. Les anàlisis de la seva resistència a les allaus, al pes del gel ... La separació de les fases de cables gruixuts com a braços. Les hipòtesis climàtiques retingudes per establir la resistència al gel o a la dilatació per la calor i la seva distància de seguretat al sòl i a la vegetació, els contrapesos necessaris per evitar que els cables balancegin amb perill.

La central de Nant de Drance es va connectar a la xarxa elèctrica el passat 04.08.2020 (7) i actualment ja és una de les més importants bateries de les que disposa la xarxa elèctrica europea, permetent l'acumulació de l'excedent de producció de les renovables, i alliberant-lo quan és necessari, contribuint per aquest mecanisme a la seguretat del subministrament a Suïssa.

Tinc moltes ganes de tornar a visitar Nant de Drance quan s'acabin les restriccions de la pandèmia. Però, quan sigui possible tornar a fer-ho, m'agradaria que sigui pujant amb els trens que has pogut veure al vídeo amb què he obert aquest post.

---

1. Veure Le chantier de Nant de Drance, publicat en aquest blog el 13.08.2015
2. GIS/SIG: Geographic Information System [en] [fr] [es] [ca]
3. Nant de Drance: Home page || Swissgrid
4. Veure Le barrage de la Grande Dixence, publicat en aquest blog el 16.02.2020
5. Swissgrid: Chamoson-Chippis
6. Swissgrid: Mörel -Ulrichen 
7. Nant de Drance : Première connexion d’une machine au réseau, Association des entreprises électriques suisses AES|AES, 05.08.2020

time is relative

LapseSome Time - 20-5-2016 Timelapse A12 70 meter tunnel in one weekend under highway!!, YouTube, 25.05.2016

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo que es va fer viral fa cinc anys, encara que alguns tuitaires segueixin tallant qualsevol referència a la seva data per presentar-lo com actual.

Aquest vídeo, realitzat en maig del 2016, ens mostra un impressionant timelapse dels treballs de l'obertura d'una carretera de circumval·lació prop de la ciutat holandesa d'Ede (1) que havia de connectar la sortida Ede-Oost de l'autopista A12 a la carretera nacional N224. Com pots veure al vídeo, en menys de 48 hores, els obrers van reemplaçar una carretera que era massa estreta amb un túnel prefabricat i van allargar l'autopista amb un carril suplementari. Treballant dia i nit, amb pluges intenses però de curta durada.

El vídeo va provocar l'admiració arreu del món per la rapidesa, coordinació i precisió de l'execució dels treballs (2). El que no sap tothom, és que els treballs de construcció de la carretera de circumval·lació van estar aturats durant un any a causa de l'oposició d'un grup ecologista: Natuur en Milieu Gelderland que va portar el projecte als tribunals, car el considerava innecessari i, davant del fet consumat de la construcció del túnel, proposava dedicar el seu ús per una pista ràpida per bicicletes (3).

Finalment el tribunal va sentenciar a favor dels treballs de construcció que ja s'havien fet. Però la municipalitat es va comprometre a trobar acords amb els ecologistes per reduir l'impacte de la carretera de circumval·lació (4). El túnel va poder ser utilitzat en juliol del 2020.

Després de donar un cop d'ull al calendari del projecte, he vist que, si no hi ha cap altra oposició, està previst finalitzar del procediment de licitació i adjudicació per a la construcció de la carretera de circumval·lació a partir del segon trimestre d'enguany (cf. 4).  Per la fi dels treballs, caldrà esperar encara.

---

1. Wikipedia: Ede, Netherlands
2. Chris Weller: Watch this crazy time-lapse of Dutch builders putting a tunnel under a highway in 48 hours, Business Insider, 03.06.2016
3. Albert Heller: Deze tunnel onder de A12 is een jaar oud, én dichtgespijkerd, De Gelderlander, 24.05.2017
4. Parklaan: Home page || Wat gaat er gebeuren? || Kalender

una lengua en el infierno

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu quelcom que vaig descobrir per atzar el passat mes de desembre. Es tracta d'un article molt interessant de Salvador Santa Puche (1), doctor en filologia i investigador de la cultura sefardita a la Universitat de Múrcia.

Un article (2) que comença per presentar-nos a la comunitat sefardita d'abans de la II Guerra Mundial, la distribució geogràfica i l'ús del jueu-espanyol entre els membres d'una comunitat que, segons les estimacions, oscil·lava entre els 270 000 i les 450 000 persones. Una comunitat que, amb l'esclat de la II Guerra Mundial i la política de la Solució Final aplicada pels nazis, perdria en cinc anys gairebé el 90% per cent dels seus membres.

La part que he trobat més interessant de l'article és aquella que fa referència a l'univers lingüístic en els camps d'exterminació, on coincidien deportats d'arreu d'Europa.

(...) el uso de las lenguas que todos y cada uno de los deportados portaba consigo, la importancia del conocimiento que un hablante tenía no sólo de la suya propia sino de las lenguas ‘adyacentes’, es decir, la del resto de los presos y, sobre todo, la de los ‘verdugos’ (los SS alemanes, los colaboracionistas húngaros, ucranianos, etc.), era de vital importancia pues en ello se establecía una débil línea de separación entre la vida y la muerte (...) La necesidad y el instinto por la supervivencia obligaron a los deportados a una readaptación lingüística que, en muchos casos, permitía salvar la vida en mitad de cualquier situación (...).

(...) Los campos de concentración se convirtieron en un auténtico crisol de lenguas. Eran auténticas antesalas de la muerte donde el ser humano debía replantearse todo lo que había conocido hasta el momento de descender del tren (...) y otro tanto sucede con la lengua natal: debían adaptar su capacidad de aprendizaje a una multitud de nuevos vocablos producto de un desesperado intercambio de préstamos lingüísticos (...).

(...) el colectivo étnico más importante era el de los judíos, quienes a su vez se dividían en ashkenacíes (cuya principal lengua era el yiddish (...) con todas sus variantes dialectales eslavas u occidentales .... cuantitativamente más importante) y sefardíes (cuya lengua era el judeo-español o lengua sefardí, incluidas las diferencias dialectales del sur de los Balcanes y Turquía (...) Junto a los judíos se encontraban los prisioneros rusos, los presos políticos de Alemania, Polonia, Francia, Austria y otros; los gitanos, los colectivos sociales ‘deshechables’ como los presos comunes, los homosexuales, los testigos de Jehová, los disminuidos físicos y mentales; e incluso, presos republicanos españoles (...). Cada uno de estos colectivos era portador de su lengua y en muchos casos los hablantes debieron aprender a reutilizar su lengua, a ampliar sus conceptos con otros nuevos e inicialmente ajenos, o bien, a recurrir a una serie de préstamos lingüísticos casuales pues tan solamente eran válidos en aquel universo de muerte y destrucción.

Ho deixo aquí per ara. No tinc per objectiu reproduir l'article de Salvador Santa, sinó recomanar-te que el llegeixis perquè crec que paga la pena. Deixa'm però afegir una cosa abans de plegar: l'autor d'aquest article també ho és del projecte d'una obra de 4 volums que té per objectiu mostrar la repercussió que l'Holocaust va tenir en el món jueu-espanyol mitjançant testimonis de supervivents dels camps d'exterminació (3).

---

1. Salvador Santa Puche: Wikipedia || Alex Delegido: Salva Santa trabajará en China pero no dejará de ser concejal en Yecla, Siete Días Yecla, 25.06.2018 
2. Salvador Santa Puche: Una lengua en el infierno: el judeo-español en los campos de exterminio. Revista de estudios filológicos, Universidad de Murcia, n°5, Abril 2003
3. Salvador Santa Puche: Libro de los Testimonios: Los sefardíes y el Holocausto (Vol. I), Sephardi Federation of Palm Beach County. Barcelona. 2003. ISBN-10: 8460787974, ISBN-13: 978-8460787976

suïssa - dalla del fenc salvatge en muntanya

Anja Reiß (2020) - Tradition am Steilhang - Die Schweiz und ihre Wildheuer, Arte-TV (version française: La fenaison en montagne, une tradition suisse)

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb un un documental molt interessant, disponible a les pàgines d'Arte-TV des del 14 de març fins el 19 d'abril: La fenaison en montagne, une tradition suisse.

En un temps on sembla que el bestiar no es pot alimentar amb res d'altre que cereal o soja importada, recordo de quan era petit haver viscut la dalla de l'alfals (1) al poble on va néixer el meu pare. Segadores enormes treballant nit i dia -era impressionant veure la llum dels seus fars en la foscor de la nit- i tràfic intens de camions travessant el poble nit i dia, transportant l'alfals vers les instal·lacions dotades d'un túnel d'assecatge.

Anys més tard vaig veure els tractors dallant el fenc (2) a les pastures del Pirineu, deixant-lo assecar a l'aire lliure car, si s'emmagatzema l'herba humida, la calor produïda per la fermentació bacteriana pot ser suficient perquè es cali foc per combustió espontània als pallers.

El que avui et proposo veure al documental d'Arte-TV amb el que he obert aquest post és quelcom que probablement no veuràs enlloc més que a Suïssa: la dalla del fenc salvatge a muntanya en pendents tan pronunciats que en alguns moments és necessari calçar grampons utilitzats pel glaç per no relliscar pendent avall.

Més enllà dels paisatges impressionants que veuràs en aquest vídeo sobre la dalla del fenc salvatge a les pastures alpines de les muntanyes que voregen el llac dels Quatre Cantons (3), aprendràs que si antigament aquesta activitat era l'únic mitjà que els ramaders tenien per alimentar el bestiar durant l'hivern, actualment representa un una font d'ingressos addicional que reben per perpetuar aquesta tradició secular: els ramaders reben una subvenció del cantó d'Uri (4) que representa aproximadament 2 800 €/Ha dallada.

Des d'un punt de vista purament ecològic, la fi d'aquesta activitat representaria la recuperació pel bosc d'aquests terrenys i la fi de la biodiversitat que caracteritza les pastures alpines: el fenc i les seves flors atrauen nombrosos insectes i animals salvatges que donen lloc a un ecosistema únic. Des d'un punt de vista econòmic, aquesta activitat frena les allaus que davallarien muntanya avall provocant situacions catastròfiques a les valls: la neu llisca amb més dificultat sobre les pastures s'han dallat del que ho faria sobre les fulles de les plantes ajupides en direcció del pendent sota el seu pes.

Més enllà de les subvencions, la dalla del fenc salvatge representa un interès econòmic pels ramaders. Si no el collissin, haurien d'invertir diners en la seva adquisició i/o en la de substituts com la soja i el cereal. Altrament, com sovint cullen més del que necessita el seu bestiar per l'hivern, poden vendre un excedent que els permet ingressar els diners obtinguts amb la seva venda. Cal no oblidar tampoc que el fenc salvatge és un farratge de primera qualitat, amb molts més elements nutritius que el fenc cultivat amb adobs a la plana. Un farratge que, en la seva composició, conté plantes i flors amb agents vermífugs naturals que redueixen, quan no eliminen, els problemes causats pels paràsits gastrointestinals del bestiar i el cost dels tractaments fitosanitaris que hauria de rebre altrament. També cal dir que la qualitat i el sabor de la llet, així com la dels formatges que es produeix amb aquesta, no té estrictament res a veure amb la que es produeix a les instal·lacions agroindustrials.

Personalment, el que més m'ha impressionat és la naturalitat amb què es conviuen les més antigues tradicions amb les més modernes. Els coneixements dels avantpassats i els diplomes, els vells pallers de fusta i les construccions modernes, la tradició i l'equipament modern de les formatgeries alpines, el transport del fenc a l'esquena des de la pastura al paller, i amb funiculars o helicòpters des del paller a la plana. Els joves que passen el seu Servei Civil com a treballadors a les explotacions. Altres joves que treballen per trobar sentit a la vida que no han trobat a les valls.

Un documental que et recomano veure!

---

1. Wikipedia: Alfalfa [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Hay [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Vierwaldstättersee [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Kanton Uri [en] [fr] [es] [ca]

cartografia històrica a catalunya (4/4)

Portolani, antiche carte nautiche della Biblioteca Estense Universitària (Modena)]: Il mappamondo catalano Estense (1450/1460), C.G.A.1

@daveguasch

Un lector italià em va preguntar per què no havia mencionat a la sèrie d'articles sobre la Cartografia a Catalunya el portolà que es troba a la Biblioteca Estense Universitaria de Mòdena, Itàlia (1). Honestament, li vaig respondre que no el coneixia.

La imatge amb què he obert aquest article és un fragment del facsímil complet que la Biblioteca Estense ha publicat a la xarxa: punxa aquest enllaç, pots veure'l engrandit i baixar-te el PDF si ho desitges.

L'original conservat a Mòdena és un mapa sobre pergamí (113,0 × 113,0 cm) datat el 1450 i d'autor desconegut, però atribuït a l'Escola Mallorquina de Cartografia. Si vols trobar una descripció més completa, et recomano que passis per la pàgina de facsimiles.com (3) on, a més de trobar altres fragments d'aquest portolà, descobriràs que el facsímil correspon a la publicació del portolà per un editor de Barcelona que jo no coneixia i que està especialitzat en la reproducció de còdexs, mapes, obres d'art generalment realitzades sobre suport de pergamí, vitel·la, paper, papir ... entre els segles VIII i XVI sota la forma, en la majoria dels casos, de llibre il·luminat (4).

A l'Institut Cartogràfic de Catalunya tenen una fitxa oberta d'un facsímil, però desconec si correspon al realitzat per M. Moleiro Editor (cf. 4) o si es tracta d'un facsímil d'un altre origen (5).

---

1. Biblioteca Estense Universitaria: Home page
   
2. Per veure articles d'aquesta sèrie punxa aquest enllaç
3. Estense World Map. Probably Mallorca (Spain) - Circa 1450, facsimiles.com
4. M. Moleiro Editor: Home page
5. Institut Cartogràfic de Catalunya: Fitxa 6022. Facsímil: [Portolani, antiche carte nautiche della Biblioteca Estense Universitària (Modena)]: Il mappamondo catalano Estense (1450/1460), C.G.A.1

fly the alps (3/3)

Red Bull - 2 Wingsuit Flyers BASE Jump Into a Plane In Mid-Air | A Door In The Sky, YouTube, 28.11.2017

@daveguasch

Avui m'agradaria tancar aquesta sèrie d'articles amb un dels vídeos més virals del Wingsuit (1). Com el vídeo que vaig compartir amb tu a l'article precedent (2), també fa part del catàleg de vídeos de Red Bull a YouTube (3).

Els protagonistes del video que obre aquest article són dos francesos: Fred Fugen i Vince Reffet. L'objectiu que s'havien fixat era senzillament increïble: saltar des del cim de la Jungfrau (4158 m), a Suïssa, una de les muntanyes més altes d’Europa, i planejar fins entrar dins d'un avió Pilatus PC-6 (4) en ple vol.

El que molt poca gent sap és que aquesta performance era un homenatge a Patrick de Gayardon (5), també conegut com Deug, una llegenda del Wingsuit que el 29.07.1997 va saltar d'un avió Pilatus i, planejant, va tornar a pujar a la cabina un minut després (6).

Gràcies a un error monumental del diari L'Equipe (7), molts francesos (i fins i tot Wikipedia, cf. 6) estan convençuts que aquesta performance va inspirar l'escena de la introducció del film GoldenEye, quan James Bond arriba a escapar-se d'una base russa (8). El problema és que la performance de Deug data de juliol del 1997 i la première de GoldenEye va tenir lloc a New York el 13.11.1995 (9).

Patrick de Gayardon va morir accidentalment a l'edat de 38 anys un 13.04.1998 a Hawaii, mesos després d'aquella performance amb el Pilatus PC-6, a causa d'un incident en l'obertura del seu paracaigudes. Fred Fugen i Vince Reffet van realitzar la seva performance un 13.10.2017, vint ans més tard com homenatge a la que va protagonitzar Patrick de Gayardon (cf. 7).

Molt poca gent sap que el Pilatus PC-6 amb el que van realitzar la seva performance estava pilotat per Phil Bouvier i Yves Rossy (10), el pilot suís a qui li vaig dedicar el primer article d'aquesta sèrie (11). Sobre el Pilatus PC-6 dir que és un avió que coneixen bé al Skydive Empuriabrava car s'ha utilitzat durant molts anys pels salts dels paracaigudistes (12). Sobre Philippe Bouvier, dir que és un dels pilots del Pilatus PC-6 del Skydive Empuriabrava (13) i sobre Yves Rossy, recordar que va ser també al Skydive Empuriabrava on va fer els seus entrenaments de pilotatge del seu enginy. Just per informació, afegir que Fred Fugen i Vince Reffet van passar varis mesos entrenant al Skydive Empuriabrava, fent més de 100 vols de prova abans de reeixir la seva performance a Suïssa.

Vince Reffet va morir amb 36 anys el passat 17.11.2020, en un accident durant un entrenament a Dubaï, mentre pilotava un enginy equipat amb una ala de fibra de carboni, propulsat per quatre mini motors de reacció (14). El mateix tipus d'enginy que havia dissenyat Yves Rossy, a qui la premsa suïssa no va mencionar. El mateix Vince Reffet a qui vam veure pilotar aquest enginy al vídeo que tancava el primer article d'aquesta sèrie. Un enginy amb el que va arribar a puntes de velocitat de 400 km/h.

Quatre mesos abans de la seva mort, Vince Reffet i Fred Fugen estaven preparant el seu proper challenge, l'imposant Face de Bellevarde. Una muntanya que domina, des dels seus 2830 m, la Val d’Isère. El passat gener de 2021 Fred Fugen va fer un vol en homenatge al seu company d’equip. Aquest és el vídeo (15).

Val d'Isère - Wingsuit: Fred Fugen dévale la Face de Bellevarde, à Val d'Isère, YouTube, 26.01.2021

---

1. Wikipedia: Wingsuit [en] [fr] [es] [ca]
2. Veure  Fly the Alps (2/3), publicat en aquest blog el 31.03.2021
3. Red Bull: Youtube
4. Pilatus Aircraft Ltd | Swiss Aircraft Manufacturer: Home page || Wikipedia: Pilatus PC-6 [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: Patrick de Gayardon
6. Wingsuit.fr: Patrick de Gayardon, YouTube, 13.05.2014
7. Patrick de Gayardon, la légende du wingsuit, L'Equipe, 03.12.2018
8. James Bond 0007 - GoldenEye - Bond escapes the Russian base, YouTube, 25.08.2020
9. Wikipedia: GoldenEye
10. A Door in the Sky, Fred Fugen and Vince Reffet fly into plane from Jungfrau, planetmountain.com, 29.11.2017
11. Veure  Fly the Alps (1/3), publicat en aquest blog el 29.03.2021
12. Skydive Empuriabrava: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Joseba Zubiaurre - Pilatus PC-6 Skydive Empuriabrava en alta definicion, YouTube, 19.09.2016
13. Philippe Bouvier, apollo.io
14. L'"homme volant" Vince Reffet meurt lors d'un entraînement, 24Heures, 17.11.2020 || Fred Fugen, à propos de Vince Reffet : « Il m'a toujours impressionné », L'Equipe,  12.12.2020, L'Equipe, 12.12.2020
15. Vincent Girard: Fred Fugen en hommage à Vince Reffet au-dessus de la Face de Bellevarde, theriderpost.com, 27.01.2021