Tuesday, August 10, 2021

two norwegian disaster film

FilmsActu - The Wave Bande Annonce VF (Film Catastrophe - 2016), YouTube, 17.05.2016


Fa uns dies t'explicava que tinc per costum mirar-me la cartellera de films de diferents cadenes TV, programar l'enregistrament d'aquells que em sembla que poden estar bé, i veure'ls més tard quan trobo un moment per fer-ho (1).

És un costum que guardaré mentre la funció replay em permeti veure els films en diferit (2), i així poder escapar a les maniobres dels psicòpates que estan a les comandes de la programació. Gràcies a aquesta funció, el passat mes de juliol vaig poder veure en l'ordre de la seva producció dos films noruecs de la mateixa saga: Bølgen (The Wave, 2015) i Skjelvet (The Quake, 2018), programats en ordre invers per TMC (Télé Monte Carlo) respectivament el 19.07.2021 i el 12.07.2021.

Ambdós films estan protagonitzats per Kristoffer Joner, que interpreta un geòleg: Kristian Eikjord, a qui en un món real els seus col·legues de la IUGS (5) segurament coneixerien amb el nom de Kristian Bad Luck: amb les variants francesa i espanyola de Kristian la Poisse  i Kristian el Gafe. Un personatge que, partint de la premissa segons la qual "Geology isn't a real science" (6), Sheldon Cooper hauria detestat tant o encara més del que detestava a Bert Kibbler (7) a l'episodi The Geology Elevation (8).

Tornant als films, aquests ens expliquen alguns dels fenòmens sísmics que s'han viscut a Noruega i els associen a una geologia fortament condicionada per l'Orogènesi caledoniana (9). Als crèdits finals del segon film: Skjelvet (The Quake, 2018) (4) es presenta l'activitat sísmica de Noruega com una de les més importants d'Europa, destacant per la seva importància els moviments de la falla d'Oslo (10).
El primer dels films: Bølgen (The Wave, 2015) (cf. 3), em va fer recordar el col·lapse del mont Tauredunum, que va provocar el tsunami del Llac Léman de l'any 563 (11).

En aquest cas, el film està basat en una esllavissada de roques que, el 7 d’abril de 1934, caient des d'una alçada de 700 metres sobre un fiord, va crear un tsunami que va arrasar els pobles de Fjørå i Tafjord, causant 40 morts. Ja en 1905 un altre tsunami havia posat fi a la vida de 60 persones (cf. 3) (12). Sobre el record d'aquells desastres històrics, el film es projecta en un risc actual molt real. El de l'amenaça del col·lapse de milions de m³ de roca sobre el Geirangerfjord (13), anunciat per una gran esquerda a la muntanya d'Åkerneset (14) que podria provocar un tsunami de 80 m d'alçada, que devastaria en aproximadament 10 minuts diverses les ciutats properes, incloent Hellesylt i el paradís turístic de Geiranger.

No t'explicaré l'argument del film perquè em sabria greu repetir l'espòiler que algú s'ha pres la molèstia de redactar amb tot luxe de detalls, inclòs el desenllaç del final del film, a la versió en anglès de Wikipedia.

Però deixa'm afegir que una de les coses que més em van fer reflexionar és que, malgrat disposar d'uns impressionants equips d'alerta i control, malgrat un detallat pla d'evacuació conegut i practicat en exercicis pels habitants del fiord, en el moment d'activar les alertes d'evacuació, són les consideracions de protegir l'activitat turística que s'imposen a les del risc de pèrdua de vides humanes. I quan les alertes s'activen, ja és massa tard per a salvar-les. Un error que ja hem vist amb l'actual pandèmia, i que s'ha repetit amb l'arribada de cada vaga.

Magnolia Pictures & Magnet Releasing - The Quake - Official Trailer, YouTube, 29.10.2018

L'agost del 2018 es va estrenar la seqüela de Bølgen (The Wave, 2015) (cf. 3) amb el nom de: Skjelvet (The Quake, 2018) (cf. 4). Com el primer film, aquest també està basat en un fenomen geològic del passat,  el terratrèmol que va colpejar Oslo el 23 d'octubre del 1904 (16). Sols que, en aquest cas, la projecció catastròfica en un futur proper no sembla confirmada pels estudis científics.

A una entrevista que Norway Today va fer l'octubre del 2017 al cap del departament del Centre de Risc de Terratrèmols de NORSAR (17) (18), un organisme que col·labora amb els USA en la detecció de terratrèmols i assaigs nuclears arreu del món (imagino que amb una atenció especial al que pugui passar a Rússia), Dominik Lang afirmava que: Avui no tenim prou informació sobre la periodització d’aquests terratrèmols, però els geòlegs creuen que hi ha raons per esperar un gran terratrèmol a la regió d’Oslo en el futur. Però no sabem quan arribarà.

Segurament hi ha estudis geològics que evoquen aquesta probabilitat, però jo no els he trobat. El que sí que he vist a les estadístiques de Volcano Discovery (19) és que, en 2020, l'activitat sísmica de la regió d'Oslo (punxa aquest enllaç) va ser inferior a la de la regió de Barcelona (punxa aquest enllaç), i ambdues, inferiors a la de la regió de Lausanne (punxa aquest enllaç). A Earthquake Track, també semblen confirmar-ho les estadístiques dels terratrèmols més importants enregistrats els darrers anys: punxa aquest enllaç per Oslo, aquest enllaç per Barcelona i aquest enllaç per Lausanne.

En qualsevol cas i pel que fa al territori de Noruega, els 5,4 graus en l'escala de Richter que s'han estimat pel terratrèmol d'Oslo del 1904, també són inferiors als 6,2 enregistrats a un terratrèmol del 2008 a l'arxipèlag d'Svalbard (20). Un arxipèlag al qual he dedicat ja tres posts en aquest blog (21).

I no tinc gairebé res més a afegir sinó que, com pel primer film de la saga, un infraser que deu odiar tant als productors del film com als seus potencials espectadors, s'ha pres la molèstia de redactar amb tot luxe de detalls, inclòs el desenllaç del final, l'espòiler del film a la versió en anglès de Wikipedia.

Bé, sí, deixa'm afegir que, en ambdós films, em vaig quedar amb les ganes de veure si els guionistes lligaven els fenòmens que descrivien amb el que, en anglès, hom coneix com The Glacial isostatic adjustment of Scandinavia (22).
Durant el Quaternari, la península d'Escandinàvia s'ha caracteritzat per grans i ràpides variacions del nivell del mar. Aquests canvis tenen el seu origen en l'acumulació i la fosa d'enormes capes de gel durant el Quaternari. Aquest fenomen provoca un efecte combinat dels canvis globals en el volum oceànic (eustàsia) i en els moviments locals de l’escorça terrestre (isostàsia).
Per fer ras i curt, a cop de destral, durant les grans glaciacions del passat, la península escandinava es va enfonsar sota el pes d'una enorme capa de gel: elevant, per efecte de balança, el sud del continent europeu. Després de la fosa d'aquella enorme massa de gel, la península va començar a elevar-se lentament i, en paral·lel, la cosa del sud d'Europa també va tornar gradualment a la seva posició d'equilibri. Com estem parlant en temps geològics, es tracta de moviments molt lents, imperceptibles per una o dues generacions, però identificables en altres escales de temps.

Els eventuals moviments de la península escandinava lligats a aquest fenomen no es comenten a cap dels dos films. I no passa absolutament res. Car cap dels dos tenia la pretensió de ser un film documental.


  1. Veure Everybody's Fine, publicat en aquest blog el 05.08.2021
  2. Le replay ne permettra bientôt plus de passer la pub, 20minutes.ch, 23.07.2021
  3. Wikipedia: The Wave [en] [fr] [es] [ca] || IMDb: Bølgen(2015)
  4. Wikipedia: The Quake [en] [fr] [es] [ca] || IMDb: Skjelvet (2018)
  5. IUGS - International Union of Geological Sciences: Home page
  6. Veure No et perdis els Geolodies d'enguany!, publicat en aquest blog el 06.05.2019
  7. The Big Bang Theory Wiki: Bert Kibbler
  8. The Big Bang Theory Wiki: The Geology Elevation
  9. Wikipedia: Caledonian orogeny [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Oslo Graben
  11. Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (4/4), publicat en aquest blog el 30.05.2021
  12. David Nikel: The Wave: Norway’s First Disaster Movie, Life in Norway, 02.09.2015
  13. Wikipedia: Geirangerfjord
  14. Wikipedia: Åkerneset
  15. Wikipedia: Geirangerfjord - Rock slides
  16. Bungum, Hilmar et al. (2009). The 23 October 1904 M-S 5.4 Oslofjord Earthquake: Reanalysis Based on Macroseismic and Instrumental Data. Bulletin of the Seismological Society of America. 99. 2836-285. 10.1785/0120080357.
  17. Gerard Taylor: 113 years since the Oslo Earthquake, Norway Today, 24.10.2017
  18. NORSAR: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  19. Volcano Discovery: Home page, About
  20. Aasa Christine Stoltz: Norway's biggest quake hits Svalbard archipelago, Reuters, 21.02.2008
  21. Veure The defrosting of ancient virus, Svalbard Vaults (1/2) i (2/2), publicats en aquest blog respectivament el 28.02.2020, el 10.03.2020, i el 20.03.2020
  22. Google Search: Glacial isostatic adjustment of Scandinavia

Sunday, August 8, 2021

jérémie heitz (2/2)

Passe-moi les jumelles  - Portrait d’un freerider surdoué, Jérémie Heitz, YouTube, 01.03.2019


Fa temps compartia amb tu un film brutal de Jérémie Heitz: La liste. Un film de 2016 on vam poder veure un escalador remarcable i un esquiador sense parell baixant per pendents vertiginosos per parets de més de 50° de desnivell al bell mig de paisatges brutals.

Després del seu accident al Freeride World Tour, a Fieberbrunn (Àustria)  en 2017, la publicació de les seves News s'havien aturat el 2018 a la seva pàgina perso. Francament, creia que ho havia deixat córrer quan vaig poder veure una reposició d'una emissió del programa de la RTS: Passe-moi les jumelles, que ens recordava que, més enllà d'un escalador i un alpinista remarcable, Jérémie Heitz és també posseïdor d'una força tranquil·la i determinada, amb unes qualitats humanes que no tenen res a envejar a les seves qualitats com alpinista.

Un reportatge que no hauries de deixar de veure!

Thursday, August 5, 2021

stephen colbert interviews ricky gervais

The Late Show with Stephen Colbert - Ricky Gervais And Stephen Go Head-To-Head On Religion, YouTube, 02.02.2017
Segueix aquests passos per subtitular de manera automàtica l'àudio del vídeo a una llengua de la teva elecció :
  1. Punxa el botó Play ">" per a veure el vídeo.
  2. Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta
  3. Selecciona l'opció "Subtítols"
  4. Selecciona la llengua que se't proposi com opció
  5. Torna a punxar la icona de l'engranatge i selecciona l'opció "Traducció automàtica"
  6. Selecciona la llengua dels subtítols de la teva elecció
No oblidis de verificar que la icona que es troba a l'esquerra de la de l'engranatge "Subtítols" està activada Nota: Si el resultat no és el que esperaves, prova-ho amb altres llengües que coneguis.


Ricky Gervais demostra ser un formidable oponent per a Stephen Colbert en una animada conversa sobre creences, religió i ateisme.

També pots veure en Ricky Gervais a la cerimònia d'entrega del Richard Dawkins Awards del 2019. El vídeo és llarg, però la introducció de Richard Dawkins, les preguntes de Richard Wiseman i les respostes de Ricky Gervais m'han fet riure molt. Si, pel que sigui, no el pots veure avui, reserva-te'l per veure'l si tens uns dies de vacances aviat. Paga la pena, de debò.

Center for Inquiry: Ricky Gervais and Richard Dawkins in Conversation, YouTube, 11.05.2020

Wednesday, August 4, 2021

sobre el sistema electoral dels USA



Recordant el post que vaig publicar ahir (1) i la cita d'un article que Pedro Vallín va publicar a La Vanguardia l'octubre del 2019 (2), avui m'agradaria compartir amb tu el mapa d'un tweet publicat en setembre del 2020 per @TerribleMaps (2). Més que res, per si pot ajudar a canviar d'idees a aquells que cataloguen políticament tots els nord-americans a partir de la distribució d'escons de les dues cambres legislatives federals.

El fet és que el sistema electoral nord-americà és molt difícil d'entendre per algú que no hagi nascut en aquell país. I moltes vegades em demano si és més fàcil comprendre'l si has nascut als USA.

Quan veus el mapa de @TerribleMaps el primer que et passa pel cap és que no és normal que la 8a economia del món només estigui representada per dos senadors a la cambra federal. Potser també et passarà pel cap que seria una bona idea subdividir l'estat de Califòrnia de manera que, amb la creació de nous estats, augmentés també la seva representació al Senat federal. Aquesta era la idea de Six Californias (3), proposada per Tim Draper, un polèmic home de negocis que no va arribar a convèncer als Republicans i va comptar amb l'oposició dels Demòcrates.

Per què? Probablement perquè qualsevol que sigui la representació de l'estat a les cambres federals, els USA segueixen sent un país federal, i l'estat de Califòrnia té els recursos i les competències necessaris per tirar endavant polítiques que no necessiten el vistiplau del govern federal. A títol d'exemple, una Califòrnia dividida no podria tenir ni els recursos ni la potència de foc necessaris per tirar endavant les seves polítiques mediambientals.

Més enllà de les causes històriques que ho expliquen, podem seguir sense entendre massa bé la repartició dels escons al Congrés o al Senat. O que un candidat (e.g. Hillary Clinton) pugui guanyar unes eleccions en nombre de vots, però que sigui el seu adversari (Donald Trump) qui arribi a la presidència. Si ens centrem en els escons del Congrés, probablement trobarem molt estrany que el partit Demòcrata tingués 61.765.832 de vots en 2016 (4) i, amb 60.572.245 de vots en 2018, augmentés en 41 els seus escons al Congrés (5). O que amb 77.529.619 de vots en 2020 perdés 13 escons al Congrés (6). I és que, als USA, com a molts altres països, també a Espanya, i també a Catalunya, no és tan important els vots que guanyis com el fet d'on ho facis.

Naturalment, la sola idea de One person, One vote (7), terroritza a la dreta nord-americana: en realitat, no només a la dreta nord-americana (8). Res millor que donar-li un cop d'ull al mapa que pots trobar a continuació per entendre el perquè.

Si et llegeixes l'article d'Andrea Ruth que il·lustrava aquest mapa (9), veuràs que els arguments que utilitza la dreta nord-americana per perpetuar aquesta situació, basant-se en el discurs de la protecció de les minories, no és gaire diferent del que s'utilitza des de les posicions d'esquerra defensant els mateixos postulats. El problema és quan, per aquest tripijoc, la minoria arriba al poder i acaba imposant els seus programes de govern a la majoria. També ho és quan, parlant de minoria, hom oblida precisar a quina s'ha de protegir.
Source: Michael Ramirez, @Ramireztoons, 27.11.2016

Aquells que tenen ja una edat i no han perdut encara la memòria, recordaran que malgrat que les zones més industrialitzades i més poblades de Catalunya votaven partits d'esquerra, el Parlament de Catalunya va estar durant molts anys dominat per majoria absoluta per una coalició de dretes. Fet pel qual, tots els catalans eren catalogats amb aquella ideologia a la resta de l'estat espanyol.

Així què, abans de catalogar políticament tots els nord-americans en funció del perfil ideològic dels membres que ocupen els escons de les cambres parlamentàries federals o, fins i tot, del perfil ideològic del seu president, potser seria una bona idea reflexionar dos minuts en la realitat més propera.

I si el sistema electoral nord-americà ens sembla complicat, o fins i tot injust, potser no estaria de més pensar que fa part d'un sistema de govern que només els nord-americans poden decidir quan, com i per quin altre l'haurien de reemplaçar.


  1. Veure Everybody's Fine, publicat en aquest blog el 03.08.2021
  2. Pedro Vallín: El cine de Hollywood es y siempre fue progresista y emancipador, (El periodista de ‘La Vanguardia’ publica ‘¡Me cago en Godard!’) La Vanguardia, 06.10.2019
  3. Veure Creative Cartography: Six Californias Project, publicat en aquest blog el 11.08.2014
  4. Wikipedia: 2016 United States House of Representatives elections
  5. Wikipedia: 2018 United States House of Representatives elections
  6. Wikipedia: 2020 United States House of Representatives elections
  7. Wikipedia: One man, one vote
  8. Juan González Ibañez: Izquierda Unida pide un sistema electoral proporcional puro, El País, 07.11.1992
  9. Andrea Ruth: Why We Don’t Elect Presidents Via Popular Vote, RedState, 18.11.2016

Tuesday, August 3, 2021

everybody's fine

Movieclips - Everybody's Fine (5/12) Movie CLIP - I Wanted to be a Good Father (2009) HD, YouTube, 29.09.2011


Tinc per costum mirar-me la cartellera de films de diferents cadenes TV, programar l'enregistrament d'aquells que em sembla que poden estar bé, i veure'ls més tard quan trobo un moment per fer-ho.

A principis de juliol vaig veure que Arte TV havia programat Everybody's Fine, un film del 2009 del que no havia sentit parlar abans (1). Vaig veure que a IMDb el puntuaven amb 7,1/10 (2). Una puntuació molt més alta que la de Rotten Tomatoes, amb una valoració positiva de tan sols un 48% dels crítics i del 53% entre el públic (3).

Com no estava massa decidit a veure'l, vaig llegir alguns espòilers: per exemple les crítiques de Rotten Tomatoes i els articles de Wikipedia. També vaig veure alguns tràilers que, francament, no induïen a veure'l. La veritat és que el film va començar a interessar-me quan vaig veure els rius de tinta i de mala bava que els crítics dedicaven al tercer film d'un director que, encara avui, és molt poc conegut: Kirk Jones (4). A més, com a la fitxa del film d'Arte TV vaig veure que el film estava interpretat per un actor que adoro: Robert De Niro, i com també tinc un gran respecte pels altres actors que figuraven al càsting, vaig dir-me que, si l'argument i la realització eren tan dolents com deixaven imaginar els espòilers, segur que aquells actors havien fet quelcom per millorar-lo.

Una altra cosa que em va cridar l'atenció dels espòilers era que Everybody's Fine era un remake d'un vell film de Giuseppe Tornatore: Stanno tutti bene (1990), interpretat per Marcello Mastroianni.

Viaggio (1990 Stanno tutti bene or Everybody's fine ) Ennio Morricone, YouTube, 11.09.2015

Com no comparteixo els prejudicis habituals entre els crítics de cinema europeus i coincideixo amb l'opinió de Pedro Vallín sobre el cinema nord-americà (5), la idea que Everybody's Fine fos un remake amb una traducció literal a l'anglès de Stanno tutti bene no em va representava cap tipus de problema. Segurament pel fet de recordar que: The Woman in Red (1984), que era un remake d'un film francès: Un éléphant ça trompe énormément (1976), em va agradar molt més que l'original.

El film em va sorprendre per la gran tendresa de Frank Goode, el personatge interpretat per Robert de Niro. I tot i que el desenvolupament del film no ho deixi veure fins el desenllaç, l'extrema humanitat d'uns fills que mai no van conèixer realment al seu pare. En realitat, a mesura que el film avançava, anava realitzant que, d'alguna manera, estava veient la meva vida en el rol de pare i també en el de fill. I no t'amagaré que anava despertant en mi una veritable tempesta emocional.

Ara, si m'ho permets, m'agradaria recomanar-te que incloguis aquest film en la llista dels que tens pensat veure algun dia. Deixa'm recomanar-te també que, abans de fer-ho, no llegeixis cap article de Wikipedia, ni cap espòiler, ni tampoc vegis cap tràiler que puguin destrossar la seva màgia emocional: Un peu de poésie dans ce monde de brutes. Una màgia a la qual Paul McCartney va posar lletra i música en aquest tema que tanca el film.

Paul McCartney - (I Want To) Come Home, YouTube, 16.12.2009


  1. Wikipedia: Everybody's Fine [en] [fr] [es] [ca]
  2. IMDb: Everybody's Fine (2009)
  3. Rotten Tomatoes: Everybody's Fine
  4. IMDb: Kirk Jones
  5. Pedro Vallín: El cine de Hollywood es y siempre fue progresista y emancipador, (El periodista de ‘La Vanguardia’ publica ‘¡Me cago en Godard!’) La Vanguardia, 06.10.2019

Sunday, August 1, 2021

ted turner interviews carl sagan (1990)

Jesús Erazo - Una conversación con Carl Sagan y Ted Turner 1990 (Subtitulada), YouTube, 12.05.2017
Mandalay - Carl Sagan & Ted Turner........ Dialogo en Español, YouTube, 11.04.2015


El 27 de juny d'enguany publicava un article on, referint-me a algunes prediccions catastròfiques sobre el que ens esperava el 2050, responia amb una reflexió que avui segurament no hauria escrit de la mateixa manera: No tinc ni la pretensió, tampoc la més mínima idea, de saber com serà el futur. Potser serà millor o pitjor que el present. En tot cas, el que és segur, és que serà diferent (1).

La distància de 30 anys que avui ens separa de 2050 és la mateixa que podem trobar entre el present i l'entrevista que Ted Turner (2) li va fer a Carl Sagan (3) en 1990. 

Anys més tard, Turner perdria la CNN i el seu imperi mediàtic, bona part de la seva fortuna -en 2021 segueix sent però el segon més gran propietari dels USA (4)- i es divorciaria de Jane Fonda (5). Ted Turner entrevistava a Carl Sagan, sis anys abans que aquest no ens deixés (6). 
Carl Sagan va marxar un mes després que ho fes la meva mare, gran admiradora seva, i amb qui no ens perdíem cap episodi de la seva sèrie Cosmos (7).
Ni Ted Turner ni Carl Sagan podien ni tan sols imaginar el que els havia reservat el seu destí. Però el cas és que van parlar sobre uns temes que, avui, 30 anys més tard, continuen sent d'actualitat: les emissions de CO₂ i el canvi climàtic, la despesa en armament i la proliferació dels arsenals nuclears, les desigualtats, la pobresa i el nivell de l'educació als USA, la religió, la investigació de l'espai ... Si deixem de banda els actors que es mencionaven a l'entrevista (e.g. Reagan, Gorbatxov...) i la qualitat del vídeo, em vaig quedar amb el sentiment que aquesta entrevista podien haver-la fet uns dies abans.

I no és perquè la premsa ja no parli del problema de la capa d'ozó que aquest no segueixi sent important (8). I el mateix podem dir de la proliferació dels arsenals nuclears (9).

Trenta anys més tard, el present que s'evocava en aquella entrevista segueix sent el nostre. Un present que no segueix sent molt diferent del que ho era en aquell passat. 

Trenta anys més tard, podem veure aquella vella entrevista a la TV HD que tenim al menjador, o al darrer model de mòbil, i enganyar-nos pensant que el nostre present és diferent car, el seu contingut segueix sent d'actualitat. 

A una novel·la publicada el 1983, Rita Mae Brown va descriure la clau de la situació en què ens trobem encara avui amb una frase que es va acabar atribuint a Albert Einstein, que no la va pronunciar mai (10).

Altres articles dedicats a Carl Sagan en aquest blog:
  1. Veure Prediction is very difficult, especially if it's about the future, publicat en aquest blog el 27.06.2021
  2. Wikipedia: Ted Turner [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Carl Sagan [en] [fr] [es] [ca]
  4. Forbes: Ted Turner (2021)
  5. Edward Helmore: Turner forced out of CNN by money men, The Guardian, 08.04.2001 || Manu Piñón: Cómo Ted Turner sobrevivió a la pérdida de Jane Fonda, la CNN, su fortuna y un imperio en un año, Vanity Fair (es), 19.11.2017
  6. David Brand: Carl Sagan, Cornell astronomer, dies today (Dec. 20) in Seattle, Cornell Chronicle, 20.12.1996
  7. Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 12.12.2018
  8. Après avoir battu un record, le trou dans la couche d’ozone 2020 s'est refermé, Organisation Météorologique Mondiale (WMO/OMM), 29.12.2020
  9. Stéphane Bussard: La fulgurante expansion nucléaire chinoise, Le Temps, 09.07.2021
  10. Christina Sterbenz: 12 Famous Quotes That Always Get Misattributed, Business Insider, 08.10.2013

Friday, July 30, 2021

250.000 visites !

Image by Free-Photos from Pixabay


Avui m'agradaria compartir amb tu que aquest blog ja ha superat les 250.000 visites. L'objectiu inicial no anava més enllà de guardar d'una manera estructurada i comentada les notes d'allò que he  pogut trobar interessant i compartir-ho amb la meva família i els meus amics. Però, segurament gràcies als traductors automàtics integrats als navegadors, el contingut del blog s'ha anat difonent amb els anys més enllà d'on mai hauria pogut imaginar.

Actualment, la mitjana de les visites diàries oscil·la entre 200 i 400. De vegades, sense que hagi trobat cap explicació, les visites es disparen: així, el blog no havia superat mai les 2.000 visites mensuals fins el 01.01.2017, quan va pujar a un pic de més d'onze mil visites mensuals que va durar gairebé fins el 01.07.2017. Després va baixar fins a 2.000 visites mensuals, fins tornar a les gairebé a més de deu mil visites mensuals el 01.05.2021.

Per països, el nombre més gran de visites té el seu origen a França. Seguides de lluny per les dels USA, Suïssa, Espanya i Alemanya.

Pel que fa als dispositius amb què hom accedeix al blog, la gran majoria ho fa des d'ordinadors Windows, seguits per aquells que ho fan des d'ordinadors Mac, Linux/Unix i des de mòbils equipats amb Android. Pel que fa als navegadors, la gran majoria ho fa amb Firefox, seguit per aquells que utilitzen Chrome.

Més enllà d'aquestes xifres, deixeu-me dir que segueix sent un plaer conversar amb vosaltres i seguir bescanviant punts de vista sobre el contingut dels articles que vaig publicant.

Només us vull demanar que recordeu que, si vosaltres heu pogut llegir un article que no he escrit en la vostra llengua, jo també podré llegir els comentaris que em deixeu en la vostra. Qualsevol que sigui la llengua en què us expresseu, jo també podré passar-la pel traductor i conversar així amb vosaltres.

Una abraçada a tots els que em seguiu, i moltes gràcies per donar-me el carburant del vostre interès per seguir escrivint. Fins aviat!

Thursday, July 29, 2021

las mentiras de wall street

Pablo Gil Trader - Las mentiras de Wall Street, YouTube, 09.07.2021


Fa uns dies, un amic em va passar un vídeo que et recomano veure i que el seu autor: Pablo Gil (1), presenta així:
Muchos inversores particulares desconocen la realidad de Wall Street, la relación entre los Gobiernos, Bancos Centrales, Bancos de Inversión, Reguladores, los cambios de normativas contables, ... Todo para mantener viva una industria que genera miles de millones de dólares que se reparten unos pocos. En este vídeo os desvelo algunas de las mentiras de esta industria y como sustentan una ilusión de bonanza que no es real en absoluto.
Bàsicament, la primera part del vídeo ens explica quina és la part de les accions i de les opcions sobre les accions que constitueixen el salari dels directius de les grans companyies, quina ha estat la seva evolució en el temps i què l'explica. També, de quina manera les estratègies d'aquestes empreses està dirigida a fer pujar el preu de les accions, en detriment dels salaris. Unes estratègies en les quals destaca l'auto-compra d'accions pròpies. I és així que, mentre les accions de les empreses pugen i atreuen inversors, simultàniament, els directius de les companyies realitzen el benefici de la venda d'aquestes accions.
Image by Marek Studzinski from Pixabay

A la segona part del vídeo, el seu autor ens explica com moltes de les empreses que han invertit el seu capital en l'auto-compra d'accions pròpies, manquen de liquiditats en temps de crisi i han de demanar ajudes a l'estat sota l'amenaça de tancament si aquell suport no arriba. I com quan són moltes les empreses que es troben en aquesta situació, els Bancs Centrals han de subministrar quantitats brutals de diners per ajudar als estats a fer front a la situació. Tot com l'observació de què aquestes injeccions brutals de capitals en l'economia han tingut un efecte contrari en el PIB dels països occidentals.

Tot com el problema que estan creant a les futures generacions, que hauran de tornar un deute del qual elles no es van beneficiar, però que s'haurà de pagar. I a partir d'aquí, el vídeo ja entra en els exemples de les hipoteques, crèdits al consum, etc.
Image by Gerd Altmann from Pixabay

Personalment crec que el vídeo explica de manera força pedagògica què està passant en l'economia i quines són les claus del seu funcionament. Malauradament, com no entenc gaire d'economia, no em va produir les mateixes emocions que havia provocat en l'amic que me'l va enviar. En fi, vull dir que quan sento parlar de xifres de miliards i de bilions de US dòlars, la part lògica del meu cervell em diu que es tracta de sumes que mai no han existit físicament. I em reconforta recordar un article que Paul Toscano va publicar a CNBC en 2013 per confirmar-m'ho (2):
Source: Paul Alvord for CNBC.com

A la infografia que pots trobar aquí al damunt pots veure representats 345.000 milions de US dòlars en bitllets de 100 US dòlars, el valor en març del 2009 de les accions cotitzades en borsa d'Exxon Mobil. Si mai hagués existit físicament, aquesta quantitat cobriria l'àrea d'un camp de futbol americà estàndard i s'apilaria fins a una alçada de gairebé 9 m.

En fi, aquell seria el volum en març del 2009. Però podria canviar en funció de la cotització en borsa d'aquelles accions. Fent que, per les mateixes accions, el seu valor en US dòlars fos diferent. I no em passa pel cap imaginar a la Reserva Federal imprimint o retirant bitllets en funció dels cursos de les accions de les companyies per una senzilla raó: aquella massa de diners, mai no va existir físicament.
Source: Paul Alvord for CNBC.com

El mateix article presenta una curiosa infografia que pots trobar al damunt on es representa el valor d'una acció de la classe A de Berkshire Hathaway, el hòlding de Warren Buffett, una de les accions més cares del mercat. Si observéssim la variació durant 52 setmanes del valor d'una acció, veuríem que el 02.04.2009 una acció tenia un preu de mercat de 90.000 US dòlars que, amuntegats en bitllets d’1 US dòlars, donarien lloc a una columna que pujaria fins a 9,7 m. En el moment més baix de la seva cotització, 70.050 US dòlars el 05.03.2009, la columna pujaria fins a poc més de 7,5 m. I en el moment més alt de la seva cotització, 147.000 US dòlars el 19.09.2008, la columna havia pujat fins a poc més de 15 m.

El dia que estava redactant aquest article vaig tenir la curiositat de veure quin era el curs d'una acció de la classe A de Berkshire Hathaway, pots veure el resultat a la captura de pantalla que pots trobar a continuació:
Source: boursorama.com/cours/BRK.A (10.07.2021)

Si alguna vegada em vaig creure que la capitalització en borsa d'una empresa estava lligada al seu valor, vaig deixar de fer-ho el dia que Apple va arribar a una capitalització en borsa de més de 2.000 miliards de dòlars (3). Enllà on alguns em parlen d'economia, jo només veig Casinos que hom anomena Borses de valors.

Que si, que fa temps que vaig entendre que el preu de les accions està fixat per la llei de l'oferta i la demanda, i fixat pel que un comprador està disposat a afluixar per adquirir-les. També que l'adquisició i la venda d'aquestes accions passa per transferències comptables de les quals està absent el paper moneda.

També fa temps que vaig entendre que amb el deute públic hi ha un mercat tant o més especulatiu que amb el de les accions. I que si hom troba normal que els directius d'una companyia puguin decidir si paguen o no els dividends als accionistes, hom no troba gens normal que es pugui fer el mateix amb el deute.

Crec sincerament que, en el tema del retorn del deute, si jo estigués al lloc dels pretesos creditors, optaria per adoptar una posició molt discreta i no faria gaire enrenou. Car podria ser que si hom es posés a parlar del retorn dels deutes públics, algú perdés les plomes en la discussió en cas de trobar-se amb uns interlocutors amb idees diferents de les que han vist fins ara.
Source: Miss Lilou, Pinterest


  1. Pablo Gil:  LinkedIn, Rankia, YouTube, Twitter
  2. Paul Toscano: What Does $1 Trillion Look Like?, CNBC, 13.09.2013
  3. Salim Nesba: Apple dépasse les 2.000 milliards de capitalisation boursière, L'Echo, 19.08.2020

Wednesday, July 28, 2021

barcelona i la memòria històrica: navas


Fa dos anys publicava un article on et parlava de la història dels meus avis al barri de la Sagrera (1). Avui m'agradaria parlar-te de la casa on vivien al que, des de desembre del 2006, hom coneix oficialment amb el nom de barri de Navas (2).

La idea d'aquest article em va venir quan vaig trobar dues velles fotos de mitjans dels anys 1950, on sortia la germana de la meva mare -la meva tieta!- davant de la casa dels meus avis. Tot i que les imatges estan molt deteriorades, em van portar un munt de records dels quals, si m'ho permets, avui compartiré alguns amb tu.

Els meus avis vivien a una mena de barraca ++ d'una planta, humida i sense finestres, amb un terrat que només era accessible pels propietaris, que vivien a la casa del costat.

L'entrada es trobava gairebé al mateix lloc on no sé si encara hi ha un supermercat de la cadena BonÀrea, al que avui és un xamfrà on convergeixen els carrers de Bofarull, Biscaia i Palència (3). La casa, l'anomenaré així, tenia un pati al darrere que donava a una séquia, probablement l'antic Rec Comtal (4): en aquells temps, una mena de claveguera a l'aire lliure que canviava de color i d'olors segons els tints utilitzats per una fàbrica d'adobatge de pells, que es trobava séquia amunt.

Un altre detall difícil d'oblidar era la quantitat de rats que hi havia a la séquia: de lluny, més dels que havia al carrer on jo vivia. N'hi havia tants que, quan es feia fosc i havíem d'anar a la latrina que hi havia al pati, fèiem tot el soroll que podíem per allunyar-los. Com la peça que els meus avis feien servir com a menjador era més aviat reduïda, aquell pati podria haver estat un lloc agradable on dinar durant l'estiu o, simplement, per beure una cervesa. Però els rats i la pudor de la séquia no ho permetien.

Un detall que sempre em va cridar l'atenció era que totes les fotos que he vist de la casa dels avis, es van fer davant d'una entrada que no era la seva. Imagino que per pudor i per vergonya car, la porta d'entrada a la casa dels meus avis (a l'esquerra a les imatges) era de fusta prima, sovint bufada per la pluja i la manca de voreres, amb quadrats de vidre transparent als dos terços superiors. I no sé si per evitar ficar unes cortines o per la passió dels meus avis pel cinema, el vidre estava gairebé sempre parcialment cobert per un pòster amb la cartellera dels films que passaven al cinema Meridiana.

Actualment, ho consideraríem poc segur. Però aquella casa sempre estava plena de familiars, de veïns i de les gitanes a qui la meva àvia venia peces de roba. I si, pel que fos, un dia la casa estigués buida i algú tingués la idea d'entrar, aquella porta de fusta bufada feia un soroll de mil dimonis quan s'obria.  I, a més, estava en Bobby, el gos que surt a la imatge.
La casa que jo recordo ja tenia aigua corrent. En fi, un fil d'aigua que omplia un dipòsit rodó de fibrociment instal·lat al damunt de les latrines. Però la meva mare m'havia dit que, durant molts anys havien d'anar a buscar l'aigua a una font municipal que es trobava, si fa no fa, on ara es troba la plaça d'Islàndia (5).

Tampoc recordo haver conegut en Bobby. Una llegenda al barri, entre altres motius perquè, quan el meu avi enviava cada tarda a la meva mare al bar Vizcaya, a comprar un paquet de Celtas i un carajillo de rom Pujol, només el propietari, un tal Joaquin, que tenia una pinta calcada a la de Torrente, estava al corrent que la meva mare li donava a Bobby una culleradeta o dues de carajillo abans de tornar. Més tard vam saber que el meu avi feia el mateix d'amagat a casa. Ningú entenia la tristor que li va agafar a Bobby quan la meva mare es va casar i va marxar de casa. El tal Joaquin va explicar-li un dia a la meva àvia quin podria ser un dels motius. El meu avi, que quan va marxar la meva mare, havia agafar el costum d'anar a beure's el carajillo al bar Gómez -on es trobava amb vells companys de la CNT-, va completar la història.

El que sí que recordo és que, malgrat que un germà del marit de la meva tieta tenia una botiga d'Ultramarins just davant de la casa on vivien els meus avis, la meva àvia sempre anava a comprar a la botiga d'un tal Gaspar, que havia sigut company a la CNT amb meu avi i havia lluitat amb ell al front d'Aragó.

També recordo amb molt de carinyo quan anàvem a veure els avis i m'enviaven a comprar, al quiosc que hi havia a la cantonada de Bofarull amb Biscaia El Mundo Deportivo, Solidaridad Nacional (que ningú llegia) i el El Noticiero Universal. També El Caso, que només llegia la meva àvia. També em donaven calerons perquè em comprés el Tio Vivo, el Pulgarcito i el DDT. Lo de comprar Solidaridad Nacional ho vaig entendre ja de més gran: el meu avi no volia que tanquessin les antigues rotatives de Solidaridad Obrera (requisades pels franquistes) i volia que el diari seguís viu pel dia que s'acabés la dictadura i el tornessin a la CNT. No va ser així.

Malgrat les privacions que poguessin passar els meus avis, a casa seva sempre hi havia un plat per aquell que vingués. Deixant de banda els diaris, la lectura era marca de la casa. Tant que, quan obries la porta del carrer, el primer amb què et trobaves era amb una petita estanteria amb llibres de Plató, Sòcrates, etc. I, clar, munts de diaris per tot arreu! També les fotonovel·les de segona mà, a les que la meva àvia tenia una gran afició.

Però va arribar un dia en què el preu dels terrenys havia pujat tant a Barcelona que van fer-li una oferta al propietari perquè vengués. Aquest va fer una mena d'acord amb els meus avis perquè marxessin a canvi d'una indemnització. Amb aquella indemnització i uns calerons que els meus avis tenien estalviats, van comprar nous mobles per decorar un pis que havien llogat prop de la cantonada del carrer Palència amb la Meridiana.

Poc temps després, l'antiga casa va desaparèixer sota les excavadores, van cobrir la séquia i van construir blocs de pisos. Fa molts i molts anys que no he tornat a passar per aquella part de l'antiga Sagrera que hom coneix des de fa uns anys amb el nom de Navas.


Si mai tens interès per consultar altres articles de la sèrie Barcelona i la memòria històrica, pots fer-ho punxant la pestanya Series d'articles a la versió web del blog o punxant aquest enllaç.
  1. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  2. Wikipedia: Barri de Navas [es] [ca]
  3. Google Maps: BonArea, Carrer de Palència 24, Barcelona
  4. Wikipedia: Rec Comtal [es] [ca] || La Sèquia Comtal i El Clot, http://el-rec-comtal.blogspot.com
  5. Arquitectura Catalana: Plaça d'Islàndia (1993-1995)

Tuesday, July 27, 2021

barcelona i la memòria històrica - nou barris

Betevé - L’estafa dels pisos de la Prosperitat, 09.09.2020


El passat 06.07.2021, una fèmina que em coneix des de fa molts anys i, malgrat tot, segueix sent amiga meva, em va enviar per WhatsApp un enllaç a un article de Betevé que parlava del mural que en Roc BlackBlock (1) havia pintat a l’Ateneu Popular de Nou Barris.

Al vídeo que pots trobar a continuació, en Roc BlackBlock ens explica que aquest mural té com a objectiu recuperar la memòria d'un dels molts moviments veïnals que hi va haver a Nou Barris als anys 1960's (2).

Laura Sangrà: El grafiter Roc BlackBlock pinta una foto de Kim Manresa a Nou Barris, Betevé, 05.07.2021

Més concretament, aquest mural és un homenatge al moviment que va desencadenar una estafa immobiliària que va deixar un munt d'immigrants -hi ha qui els anomena colons- sense els habitatges que havien adquirit,. El promotor immobiliari -un tal Llobet, a qui no crec que hom tractaria avui de colon- havia venut els mateixos pisos a diverses famílies i va fugir amb els diners (3) (4).

Malgrat les protestes als carrers, moltes famílies es van veure empeses al barraquisme a les anomenades barraques de Santa Engràcia, a l’actual plaça d’Ángel Pestaña (3). Les famílies que van tenir més "sort", van fer cap a Les Cases del Governador, uns infrahabitatges d’uns 30 m² (4).

L'emoció m'anava guanyant mentre anava veient els vídeos i les fotografies que pots trobar a l'article. En concret al vídeo amb què he obert aquest article i, molt especialment, quan l'Albert Recio parla de la dura lluita de l'any 1977 i del segrest per tres vegades del bus de la línia n°12, que ell descriu com el bus del barri.

Pl. Orfila. Foto Miquel Llevat, 1/7/1976, autobusesbcn.es

De cop vaig recordar que, poc després de fer 16 anys, vaig començar a treballar a una fàbrica de Sant Adrià de Besòs. Com era aprenent, fitxava a les 07h30 (més endavant ho faria a les 06h00) i, per arribar-hi, cada matí prenia el mateix bus (6) a la parada de Verdun. Baixava al final del trajecte, a la parada de Bon Pastor, al carrer de Sant Adrià. Travessava el riu Besòs per la Passera del Molinet (7). I arribat a l'altra banda del riu, ja a Santa Coloma de Gramenet, anava caminant fins a la fàbrica a Sant Adrià.

També vaig recordar que quan travessava aquella passera en ple hivern, un terral sovint violent, em clavava el fred fins al moll dels ossos. En tot cas, no em podia queixar car la passera, tot i que estreta, era de formigó, i no tenia res a veure amb algunes fotografies dels anys 1960's (8), que mostraven els taulons de fusta amb els que travessaven el riu molts dels obrers catalans als quals alguns mai no han considerat com a tals, i molts d'aquells obrers als que els mateixos tracten de colons.

1964 - Una altra imatge de la passera durant els anys 1960's, Barcelofília, 12.12.2011

Tornant al mural de Roc BlackBlock, no m'agradaria acabar aquest article sense recordar que està inspirat en una fotografia de Kim Manresa (9), un fotògraf de Nou Barris conegut per ser l'autor d'unes fotografies que recollien la vida quotidiana i la lluita dels moviments veïnals del barri. Un fotògraf del barri que ha viatjat arreu del món sense saber idiomes, sense carnet de conduir, sense rellotge, sense saber nedar i que ha guanyat tota mena de premis de fotografia amb càmeres de segona mà que ha regalat a la fi de cada projecte.

Però millor que donar-te la brasa parlant de Kim Manresa, et proposo veure dues entrevistes per mesurar la grandesa del personatge: l'entrevista que va fer-li Martin Maisler el 2017 i la que li va fer fa uns mesos l'Antonio Baños (10). I completar-les amb una entrevista de Jordi Pujolà del desembre del 2018, una de les millors que he llegit (11).

Martin Maisler - Kim Manresa 01, YouTube, 13.02.2017

Baños repassa la trajectòria del fotògraf Kim Manresa, Betevé, 07.12.2020


Si mai tens interès per consultar altres articles de la sèrie Barcelona i la memòria històrica, pots fer-ho punxant la pestanya Series d'articles a la versió web del blog o punxant aquest enllaç.
  1. Roc BlackBlock: Home page, Twitter, Instagram, Facebook
  2. Laura Sangrà: El grafiter Roc BlackBlock pinta una foto de Kim Manresa a Nou Barris, Betevé, 05.07.2021
  3. La plaça d’Àngel Pestaña, el cor del barri de la Prosperitat, Betevé, 18.02.2016
  4. Sergi Hernández: L’estafa dels pisos de la Prosperitat, Betevé 09.09.2020
  5. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 17.11.2019
  6. 12 Buen Pastor - Roquetas, autobusesbcn.es
  7. Google Maps: Passera del Molinet, Barcelona, Espanya
  8. Passera del Molinet sobre el Riu Besòs. Barcelofília, Inventari de la Barcelona desapareguda, 12.12.2011
  9. Wikipedia: Kim Manresa [en] [fr] [es] [ca]
  10. Sergi Hernández: Baños repassa la trajectòria del fotògraf Kim Manresa, Betevé, 07.12.2020
  11. Jordi Pujolà: Kim Manresa. Entrevista, escritorislandia.com, 28.12.2018

Monday, July 26, 2021

johnny carson interviews carl sagan


El 02.03.1978 Johnny Carson entrevistava a Carl Sagan al programa The Tonight Show. A l'inici de l'entrevista, Johnny Carson va demanar a Carl Sagan la seva opinió com a científic d'un film que havia sortit a les sales en 1977: Star Wars (conegut més tard, quan van sortir altres films de la sèrie, amb el nom de Star Wars: Episode IV – A New Hope).

Pots trobar aquesta part de l'entrevista subtitulada al tweet amb què he obert aquest article. Per l'entrevista completa, et proposo donar un cop d'ull al vídeo que pots trobar a continuació.

Carl Sagan on The Tonight Show with Johnny Carson (full interview, March 2nd 1978), YouTube, 08.02.2016
Segueix aquests passos per subtitular de manera automàtica l'àudio del vídeo a una llengua de la teva elecció :
  1. Punxa el botó Play ">" per a veure el vídeo.
  2. Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta
  3. Selecciona l'opció "Subtítols"
  4. Selecciona la llengua que se't proposi com opció
  5. Torna a punxar la icona de l'engranatge i selecciona l'opció "Traducció automàtica"
  6. Selecciona la llengua dels subtítols de la teva elecció
No oblidis de verificar que la icona que es troba a l'esquerra de la de l'engranatge "Subtítols" està activada Nota: Si el resultat no és el que esperaves, prova-ho amb altres llengües que coneguis.

Seguint amb les preguntes "erudites" de l'entrevista i, probablement perquè el mateix any que Star Wars sortia en sales també ho va fer Close Encounters of the Third Kind (Encuentros en la tercera fase), Johnny Carson va demanar a Carl Sagan pel The Carl Sagan Center for Research i les activitats del SETI Institute que, finançat en aquell moment per la NASA, tenia per objectiu la descoberta de senyals que permetessin descobrir vida intel·ligent a altres planetes.

A la part seriosa de la resposta, Carl Sagan explicava que, donades les grans distàncies del Cosmos, la recepció d'un senyal podria correspondre a una emissió que es va fer feia anys, centenars d'anys o milers d'anys. I que, en cas que hom enviés una resposta des de la Terra, aquesta podria arribar als seus destinataris en el mateix lapse de temps.

A la part més divertida de la resposta, Carl Sagan deia que, de manera recíproca, altres civilitzacions que també estiguessin buscant vida intel·ligent en altres planetes rebrien, com a primers senyals de la nostra existència, les primeres emissions de sèries realment cutres de la TV nord-americana.

Encara que les preguntes de Johnny Carson ho amaguessin, el motiu de la invitació de Carl Sagan al programa era la presentació d'un llibre que havia publicat mesos abans: The Dragons of Eden: Speculations on the Evolution of Human Intelligence, sobre el que Johnny Carson no li va fer una sola pregunta.

Johnny Carson va tenir la sort de tenir davant un interlocutor dotat d'una gran intel·ligència, d'un gran saber estar i d'un gran sentit de l'humor. Altres entrevistadors, tan maleducats com ell, no van tenir aquesta sort amb els seus invitats.

Antena 3 - Francisco Umbral: He venido a hablar de mi libro, YouTube


A la pàgina que la versió en anglès de Wikipedia dedica al primer film de la saga Star Wars: Star Wars (film) hi ha una anècdota molt divertida que potser no coneixes.
L'èxit de Star Wars va sorprendre a tothom. Especialment a George Lucas qui, després de visitar el rodatge del film de Steven Spielberg: Close Encounters of the Third Kind (Encuentros en la tercera fase), estava segur que aquest superaria els ingressos del seu film. Steven Spielberg no estava gens d'acord, creia que l'èxit de Star Wars superaria al del seu film. George Lucas li va proposar bescanviar el 2,5% del benefici de les pel·lícules de cadascú, Steven Spielberg va acceptar i, encara avui, rep el 2,5% dels beneficis de Star Wars.

Sunday, July 25, 2021

switzerland - bernina express

ARTE Découverte - Bernina Express | Danger sur les rails, YouTube, 30.06.2021
Danger sur les rails: Le Bernina Express, Arte TV, du 27.06 au 25.09.2021


De Coire, en Suisse, à Tirano, en Italie, le Bernina Express se fraie un chemin à travers des vallées profondes et des gorges sauvages en franchissant quelque 196 ponts et 55 tunnels, et en flirtant avec les glaces éternelles des Alpes grisonnes. Un voyage à la découverte des lignes de chemin de fer les plus spectaculaires du monde.

Quand, en 1890, des ingénieurs ferroviaires décident de relier le sud-est de la Suisse, l’entreprise s’annonce audacieuse, tant les puissantes forces de la nature font de cette ligne de chemin de fer, la plus haute des Alpes, un parcours émaillé de dangers...


Disponible du 27.06.2021 au 25.09.2021
Réalisation : Marita Neher (2019)


  1. Wikipedia: Lorem ipsum

Friday, July 23, 2021

arquitectura i energia solar

Romande Energie - Photovoltaïque, quand les panneaux solaires deviennent design, YouTube, 20.04.2021


Fa més de 40 anys, l'amic Pepo va tornar de permís de Melilla, on estava fent el servei militar, i em va portar una petita calculadora de butxaca de Sharp, molt semblant a la que pots trobar a la imatge que pots veure a continuació. Aquella calculadora, que encara funciona!, estava alimentada amb cèl·lules solars. Avui pot semblar obvi, però quan vaig tornar al vespre a casa, em va sorprendre descobrir que també funcionava amb la llum artificial.

Recordo que un parell de dies més tard vaig anar a la biblioteca per veure com era possible que aquelles cèl·lules solars poguessin alimentar en electricitat la calculadora amb llum artificial (1). I ara que han passat tants anys, el que em sorprèn és no haver vist encara cap casa equipada amb panells solars a l'interior que permetin recuperar part del consum en il·luminació que es produeix a partir del vespre.

La veritat és que estem tan acostumats a veure els panells solars a algunes (encara no gaires) teulades de les cases i als grans parcs solars, que se'ns fa molt rar veure'ls a altres llocs.
Romande Energie: Le SwissTech Convention Center (STCC), YouTube, 08.04.2014

Ara mateix, estic pensant en la façana de 300 m² del SwissTech Convention Center a Lausanne, equipada amb 1.400 mòduls de cèl·lules solars muntades sobre vidres de colors translúcids (2), basats en la tecnologia de les cèl·lules solars de pigment fotosensible, també conegudes com a cèl·lules Grätzel (3), pel nom del seu inventor, Michaël Grätzel, professor de l'Escola Politècnica Federal de Lausanne (EPFL).

Onyx Solar: Sustainable Development Goals with Onyx Solar, YouTube, 25.05.2021

Tampoc puc deixar de pensar en una empresa senzillament increïble que té la seva seu a Avila (Espanya): Onyx Solar (4) (5).

CNBC - What Happened To Tesla's Solar Roof Tiles?, YouTube, 24.09.2018

Com tampoc puc deixar de pensar en les teules solars de Tesla que, com els seus vehicles al principi, s'estan fent esperar a causa de l'elevat estàndard de resistència i baix preu amb els que la companyia les vol comercialitzar (no oblidis d'activar els subtítols del vídeo i la traducció automàtica si tens dificultat a comprendre l'anglès)

Al vídeo amb què he obert aquest article, a Romande Energie es demanaven el passat mes d'abril si els panells solars serien un dia invisibles. Una de les possibles respostes la pots trobar en aquest vídeo de Midi en France, publicat en octubre del 2018.

Midi en France - En Provence, les panneaux photovoltaïques sont transparents, YouTube, 02.10.2018

Malgrat que Sunpartner Technologies (6) tenia més d'una centena de patents enregistrades i productes de ciència-ficció entre els que cal no oblidar un mòbil alimentat amb energia solar (7), els resultats trigaven a arribar i els accionistes van decidir tancar la barraca el gener del 2019 i posar en venda les patents. Només espero que aquells que adquireixin aquestes patents no ho facin per eliminar possibles competidors i guardar-les als arxivadors. I que tinguin uns accionistes suficientment visionaris per a tirar endavant i optimitzar industrialment aquests productes.

Just per acabar, crec que val la pena recordar que només estem als inicis d'un gran canvi tecnològic. A tots aquells a qui els puguin fer riure els rendiments actuals de les energies renovables, m'agradaria recordar-los que, abans d'ells, altres també van riure quan va veure les prestacions del primer vehicle de Karl Benz en 1886: un vehicle amb un motor de 958 cm³, 0,8 CV i una velocitat màxima de 16 km/h. El 2009, Ford comercialitzava el seu 1.0 Ecoboost, un motor amb 999 cm³ proposat en dues versions de 100 i 125 CV i una velocitat màxima de 193 km/h (8).


  1. John Brennan: ¿Pueden los paneles solares absorber la luz artificial?, GenioLandia, 01.02.2018
  2. SwissTech Convention Center: Sustainability, 24.11.2017 || EPFL's campus has the world's first solar window, Actu EPFL, 05.11.2013 || Veure també Suïssa segueix apostant per l'energia solar, publicat en aquest blog el 06.11.2013
  3. Wikipedia: Cellule solaire à pigment photosensible
  4. Onyx Solar: Home page
  5. Veure Onyx Solar - Building integrated photovoltaics, publicat en aquest blog el 14.03.2018
  6. Paul Molga: Sunpartner, l'inventeur du film photovoltaïque mis en difficultés financières, Les Echos, 11.01.2019 || Emiliano Bellini: Glass business Sunpartner Technologies files for insolvency, PV-Magazine, 14.01.2019
  7. Sunpartner Technologies and Kyocera unveil first solar smartphone designed for rugged, outdoor use, PV-Magazine, 24.02.2015
  8. On a établi 16 records du monde avec la Ford Focus 1.0 Ecoboost, Automobile Magazine, 01.06.2012