alacant - la llegenda del negre lloma

El Negre Lloma, una llegenda alacantina que qüestiona el trasllat de Primo de Rivera a Madrid

Generació rere generació queda el record que el cos que van soterrar a Cuelgamuros va ser el del mariner John Moore

Més informació: ⬇️https://t.co/fGF4lB309G

— À Punt NTC (@apuntnoticies) April 24, 2023

@daveguasch

Havia arribat abans de l'hora indicada a la meva targeta d'enregistrament i estava esperant l'anunci de la porta d'embarcament del vol que havia de portar-me de retorn a casa. Mentre esperava, vaig anar a la zona de fumadors de l'aeroport, vaig obrir el mòbil i vaig buscar a Twitter la pàgina d'@apuntnoticies per veure què explicaven dels actes de la diada del 25 d'abril (1).

Mentre anava recorrent els tweets publicats aquell dia, vaig trobar-ne un del dia anterior que va retenir tota la meva atenció. Si punxes el tweet amb què he obert el post d'avui, et portarà a una curta notícia què fa al·lusió a una llegenda coneguda a Alacant des del final de la Guerra Civil.

Pots trobar més informació a Wikipedia (2) -versió en espanyol més documentada- sobre John Moore, més conegut com el Negre Lloma qui, al certificat de defunció del registre civil del Jutjat Municipal del Districte Sud d'Alacant, apareixia amb el nom de Juan Mallol. Si prefereixes començar per un resum, et proposo donar-li un cop d'ull al fil que Nega (3), de Los Chikos del Maíz, va publicar a Twitter el 13.02.2022.

Tras pasar el finde en Alicante, me han contado la maravillosa y desternillante historia de John Moore a.k.a. el ‘Negre Lloma’. Vais a flipar.

🧵 🧵🧵✊🏾 pic.twitter.com/ULDm2DqQwT

— NEGA 🔻 (@Nega_Maiz) February 13, 2022

Comparant el fil de Nega amb el contingut que podem trobar a Wikipedia veuràs que, al certificat de defunció de Juan Mallol, l'edat del difunt és de 46 anys. També veuràs a Wikipedia que Moore va morir el 31 d'octubre, mentre José Antonio va ser afusellat el 20 de novembre del 1936. La resta del resum de la seva història és fidel al que hom sap d'ell.

Hom pot pensar a priori que la finalitat d'aquesta història podria haver estat la de ridiculitzar al líder de la Falange i als seus seguidors. Però hom podria també arribar a la conclusió que els seus seguidors podien fer-ho tots sols. Prenem per exemple el que van fer al cenotafi (4) de la tomba on ells creien que havia estat enterrat José Antonio seguint el relat d'uns guies del cementiri d'Alacant.

Alacant per Alacant - Passejada per la necròpolis d'Alacant, YouTube, 15.11.2014

Tota la llegenda del Negre Lloma podria no haver estat res d'altre que una construcció propagandística antifeixista. Però, si llegim l'article d'un historiador del moviment Obrer a les Comarques d'Alacant, Alvaro Gran Marhuenda (5) sobre el Negre Lloma (6), veurem que les circumstàncies en què es va produir l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera i les irregularitats comeses durant la certificació de la seva mort van ser molt estranyes: El certificat de defunció va ser emès a posteriori, anys després, a Alacant, el 7 de juliol de 1940 car, després de la seva mort, no es va poder practicar l'autòpsia i el metge no va poder veure el cadàver, que estava cobert amb un llençol.

També pot semblar desconcertant la generositat dels tribunals franquistes amb el director de la presó on es trobava José Antonio i on es va procedir al seu afusellament. Adolfo Crespo Orrios, va ser condemnat a mort en consell de guerra celebrat a Alacant el 06.05.1940. Poc després va ser indultat, gràcies a la intermediació d'alguns familiars de Primo de Rivera. Després de passar pel Penal de El Dueso, Crespo va morir a principis del 1946. Però, tot i haver estat depurat com a funcionari per les autoritats franquistes, aquestes van concedir a la seva dona una paga com a vídua de funcionari de presons.

La història del conserge del cementiri on es va enterrar a José Antonio sembla ja delirant. Aquest, enregistrava la situació dels enterraments gràcies a un codi que només ell coneixia. Durant els interrogatoris a què el van sotmetre els falangistes després d'entrar a Alacant l'1 d'abril del 1939, va dir que havia falsificat el registre on estava enterrat José Antonio per evitar qualsevol intent de profanació del cadàver si algú arribava a descodificar el seu registre. Va ser gràcies a la seva memòria que va poder indicar el lloc precís on estava enterrat.

Però el cert és que la fossa on es trobava el cadàver de José Antonio va ser oberta i manipulada més d'una vegada, en principi amb l'única intenció d'afegir més cossos, en algun cas arribats des de l'Hospital provincial. Altrament, quan es va produir la primera exhumació de les restes de José Antonio, ningú no es va preocupar de buscar un metge forense que certifiqués la identitat del cadàver.

Alvaro Gran Marhuenda acaba així un article de lectura recomanada:

Si ningú no pot dubtar que José Antonio fos afusellat el 20 de novembre de 1936 en un dels patis de la presó d'Alacant, no ens hem de prendre a la lleugera la hipòtesi de la identificació errònia del seu cadàver, més si -com hem vist- no va ser realitzat per personal qualificat ni en el moment de la primera exhumació, el 2 d'abril de 1939, ni en ser desenterrat el 23 de novembre següent per ser traslladat a l'Escorial, ni per descomptat quan va ser portat el 1959 fins a Cuelgamuros (...)

A falta de noves dades, es pot dotar de base històrica aquella llegenda sabent que quan van recuperar les restes òssies de José Antonio, a més de la manca de proves forenses adequades, els falangistes van triar a la fossa aquells ossos que els van semblar més llustrosos i grans (...)

Just per acabar el post d'avui, recordar que el nom de José Meca Romero, un capità que va participar en la Guerra del Marroc i va ser afusellat el 1936 per haver-se aixecat a Alacant amb la seva guarnició contra la República, dona nom a un carrer de la ciutat situat a les portes de l'Ajuntament: Capitán Meca (7). El novembre del 2016, la corporació municipal d'Alacant va voler retre homenatge al Negre Lloma, canviant l'antiga placa del carrer per una altra amb el seu nom. La placa va ser col·locada el 21 de desembre d'aquell mateix any i retirada mesos després en prosperar el recurs contra el canvi de carrers amb noms franquistes presentat pel Partit Popular.

Francament, no puc ni imaginar què hauria passat si l'article d'Alvaro Gran Marhuenda hagués caigut molts anys abans en les mans de Luis García-Berlanga o de Luis Buñuel i un d'ells hagués portat aquesta història al cinema.

---

1. Wikipedia: Diada del 25 d'abril
2. Wikipedia: Negre Lloma [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Nega [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Centofafi [en] [fr] [es] [ca]
5. Alvaro Gran Marhuenda: Curriculum Vitae || Articles publicats a Alacant Obrera
   
6. Alvaro Gran Marhuenda: El Negre Lloma: Una leyenda con base histórica, Alacant Obrera, 24.11.2014
7. Joaquín Núñez: Razones para suprimir el nombre de 40 calles de Alicante, Alicante Press, 06.10.2016

el llarg viatge dels nostres àtoms

Fisica Fit - El Sol : estrella gigante roja. Enana blanca. Nebulosa planetaria. ¿Se acabará el Sistema Solar?, YouTube, 14.11.2021

@daveguasch

Les cèl·lules presents al nostre cos tenen entre el 65% i el 90% del seu pes en aigua. Dels 20 elements que podem trobar a la massa del cos humà, el 98,5% està representat per només sis elements: oxigen, carboni, hidrogen, nitrogen, calci i fòsfor (1).

La meitat dels àtoms del nostre cos en realitat no provenen de la Via Làctia, sinó que s'han format a altres galàxies que es trobaven a milions d'anys llum de distància i haurien viatjat gràcies als vents intergalàctics, impulsats per les explosions de les estrelles (2).

A Gattaca (3), un film distòpic culte, un drama de ciència-ficció, el seu protagonista, Vincent, que lluita per superar la discriminació genètica per fer el somni de viatjar a l'espai, reflexiona així al final del film:

Per a algú que no havia estat mai fet per a aquest món, he de reconèixer que de sobte em costa deixar-lo. Per descomptat, diuen que cada àtom del nostre cos va ser alguna vegada part d'una estrella... potser no me'n vaig, potser torno a casa.

Com el Sol no és etern i té 4,5 mil milions d'anys durant els quals i ja ha consumit gairebé la meitat de l'hidrogen del seu nucli, la resta de l'hidrogen que li queda s'esgotarà en cinc mil milions d'anys. Quan ja no li quedi més hidrogen per cremar, augmentarà gairebé 150 i 200 vegades la seva mida actual i s'empassarà Mercuri i Venus, potser també la Terra. Cremarà com una geganta vermella durant mil milions d'anys més i després es convertirà en una nana blanca, aproximadament de la mida del nostre planeta (4). En qualsevol cas, l'aigua i l'atmosfera del nostre planeta farà molt que hauran desaparegut i, d'aquest fet, tot signe de vida.

QuantumFracture - Andrómeda Chocará contra la Vía Láctea: ¿Qué Sucederá Exactamente?, YouTube, 09.10.2022

No tinc molt clar si un dia, el que pugui quedar de nosaltres, tornarà a aquelles llunyanes galàxies d'on venen part dels àtoms que constitueixen el nostre cos. O si els nostres àtoms es trobaran a la nova galàxia que resultarà de la col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia (5): Lactòmeda?

Mentre tot això arriba, els nostres àtoms s'hauran dispersat al nostre planeta, en part en altres formes de vida, en part mineralitzant-se, a la mateixa o a altres latituds on ens puguem trobar el dia que marxem, segons el moviment de la tectònica de plaques (6).

Potser algun dia acabem per admirar la màgia del procés de la vida si pensem que la primera etapa de la transformació dels nostres àtoms passaria, amb tota probabilitat, pel món vegetal. O potser, com el Vincent del film Gattaca, aquells que arribin anys després que nosaltres hàgim marxat, tindran l'oportunitat de deixar els seus àtoms a planetes d'altres galàxies i la seva transformació passi per altres processos.

Potser en aquests planetes, els descendents d'aquells que van marxar del nostre, desenvolupin altres varietats del llenguatge original que parlaven els seus avantpassats. Pot ser que les característiques del planeta on hagin emigrat acabi provocant mutacions en el color de la seva pell, del seu cabell o dels seus ulls. O potser no es diferenciaran en res d'altre que en el planeta on viuen

Pot ser que aquestes diferències siguin suficients per a provocar guerres entre aquells que tenien un passat comú que, al llarg de les generacions, va acabar per ser oblidat.

Potser acabaran repetint aquestes i altres imbecil·litats que nosaltres mai no hem deixat de repetir des de temps immemorials. O pot ser que la intel·ligència s'acabi transformant en una força que s'expandeixi arreu de l'univers.

May the Force be with you.
Star Wars Day, an informal commemorative day observed annually on May 4 (7).

---

1. Taux des éléments chimiques présents dans le corps humain, LennTech
2. Megan Fellman: Milky Way’s origins are not what they seem, Northwestern Now, Northwestern University (IL, USA), 26.07.2017
3. Wikipedia: Gattaca [en] [fr] [es] [ca]
4. El Sol: qué es, cómo afecta a la Tierra y cuándo se apagará, National Geographic, 31.01.2023
5. Wikipedia: Andromeda–Milky Way collision [en] [fr] [es] [ca]
6. Veure Pangaea Ultima: only one continent again? i Països i fronteres d'aquí 100 milions d'anys, publicats en aquest blog respectivament els 11.11.2016 i 03.03.2019
7. Wikipedia: Star Wars Day

die toten hosen - du lebst nur einmal

Die Toten Hosen - Du lebst nur einmal (Live in Düsseldorf 2018), YouTube, 01.03.2019

@daveguasch

Aquells que fa temps que em coneixeu ja sabeu que avui és un dia un xic especial per mi. I si em coneixeu prou, sabreu que el tema de Die Toten Hosen que avui m'agradaria compartir amb vosaltres: Du lebst nur einmal (Només es viu una vegada) ja l'he pujat abans en aquest blog.

El que diferencia el post d'avui dels que l'han precedit és que m'he decidit a incloure la lletra amb una traducció que segurament no és la millor, però que és la meva.

Al camí que et porta al demà
veus al retrovisor els anys que han passat
No hi ha temps per a grans penediments, ningú et donarà res a canvi
No t'entretinguis massa amb el temps passat, ja és massa tard

Perquè només es viu una vegada
Perquè només es viu una vegada
I tu no viuràs per sempre

Sense bandera blanca, ni cap compromís podrit
Només hi ha una regla, és tot o res
Cada "bon dia" finalment significa un "adeu"
Fes la maleta i posa't en marxa

Perquè només es viu una vegada
Perquè només es viu una vegada
I no viurem per sempre

Ningú vindrà mai a buscar-te
Has d'anar-hi sol

Perquè només es viu una vegada
Perquè només es viu una vegada
Perquè només es viu una vegada
I perquè no viurem per sempre

sobre la música i l'activitat cerebral

Dra Vega y Drs Pastor y Canabal, del Hospital público de La Princesa, publican estudio sobre la estimulación cerebral con música en pacientes UCI sedados q concluye q el heavy metal indujo los mayores cambios en la actividad cerebral frente a la música clásica o la dodecafónica. pic.twitter.com/dhogFGpE5y

— Juan Miguel Garrido🔻🏳️‍🌈 (@JuanmiGG_News) March 1, 2023

@daveguasch

A un post que vaig publicar a principis de febrer d'enguany et parlava de la meva entrada a la universitat i de la meva experiència amb un inoblidable curs de matemàtiques (1). Dos anys més tard vaig treballar amb programes de cartografia automàtica i també d'estadística, en particular amb un package que encara s'utilitza: SPSS (4) i també amb la programació en llenguatge Fortran (5). 

El problema era que treballàvem en terminals connectats amb els hosts del centre de càlcul de la universitat, érem molts a fer-ho, pocs els terminals i reservar una hora de treball no era gens fàcil.

By Bill Bertram - Own work, CC BY-SA 2.5

Aprofitant del meu salari a Danone, em vaig comprar un Sinclair ZX Spectrum (3) que acabava de sortir a la venda al Regne Unit. Amb aquesta màquina vaig desenvolupar un programa de tractament de text i altres programes per a la representació de diferents tipus de càlculs i gràfiques que utilitzava en la presentació dels meus treballs. També vaig millorar una mena de full de càlcul que m'havia passat en una K7 un company amb qui havia treballat a Danone (6).

Quan no treballava a les nits amb els terminals al centre de càlcul del Departament de Psicologia, ho feia a una petita habitació que hi ha al garatge de casa dels meus pares. M'agradava treballar en aquell garatge i, per mantenir-me despert, escoltava una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom. 

Al principi, només escoltava la música mentre programava. Més endavant, també em vaig acostumar a escoltar-la mentre estudiava i, finalment, també mentre redactava els treballs de curs o preparava exàmens. 

En general, escoltava Punk Rock (7) i Hard Rock. De vegades, alguns temes de Heavy Metal. També, tot i que més rarament, alguns temes com ara el Get Back de The Beatles o altres temes dels The Rolling Stones.

TheBeatlesLyrics - Get Back (Take 1) Rooftop Concert, YouTube, 13.01.2023

Quan Lluïsa i jo ens vam casar, vam condicionar una de les habitacions del pis com a estudi. Ella preparava les seves classes i jo les meves, a més del meu projecte de Tesi doctoral. 

Recordo com se li creuaven els cables quan em veia estudiar, programar o redactar davant de l'ordinador (ja havia reemplaçat el Sinclair ZX Spectrum per un PC Amstrad) mentre escoltava música amb un Walkman. I encara més, quan li deia que era incapaç de concentrar-me si no ho feia així.

Poc temps després que Lluïsa ja m'hagués gairebé convençut de què hi havia alguna cosa que no funcionava correctament al meu cervell, vam emigrar a Suïssa. 

Vaig entrar a treballar al servei informàtic d'una empresa on vaig descobrir que la majoria dels joves enginyers també escoltaven la mateixa música que jo mentre programaven. Un tipus de música que la majoria de gent que es considerava normal associava amb gent violenta i amb problemes de convivència.

Anys més tard, un article publicat a El País que parlava d'un estudi realitzat a Austràlia, descobria allò que molts ja sabíem des de feia temps (8):

Qualsevol que tingui un amic heavy ho sap: sota els cabells, la roba negra, el posat enfadat i el soroll, gairebé sempre hi ha algú tranquil i afable. Ara, però, aquesta teoria no escrita té un suport científic.

Aquest article reprenia un altre publicat a The Guardian el mateix dia amb aquest títol: Escoltar música "extrema" et fa més tranquil, no més enfadat (9) (10).

Centrant-se en el heavy metal, l'emo, l'hardcore, el punk, el screamo i altres subgèneres catalogats com a música "extrema", uns investigadors de la Universitat de Queensland, una institució de recerca pública australiana a Brisbane, van estudiar 39 oients habituals de música "extrema" d'entre 18 i 34 anys.

Els subjectes de l'estudi eren sotmesos a una "inducció a la ira" que durava 16 minuts. Cada individu havia de descriure temes que li inspiraven irritació, com ara les relacions personals, els diners o la feina, abans de passar 10 minuts escoltant els temes de la seva elecció i després experimentar 10 minuts de silenci complet. Els investigadors van descobrir que la música relaxava els participants.

Estic gairebé segur que, entre els temes de música heavy seleccionats, devia haver-hi algun d'una coneguda banda australiana, per exemple: AC/DC

Enhanced Music Videos - AC/DC - It's A Long Way To The Top, YouTube, 23.08.2021

El cas és què, vuit anys abans d'aquest estudi, un altre de la University of Warwick (Coventry, UK), mitjançant una enquesta a més de mil estudiants amb altes capacitats intel·lectuals, havia identificat que els millors estudiants escoltaven música Heavy per combatre el bulling provocat per les burles dels seus companys (11). 

Un any abans d'aquest estudi, a la 18th Annual Conference of the Association for Psychological Science (2006), a New York, un altre estudi presentava entre els seus resultats que les persones que preferien la música alternativa, el Rock i el Heavy metal havien obtingut millors puntuacions a unes proves realitzades per mesurar objectivament la seva intel·ligència. Dins dels resultats, es va destacar que aquestes persones presentaven una millor capacitat d'abstracció.

Deixant de banda l'opinió que em puguin merèixer aquesta mena d'estudis i, encara més, les seves conclusions, el 1r de març d'enguany vaig veure un tweet que em va cridar l'atenció. És el tweet amb què he obert el post d'avui i ens parla de tres investigadors de l'Hospital Universitario de La Princesa (Madrid) que han publicat un estudi pilot sobre l'estimulació cerebral mitjançant música en pacients sedats. 

En les seves conclusions l'estudi afirma que el Heavy metal va induir els canvis més importants en l'activitat cerebral enfront de la música clàssica o la dodecafònica, fent factible que aquest tipus de música arribi a implementar-se en la neurorehabilitació de pacients a UCI (13).

El primer que em va cridar l'atenció d'aquesta notícia és que per a la realització de l'estudi es van seleccionar sis pacients:

Cinc dones i un home amb edats compreses entre 53 i 82 anys, ingressats a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital per diferents patologies. El seu estat era d'inconsciència provocada, per garantir la tolerància al dolor i alhora mantenir la funció cardiorespiratòria.

Aquests pacients van ser exposats a tres tipus de música: la música clàssica de Mozart (Sonata per a dos pianos en D, K 448), la dodecafònica de Schönberg (Klavierstuck Op.33a) i el heavy metall de la banda danesa Volbeat (The Devil's Bleeding Crown).

Si has punxat els enllaços i has escoltat els temes amb què els investigadors van decidir torturar als pacients és probable que estem d'acord amb el fet que la versió eurovisiva de la banda danesa era lleugerament menys anestesiant que les altres. Altrament, vista l'edat dels pacients i el tema escollit no m'ha sorprès gens ni mica no trobar cap comentari on un heavy es mostrés satisfet del resultat.

Personalment, no crec que aquells que ens hem acostumat a escoltar música per a concentrar-nos siguem més més intel·ligents que aquells que no es poden concentrar si l'escolten. Tampoc crec que el tipus de música que hom escolti pugui descriure una persona com a més o menys violenta.

Sobre la utilització de la música per a provocar l'estimulació cerebral en pacients sedats a una UCI em permetria suggerir als investigadors fer un test amb l'Himne de l'alegria de Beethoven  o les Valkiries de Richard Wagner.

Ara bé, si l'objectiu buscat és que els pacients es despertin i s'aixequin del llit per apagar la música, vestir-se ràpidament, demanar l'alta i sortir corrent de l'hospital, sempre poden provar amb la segona part d'aquest tema: Classical Rock à Montreux - Quand Wagner rencontre Black Sabbath.

---

1. Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3), publicat en aquest blog el 02.02.2023
2. Wikipedia: Quantitative revolution
3. Wikipedia: SPSS [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Fortran [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: ZX Spectrum, més tard el reemplaçaria per un ZX Spectrum 128
6. Veure Gary Moore - Whiskey in the jar, publicat en aquest blog el 04.05.2018
7. Veure Israel Hands: a friendship's story during the 80s, publicat en aquest blog el 26.02.2023
8. El metal tranquiliza, lo dice la ciencia, El País, 22.06.2015
9. Listening to 'extreme' music makes you calmer, not angrier, according to study, The Guardian, 22.06.2015
10. Marisa Fernández: Escuchar heavy metal extremo es saludable para los fans, Muy Interesante, 13.06.2017
11. Gifted Students Beat The Blues With Heavy Metal, University of Warwick, 22.03.2007
12. Marisa Fernández: ¿Las personas inteligentes oyen rock y heavy metal? Muy Interesante, 13.06.2017
13. Investigadores españoles validan el mayor impacto del 'heavy metal' como estimulador cerebral en pacientes sedados, Europa Press, 27.02.2023

die toten hosen - schön sein

Die Toten Hosen - Schön sein, YouTube, 12.05.2017

el gran hivern de 1709

Nathalie Sergeef et Philippe Xavier: Le Grand Hyver 1709, Glénat, 28.11.2018

@daveguasch

Potser recordes que el mes de febrer vaig publicar un post on et parlava d'un episodi meteorològic: la gelada del riu Ebre el 1891 al seu pas per Tortosa (1). Potser també recordes un post on et parlava de les pertorbacions climàtiques i socials que van provocar les grans erupcions volcàniques que haurien tingut lloc successivament els anys 536, 540 i 547 (2), durant un període que hom coneix amb el nom de Late Antique Little Ice Age (3).

Avui m'agradaria parlar-te d'un altre episodi meteorològic que va tenir lloc arreu d'Europa el 1709 i que es coneix al Regne Unit amb el nom de Great Frost i a França com Le Grand Hiver. Un episodi que també va provocar unes grans pertorbacions climàtiques i socials.

Només a França hom estima que, a finals del 1710, unes 600.000 persones havien mort a conseqüència d'aquest episodi climàtic, que va coincidir amb un descens de 200.000 naixements en comparació amb la mitjana anual de l'època, ja sigui directament pel fred, per fam o per epidèmies que van ser especialment mortals per a una població desnodrida. Aquesta mortalitat es va veure agreujada per les nombroses morts i la precària situació econòmica provocades per la guerra de Successió espanyola (4).

Tres articles, un publicat el febrer del 2009 a New Scientist (5), un altre publicat a Le Journal de Saône-et-Loire (6) en febrer del 2012 i un altre publicat el novembre del 2020 a National Geographic expliquen de manera didàctica i resumida l'abast d'aquest episodi climàtic arreu d'Europa (7). Per la descripció i cronologia d'aquest episodi climàtic i les seves possibles causes et proposo llegir la versió en llengua francesa de Wikipedia (cf. 4). Com no he trobat gran cosa sobre què va passar a la península Ibèrica, et proposo seguir amb la mateixa lectura la descripció del que va passar al sud de França.

En realitat, del que m'agradaria parlar avui és de l'impacte que aquell episodi climàtic va tenir a França i de les seves repercussions en la guerra de Successió espanyola (8).

Malgrat que a Espanya se segueix veient com un conflicte peninsular que ha alimentat les mitologies nacionalistes de tots dos bàndols, la guerra de Successió espanyola va ser en realitat un conflicte europeu que es va estendre a les colònies de les grans potències, principalment les colònies franceses i angleses a l'Amèrica del Nord: aquesta guerra també es coneix en anglès amb el nom de Queen Anne’s War.

A l'entrada que Wikipedia dedica a la Queen Anne’s War (9), es descriu aquesta guerra com la segona de les Guerres franceses i índies lliurades a Amèrica del Nord en què van participar els imperis colonials de Gran Bretanya, França i Espanya. I tot i que a Nord-amèrica es veu en general com un conflicte autònom, a Europa segueix veient-se com el teatre americà de la guerra de Successió espanyola.

Al teatre europeu, aquesta guerra va oposar, per una coalició liderada per Àustria, de la que feien part la Corona d'Aragó, el Regne Unit, les Províncies Unides, el Regne de Prússia, el Sacre Imperi Romà Germànic, el Regne de Portugal i el Ducat de Savoia, als que s'hi afegirien altres regnes i ducats que van declarar la guerra a la coalició dirigida pel Regne de França, de la que feien part el Regne de Castella i Lleó, l'Electorat de Baviera, l'Electorat de Colònia i el Ducat de Màntua.

Pel que fa al teatre ibèric de la guerra cal dir que, fins el 1709, es va caracteritzar per un seguit de victòries de les tropes borbòniques. La victòria de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707 va permetre prendre València, Alcoi i Dénia (8 de maig) i Zaragoza (26 de maig). El 20 de juny va caure Xàtiva i Lleida va ser presa per assalt el 14 d'octubre. Amb aquestes conquestes s'aboliren els Furs de València i els Furs d'Aragó mitjançant el Decret de Nova Planta. El juliol del 1708 també va caure Tortosa i Alacant ho va fer l'abril del 1709.

L'evolució de la guerra al teatre europeu no va ser tan favorable per les tropes borbòniques. Després d'alguns èxits inicials a Itàlia, Flandes i Alemanya, les tropes van quedar paralitzades per la manca de diners i subsistències. França ja estava esgotada quan el 5 de gener de 1709 va arribar un descens excepcional de les temperatures. La duresa d'aquell hivern va portar la fam i, fins a la fi d'aquest episodi climàtic en 1710, un impressionant nombre de morts. Per acabar-ho d'arreglar, Louis XIV va enviar als seus agents a recollir com fos diners per tot el país per continuar amb la seva política expansionista, agreujant encara la situació dels seus súbdits.

L'Histoire nous le dira # 137: Pire hiver de l'histoire : 1709, YouTube, 12.12.2020

L'episodi climàtic del 1709 (cf. 6) va acabar doncs per enfonsar el clau d'una enorme crisi econòmica i financera a França, el que va obligar a Louis XIV a buscar una solució negociada per acabar amb aquella guerra. Però mentre es negociava, va retirar del que seria Espanya la major part de les tropes franceses, a fi de concentrar-les a la defensa de les fronteres del seu regne, amenaçat pel nord a causa de l'avenç dels aliats als Països Baixos.

La retirada de les tropes borbòniques va ser aprofitada per les tropes aliades. A la primavera de 1710 l'exèrcit de l'arxiduc Carles va iniciar des de Catalunya una campanya que tenia per objectiu ocupar Madrid per segona vegada. El 27 de juliol l'exèrcit aliat derrotava els borbònics a la batalla d'Almenar i, gairebé un mes després, a la batalla de Zaragoza. El Regne d'Aragó va tornar a passar a mans aliades i l'arxiduc va restablir els Furs d'Aragó. Una expedició marítima va sortir des de Barcelona amb vuit naus angleses on hi havia mil catalans i mil valencians amb l'objectiu de recuperar el Regne de València. L'empresa va fracassar perquè quan els vaixells van arribar al Grau de València l'esperat alçament dels maulets no es va produir.

L'arxiduc Carles va entrar per segon cop a Madrid, però va decidir allotjar les tropes a extramurs. Finalment, els exèrcits aliats van abandonar Madrid a finals d'octubre amb la intenció d'hivernar a Barcelona. Durant el camí de tornada, es van dividir les tropes, que van ser aniquilades per un moviment ràpid de les tropes borbòniques enmig de la gelada rufaga que dominava l'Alcarria en hivern.

Després de les victòries de l'Alcarria, Felip V va prosseguir el seu avanç cap a Zaragoza, la qual se li va lliurar sense lluita el 4 de gener de 1711. Simultàniament, un exèrcit francès de 15.000 homes, acantonat a Perpinyà, s'afanyava a travessar la frontera dels Pirineus i va atacar la Catalunya Sud.

Més enllà de les llegendes i dels mites, si algú no tenia encara clar què era el que en realitat s'estava jugant en aquella guerra, tot va quedar clar amb la mort del pare de Felip V, que col·locava aquest en una posició propera a la successió de Louis XIV, i encara més amb la mort de l'emperador Josep I d'Habsburg tres dies després, en abril del 1711. Els anglesos van revaluar la situació i van decidir que la possible unió dels regnes d'Espanya i Àustria en la persona de l'arxiduc podia ser més perillosa que la unió d'Espanya amb França i van començar a sospesar els avantatges de reconèixer Felip V com a rei d'Espanya, però amb la condició que les corones d'Espanya i França quedessin separades.

Com França no estava en condicions de negociar gran cosa, Felip V va fer pública la renúncia als seus drets al tron francès el novembre de 1712, mentre els altres prínceps francesos feien el mateix respecte a l'espanyol. Aquest era l'últim obstacle per a la signatura del Tractat d'Utrecht. Amb l'abandó de l'arxiduc Carles i de les tropes aliades, les tropes borbòniques van completar l'ocupació del principat de Catalunya i, més tard, del Regne de Mallorca.

Aquella estúpida massacre, que no tenia altre objectiu que designar qui havia de ser l'estranger que havia d'ocupar el tron dels regnes d'Espanya va causar la mort, segons les fonts, de 373.000 homes entre les tropes borbòniques i de 232.000 homes entre les tropes aliades, als que cal afegir els 600.000 morts causats per l'episodi climàtic només al Regne de França (i un nombre indeterminat arreu d'Europa) i entre 700.000 a 1.251.000 homes entre ferits i malalts. Pel que fa als morts per aquella estúpida guerra, entre 115.000 i 140.000 morts pel que fa a les tropes franceses; entre 40.000 i 52.000 morts entre les tropes holandeses; entre 35.000 i 40.000 entre les tropes austríaques i entre 24.000 30.000 entre les tropes angleses. Pel que fa a les dades de morts al combat a les tropes dels Regnes de Castella o de la Corona d'Aragó, no he trobat encara dades.

Malgrat el que puguin dir les llegendes, el gran guanyador d'aquella guerra va ser el Regne Unit, que va aconseguir el domini de l'Atlàntic i del Mediterrani, amb les bases de Gibraltar i de Menorca, així com el control del comerç espanyol amb l'Imperi espanyol de les Índies. 

L'Imperi britànic es va reforçar també amb les concessions territorials per part de França, en particular a l'actual Canadà: l'illa de Terranova, l'Acàdia (10) i els territoris de la badia de Hudson. 

Un altre gran guanyador d'aquella guerra va ser l'ara emperador Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic, que gràcies a deixar abandonats en la misèria als seus fidels seguidors de la Confederació d'Aragó, va obtenir els Països Baixos catòlics (corresponents aproximadament a les actuals Bèlgica i Luxemburg), el Regne de Nàpols, el Ducat de Milà i Sardenya, que més endavant bescanviaria amb el al duc de Savoia pel Regne de Sicília.

Louis XIV va assolir l'objectiu de situar al tron dels regnes espanyols a un borbó, però va haver de pagar un alt preu, en vides i territoris, en particular a l'actual Canadà, que van passar sota la sobirania de l'Imperi britànic. Altrament, França va sortir d'aquella guerra amb una greu crisi financera que arrossegaria al llarg de tot el segle XVIII i que acabaria amb la Revolució que liquidaria la monarquia.

---

1. Veure Quan l'Ebre gelava en hivern, publicat en aquest blog el 23 de febrer del 2023
2. Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021
3. Wikipedia: Late Antique Little Ice Age [en] || The extreme weather events of 535–536 [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Le Grand Hiver [en] [fr] [es] [ca]
5. Stephanie Pain: 1709: The year that Europe froze, New Scientist, 04.02.2009, Trad esp., 1709: el año en que se congeló Europa, divulgameteo.com
6. David Carrette: Le ‘‘grand hyver’’ du Roi-Soleil, Le Journal de Saône-et-Loire, 26.02.2012
7. Juan José Sánchez Arreseigor: Le Grand Hiver de 1709 et ses mortelles conséquences, National Geographic, Novembre 2020
8. Wikipedia: Guerra de sucesión española [en] [fr] [es] [ca]
9. Wikipedia: Queen Anne’s War [en] [fr] [es] [ca]
10. Veure Lisa Leblanc - reine du banjo ..., publicat en aquest blog el 17.12.2019

las salineras de maras

les marais salants de Maras, un système de terrasses avec plus de 3 000 puits construits par les Incas,à 40 km de la ville de Cusco,Pérou.Chaque mare recueille l'eau salée provenant d'un puits souterrain..(et l'ensemble donne un joli tableau pastel) pic.twitter.com/6F72eqqRtq

— Personne Dansmabul (@PDansmabul) March 30, 2023

@daveguasch

Un compte de Twitter que segueixo va publicar el passat 30.03.2023 una imatge impressionant de les Salineras de Maras, un sistema de terrasses amb més de 4500 basses construït pels Inques i que es troba a 40 km de la ciutat de Cusco, Perú (1). Pots trobar un munt d'imatges d'aquestes salines a Wikimedia Commons (2).

En una àrea total d'aproximadament 1,5 a 2 Ha, les basses han estat construïdes en forma de terrasses escalonades al vessant del cerro Qaqawiñay, amb pendents de fins a 20 graus d'inclinació. Les terrasses estan formades per murs de contenció de pedra irregular assentats amb morter de fang, formant dics que delimiten els salins. El sistema de conducció de l'aigua salada es fa a través d'un canal principal, el qual es ramifica en diversos canals petits que alimenten les basses.

La recol·lecció de la sal està marcada per les estacions. Així, a l'època seca (de maig a octubre) l'evaporació de l'aigua és ràpida, per la qual cosa existeix una major producció, obtenint-se una millor qualitat d'una sal que presenta un “color blanc o rosat”, que caracteritza comercialment la Sal de Maras. La collita comença quan el gruix de la sal arriba a uns 10 cm. Seguint la legislació peruana, s'afegeix iode al producte resultant i després es carrega en sacs per a la seva distribució als mercats de la regió. Val a dir que, durant el procés d'extracció i elaboració de la sal predominen les relacions socials de tipus comunitari, del que actualment fan part 380 socis.

Instituto Peruano de Economía: Sal de Maras: uniendo esfuerzos, pensando en grande, YouTube, 22.08.2013

Salvant les distàncies (i déu-n'hi-do si n'hi ha!), aquesta producció de sal a la muntanya em va recordar el poble d'una noia amb qui vaig sortir durant molts anys: Gerri de la Sal (3). Un poble del Pallars Sobirà conegut arreu de Catalunya per les seves salines de muntanya (4)

Explotades almenys des de l'època medieval, les seves basses també estan construïdes amb murs de pedra i també recullen l'aigua d'una font propera al poble. Tot i que els monjos del monestir de Gerri tenien la propietat i el domini, els treballs i l'explotació de les salines es feia en bona part de manera comunal. Durant tot l'any es feien les feines preparatòries de la collita de la sal, que tenia lloc després de l'estiu, quan amb la calor havia evaporat l'aigua i quedava la sal dipositada a les eres, La sal es portava al Reial Alfolí de Gerri o Casa de la Sal, on es pesava i, posteriorment, es venia, i es pagava a cadascú el que pertocava segons la sal que hagués aportat. En les èpoques de millors collites, s'arribaven a recollir fins a 1.500 tones anuals de sal.

---

1. Wikipedia: Maras (Urubamba) [en] [fr] [es] [ca]
   
2. Wikimedia Commons: Salineras de Maras, Maras, Perú
3. Veure La Vall Ferrera, publicat en aquest blog el 16.08.2020
4. Wikipedia: Gerri de la Sal [en] [fr] [es] [ca]

charging an electric car, 1905.

Charging an electric car, 1905. pic.twitter.com/h9F98O6Fon

— History Defined (@historydefined) March 14, 2023

què en penso de la intel·ligència artificial? (3/3)

Algunas dudas y temores sobre un desarrollo descontrolado de la Inteligencia Artificial. ¿Cómo puede afectarnos a nosotros y a nuestras democracias? pic.twitter.com/92XGhhUUAQ

— Aimar Bretos (@AimarBretos) March 29, 2023

@daveguasch

Soc conscient que ni l'avatar que he escollit pel meu compte a blogger: Roy Batty, un androide Nexus-6 que lidera un grup de replicants renegats al film Blade Runner (1), ni les tres o quatre coses que he après durant la meva carrera en el món de la informàtica, no em presenten com algú que pot parlar amb una certa independència sobre el tema de la intel·ligència artificial. Un tema sobre el qual ja vaig publicar dos articles a principis del passat mes de febrer (2).

Si avui et torno a donar la tabarra sobre aquest tema és perquè, el passat 29.03.2023, la premsa es feia reso d'una lletra oberta on personalitats del món de la tecnologia advertien dels perills de la cursa fora de control per desenvolupar sistemes d'intel·ligència artificial cada cop més potents. Els signataris demanaven susprendre durant almenys 6 mesos l'entrenament de sistemes d'intel·ligència artificial a fi de tenir el temps necessari per estudiar adequadament els riscos que aquesta tecnologia pot plantejar (3).

Blade Runner - Yo he visto cosas que vosotros no creeriais, YouTube, 25.11.2014

T'he de confessar que, tant la lletra oberta com l'article radiofònic que sobre aquesta va fer Aimar Bretos al programa Hora 25, com els perills per a la democràcia que va enumerar (4) em van deixar perplex.

Just per fer el punt d'alguns dels valors de la nostra civilització creats per la nostra intel·ligència natural que hauríem de defendre de l'amenaça de la intel·ligència artificial, m'agradaria fer una analogia amb les darreres paraules que Roy Batty va pronunciar abans de sucumbir a la seva obsolescència programada. Així doncs, sota els símptomes transitoris d'un efecte Proteu (5) et passo algunes idees que m'han passat pel cap:

He vist coses que vosaltres no creuríeu. Societats gaudint d'un modest benestar que va ser destrossat per doctrines neoliberals liderades per vells carcamals que tenien davant seu altres dements senils amb els quals creuaven amenaces per destruir el planeta utilitzant els seus arsenals nuclears (6).

He vist un comerç de matèries primeres que ofegava als països propietaris dels recursos, els recursos financers que aquests generaven transitant per paradisos fiscals, i les indústries que els transformaven als països occidentals deslocalitzant a països amb baix cost de la mà d'obra.

He vist quaranta mil vaixells mercants assegurant el 80 % del comerç mundial globalitzat (7), amb quatre de les cinc companyies de transport marítim de mercaderies més importants del món amb seu a Europa, acumulant el 50% del mercat (8). Un transport marítim on el futur podria no trigar a estar constituït per grans flotes de vaixells drons, on els capitans treballaran en terra ferma i utilitzaran centres de control, similars als que ac5tualment ja estan en desenvolupament, per tripular milers de vaixells, abaixant el preu del transport marítim entre el 20 i el 50% dels costos d'operació (9).

He sentit dir a polítics neoliberals que les vostres vides estan regides per l'evolució dels mercats. I vaig llegir un article publicat l'any 2018 per La Vanguardia (10) que el 50% de les transaccions a les borses ja es generaven llavors per robots o programes amb estratègies preestablertes que provoquen turbulències inesperades als mercats de valors (11). Les ordres de compra i venda d'accions a escala planetària, transportades a velocitats vertiginoses per cables submarins, propietat de grans empreses privades (12) que avui estan acomiadant desenes de milers d'enginyers. He vist que totes les aplicacions que gestionen aquestes transaccions, així com el coneixement científic de la vostra civilització, estan emmagatzemats en una xarxa de datacenters propietat de companyies privades, consumidors de quantitats d'energia que escapen a la vostra imaginació (13).

He vist a robots reemplaçant mà d'obra a les fàbriques i he discutit infructuosament per telèfon amb robots dedicats a l'atenció del client. Fins i tot vaig acabar comprant un Roomba que no em vaig atrevir a desmuntar per identificar si estava equipat amb la tecnologia necessària per espiar a la meva pròpia casa (14). En realitat, no el vaig desmuntar perquè també tinc a casa una Smart TV que probablement sap de mi molt més del que mai podrà saber aquell robot, cosa que confirmen les mateixes agències que sovint es troben darrere aquestes accions d'espionatge (i aquí ho deixo!).

Com ja et pots imaginar, la llista de les coses que he vist és molt més llarga. Necessitaria dies per descriure-la i, de totes maneres, l'acabaries oblidant i s'acabaria perdent en el temps com les llàgrimes en la pluja. Així doncs, ha arribat l'hora de fer una petita pausa i anar a beure'm una cervesa.

Al jove devorador de llibres de ciència-ficció que vaig ser ja fa molts anys, li provoca una certa incredulitat el nivell de sorpresa que es desprèn de la lletra oberta signada per personalitats del món de la tecnologia i científics de renom d'arreu del món. Vull dir que, el que descriuen, no és res d'altre que el que va pronosticar Arthur C. Clark  a una entrevista que li va fer la BBC el 1964.

Daily History - Arthur C. Clarke about the future of AI. —21 September 1964

Si la sorpresa d'Aimar Bretos per veure una imatge del Papa amb un abric de raper era sincera, no m'agradaria que passés un mal moment si l'invito a visitar les imatges i vídeos publicats per United Unknown (16) utilitzant programes gratuïts i de codi obert per a la creació de deepfakes com: Stable Diffusion (17) o DeepFaceLab (18).

Malgrat el respecte que tinc per Aimar Bretos com a periodista, em permetré dubtar de la sinceritat de la seva sorpresa pel que fa a la qualitat de la manipulació de les imatges i dels vídeos. D'una banda, perquè imagino que deu haver vist algunes de les entrevistes delirants del Gran Wyoming (19) i, en tot cas, estic segur que ha vist els vídeos que fa més de cinc anys United Unknown realitzava pel Late Motiv d'Andreu Buenafuente. Et passo un exemple allunyat del panem et circenses propis d'alguns dels vídeos d'aquesta emissió:

LATE MOTIV (#LateMotiv367) - United Unknown. Busca siempre el humor para vivir, YouTube, 23.03.2018

Pel que fa a les inquietuds d'Aimar Bretos respecte a l'impacte de la utilització de la manipulació d'imatges, àudios i vídeos per la democràcia..., francament, ell sap millor que ningú que les clavegueres mediàtiques i el lawfare no necessiten la intel·ligència artificial per fer passar ni els seus fakes en política nacional o internacional, ni per crear un personatge polític des de zero, ni per ensorrar la reputació d'un altre personatge polític o de la formació que lidera fins a fer-los desaparèixer d'escena.
Tornant a la lletra oberta signada per personalitats del món de la tecnologia i científics de renom d'arreu del món, només espero que ningú hagi tingut la idea de proposar la recuperació de les tres lleis de la robòtica creades per Isaac Asimov en 1942 (20), una de les seves declinacions posteriors (21) o encara un nou corpus legal. Més que res perquè els centres més avançats de recerca en AI es troben al mateix país que està treballant des de fa anys en el reemplaçament de soldats per robots amb la intenció de matar éssers humans (22). I jo ja tinc una edat que no em permet creure en certes coses.

Personalment, crec que si algú està veritablement preocupat per l'impacte que la intel·ligència artificial pot tenir sobre la democràcia, potser el millor seria començar per dotar dels recursos i investigadors de molt alt nivell a centres de l'estil del Pattern Recognition and Human Language Technology (PRHLT-UPV) (23). No tinc ni idea de quin és l'estat actual del projecte, però en 2019 un equip d'aquest centre va desenvolupar un prototip de sistema d'intel·ligència artificial que tenia com a objectiu detectar la desinformació i els missatges d'odi tant explícits com implícits als mitjans socials de comunicació.

UPV Radiotelevisió (oficial) - MISMIS-FAKEnHATE: IA para detectar desinformación y mensajes de odio, YouTube, 10.12.2019

---

1. Veure Blade Runner - Los Angeles, novembre 2019, publicat en aquest blog el 04.11.2019
2. Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3) (2/3), publicats en aquest blog respectivament els 02.02.2023 el 07.02.2023
3. Will Knight and Paresh Dave: In Sudden Alarm, Tech Doyens Call for a Pause on ChatGPT, Wired 29.03.2023 || trad. esp. by Mauricio Serfatty Godoy: Elon Musk, Steve Wozniak y más exigen una pausa al desarrollo de IA como ChatGPT
4. Aimar Bretos: ¿Cómo afectará a nuestras democracias el desarrollo incontrolado de la Inteligencia Artificial?, SER Podcast, 29.03.2023
5. Veure The Proteus Effect, publicat en aquest blog el 10.07.2022
6. Veure So, our present is to come back to the 80s ?, publicat en aquest blog el 09.05.2022
7. Veure Els secrets de la indústria del transport marítim, publicat en aquest blog el 15.02.2014
8. Veure El transport marítim - estat de la qüestió, publicat en aquest blog el 14.06.2020
9. Veure Vaixells drons: el futur del transport marítim? i Vaixells drons: el present, publicats en aquest blog respectivament els 17.04.2014 i el 20.04.2014
10. Xavier Vives: Robots, bolsa y economía, La Vanguardia, 15.02.2018
11. Un cas paradigmàtic va passar un altre dilluns negre, el 19 d'octubre del 1987, quan el Dow Jones va baixar més d'un 20% sense motiu aparent. En aquest cas es va adduir que estratègies programades d'assegurament de cartera (portfolio insurance) van ser les responsables de la caiguda. Aquestes estratègies intentaven minimitzar les pèrdues d'una cartera d'inversió limitant-les quan el mercat anava a la baixa. El problema és que aquesta estratègia no funciona quan la proporció d'inversors que la usen és elevada, ja que aleshores aquests corren a buscar la sortida quan la volatilitat augmenta, i produeixen una caiguda més gran en un procés de retroalimentació. El que funciona per a un inversor individual no funciona si tothom fa el mateix, igual que passa quan un conductor decideix agafar una drecera per evitar un embotellament i molts altres ho segueixen (10)
12. Veure Submarine Cables (1/3) (2/3) i (3/3) publicats en aquest blog respectivament els 08.07.2021, 03.10.2021 i 31.10.2021
13. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
14. El misterio de las Roomba que publican vídeos íntimos en redes sociales, El Periódico, 22.12.2022
15. Cómo impedir que su smart TV le espíe, Avast
16. United Unknown: Home page, Twitter
17. Stable Diffusion: Home page, Twitter (United Unknown)
18. DeepFaceLab: GitHub || ¿Cómo se crea un deepfake para televisión? Herramientas y oportunidades con United Unknown, Panorama Audiovisual, 20.10.2022
19. Así se hace el deepfake de 'El Intermedio' para 'resucitar' a los famosos que entrevista Wyoming, verTele, eldiario.es, 15.03.2023
20. Wikipedia: Three Laws of Robotics [en] [fr] [es] [ca]
21. Wikipedia: Laws of robotics [en] [fr] [es] [ca]
22. Veure US Army: projecte per reemplaçar soldats per robots, publicat en aquest blog el 26.01.2014
23. MISMIS-FAKEnHATE - Inteligencia artificial para detectar desinformación y mensajes de odio en los medios sociales de comunicación, Universitat Politècnica de València, 10.12.2019 || Usan la IA para detectar noticias falsas y mensajes de odio en redes sociales, La Vanguardia, 07.12.2019

zach king - la màgia de les imatges

Can someone explain? pic.twitter.com/o7CGjuijnT

— CCTV IDIOTS (@cctvidiots) March 31, 2023

@daveguasch

Segurament, ja has vist algun dels vídeos increïbles de Zach King (1), un personatge remarcable de qui et recomano donar un cop d'ull a la seva bio a Wikipedia (2).

El cas és que, la setmana passada, CCTV IDIOTS publicava el tweet amb què he obert el post d'avui demanant al personal si algú podia explicar com s'havia fet el vídeo que publicava.

Ràpidament, tots els experts que corren per Twitter van donar la seva docta opinió. Tothom estava tan concentrat en mostrar els seus coneixements, tot descartant els dels altres, que gairebé ningú no va fer atenció a un enllaç que algú havia deixat, i tothom va seguir amb les seves doctes discussions.

Aquest enllaç era el d'un vídeo publicat el 28.05.2021 per Zach King a Youtube on, justament, explicava com el seu equip havia concebut i realitzat aquest vídeo.

Zach King - Transforming into a Bronze Statue - Magic Makers Episode 2, YouTube, 28.05.2021

---

1. Zach Kink: Home page || LinkedIn ||  TikTok || Instagram  || YouTube || Facebook || Twitter
2. Wikipedia: Zach Kink [en] [fr] [es] [ca]

die toten hosen - freunde

Die Toten Hosen - Freunde, YouTube, 26.05.2017

@daveguasch

Quan teníem quinze anys pintàvem als murs
coses que no sempre enteníem.
Quan teníem vint, estàvem contra tot, fos el que fos
El més important era que estàvem junts.

Sovint la vida no va ser com esperàvem.
Però vam ser fidels als nostres compromisos.
Mentiríem els uns pels altres, davant Déu si calia
No n'hem parlat mai, però vam ser fidels a la nostra paraula

Tot perquè som amics
Perquè som amics

Alguns van morir, altres van marxar.
Però sempre hem sobreviscut a tot.
Som diferents dels altres, tant se val si no n'hi ha d'altres.
Jurem una vegada i una altra que el millor ens espera.
Els anys han deixat empremta, hom ho veu clarament.
Però no ens ho direm mai, perquè som amics.

Seguim discutim entre nosaltres,
perquè encara som amics.
Sempre hi som quan ens necessitem.
Perquè encara som amics.

Ha passat un altre any
i el meu got de cervesa torna a estar buit.
Unes quantes arrugues noves
i també un tatuatge més.
Qualsevol amor va valdre la pena en algun moment.
Canviarem mai?

Quan perdem, ens construïm.
Tot perquè som amics.
La resta del món, no ens importa una merda.
Tot perquè som amics.
Ens quedem i guanyem perquè encara som amics.
Res no acabarà amb nosaltres, perquè som amics.

barcelona i la memòria històrica - nou barris

L'any 1974 les veïnes del barri de Porta, a Nou Barris, iniciaren les protestes per a la reconversió en zona verda d’un solar de 22.000 m2 que, malgrat el fang, les runes i les rates, s'havia convertit en punt de trobada, d’un barri altament densificat i mancat de zones d’esbarjo pic.twitter.com/drW020zYVz

— Joan #NoPassaran (@Joan_VdG) March 30, 2021

@daveguasch

A un post publicat el 08.02.2019 (1) et parlava dels companys amb qui anàvem d'aventures a l'abocador de materials de construcció que s'acabaria convertint anys més tard en la plaça de Sóller (1).

Tindria uns 11 anys quan vaig deixar el Colegio Academia Fleming, del qual t'he parlat en alguns posts d'aquest blog (2). Vaig fer-ho després de dos intents fallits dels meus pares per canviar-me d'escola. Primer, a una escola publica: l'actual Escola Calderón de la Barca (3), on totes les places estaven cobertes pels fills de famílies que tenien menys ingressos que la nostra. Després, a una escola privada: La Salle Horta, on el meu pare no tenia els ingressos necessaris (4).

Després de fer molts números, els meus pares van poder inscriure'm a un collegi concertat que no feia gaire havien construït al barri. El gran avantatge que tenia aquell collegi era que, a més de poder acabar els estudis de Primària, aquell centre oferia la possibilitat de cursar el que hom coneixia en aquella època com el Batxillerat Elemental i el Batxillerat Superior.

Centre de Formació d'Adults Madrid

El Colegio Splai, que era el nom d'aquell centre, ha passat per diferents noms i missions. Actualment, es coneix amb el nom de Centre de Formació d'Adults Madrid (5) i ocupa els locals on abans es trobava l'Escola d’art i disseny Deià, actualment ubicada a cavall dels barris de Canyelles i Roquetes.

Anar al Splai va ser com transportar-me a una nova dimensió. L'escola tenia finestres per on entrava la llum, un pati on córrer, els companys de la meva classe tenien la meva edat i menjava amb ells a la cantina al migdia.

Però aquella escola tenia un altre avantatge. Vaig conèixer nous companys que vivien a altres carrers de Noubarris i, amb alguns d'ells, quan acabaven les classes a la tarda, ens anàvem a jugar a l'abocador on s'acabaria urbanitzant anys més tard la plaça de Sóller.

Plaça de Sóller, Relligant Nou Barris, 07.04.2017

Aquell enorme abocador estava ple de llocs on jugar. Per exemple, al que quedava dels murs de l'antiga bòbila, que utilitzàvem com una mena de trinxeres des d'on ens defensàvem dels enemics imaginaris que ens atacaven. També hi havia les muntanyes de residus de tota mena, des de muntanyes d'escombraries fins les enrunes de les antigues construccions destruïdes pels buldòzers per a la construcció dels nous blocs d'habitatges.

Però també hi havia les muntanyes de terres que havien tret les excavadores per la construcció dels fonaments dels nou edificis. Muntanyes que un dia creixien i un altre desapareixien quan tornaven a recuperar-les per anivellar altres terrenys, al barri, o a altres barris de la ciutat.

I era en aquestes muntanyes de terra on passàvem més hores jugant. Tot començava per la recerca de la tapa d'un bidó o d'un sanitari, o una vella maleta de cartró, amb els que pujàvem dalt de la muntanya de terra i lliscàvem com ho fa la canalla del vídeo que pots veure a continuació, tot i que amb un pendent molt més dret i accentuat en el nostre cas.

If you don’t find fun, create it! Whatever it takes! pic.twitter.com/u0mzY8XxJn

— Ashraf El Zarka (@aelzarka) February 28, 2023

Quan començava a fer-se fosc tornava a casa. Com l'escalfador elèctric d'aigua que teníem mai no havia funcionat massa bé, la meva mare havia escalfat aigua a una galleda de zinc i m'havia de banyar fins a traure'm la darrera traça de terra que portés al damunt: la roba que portava anava directa a la rentadora. Més endavant, gràcies a la indiscreció d'una veïna, que va explicar-li a la meva mare que m'havia vist jugar amb altres nanos a l'abocador, abans de rentar-me, la meva mare em feia passar per una sessió d'insecticida.

Marta de San Nicolás i Ruth Rodríguez Porta: La plaça de Sóller, convertida en un nou parc, betevé, 09.11.2020

El temps va passar ràpidament, ens vam anar fent grans i vam entrar en l'adolescència. La ciutat s'anava estenent i altres abocadors van reemplaçar el nostre terreny de joc. Un dia van arribar uns buldòzers i el van deixar transformat en una enorme esplanada de 22.000 m². 

L'any 1974 el moviment veïnal va començar la lluita per reivindicar la reconversió del solar en zona verda. Després de cinc anys de lluita, l'Ajuntament va comprar els terrenys i va construir-hi la plaça Sóller, que es va inaugurar l’any 1983 (6) (7).

Josep T. París: La plaça de Sóller, exemple d’urbanisme ecofeminista, betevé, 01.12.2022

Quan torno al barri, no sempre trobo unes hores per recollir-me al Cementiri de Sant Andreu (8). Però sempre trobo una estona per asseure'm a un dels bancs de la plaça Sóller, tancar els ulls transportant-me a la meva infància i recordar els crits de joia d'aquella canalla amb qui lliscava pels pendents de les muntanyes de terra.

---

1. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 08.02.2019
2. Veure Spanish dialects around the World, publicat en aquest blog el 09.03.2023 i, dins de la sèrie d'articles "Barcelona i la memòria històrica - Nou barris": 03.11.2019, 29.09.2019, 29.08.2019
3. Escola Calderón de la Barca: Xtec
4. La Salle Horta: Home page
5. CFA Madrid: Google Maps, Xtec
6. Història de Porta. Nou Barris. barcelona.cat
7. Plaza Sóller, GeoCaching
8. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris publicat en aquest blog el 20.11.2019

paleofuture - mobility in lausanne (1949)

The idea of mobility in 1949 pic.twitter.com/VgHTVsYCmF

— Tansu YEĞEN (@TansuYegen) March 5, 2023

@daveguasch

Fa poc vaig visitar a Twitter el compte d'aquest enginyer turc. I mentre anava navegant entre les seves entrades, vaig trobar el vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo que m'ha fet al·lucinar, car he descobert en ell la vila de Lausanne tal com era el 1949.

Em va cridar molt l'atenció que la majoria dels carrers i dels edificis que surten al vídeo no han canviat en gairebé 75 anys! En realitat, seria capaç de reproduir avui el trajecte que va des de la rue Marterey fins a l'aeroport de Lausanne (aquest sí que ha canviat, i molt!), passant pel Grand-Pont.

El que desconec és si el senyor de la moto aerotransportada va ser el precursor paleofuturista d'una idea encara més delirant: el Carvair, un vol de Zürich a Londres on hom podia carregar el cotxe a l'avió. Aquesta excentricitat, només apta per a butxaques molt privilegiades, va ser possible durant els anys 1960, però es va suspendre 6 anys després de la inauguració d'aquest servei a causa de la seva manca de rendibilitat.

Das Auto-Flugzeug «Carvair» (1965), SRF Archiv, 02.03.2023

Tenint en compte el que costava un bitllet d'avió en aquells temps i el sobrecost que representaria pujar un cotxe a l'aparell, m'ha cridat molt l'atenció veure pujar per la rampa dos Mini Cooper i un Citroën 2CV. Quan he realitzat que aquesta era la part del reclam publicitari i he vist quins eren els cotxes que es carregaven en realitat, i on tenien el volant, ho he entès tot molt més bé.

anthony hopkins on the human ego ...

Y tal. pic.twitter.com/7gWQh4aK4J

— Arturo González-Campos (@ArturoGCampos) March 19, 2023

facial recognition systems

Veïnes del carrer Sant Jaume (Castellar del Vallès) prenent la fresca Joan Juni i Ramon: Història i records del carrer Sant Jaume, L'actual (Castellar del Vallès), 22.07.2022

@daveguasch

Fa unes setmanes et vaig parlar d'una portera d'un edifici de Nou Barris (Barcelona) on vaig viure durant molts anys i d'una espècie de mirall retrovisor que utilitzava per controlar qui pujava i baixava per les escales car, en aquella època, l'edifici no tenia ascensor (1).

En aquells pisos de parets mal isolades, als estius feia molta calor: haurien de passar molts anys abans que la gent instal·lés aparells d'aire condicionat. I crec que val la pena afegir que les dones passaven tot el dia tancades a casa i, en aquella època, no estava ben vist veure-les als bars. És per això que, fins ben entrada la meva adolescència i sota el leadership d'aquella portera, les dones més grans agafaven una cadira i passaven la tarda davant del portal de l'escala, fins que es feia fosc i marxaven per preparar el sopar als marits que tornaven de la feina.

Era del tot impossible passar pel meu carrer sense passar pel visual scanning i el sharing d'informacions diverses sobre la vida privada dels escanejats. I, en cas de no estar a la seva database, era gairebé Mission Impossible entrar a l'escala sense identificar-se. A més, aquelles dones tenien strong skills en fisiologia humana: la meva mare em va explicar que les joves del carrer estaven angoixades perquè, només amb una mirada, les velles sabien si tenien la regla i, abans que elles ho sabessin, si estaven embarassades.
Als bars del barri passava tres quarts del mateix. Els parroquians parlant fort per intentar combatre el volum massa alt d'una TV que ningú mirava i els cops secs de les fitxes de domino sobre el marbre de les taules es transformaven en silenci sepulcral quan entrava un client que no identificat per l'authorization system. Immediatament, es posava en marxa un procés de distributed visual scanning, amb una càmera d'ultra-high-definition en el cas del propietari del bar. Per motius diversos, alguns clients començaven a escampar la boira. Finalment, a l'hora de passar la comanda, el propietari del bar creuava les informacions recollides en el primer visual scanning amb unes preguntes que només ell sabia com serien interpretades a la seva database personal.

El problema afegit amb Nou Barris és que, de vegades, quan la policia no respecta els protocols de l'authorization system, és poden organitzar pollastres monumentals. El darrer dels pollastres dels que tinc noticia va passar fa dos anys (2).

Seis mossos heridos por una turba que frustró un arresto en Nou Barris, El Periódico, 07.11.2021 Pelea multitudinaria en Nou Barris: cinco detenidos y seis Mossos d’Esquadra acaban heridos, El Mundo Deportivo, 07.11.2021

Però els temps canvien i, davant la dificultat de trobar reemplaçants per aquells experts qualificats, les autoritats que volen tenir-ho tot sota control, estan explorant les possibilitats que ofereixen els sistemes de reconeixement facial.

Un article publicat el passat 13.03.2023 per La Vanguardia ens diu que AENA ja els ha provat a diferents aeroports (entre ells, l'Aeroport d'El Prat), i que el Ministeri de l'Interior considera que aquesta tecnologia serà clau en investigacions criminals (3). A més d'AENA, altres empreses com Renfe, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i alguns estadis de futbol, voldrien desplegar-la. Si no ho han fet ja és que, ara per ara, és il·legal utilitzar el reconeixement facial sense filtres. És a dir, no es pot buscar una persona entre milers, car això atempta contra la intimitat i vulnera la protecció de dades dels ciutadans, els rostres dels quals s'escanegen sense que tinguin res a veure amb el motiu de la recerca.

AENA ha seguit amb els seus projectes al·legant que ha informat puntualment a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i basant la seva utilització legal en unes premisses que, per utilitzar un llenguatge políticament correcte, considero delirants:

Tot sembla, doncs, legal, mentre aquesta tecnologia no es faci servir de forma indiscriminada; és a dir, no s'utilitzi sense avisar les persones gravades per les càmeres que els seus trets facials poden ser emmagatzemats momentàniament en un arxiu i comparats amb altres cares. AENA insisteix que el reconeixement facial aplicat per ells “és totalment voluntari, amb el consentiment previ del passatger, i la identificació de persones es fa en punts concrets, perfectament senyalitzats (no és tracta d'una identificació indiscriminada)”.

Mentre els serveis jurídics d'AENA treballen de valent per trobar la millor drecera que permeti a aquesta companyia passar les comandes que impulsaran la indústria del reconeixement facial, potser val la pena recordar que Mercadona va decidir fer cas omís de la legislació i va ser sancionada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) amb una multa de 2,5 milions d'euros per instal·lar un sistema de reconeixement facial a les seves botigues. Clar que, sobre les decisions judicials, he decidit que és millor no opinar, perquè sempre poden acabar per sorprendre (o no).

---

Si a Suïssa el sistema de reconeixement facial als bars no és gaire diferent del que hem vist com funcionava a Nou Barris, el de les senyores prenent la fresca no s'estila. Ni falta que fa!

Pocs anys després de la nostra arribada a Suïssa, la policia de Berna va detenir a cinc agents del Mossad que, seguint les pràctiques d'una de les més prestigioses escoles de l'espionatge, utilitzant material molt sofisticat i prenent totes les precaucions imaginables per fondre's en el paisatge urbà, estaven instal·lant un sistema de vigilància a la caixa de connexions d'una companyia telefònica a un edifici del barri de Köniz, amb l'objectiu de controlar les converses d'un libanès de qui sospitaven fer part d'una coneguda organització que no simpatitza amb Israel. A unes hores on a Suïssa no s'ha de fer cap soroll, el soroll mínim que els agents del Mossad van fer a la cava de l'edifici va ser suficient perquè una veïna amb insomni truqués a la policia i aquesta practiqués les detencions (4).

Si el safareig diplomàtic i mediàtic que va seguir aquest incident va ser impressionant, cal dir que la qualitat dels gadgets electrònics intervinguts als agents del Mossad devia impressionar tant als alts comandaments de la seguretat Suïssa que, en 2013, el nostre país va confiar la fabricació del sistema d'escolta per a la seva policia i tribunals a l'empresa israeliana Verint, fundada per un antic agent del Mossad!

Israël, j'écoute! (3/5), La Suisse sous couverture, Unité des documentaires de la RTS, 25.04.2022

Hom ens va aprendre el 2013 que, a Ginebra, operava un cos d'elit dirigit conjuntament per la CIA i la NSA -l'Special Collection Service- amb la missió de vigilar el gran nombre d'organismes internacionals, d'ONGs i missions diplomàtiques que tenen seu en aquesta ciutat. I que a Zürich hi havia una important filial de l'Agència britànica d'intel·ligència electrònica (GCHQ) (4), probablement amb la idea d'espiar els grands bancs del nostre país. Dos anys més tard, vam tenir dret a un nou safareig diplomàtic i mediàtic quan un diputat ecologista del Parlament austríac va explicar a una conferència de premsa que el Servei Federal d'Intel·ligència alemany (BND) havia havia practicat escoltes, en nom de la NSA, a nou línies internacionals de la companyia suïssa Swisscom amb terminals a Zürich i Ginebra.

Malgrat haver-hi un gran consens entre les agències d'espionatge sobre el fet que els sistemes electrònics d'escolta no fan el pes davant la qualitat de la informació recollida per les senyores assegudes a la fresca, les senyores amb insomni o els propietaris dels bars, la manca de professionals qualificats ha permès que la indústria del reconeixement facial presenti una sèrie de noves propostes.

Entre aquestes propostes cal destacar, a Suïssa, una de recent que ha provocat un enrenou monumental. L'empresa dels ferrocarrils federals (SBB / CFF / FFS) va decidir que, a partir del mes de setembre d'enguany, no només filmaria els usuaris, com ja fa avui amb més de 700 càmeres, sinó que també avaluaria el seu comportament de les compres realitzades a les botigues de les estacions i enllaçaria aquestes dades amb els títols de transport dels usuaris (6).

Una campanya iniciada, entre altres, per Algorithm Watch (7) i Stop Reconnaissance Faciale (8) va recollir en pocs dies més de 16.000 signatures contra aquest projecte.  La pressió popular (i l'amenaça d'acabar a les urnes!) va donar els seus fruits i l'empresa va anunciar que renunciava a la classificació dels viatgers a les estacions segons les seves dades biomètriques, i a l'ús d'aquestes dades amb finalitats comercials.

De totes maneres, l'expressió corporal i les respostes del cap de l'empresa en la seva intervenció al telenotícies de la RTS del 13.03.2023 no em van tranquil·litzar gens ni mica, i sospito que haurem de debatre aquesta qüestió més d'hora que tard a les urnes.

RTS - 19:30, Vincent Ducrot, patron des CFF, assure avoir compris la crainte des passagers, 13.03.2023

---

1. Veure Israel Hands: a friendship's story during the 80s, publicat en aquest blog el 26.02.2023
2. Seis mossos heridos por una turba que frustró un arresto en Nou Barris, El Periódico, 07.11.2021 || Pelea multitudinaria en Nou Barris: cinco detenidos y seis Mossos d’Esquadra acaban heridos, El Mundo Deportivo, 07.11.2021
3. Javier Ricou: El reconocimiento facial, en el limbo, La Vanguardia, 13.03.2023
4. Denis Masmejan: Espionnage: Les écoutes sauvages du Mossad devaient être enregistrées à Genève, Le Temps, 16.04.1998
5. Simon Bradley: Genève, un centre d’écoute de la NSA et de la CIA, SwissInfo, 30.10.2013
6. Pascal Tischhauser: Les CFF prévoient une campagne de surveillance avec caméras cachées, Blick, 16.02.2023
7. Surveillance des gares CFF: L’opposition de la société civile porte ses fruits, algorithmwatch.ch
8. Pas de surveillance de masse dans les gares suisses !, stop-reconnaissancefaciale.ch
9. Alfred López: ¿De dónde surge el llamar ‘chafardera’ a una persona que le gusta hablar de los demás?, 20 minutos, 03.09.2012